dilluns, 12 de març de 2018

i tres sentadilles

Tres "sentadilles", no és un títol qualsevol. Aquesta és la prova que vaig haver de superar a l'ICAM la setmana passada per a poder tornar a fer de bomber. Ben curiós! Estàs bé?, has acabat la rehabilitació? fes una "sentadilla", fes-ne dues més. Perfecte, com pots fer tres "sentadilles" pots tornar a treballar. Ole tu.

Aquest és el nivell. Després d'estar 8 mesos en llista d'espera (em van dir 4, l'endemà 6 i la realitat va ser 8 -i perquè em van ajudar a escurçar-lo-), ara després de 5 mesos ja sóc apte per tornar a fer de bomber. De res serveix que et diguin que és una lesió de 6-7 mesos, quan algú decideix que amb 3 "sentadilles" en tens suficient i et tramiten l'alta. Per sort estic bé, molt bé. He recuperat molt ràpid, estic content i més de poder tornar, no em queixo, ans al contrari. 
Però si una cosa vaig aprendre a rehabilitació és que si una lesió té un temps de curació, és aquest i no un altre. La primera lliçó que em van donar va ser la lesió del Dembelé (el jugador del Barça). Venia d'un trencament fibril·lar i els fisios em van dir que necessitava 3 setmanes per tornar a jugar i ho va fer en menys... resultat? el trencament no estava curat. Una cicatriu, i això inclou les lesions de trencaments fibril·lars, necessiten 21 dies (potser 20, però no 19 i molt menys uns pocs dies...), a partir d'aquí tot el que deien els fisioterapeutes era bastant evident. Les lesions es curen a base de repòs, temps i moviment de les articulacions i un cop tens això pots muscular. Per tant una lesió de 6-7 mesos no hauria de donar-se per superada si no han passat tots aquests mesos.
Però per sort (i per desgràcia) la meva lesió m'ha tingut fora de bombers més d'un any (quan acabi tot el suplici ja us diré exactament els dies que he estat) i implica seguir un pla de reinserció, aquest consistirà en algunes jornades de formació de les noves INT, recordatori dels vehicles especials (l'autoescala i Furgó de Risc químic en especial), emissores i altres detalls que hores d'ara desconec. Passada aquesta primera fase hauré de fer algunes guàrdies "sobremínims" acompanyant als companys de diferents torns. Així que com a mínim passaran un parell de setmanes més fins que no torni a ser un bomber al 100%.
Però la gran notícia, va ser que tinc un mes de vacances pendent de realitzar i que un cop tingui l'alta passo a estar oficialment de vacances durant un mes, 😱. En un primer moment semblava que hagués caigut en una piscina d'aigua gelada, però després de reflexionar un parell de dies he arribat a la conclusió que és bo. Si compto que em van operar el 4 d'octubre i rebo l'alta a 13 de març (especulació), i li sumo un mes, i un parell de setmanes més del pla de reinserció... seran gairebé 7 mesos. O sigui, tot dins el període normal de recuperació. Conclusió? Sóc un paio amb sort. Hauré estat 7 mesos a tornar després de la plàstica de lligament. Hauré passat el període de formació i posada al dia i ja estaré al 100%, perquè si no passa res fins llavors seguiré entrenant i posant-me en forma.

Perquè el córrer és algo que després de més d'un any costa recuperar. Primer només pots caminar, després córrer en cinta i des de fa poc ja surto a córrer al camp. La propera fita encara no és tornar a fer de bomber, la propera fita i que és abans serà córrer la cursa de Bombers de Lleida. Avui ho he decidit. No ho he fet en 7 edicions (i això que cada any us he fet propaganda) però si que faré la 8a edició. Vull aquesta fita per tornar a córrer 10km, espero que en menys d'una hora. Tinc un mes per preparar-ho.
Per cert, no us he fet cap comentari sobre l'incendi de l'altra dia a un dels edificis de la Direcció General. No patiu, tot està en ordre. Les còpies dels ordinadors evidentment no estaven en aquell edifici. Els papers molts son prescindibles. Però hi ha documents que encara no estaven ordenats, classificats ni posats a l'ordinador, així com moltes coses que segur estaven als discs durs però no al servidor general. El pitjor de tot no és això, és la cara de tonto que se't queda quan tens un foc a casa teva. A l'edifici on visc hem hagut un parell de contats i la veritat et dona a pensar. La planta de Bombers que es va cremar tenia valor, segur, i molt, però no era un lloc especialment sensible a nivell d'organització.

El que em fa més ràbia és que no hauré arribat a veure un parell de sales de les que me n'havien parlat molt. Amb l'excusa del pla de reinserció havia d'anar a Cerdanyola per les INTs i hauria passat a veure gent que conec de la casa i mai tinc la ocasió de coincidir ni conèixer el seu "espai". Bé, ja anirem a la reinauguració... però com a visitant, eh. 
El que si que hem de ser conscients, i per això va bé tenir sustos i desgràcies d'aquestes, és que s'haurà de posar fil i agulla a la seguretat en els edificis de bombers. Oficines i parcs de bombers estem exposats a múltiples perills. La Prevenció de Riscos laborals poc a poc va arranajant algunes de les principals deficiències en aquest sentit. Però si un beneit vol fer algo contra un edifici, vehicle o els mateixos bombers? Com vaig comentar ja fa algunes setmanes, el concepte "food defense" de la seguretat alimentària, l'hauríem de començar a aplicar al Cos de Bombers, als parcs i als edificis de les Regions d'Emergència. Acabo d'inventar el concepte "Firefighter Defense". És més seriós del que us penseu. Els qui teniu poder de decisió de la casa, si us plau tingueu-ho en compte.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!