dimarts, 2 de gener de 2018

un 2018 sense tancar el 2017

 
Aquest post evidentment està escrit de l'any passat, bé, de fa un parell de dies. Però l'escric amb tota la il·lusió. Aquest any l'he volgut acabar d'una manera diferent, direu que és una tonteria, però per mi és molt simbòlic.
El dia 31 estava pel Pirineu, amb la família, i com jo encara no puc esquiar, vaig voler fer una visita a alguns amics, però el 31 és mal dia i vaig variar una mica els plans però no gaire. Tot i no conèixer a ningú del torn del 31 vaig voler visitar el Parc de Pont de Suert. I va ser tot un encert.

Primer perquè evidentment em vaig presentar com a bomber, de Lleida, i això per algú que fa 1 any que està de baixa i acaba de passar a cobrar (temporalment) de l'INSS, doncs és tot un símbol i una bona motivació. Em vaig sentir molt ben acollit, 3 companys molt majos, amb un d'ells ja havia coincidit a Lleida quan aquest feia campanya forestal. Parlant amb d'altres companys de bombers, i a posteriori, m'han dit que son una canya de torn, així que estic molt content d'haver-los conegut.

I en segon lloc també és especial perquè és l'últim parc de professionals (mixt en realitat) que hi ha a la Regió de Lleida, i això és així des de l'agost. Per mi era una visita que tenia pendent.
De fa anys que conec alguns dels bombers voluntaris de Pont. Els sap greu el que ha passat. Saben que no és culpa d'uns o dels altres, en realitat és culpa de tots! Ells volen seguir amb una tradició de 35 anys fent parc. I després d'haver-lo visitat (per segona vegada, l'anterior deu fer uns 5-6 anys) entenc el seu sentiment.
He vist un parc a mida dels professionals, on hi falta la figura d'un cap de parc i d'un lider per acabar de posar ordre. Un parc de professionals és un parc on no es fan els canvis d'un dia per l'altra. Els canvis son lents. T'has d'esperar mesos per a que et portin un sofà en condicions, arranjar un vestidor improvisat enmig del que fins fa poc era la sala de reunions. Un despatx de cap de parc reconvertit en dormitori, un magatzem en un vestidor de noies (ara no hi ha cap bombera) i altres petits desastres... Però tot i això és un parc acollidor. La gent el fa acollidor i poc a poc se'l van fent seu.

En favor dels voluntaris que hi queden, en aquest moment hi manca el contacte una mica més continu entre uns i altres. Que ni és fàcil ni per uns ni pels altres, però estic segur que els que queden tenen ganes de sentir-se que estan, encara, a casa seva però que ara és també casa de més gent. No, no és fàcil. Aquest ha estat un any dur per la gent de Pont de Suert i l'Alta Ribagorça. Però al final, i sent pràctics (que no vol dir la millor solució) s'ha garantit el servei a la Vall i a la N230 des de Sopeia al túnel. 
Però també ha estat dur per a molta més gent. I el 2018 ho seguirà sent. Tenim negociacions sobre horaris, sobre formació, sobre noves incorporacions que per la lentitud de Can Bombers i la retallada de l'article 155 ho han deixat tot empantanegat. Actualment els aproximadament 150 bombers nous estan tapant forats! No han ocupat places noves, només intenten minimitzar la catàstrofe d'un servei de bombers que no té prou bombers, ni de professionals ni de voluntaris.

2018 serà l'any en que haurien de convocar-se alguna de les gairebé 500 places de bomber professional que falten (i falten de veritat, els torns estan coixos), i també s'haurien de seguir convocant places de bomber voluntari, perquè els que ara fan el curs tampoc cobreixen la manca d'aquest tipus d'efectius.

També serà l'any d'un nou sots-director general operatiu, l'actual se'ns jubila. Segurament ha estat més llest que l'anterior, a mi al menys em deixa sensació d'haver fet alguna cosa positiva, però la imposició i la manca o poca capacitat de diàleg també ens queda als que estem als parcs, a les reunions i que ens preocupa la millora tant del col·lectiu com del propi servei.
No hi crec gaire en el recanvi, el que m'imagino que serà, a més de somriure i tenir cara de simpàtic no em dona confiança. D'ell depenien les obres de remodelació dels parcs durant l'anterior dècada i no va anar gaire be, no. També hi ha algun altre candidat, però repetirien els mateixos errors?

Tenim un futur difícil i incert. D'aquí a un any veurem on estem...

1 comentari:

Kni ha dit...

Tot el que escrius,està bé.Però el model mixt ha caducat.La DG no creu amb els BBVV per moltes promocions(i mal convocades)que faci.
Els BBVV són un complement,al meu parer,el "comodín de la llamada" que cada vegada estan més abandonats i al final els deixaran morir.
Falten bombers,això està clar.Perquè molts van passats d'hores,i més que es podran passar,perque no tenen personal per cobrir-ho tot
Falta una remodelació a fons a Can Bombers i elaborar un nou model
Pel que fa als anomenats parcs mixtes,trobo que això és una mentida molt gran i que volen vendre,llàstima,que la gent no compra.
Salut i bon any

Vols rebre els articles per correu? apunta't!