dilluns, 22 de gener de 2018

La ré-entrée

Després d'un cap de setmana de vent, quan portem ja gairebé dues setmanes amb tardes més o menys ventoses, els mals esperits i les cabòries ens invaeixen el cos a mesura que passen els dies. Si, quan fa vent és més incòmode fer coses, i sovint no ens permet anar en bicicleta ni córrer, que que és el que ens ajudaria a "ventilar" els maldecaps que tots anem acumulant.
Però curiosament avui us escric molt animat, encara que faci vent. Tot i la sensació de les últimes setmanes d'ensopiment durant el meu periode de recuparació (que des del primer dia sempre ha anat molt bé), l'avorriment i la monotonia començava a preocupar-me i així ho havia començat a expresar públicament. La setmana anterior havia agafat la bicicleta (sense caure, que ho tinc prohibit) i durant una hora havia pogut mantenir un ritme prou decent i sense dolor. Clar, muscularment i aeròbicament no estic encara bé, però és precisament el que estic treballant. També he començat a córrer a la cinta (fa vent i fred a ponent, i jo que sóc de costa em tira enrera sortir al carrer), el primer dia 10 minuts, però aquesta setmana he arribat al 20 i portant durant una estoneta un ritme alt (per a mi)... i el genoll sembla que està al seu lloc. Estic content. Si, molt content.
Començo a veure el final del tunel. Després de l'operació, a començaments d'octubre, em vaig posar la fita de tornar per Setmana Santa (6 mesos, temps mínim recomanat) i des de fa uns 15 dies començo a creure'm que serà possible. Per això, estic content, animat i en poques setmanes podré retrobar-me amb els companys de torn per anar als serveis.
Mentre tant no he perdut el temps. Porto més d'un any de baixa, però entre grups de whats, de telegram, visites als parc i trobar-me a molts companys tinc la impressió que estic bastant al corrent del que em trobaré. També he anat entrant a la part privada de la web de l'escola de bombers, mirant videos de temàtiques més o menys sensibles, un parell de cursos que he pogut fer (el de comandament i organització de sinistres i un de risc nuclear), i tot el que he anat llegint pel meu compte... (no serà per temps). Segueixo psíquicament lligat a bombers. Rebo cada dia un grapat de fotos i videos de serveis de tota mena... segueixo sentint-me bomber.
Poc a poc la condició física va tornant al seu lloc, començar a fer esport (córrer i bicicleta) fins arribar a temps i distàncies semblants a les que tenia fa un any. I veure que vaig recuperant el cos em fa sentir molt bé. Evidentment no tots els dies son perfectes, després d'algun esforç sembla normal tenir una petita molèstia o que s'infli una mica el genoll, res anormal, però que en aquests moments em costa assumir.
Però com us deia no desconecto ni de dia ni de nit, i d'aquesta manera he pogut veure que la paraula "fireman" ha deixat d'utilitzar-se... ho sabieu? jo tampoc. Creia que "firefighter" era un terme americà, però no. Des de que tenim noies fent de bombers, la paraula "fireman" no és correcta. Els parcs de bombers de Catalunya s'han anat adaptant a la circumstància i tots els que son de nova construcció o reforma disposen de vestidor per a noies. Això no vol dir que tots estiguin ja ocupats, l'índex de noies al servei encara és molt baix.
I un detall, tot i que al principi s'havien fer "famoses" (si més no a nivell periodístic), i sense ser una crítica, poc a poc s'han anat "amagant", que per una part és normal (ens agrada ser anònims), però per l'altra es deixa de donar visibilitat a la dona bombera. I us he de reconèixer una cosa... les bomberes no es queixen quan tenen la regla, ni quan ovulen, ni quan s'han de canviar la roba tacada. Ho fan i punt. Elles encara que es trobin malament pugen muntanyes, carreguen mànegues o estan tota la tarda  i tota la nit en un incendi d'indústria.

Bé, anirem preparant el Patró de Bombers que ja s'acosta. Serà una manera més n'anar fent la "ré-entrée" al servei. Preparar activitats per als companys, reunir-nos per repartir les tasques, establir un calendari amb totes les activitats i fer que no coincideixin amb les jornades de formació planificades per març i abril. Quan ho tinguem tot tancat també us ho posaré al bloc.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Per a les persones actives, sobretot físicament, les lesions ens apaguen més que qui no ho es. Es la nostra via per poder desconectar i relaxarnos(curiosa forma, relax a partir de sudor). Anims que ja ho tens!

Vols rebre els articles per correu? apunta't!