Mapes i el que hi volem veure

Mapa publicat a NacióDigital/PallarsDigital

Avui parlaré de mapes. Bombers necessitem dels mapes del territori per a conèixer be l'entorn del lloc on hi ha l'incendi. No només si hi ha cases properes, o una urbanització, si hi ha continuïtat de boscos, disposició de camins i altres coses semblants... sinó que son importants per tal de veure i preveure el futur.

I què és veure el futur? Pels bombers veure el futur significa conèixer com haurà crescut l'incendi d'aquí a 1h, quan ens arribi una tongada de camions. Però també d'aquí dos, o 24, o moltes més. Així podem preveure el potencial de l'incendi en aquelles condicions de vent temperatura i altres.

Perímetre final de l'Incendi d'Òdena 2015

Si ens remuntem a l'incendi d'Odena de fa uns pocs anys, el mapa, les condicions de l'evolució de l'incendi, la previsió meteo i la nostra disposició de mitjans van fer trobar un punt en que l'incendi canviaria, i aquí és on hi havia l'oportunitat d'intentar aturar-lo definitivament. Situar sobre un mapa on hauria el front de l'incendi en una hora determinada va permetre avançar-hi mitjans. Treballar la zona amb anterioritat i evidentment confirmar l'esperat canvi de vent per a fer les accions definitives. Això és el que veiem en les imatges que tenim a la memòria d'aquell incendi. Bombers posant foc per apagar foc.

Això no s'improvisa, només es pot fer des del coneixement de territori que has anat treballant durant els últims anys i que amb el mapa en ma i les previsions pots moure les teves peces de forma encertada per atacar definitivament el front del foc, que dirigit pel vent s'anava escorrent mentre la resta de bombers l'anaven acotant lateralment.

Si, els mapes orogràfics son importants, els ortofotomapes també, però això no és suficient per a saber com cremara, també necessitem bons mapes de comportament del foc i mapes de previsió de risc d'incendi.

Actualment els mapes de risc el genera el Departament d'Agricultira Ramaderia, Pesca i Alimentació, ells amb un grapat de paràmetres com son previsions de vent, temperatura, irradiació solar, humitat ambienta i del sòl, sequera acumulada i un grapat de paràmetres més diàriament es genera un mapa que no sempre acabem d'entendre. Vaja, potser si, però al desconèixer l'algoritme que interelaciona cadascun dels paràmetres doncs hi ha dies en que ens sembla que la previsió i la realitat van per camins diferents.

Mapa d'humitats 28/10/17

Fa uns dies veiem el mapa de risc d'incendi i ens indicava (i segueix indicant) que el risc és a l'Empordà i als Ports (sud de l'Ebre), suposadament pel vent que hi ha aquests dies (tramuntana) que quan traspassa el Pirineu no baixa a terra fins passat Mora (el que passa és que al saltar el Pirineu s'eixuga l'aire -son conceptes bàsics i alhora complexos de la física-). Així és que el vent és molt més important que les baixes humitats, l'escalfament de l'aire i per tant l'estat final del combustible sec (molt susceptible als canvis d'humitat ambientals). Bé, son paràmetres que deduïm. De tota manera si és cert que els grans incendis son conduits pel vent.

La Riba, estiu de 2011, incendi conduit per vent.

Tots? No, no tots. Evidentment el vent és un factor de creixement del foc i principalment del seu desplaçament important, però no és l'únic. Hem dit sovint que els canvis climàtics provoquen sequera, acumulació de combustible, condicions més extremes... fins i tot podríem dir que els incendis hivernals de 2012 al Pirineu eren molt més condicionats per les baixes humitats ambientals i manca de pluja que pel vent d'aquells dies. ÉS per això que sovint el mapa de Risc d’Incendis forestals no quadra excessivament amb la “foto de comportament esperat” que s’elabora internament a Bombers per tal de donar la informació als parcs de com s’espera que serà l’incendi a diferents zones del nostre país.

Segurament és molt més important per nosaltres conèixer que si hi ha incendi a la zona “x” si les flames tindran una determinada altura, amb antorxeix o no i si n’hi ha si anirà per davant del foc o no, com s'espera els focus secundaris, etc. Ens dona més informació un quadrant de per zones on s’indica el tipus de foc esperat, la longitud de flama, la possible velocitat en que avançaria l’incendi, alhora que un petit històric indicant l’evolució dels últims dies d’aquests mateixos paràmetres.

Mapa temperatures 28/10/17

També podria passar una altra cosa, que el nostre excés de cel ens faci creure que en unes determinades zones hi ha un risc en una zona concreta però que la matemàtica i els algoritmes acabin indicant que no. Però per desgràcia no coneixem aquests algoritmes. 

De tota manera seré realista, l'evolució d'aquests últims dies ha passar de "rosa/baix" a "groc/moderat", quan a d'altres zones (les afectades pel vent son "taronja/alt". Per tant els mapes de risc segueixen dient que el perill més important no està al Pirineu, però les humitats baixes s’hi mantenen, així que segurament no cremarà, però si ho fes ho faria de valent.

Mapes del 28-27-i 24 d'octubre de 2017

wildfires campaign 2017

October is finishing and, in the northern hemisphere, fire campaign is not closed. Last week we could see how California was burning, Portugal was burning and Galicia & Asturias were burning.

In California the disaster is evident with an image of destroyed or damaged nearly 10,000 homes. Portugal suffered more than 200 fires in a week, over 40 died and 60 demaged people are counted after this episode. Galicia with near to 80 fires and Asturias with 35 more are the final count of this Nature blow. If we look for recent wildfires we find similar conditions and behaviors. I wrote about Canada and Russia fires last year, and also there are more examples this year in Chile (southern hemisphere).

16-5-26, 129,000 ha near Buryatia (Russia)

Russia, Canada, California, Portugal, Spain,... all are different in economic status and they have different concept of a fire brigade. Then, why all af them have suffered this important blow? Is it impossible to stop? Big planes, an uncountable number of helicopters, people and people working to extinguish fires near villages, neighborhoods, and farms. Fire trucks, hoses, water, drip torches and anchors, and may type of tools are not enough to control developed fires.

Any of this countries have the solution to extinguish last wildfires. To solve the problem we have to see the causes to resolve the consequences... and the causes are not pyromaniacs, speculators, laws. Causes have to be found in climate changes, acumulated dry in woods and ground, abandonment lands and forest. All of this factors produces a dangerous combination that fire uses to grow in force, intensity, capacity to throw fire focus in front of the fire advance. All of this key elements can be controled in a small number of times.

During wildfires in Portugal, Galicia and Asturias wind is a determinant factor that produces a new difficulty to extingtion. In others mix of houses (all the neighborhood) and forest make to change the objectve of firefighters strategy to protect houses, people and woods. Others (Russia, Canada and boreal wildfires) the Spring arrives earlier and the Sun can dry vegetation during more days producing a large forest zone with a high burn capacity.

This widfires which determinant factors are the reasons of high intensity energy and the cause of to be out of the extingtion capacity of all firefighter brigades. It does not depend from country, economical factors or number of firefighter, trucks and air atack capacity. The big problem is to avoid to arrive to a wildfire with its developed engine. A great wildfire creates around itself a microclima with local winds, throw of fire points, combustible dehydration. Firefighters can not fight against them.

There is only a outbreak of hope. Why this summer Catalunya did not suffer High intensity wildfires? I think there are two answers. One was the absence of windy days during the most heat days, this is one of the main factors to grow wildfire engine and the speed of flame advance increases difficulties of control. The second one is how to avoid that wildfire grow in normal conditions.

Probably in normal summer conditions, the celerity in response firefighter teams is the key to obtain an early control of wildfire, then the consequence is easy to obtain: Fire will no grow. But what happens in windy days? In Catalonia there are many recent examples of wildfire dyscontrol due to wind. Then celerity in the response is not enough to reach the fire front line. The amount of fire brigades means never is enough in case of high winds.

Then, what can we do? One option is knowed by all firefighter brigades (maybe not by all politicians) the forest exploitation, that reduces fire capacity to grow. And the other? This is the most difficult in this days, how can we avoid houses, neighborhoods integrate forests? All this constructions are done and many people goes every day to live in a "nature" environment. The question in how revert this situation?

While we think an answere next windy wildfire will led a mark of pain, burned hectares and smell of ash...

olor de bombers

Això d'estar operat fa que vegi les coses d'una altra manera. Fins ara només anava sumant dies, dies en que no podia fer de bomber, però des del 4 d'octubre i en el mateix moment en que em vaig despertar ja em va envair una sensació de felicitat inexplicable. A partir d'aquell moment he començar a restar dies.

Els que em coneixen bé, molt bé saben que davant qualsevol dificultat tinc el costum de dir: "Tot arribarà", i certament és així. després de molts mesos ha tinc mig camí fet. I ara què?

Doncs a més de fer tot allò que li pertoca a un, quan ja t'han arreglat, ara cal fer una bona recuperació. NO, no és només doblegar la cama, recuperar to muscular i la confiança de posar la cama on faci falta, és molt i molt més.

Fins ara quan anava al parc de bombers no em sentia un d'ells. Em sentia com un que mantenia el vincle, i aprofitava la confiança d'un lloc conegut per a passar una estona amb antics companys o simplement fer una mica d'esport "recuperatiu" per tal d'anar millorant la força i la mobilitat de la cama i el genoll mentre estava inflamat i hi tenia dolor.

Durant l'estiu he coincidit amb gent desconeguda per mi. Els forestalillos i els bombers en pràctiques no saben qui sóc, i jo tampoc sé qui son. No hem pogut compartir estones de sobretaula, de berenar o de futbol. Aquest any no he tingut cap lligam amb ells, i segurament no l'arribaré a tenir per molts anys que estiguem fent de bombers, rarament tornarem a coincidir en un mateix parc. Els de pràctiques aviat concursaran i tindran un nou destí, i els forestalillos tornaran a casa fins la campanya que ve, on alguns tornaran i altres no.

Ara però, tot ja és diferent. La setmana passada vaig passar pel parc. Amb les crosses, passava pel parc i la sensació ja era diferent. Tothom em mostrava la seva alegria en veure que ja estava operat, que aparentment tot ha anat be i que en pocs mesos tornaré a ser un d'ells. Fins i tot els de pràctiques em miraven (o potser els mirava jo) diferent, com si ja no fos algú estrany (per mi els estranys son ells).

La sensació de respirar l'aire del parc, que és una barreja d'olors de tota mena... la dels productes de neteja (pel matí), la de suor després d'un servei dur, la de sabó després de la dutxa, la del dinar fent-se, la de fum, la dels equips d'intervenció... sot tot d'olors que he tornat a sentir, i només pel fet d'estar operat.

Per això, el tot arribarà no és més que un crit a l'esperança i a no defallir. Les coses tard o d'hora acaben passant. I quan hi ets la vida se't fa més agradable. Doncs ara imagina quan em torni a posar el vestit de bomber, o quan em facin algunes jornades de repàs de les instruccions de treball, quan acompanyi als meus companys als primers serveis (ni que sigui només de reforç)... tot això arribarà. I tant que arribarà.

Si he arribat fins aquí després de tants mesos, ara només cal acabar d'empènyer per arribar al final. Recuperar les forces perdudes, agafar al·lè, força, ganes, ímpetu i també iniciativa. Porto molt temps sense prendre aquesta iniciativa. Ja toca.

Tot arribarà. Segur.

Tornant a la normalitat bomberil

Després d'uns dies molt intensos, no només a nivell bomberil sinó també socialment, hauríem de començar a posar entre tots una mica de seny.

Queda clar que una bona part de la societat catalana volia i segueix volent votar i decidir quin és el seu futur. I aquí és on els bombers, a nivell individual, hi hem acabat entrant. Molts de nosaltres ens hem posicionat i agafant el nostre casc i jaqueta vermella hem acompanyat a la gent (les persones) per tal d'evitar grans incidents. EL problema ha estat quan els incidents (per dir-ho d'alguna manera) han vingut de fora.

Hem fet molt bé posant-nos al costat de la gent que volia votar (ara no parlo de si aquesta votació era més o menys legítima) però si que la pancarta penjada al museu d'Història de Catalunya de fa uns dies, només hi posava "democràcia", paraula que ens hauria d'unir amb la resta dels habitants de l'estat espanyol.

La imatge de bombers davant la policia estatal fa mal als ulls. SI. Però la intenció de la policia era la de pegar, i no només la de recollir unes urnes (que hom podia considerar il·legals), Per això aquesta imatge de bombers entre els ciutadans i la policia a molts ens sembla correcte. Els bombers exercíem (a nivell individual) i perquè és el que ens han ensenyat i és el que considerem correcte, protegir a la població dels perills (en aquest cas cops de porra, empentes, estirades de cabell...).

Ens hem unit bombers de Barcelona i de la Generalitat

Dos dies després, a la manifestació contra la violència, els bombers també hi varem assistir. També a títol individual. EN aquest cas, però, la casa havia emès un comunicat intern on ens permetia "manifestar-nos" vestits de bomber. Crec que el que varem fer no va ser un servei més de bombers. Varem fer com diumenge. Estar propers a la gent. No va fer falta posar-nos en mig de cap enfrontament. Només acompanyàvem a les persones que assistien a una manifestació, que en principi es preveia pacífica, però que ningú les tenia totes per l'estat de crispació que hi havia a l'aire. No va passar res. Els bombers tampoc vàrem fer res. Però ens hauríem de plantejar quin és el nostre paper a les manifestacions i als conflictes. No som els "cascs blaus de la ONU", ni ho hauríem de ser. Quan un ajuntament ens demana per un reten de prevenció a un castell de focs sovint se li denega la petició, excusant que la guàrdia ja ho cobreix... doncs això

A Lleida, i parlo de Lleida perquè jo hi era, els bombers només acompanyaven a la gent, al costat, a davant junt als tractors, cap o gairebé cap estava al mig de la gent. I no recordo a ningú cridant cap de les consignes que allí es deien.

Després de 10 mesos sense posar-me el casc de bomber ni la jaqueta ho vaig fer. Em vaig sentir dalt un núvol. Per una estona em sentia un bomber més. Recordo el caliu de la gent, alguns ens cantaven, altres ens felicitaven, altres simplement ens miraven i somreien. Amics, coneguts i gent desconeguda ens venien a saludar. Per mi va ser com un bany de masses, que ni em mereixo ni crec que hagi de tenir, però que en aquell moment va ser molt important per mi.

L'endemà, a les 8 del matí entrava per la porta de l'hospital i quatre hores més tard ja tenia el meu genoll dret reparat. Avui en dia els mecànics fan meravelles. Per mi son dos dies molt especials, ja que en un em vaig tornar a sentir bomber i en l'altra començava el compte enrere per tornar a vestir de bomber i fer el que m'agrada. Ajudar a les persones que pateixen o acaben de patir un greu incident.

Tinc 6 mesos per endavant per recuperar.me físicament, però també mentalment. Porto molts mesos sense la rutina de la guàrdia, sense llevar-me molt aviat, sense gravar mentalment on tinc els estris del camions, les particularitats (o manies) de cadascun dels meus companys... fa uns dies vaig passar pel parc, mentre feien el dinar, vaig estar temptat de començar a tallar ceba i ajudar a fer el dinar del torn. Son tot de detalls que poc a poc oblides però que quan els recuperes t'omplen d'emoció, perquè és allò que has fet durant molts anys i ho has fet amb tota la il·lusió del món.

Aquests últims mesos el bloc poc ha parlat de serveis, he parlat més de com havíem d'actuar en els incendis forestals, de les dificultats en la prevenció d'incendis forestals, una mica de com ens ha afectat el canvi climàtic, de com ha canviat la organització, de quina és l'espectativa que sembla que ens espera en un futur no massa llunyà... Per mi el 4 d'octubre va acabar el sumar dies i comença anar restant-los. Per això espero sentir-me bombers a mesura que passen les setmanes i avanço en la recuperació.

Tinc alguns temes pendents de publicar, i les properes setmanes ho faré. Seguiré parlant de bombers a la tardor, a l'hivern i espero que per la primavera ja ho visqui en primera persona.

Tinc ganes de tornar a ser jo mateix. I penso dedicar tot aquest temps a que això sigui així.

gràcies bombers, gràcies companys

No tinc prou paraules per agrair als meus companys de torn el que avui han fet per la gent de Lleida.

No tinc prou paraules per donar les gràcies a tots els companys d'arreu per estar al costat dels ciutadans.

No tinc prou paraules per als companys que tot i no estar de guàrdia han sortit al carret, casc al cap i jaquetó posat i s'han posat a ajudar a la gent donant-los la protecció que es mereixen.

Avui (1 d'octubre) ha estat un dia trist perquè hi ha molta gent que ha patit cops, estrebades i fins i tot impactes directes. Tots hem pogut patir, d'una manera o una altra, aquesta alteració de la normalitat.

Personalment he pogut estar una estona donant suport i companyia als meus bombers d'Almacelles. Tot i estar mancat de l'estat físic suficient com per poder ajudar (i m'he quedat amb moltes ganes de fer-ho), si que m'he sentit "arropat" pels companys del poble i dels d'altres poblacions.

Avui ha estat dia de mòbil, l'he hagut de carregar diversos cops, i he rebut moltes coses, però la millor és la de l'escalfor de la gent agraint als seus bombers d'estar al seu costat.

Els bombers sempre estarem al costat de la gent. Avui com a ciutadà agraeixo a tots els bombers haver estat al costat de la gent, també al meu costat.