dilluns, 24 d’abril de 2017

Rendiment bomberil: una qüestió de diners

Ja us ho vaig explicar la setmana passada, que la primavera bomberil ja havia entrat de ple. Segurament alguna matinada fresca i la mica de menys calor s'ha notat de forma puntual en alguns parcs, però pel que estic veient els incendis d'entre mitja i una hectàrea comencen a proliferar. Ara és qüestió d'anar agafant carrerilla i preparació per quan arribi la campanya de debò.
Aquest any encara no tinc clar com serà. Però hi ha algú que ho sàpiga? Abans et podies fiar de les dades sobre el comportament dels mesos anteriors per a fer una previsió més o menys acurada del què ens havia de venir. Però ara tenim a sobre una cosa anomenada "canvi climàtic" que ens diu que ja no ho podem preveure com abans... El canvi climàtic, pel que sembla, no tothom se'l creu. Tot i això, els meteoròlegs son dels primers en patir-lo a nivell de la seva feina, que no és altra que la de preveure el que passarà. Si abans podies tenir un model matemàtic en que l'acumulació de dades t'anava ajustant el càlcul, ara es troben en que la fiabilitat de les previsions ha disminuït. I ens diuen que és perquè el temps que hi ha i el que ve han canviat respecte als últims anys. Per tant si podies arribar a fer una previsió a un mes vista amb un fiabilitat prou decent, ara es troben que les previsions a un mes rarament es compleixen.

Tot això per a què us ho dic? Perquè no ens podem fiar (com ja no ens fiàvem) de si la primavera ve plujosa o ve seca... després ens arribarà un front a mitjans de juny i ens ho canviarà tot, i fins la segona quinzena de juliol podrem salvar els mobles... Molts podeu recordar que la segona quinzena d'agost era fresca, plovia algun dia i algun altra feia vent. Crec que ja fa dos o tres anys que això ja no és així. Més que res perquè hi he agafat vacances i ni ens ha plogut ni hem hagut de posar-nos el llençol per dormir.

Portem un mes sense pluja, no passa res. Podem estar uns dies més encara. A partir d'aquí els incendis començaran a créixer en virulència i per tant tindran un comportament més difícil de controlar. Més superfície, més complicats, més vehicles, més personal, més temps... I així com es dimensiona una Campanya d'estiu?
20/4/17 Feu de forêt en Gironde à Cissac-Médoc © AFP -
De moment mirem el nostre voltant, l'any passat miràvem a Canadà i a Rússia on tenien els boscos boreals que patien el desgel molt abans i quedaven més exposats a la deshidratació per la radiació solar. Aquest tenim els incendis de França, 1100 hectàrees a Cissac-Médoc 
Un dels llocs de comandament de l'incendi de Gironde
De moment només ens podrem preparar a nivell de eficiència. És a dir. Saber-ne molt, ser molt resolutius. En definitiva tenir a la gent molt ben preparada. A nivell d'eficàcia ja és una altra cosa, ja que necessitem disposar dels mitjans adients i suficients per a poder fer la feina. M'explico.

Podem ser molt eficients si els nostres equips, bombers, helicòpters treballen bé. Això ve determinat per la formació i preparació i alhora per la coordinació. Una altra cosa és que apaguem l'incendi o no. Però si treballem bé és que hem estat eficients. D'això se'n diu rendiment i aprofitament dels recursos. En canvi apagar l'incendi se'n diu eficàcia, simplement apagar-lo o no. Una altra cosa és si l'hem apagat en una hora, un dia o una setmana. Però l'hem apagat. I aquí hi podem haver invertit 2 bombers o 200, cap helicòpter o 25, un camió vell o 50 camions grans i amb molt equipament.
Però la feina important del polític i dels dirigents de bombers és trobar l'equilibri entre la quantitat d'efectius (lloguer d'helicòpters, maquinària pesant, contractació de personal d'estiu,...) i la necessitat que hi haurà. En aquest cas depenem d'un pressupost econòmic que caldria adaptar a les necessitats que ens podríem arribar a trobar. Si hi dediquem un cost 0 (zero) podem acabar la campanya amb tots els incendis apagats (evidentment) però un grapat d'hectàrees cremades, moltes hores extra generades (cal reomplir els parcs amb personal quan els de guàrdia estan als incendis), totes les despeses d'intendència (als incendis cal menjar i beure), despeses de combustible de vehicles i helicòpters, i tot un grapat de despeses més que es puguin generar a nivell logístic i de mitjans (maquinaria, reparacions, etc...).

També podem fer el plantejament al revés. Duplico personal (a l'estiu), afegeixo helicòpters, vehicles, material... I quan es genera un incendi hi aboco tot el que tinc. Si la cosa va bé quan encara no hi ha arribat la meitat d'efectius ja tinc les flames apagades, i només ens queda assegurar que tot el perímetre estigui bé i no hi hagi represes. Els costos? Alts evidentment, però l'incendi haurà quedat un unes poques hectàrees.

Quin és el camí bo? Doncs aquell que apagui l'incendi, de forma relativament ràpida (opinió pública) però que alhora sigui barata. I perquè ho dic això? perquè sovint confonem l'eficàcia amb l'eficiència. Els incendis s'han d'acabar apagant, els veïns han de poder tornar a casa i no tenir pèrdues en les vivendes ni negocis, però hem de buscar l'equilibri entre si val la pena destinar molts diners a apagar incendis en llocs on després la natura s'encarrega de tornar-lo a posar a lloc o deixar que el foc i la natura facin el seu cicle natural. 

Només un exemple: Esteu segurs que al 94 els incendis del Bages i Solsonès van ser tant dolents? Parlem de fa menys de 20 anys. I els boscos tornen a ser continus. Aquests incendis van provocar un canvi important en l'extinció del nostre país. Però on estem vint anys després? Ni és un desert ni quan hi passegem hi podem trobar un rastre gaire visible (a ulls de ciutadà normal). Segurament teníem mitjans insuficients, teníem mala coordinació, disposàvem de males comunicacions... però l'incendi es va apagar, i avui el paisatge del Solsonès i del Bages segueix sent preciós.

En què hem d'invertir els diners del pressupost del departament? Au, a veure si avui comenceu a escriure comentaris. De ben segur hi ha moltes opinions i en podrem treure moltes conclusions...

1 comentari:

julio masfarre ha dit...

Bones , et porto seguint desde fa temps i la veritat es que m'agrada molt tot el qe dius...tan sols tinc 21 anys pero estic bastant posat en aquest temes (a part del somni de bomber). Nomes voldria comentar una cosa i esque quan parlem d'ampliar els recursos a bombers cal tenir en ment dues coses:
1-el pais fa temps va poder decidir si opostava per la extincio o per la gestio/prevenció, i va optar per la primera...aixi doncs ampliar i destinar recursos ara encara quedariem curts amb els grans focs de 5a generació que patim ara...
2- a bombers més que ningú saben que a dia d'avui per molts mitjans que es destinin a un gran incendi, aquest pot superar la capacitat d'extinció amb escreix ( son pocs però els que cremen més hectàrees). I es aqui on crec jo que s'hauria de canviar el xip, i entendre el foc no com un adversari sino com una eina de gestió...això en marc castellnou ho ja dit mil cops..
res més , tot és desdel meu punt de vista (educador ambiental i ambientoleg en potencia).Continua així Alfons!

Vols rebre els articles per correu? apunta't!