dimarts, 18 d’abril de 2017

precampanya 2017

Fa dies que notem l'escalfor del sol. Des del canvi horari de finals de març sembla que la gent té ganes de terrassa, cerveseta... les pistes d'esquí ja perden part del seu públic i és a les estacions d'esquí on podem fer el canvi de xip. Neu primavera.

Si sabeu el que és la neu primavera us haureu adonat de per on vaig. La insolació. Efectivament conviuen neu i sol durant els mesos d'hivern, i la neu poc que es transforma. Però arribem a mitjans de març i la neu de migdia es torna pastosa, humida... i si no et poses crema solar acabes amb la cara com un mapa i durant la setmana et peles com una gamba.
Doncs això mateix és el que li passa a les plantes. Per una banda tenim la floració (si allò que van a veure els de Can Fanga, a Aitona, arbres de color rosa...) i després arbres i plantes comencen a brotar. Tot això ho fa la llum i també la temperatura. Però també a nivell de bombers es pateix aquest canvi.
Ni ens surten flors al casc ni ens creixen fulles a les botes. Però els serveis es comencen a multiplicar. Hem passat dels avisos de foc/fum perquè els pagesos cremaven branques (mes de març) -si veus foc truca al 112, quina merda de campanya, algú ho havia de dir- a tot un seguit de petits incendis de vegetació que es perllonguen fins a que plogui quatre gotes a mitjans de maig. I així anirem sobrevivint.

Sembla una tonteria però no ho és. Com cada setmana, passo un parell o tres de dies pel parc, i per les tardes es nota el moviment. Si durant l'hivern era estrany coincidir amb una sortida, ara aquestes s'acumulen i majoritàriament son de vegetació. Que si uns matolls per aquí, que si fum al costat d'una torre (una casa al camp, a Lleida), que si flames a l'altra costat... Hem passat de les xemeneies de la tardor als matolls dels primers dies d'insolació potent.
A més, podem mirar els mapes d'humitats relatives, de vent, i començar a comptar els dies que fa que no plou, què portem des del 24 de març? Doncs tot això son dies de deshidratació dels arbustos i plantes seques que hi ha als camps. 1000h de "sequera" corresponen a uns 41 dies sense ploure, i ja estem a la meitat.

Us recordo quatre exemples sobre el combustible mort: És el temps que triga una "planta" seca a equilibrar la seva humitat amb la de l'ambient.
   1h: herbes seques, pinassa, fulles...
   10h: branques petites
   100h: branques grosses, poda...
   1000h: soques i troncs d’arbres. Recordeu, sempre morts.

Per això la importància de tenir un sotabosc cuidat. Amb 10 hores d'insolació i ja tenen la disponibilitat per a cremar.

Humitat de dia (algunes estacions ja estan sota 30%)

Recuperació de les humitats de nit i matinada

Tot això si ho lliguem amb les humitats relatives baixes que hi pot haver a l'ambient durant els dies de primavera, sense ploure amb o sense brisa, provoca que poc a poc tinguem més disponibilitat del combustible per a cremar. Per sort la humitat per la nit es recupera...

El que us deia, des de fa ja un parell de setmanes s'ha notat l'augment de petits incendis de vegetació. Evidentment no surten a la tele, però comencem a tenir petits incendis de 0,5 a 1 hectàrea i que poc a poc i a mesura que s'acumulin els dies sense ploure aniran agafant força i superfície.

Res, que tinc enveja de no poder anar a passar les tardes al camp, embrutant-me de fang, cendra i agafar olor de fum. La realitat és que aquests serveis cada cop s'aniran iniciant abans, segurament algun dia a mig matí ja començarà la corredissa d'anar perseguint les flames intentant que no arribin a una granja o al bancal del veí. No és com Sant Joan, però s'hi assembla. Tota la tarda amunt i avall, sense xafar pràcticament el parc, i en arribar a la nit, seure al menjador mirant-nos amb cara de cansats i d'haver passat una tarda entretinguda.
Tranquils, les xoperes i pollancres ja estan a punt de caramel. La Mitjana i la riba del Segre n'és ple. Ara és qüestió de no prendre mal, perquè aquest foc corre, corre molt.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!