carta d'un company de CCLL

Avui us exposo la carta del Ramiro, un company de Control Lleida que fa algunes setmanes em va demanar de penjar en aquest bloc el text que tot seguit us adjunto. (L'únic que faig és donar-li veu).

Properament vull parlar del Decret de Guàrdia, i aquest em serveix de preàmbul.

Primer de tot, i abans de expressar els meus pensaments, voldria presentar-me. Ramiro Monfort i Cabane, Tècnic Operador de Control Central de Lleida.

Vull donar també les gràcies al titular d’aquest web per deixar-me aquesta “atalaya” per poder fer arribar els meus pensaments, (i crec que de molts dels companys del meu col.lectiu), a tot el personal del cos de bombers i a totes les altres persones que el segueixen.

També vull “exonerar” de tota responsabilitat a aquesta web i al seu titular de tot el que jo pugui dir en aquesta carta oberta,

Dit això, començaré fent una mica de memòria a tothom, per tal de situar en el temps la raó de la present carta.

A final de 2015, en una reunió de treball de la comissió de seguiment de temes de Control Central, el Sr. Manel Bosc va prendre la iniciativa de la reunió i va explicar de veu i amb power point la idea que tenia la Direcció General de la modificació del Decret de Guàrdia. Aquesta presentació va portar molta ansietat i angoixa a tot el personal dels diferents controls. Angoixa perquè entre d'altres coses (que el col·lectiu no vol entrar a valorar)podria comportar la unificació de diferents controls i el conseqüent moviment de personal per tant de poder crear l'estructura necessària per la realització de les guàrdies amb àmbit supraregional. Tothom pot entendre que això voldria dir un canvi de destí de lloc de treball del personal adscrits als controls. Canvi de tot el personal del controls, no solament del que es tanquessin, sinó també del que passessin a ser seu de guàrdia. Davant d'aquesta possibilitat, els diferents sindicats de personal laboral van realitzar una ampla campanya d'informació i mobilització per evitar la centralització del serveis de Sales Centrals, per intentar continuar amb el model que ,no fa tants anys, els mateixos comandaments de l'operativa de Direcció General va considerar idònia.

Fins aquí, diríem que tot correcte. El problema ve quant a meitats de Juliol, els sindicats de bombers ,els mateixos els quals que formen part de l'estructura de la que pengen els sindicats de personal laboral, els mateixos que estaven informats de la possibilitat de la implantació del decret de guàrdia, i els mateixos que es nodreixen de les quotes de tots els seus afiliats, fins i tot personal laboral, es reuneixen amb la Direcció General i signen uns acords en els quals, entre d'altres coses ,autoritzen a la Direcció a tirar endavant el Decret de Guàrdia, signant en aquell moment, la pena de mort del col.lectiu, dels seus companys de cos, de feina i fins i tot de sindicat.

Srs. Sindicalistes del Cos de Bombers (em refereixo a tots els sindicats firmants de l'acord) quan es forma part d'un col·lectiu, cal tenir en compte les accions que es porten a terme per tal de no trepitjar a ningú i molt menys al personal del mateix col·lectiu. Vostès, com a sindicalistes tindrien que tenir molt clar que vol dir trepitjar a col.lectius. Son moltes les vegades que he assistit a reunions i se'ls plena la boca amb aquesta frase. Doncs bé, això que tant “cacareixen” es el que han fet amb nosaltres.  

Vull pensar que aquesta situació es deu a la poca formació, ineptitud o “desidia” del personal sindical que ha format part de l'anteriorment citat acord. No vull pensar que eren conscients a l'hora de signar el document del què signaven. En aquests cas, tot el col·lectiu de laborals ens tindríem que replantejar la relació laboral amb el cos de bombers i la sindical amb els sindicats representatius.

Espero que d'una manera o altra puguin reconduir aquesta situació i demano, demanem, que abans de signar qualsevol document, els passin als seus òrgans superiors perquè puguin coordinar als diferents col·lectius implicats i d'aquesta manera, no trepitjans la mànega entre bombers.