L’inici del caos

Tot s'aguanta i tot es desmunta. El que està passant aquests primers dies de campanya ens té descol·locats a uns quants. Parles amb uns i sembla que el Coco estigui a punt d'arribar, parles amb altres i sembla que no passi res, amb altres que si venen pluges o que la humitat no cau o recupera més que ràpid, les dades de paisos tradicionalment de pocs incendis ens diuen però que quan crema ho fa a l'ample i les nostres guàrdies des de fa deu dies son un no parar de trucades i sortides del camió forestal. D'acord, Sant Joan, els petards i els coets ajuden a aquest “sin vivir” però després de les dades que teniem de Canadà, Rússia, Califòrnia i finalment les simultaneïtats del País Valencià no fan ser massa optimistes en quan a salvar-nos de patir algun gran (gran-gran) incendi forestal.

També tenim referència dels grans entesos en el tema que fa dies que ens adverteixen sobre la possibilitat d'un incendi que procedent de més enllà d'Aragó arribi a mar, o que tot l’eix mediterrani és un polvorí. Els nostres vents dominants son el Ponent i el Nord, així que podem anar preparant l'estratègia a utilitzar, i aquesta comença per reconèixer els punts complicats (els difícils i els impossibles) i també els punts on aparentment tot seria més fàcil.

Els mapes ens diuen que tot va bé. Mapes grocs, una mica de taronja per aquí, una mica de taronja per allà i poca cosa més. Amb tot el que portem d'escoltat i advertit semblava que els primers mapes de perill havien d'estar pintats de vermell i algun grana, però la realitat no és aquesta. Segurament les humitats no son prou baixes, la nit encara és fresca i humida, algunes petites pluges ens han anat mantenint les humitats del bosc, tot i l'acumulació de sequera dels últims anys i també el nou combustible de les plugetes de la primavera. Així que ni tenim (de moment) grans incendis ni tenim mapes vermells. (Si, ja ho sé, segons com acabaríem els colors).

I llavors perquè ho titulo Inici del caos? Doncs per tot això que us estic dient. Tenim dues realitats, una en que sí, tot està sec per l'anomalia hídrica acumulada, per l'experiència dels nostres veïns propers i llunyans (si ves la barbas del vecino...), tots els serveis del voltant de Sant Joan, els primers camps de rostoll cremats i la segona és que els mapes (espero que aviat em diguin els criteris objectius –i no és una queixa, sé que m'ho explicaran-) indiquen que els bosc en aquest moment de la Campanya encara no està disponible, que si s'hi posa foc cremarà però que encara no tindrà un comportament excessivament virulent.

Aquest dies hem vist l'incendi de Rocallaura, va cremar molt ràpid de cap, en principi topogràfic i també possiblement acompanyat per la marinada. Cremava bé de cap i poc de flancs i en general es movia en sentit nord. El combustible baix ha cremat bé, cosa que era d'esperar, però les copes encara els hi costa. Ho sento, no vaig fer fotos. Però si us hi acosteu ho podeu veure. El fet que cremés de nit també devia ajudar en el control de les flames. Vaig veure es barrejaven camps de cereal per collir amb el serpentí del bosc i tot i que podia semblar complicat es va poder apagar en racons força allunyats dels camins principals.

De moment hem guanyat temps (temps que ens ha donat la meteo), i si tot pinta com ens diuen els que hi entenen, hauriem d'aprofitar per preparar-nos pel que ve. I si no és aquest anys serà el que ve, però que a ningú li estranyi si comencem a fer reconeixements de terreny (i no només sobre mapa) de com evolucionaria un incendi si ens ve de l'Oest o de Nord i volem trobar per on podríem atacar-lo i perquè no, anar anotant en algun mapa espais per situar Punts de Transit, i zones logístiques. Si no ho féssim ens podríem trobar amb un semi caos com pot ser l'incendi de Figueres de fa pocs anys.

El que sembla un fet bastant raonable és que els últims anys els bombers poc a poc hem anat incorporant els coneixements teòrics d'anàlisis a la nostra realitat (el dia que hi ha l'incendi), ja no ens estranya que hi hagi PEVs ni que anem a treballar per aturar un front abans d'arribar a no sé quin coi de lloc però que allí hi ha un punt de canvi i que si el passa tot serà pitjor... l'exemple el tenim en l'incendi d'Òdena de l'estiu passat.

Amb la nostra petita especialització (amb això només vull dir que cada cop tenim un llenguatge i uns coneixements més propers als que tenia el GRAF quan no els enteníem) també ens distancia dels forestalillos, ja que nosaltres cada cop som més actius (abans agafàvem la manguera i amunt), actualment portem la llança, agafem el xapo, la motossera, etc i ells estan quedant com a simples “porteadores” de la motxilla de mànegues. Evidentment els forestalillos que porten ja algunes campanyes treballant amb nosaltres se'ls nota que entenen el que fem, i ens donen un cop de mà a l'hora de picar i en com es desenvolupa la línia, però aquells que porten poc temps o mostren poc o gens interès son un mig destorb al costat nostre. I només cal donar un exemple, en l'últim servei forestal que he anat només un parell de forestals amb experiència van preocupar-se per seguir-me amb el pulanski per apagar algunes fumeroles de l'incendi, la resta (i estàvem 3 camions) es van quedar mirant com un bomber apagava, més amunt, altres soques en una petita zona que estava força calenta.