És curiós, estàvem tots els motivats i fanàtics dels incendis i de tot allò que els envolta fregant-nos les mans pensant en les vegades que ens trobaríem per aquestos boscos i el temps (meteo) sembla que s'ha aliat amb alguna força major per fer-nos la punyeta.
Tot feia preveure un estiu dur (llarg o curt, segons si tenies accés a més o menys dades meteo). Tenim un grapat de twits i articles publicats als mitjans advertint de la sequera que portem arrossegant des de l'hivern, de l'últim i dels anteriors. La temperatura tot i començar a pujar tard semblava que ja s'enfilava cap als 30º.
19-6-2016 vs 25-8-2012
Els que ens dediquem a aquest ofici (i aquí us podeu incloure tots els que vulgueu) teníem ja la vista posada a les mànegues, als camions, l'olor de cendra, la de palla mullada, els bocates refredats de les dues de la matinada, motxilles i més motxilles muntanya amunt, emissores que no paren de parlar ( tot per no dir gaire cosa i sobretot no deixar parlar quan et fa falta), camions amunt i avall per fer nòria d'aigua.
Una de les coses que em crida més l'atenció és aquella estona del viatge del parc cap a l'incendi. Tots atents al moment en que comença a veure's la columna de fum. Espessa, clara, difosa, convectiva... pujant i pujant per a fer-se veure. L'emoció i la tensió d'anar a un incendi que veient la columna ja saps que et passaràs la nit allí. Els companys anant posant emissores a diferents canals per no perdre cap informació. Si ja venen altres camions, i quants, si ja venen d'altres regions i tot un seguit de sensacions que et van cruspint el cos fins que ja hi ets a sobre i notes l'aire del mateix incendi, la foscor i també l'olor de fum, si això li sumes que ja veus altres camions i que tens els helicòpters no només a la vista sinó sentint el soroll de les aspes sobre el teu cap... ummmm
Doncs els que deia. Tot això que semblava que ho teníem a tocar, que s'acostava cada dia més, tot i alguna pluja, sembla que poc a poc (i no tant poc a poc) s'ha allunyat alguna setmana. El terme de que tindrem una campanya curta de moment serà una campanya que encara li falta alguns dies per madurar. He vist alguna previsió i sembla que pel proper cap de setmana alguna altra pertorbació trobarem. Sí, alguns hi veuen pluja i altres hi veuen llamps. Però els llamps en un bosc on fa 2 mesos que no hi plou no son el mateix que en un bosc on hi va ploure fa una setmana. Encara que el sotabosc vell ja estigui sec, tenim l'arbre en bones condicions així que de moment no es farà gran i serà un incendi de no massa dificultat. Sí, està dalt una muntanya, amb mal accés i una feinada per fer, però no serà un incendi amb massa possibilitat de créixer.
Així que de moment seguirem mirant els mapes, netejant el camió forestal, recordant vells temps amb els forestalillos que ja tenim al parc, fent petar la xerrada amb els conductors de magatzem i deltas, mirant l'helicòpter de comandament a l'espera que comenci a cremar querosè, I el que és més important, seguirem arreglant el món de paraula, perquè xerrar al parc en sabem una bona estona.
Per cert, no us feu mala sang, a l'estiu encara que no hi hagi incendis forestals hi ha incendis de habitatge, portes que es tanquen amb nens o vells dins, accidents, cables trencats i canonades capritxoses. De treballar treballem igualment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada