Ja tenim aquí Sant Joan, i amb ell el foc purificador. Aquest any a més coincideix amb un no parar d'incendis arreu del territori, tot i que principalment és més incisiu a Ponent, a la vall de l'Ebre i la serralada prelitoral del sud de Tarragona.
El foc des de sempre a la nostra cultura ha estat bo, a muntanya a les carboneres i al camp per la gestió dels conreus. Ara al segle XXI la cultura del foc sembla limitada als petards i coets pirotècnics. Però per la confluència de diversos factors aquesta darrera setmana hem tingut un oasi en el tractament dels incendis. Per una part la manca de camins al bosc i la muntanya impediren un accés dels bombers de peu i camió per intentar una primera tàctica d'extinció clàssica. Un altre factor clau és el coneixement que des de la Unitat Tècnica dels GRAF es té d'aquesta zona del país. S'hi han fet multitud de jornades per tal de conèixer i donar a conèixer com és un bosc després d'un quart de segle de l'últim gran incendi. Posteriorment ens ho han volgut dissimular amb l'excusa que s'ha donat prioritat a la seguretat de la gent a l'hora de l'extinció de l'incendi de Tivissa. En tot cas, sembla que hi havia zones del bosc on les copes havien sobreviscut a les flames, tot i que s'havien deshidratat, fent que un cop passat el foc pel matollar deixés més que disponible la resta de combustible. Però això no va ser al primer moment. Demostrat queda que els mitjans terrestres no podien actuar.
Després de molt temps escoltant la cantarella dels mitjans aeris, finalment ha quedat evidenciat que els MAER no son tant efectius com es vol vendre en alguns mitjans. Evidentment fan feina, molta i bona, però no apaguen els incendis. Son una eina més que utilitzen les unitats terrestres per tal d'aconseguir apagar definitivament el foc. I si no apaguen el foc, què fan? El que una bona part de bombers sabem és que ens redueixen l'altura de la flama, redueixen la velocitat de propagació de l'incendi i per tant permeten que, mànega en mà, anem darrera les flames apagant amb aigua el que una estona abans era un incendi massa ràpid o d'intensitat de flama superior al que la nostra aigua podia sufocar.
Com he dit al principi, el foc és purificador. Purifica fins i tot a la cúria i els dirigents polítics d'aquesta Direcció General. Els mitjans que tenim son limitats, estem mal cuidats i mal vistos pels nostres dirigents. I nosaltres estem disposats a fer-los-ho veure. Els professionals declarant una vaga indefinida que demostrarà que tal com està el Cos, no podem deixar de tenir ni un sol dia un bomber de menys. Per altra, que els Bombers Voluntaris també estan tips de que els utilitzin per a tapar les misèries de la casa.
Avui dia de la Revetlla de Sant Joan, estic de guàrdia. Enlloc d'estar tirant petards amb els meus fills (ho vaig fer ahir Diumenge) estaré perseguint fogueres i incendis provocats per petards situats incorrectament per quatre maldestres. Recordo amb il·lusió quan fa més de 20 anys preferia anar al parc de bombers de Reus a donar un cop de mà a la gent de guàrdia, en lloc de sortir de farra (hi havia més dies per sortir). Avui espero gaudir del dia i de la nit com ho he fet tots aquests anys.
Tireu petards i feu fogueres força altes, que jo en gaudiré a la meva manera. Però aneu amb compte, a mi m'agraden els petards... i potser en tinc algun d'amagat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada