dilluns, 3 de febrer del 2014

Retalla que retallaràs

És curiós com fa tan sols uns mesos estàvem parlant dels companys que anaven al campionat mundial de rescats en accidents de Trànsit als Estats Units i ara al parc només sents a parlar de les trifurques de la casa per fer quadrar els horaris, el final de la MD, la supressió de multitud d'antics acords, la reclamació de la paga extra de 2012 (que cal reclamar), les festes perdudes en cap de setmana (per fer quadrar quadrants a curt termini), i un llarg etcètera que fa que et passis la guàrdia l'altra parlant d'aquestes coses i es repeteixi guàrdia rera guàrdia amb l'afegit de la "novetat" d'aquella setmana (que sempre es va superant).

La gent de MD, que voluntàriament van signar (aconsellats pels sindicats i ofert per la casa) un contracte (per anomenar-lo d'alguna manera) en que es comprometien a no treballar fora de bombers i a canvi realitzaven 240 hores de més, a canvi d'un increment mensual de la nòmina. Be, el preu hora era inferior al de l'hora extra, però d'aquesta manera uns asseguraven un millor sou i la casa la disponibilitat de personal per a fer pràctiques, simulacres i cobrir mínims de torn.
Doncs tot això que sembla tant bonic, ara ens diuen que és un acord pitjor que el dimoni. Aquesta gent ara son considerats insolidaris i separatistes! Be, això ens volen fer creure, i hi ha gent que fins i tot s'ho creu. Jo sóc del perfil de persona que quan plego de la guàrdia tinc altres coses tant o més importants a fer. Per això quan feia falta gent al parc, primer mirava l'agenda familiar i després la personal i si podia anava a cobrir parc per un servei i ben poques vegades per una guàrdia sencera. De fet als parcs on he estat hi ha gent que fa hores i gent que no, i mai hi ha hagut problemes de manca de gent disponible... com a mínim en els relleus d'estiu o tardes de vent i pluja. Jo vaig ser conseqüent amb la meva agenda, i vaig triar no fer la MD i per tant mai he considerat que ells em prenen hores (les extra) ni que son millors o pitjors que jo.

Una altra cosa és que amb la crisi hi ha gent que després de 5 anys ara es vulgui incorporar a la MD i que aquesta hagués estat tancada tot aquest període... Potser s'havia d'haver previst una oferta de places que no s'ha fet i ningú ha tingut clar com realitzar.
La qüestió de la gestió d'horaris també té la seva conya. Fins l'any passat cada torn es gestionava el seu horari, en base a la previsió standard de tot l'any, el quadraves traient(perdent) un parell de les compensacions d'horari al gust de cadascú i sense deixar el torn per sota dels mínims. Aquest any però també ho han canviat. Volen que sempre siguem el mateix nombre de bombers... llavors, els mínims? a Lleida ara serem 10 de forma homogènia. Abans un dia podíem ser 9 i a la següent guàrdia 12... que això passava dos dies a l'any, però passava. Però si el mínim era 9, i érem 9, doncs no hi hauria d'haver cap problema. El més curós però és que el calendari "natural" de les RH és cíclic i punyetero i per tant cada 4 guàrdies et toca compensar. Llavors si el calendari diu que un diumenge hi ha 9 bombers i la resta compensen, perquè ha de venir la mà d'un tècnic (un enginyer o llicenciat per fer aquesta feina... això SI que és perdre recursos i talent!) i li treu la compensació a un bomber, perquè diu que han de ser 10. SENYORS, que el mínim és 9!. L'excusa sembla ser que alguna ment pensant vol que tothom treballi igual nombre de festius... sense pensar que els 24 de desembre o el 31 de desembre NO SON FESTIUS, però que és com si ho fossin...

Que si, que em toca guàrdia i els hem de treballar, que hem de donar gràcies per tenir feina, que hi ha molta gent que ni té feina ni té diners i alguns ni casa... però això no vol dir que no aquestes "noves" maneres siguin injustes, abusives i prepotents per part de l'administració que ens paga el sou. Però jo a qui li dec el meu sou és al ciutadà, que paga els seus Impostos i que jo molt gustosament vaig a assistir-lo quan té necessitat de l'assistència bomberil.
Aquests últims dies hem rebut una nova comunicació (per acabar-nos de fer contents) en la que diu que la MD ja és història (cosa que es veia a venir) i sobretot la novetat de que el complement (paga de productivitat) ja no es cobrarà. Això vol dir que també es modifica el text dels acords de 1998 on es condicionava el seu cobrament a fer la revisió mèdica anual (que fa dies que NO COMPLEIXEN), les dues jornades de formació de 4h cada una i passar la prova física. Per tant queda pensar que ens ho posaran com a requeriment obligatori sota algun concepte encara desconegut en que serà una obligació passar els tres punts.
Conclusió. Que tot allò que s'havia negociat i que afavoria a la gent i al Cos queda anul·lat i substituït per tot allò que la casa creu que li és del seu interès i trencant tot allò acordat amb anterioritat. Res, que cada dia anem a treballar més contents. Al final haurem de posar un altar i un reclinatori per tal de donar gràcies a mossèn Espadaler per tenir feina.

Per cert, una notícia bona de l'últim més. A un company del parc de Lleida, després de 3 anys esperant un canvi de pantalons li han arribat. I als de GRAF Lleida també van rebre algun joc de guants i algun recanvi de material. Sembla que comença a arribar algun subministrament. A veure... Ah, no, que a un altre li han donat uns pantalons apedaçats!

Quina serà la propera? S'accepten apostes.

1 comentari:

Pablo Castro ha dit...

Yo entiendo lógico que procuren tener 10 por guardia. Si hay un indispuesto o baja no hay que hacer malabares o generar horas extras. Entra dentro de lo comprensible.

En general todo el tema de permisos me saca de quicio. Son horas que no sabes si pueden o no puedes coger, por lo tanto no valen para nada. Si realmente necesitas ir a cualquier compromiso has de conseguir un cambio de guardia con un compañero, que es el único recurso que te garantiza la disponibilidad.

Llevo años con los permisos (p-ceros) ahora te quito, ahora te pongo, ahora me debes.... una pérdida de tiempo y de esfuerzos. Nos podrían dar un cuadrante a principio de año con las horas resultantes y dejarnos de miserias. Un permiso condicionado y no programable (previsión forestal, mínimos de turno ese día) es como no tener nada, a mí no me sirve. Un privilegio que echarnos en cara que mejora mis condiciones ni mi flexibilidad.

A partir de aquí sí considero sagradas otras cosas no respetadas. La igualdad de acceso a la MD, su voluntariedad. La productividad era un logro que no muchos bomberos habían conseguido. Un examen físico y de condiciones, aunque sencillito, ya lo querrían muchas organizaciones. Y aquí es lo primero que nos cargamos.....vale!

Promociones internas, traslados, valoración de méritos internos ni hablo porque me crispo. El uso de los medios de manera propagandística, utilizar una disputa personal para airear un posible fraude en una baja. En general llevo dos años viviendo auténticas lecciones de liderazgo organizativo. Gracias!