Diari de guerra (capítol 4)

 

Portem unes quantes setmanes en que han dominat les accions de seguiment als nostres polítics.

Hem pogut veure imatges de l'Espadaler rodejat de bombers a Lleida, el Mas a l'entrada del Teatre Nacional de Catalunya, el Jorqueras a la porta del seu ajuntament i també al Parés en un acte de presentació a Lleida.

Aquí pilla tothom i seguirà pillant. I els que no s'ho esperen!
De moment fan bona cara, algun fins i tot ha fet alguna xerrada (obligat per les circumstàncies), però els hi senta malament. Els de premsa els marquen d'aprop per a que no xerrin més del compte i alguns periodistes ja estan a l'aguait de tot el nostre moviment.

Poc a poc, a més dels camions pintats (recordeu a repintar-los, que el sol és molt traïdor) la gent del carrer comença a veure a un grapat de bombers de vermell fosforescent i casc curt escridassant a les portes d'algun acte oficial. Alguns s'acosten i ens feliciten, altres s'aturen una estona. Però segur que a ningú li passa per alt.

Això els hi fa mal, i ho saben!

Molt be nois. Ara toca complementar tota aquesta tasca amb el treball dels despatxos. Per una banda el Comitè de movilitzacions, més proper als parcs ajudant a mantenir la flama encesa, també recollint propostes i empenyent als sindicats a que facin feina i que la facin be. És per això que cal fer un seguiment de les reunions entre l'administració i els sindicats.

Hem de tenir una posició ferma, tenir clar el nostre objectiu (personalment tinc algun dubte de que tots coincidim), i sobretot mantenir-nos alerta tant amb l'administració com amb els nostres representats. Això serà llarg i no hem de defallir. De moment estem al pitjor moment, i per això cal seguir.

Per altra banda ja hi ha un bon nombre de gent que amb l'advocat està amb el tema del trencament unilateral dels acords de la MD. Els de l'aeroport d'Alguaire emprenyats com a micos, els parcs amb seu GRAF amb mil problemes ja que entren a torn a mitja guàrdia o a principis i et rebenten totes les previsions (festes que s'havien anul·lat, anar a cobrir altres parcs -sigui l'hora que sigui- i altres coses que poc a poc van aflorant). I és una llàstima, perquè entre tots nosaltres hi ha bon rollo, però et trobes que els de l'aeroport al tornar faran marxar a gent que tenien la plaça en comissió o provisional, o el "problema" GRAF que petatà a lo gran en qualsevol moment... temps al temps.

Be, seguirem l'evolució de tot això. Avui estar al dia és molt fàcil, les fotos ens arriben al moment, els vídeos també... llàstima que les actes de les reunions les amaguin.