Ja fa dies que he obert els ulls. Però no sóc l'únic. Per sort hi ha més gent que està atenta als esdeveniments que ens porten directament a l'abisme bomberil. Però tot això succeeix amb els beneplàcit dels 3 culpables de tot això. Primer tenim a la mateixa casa que s'aprofita de la debilitat del contrincant i de tenir la paella pel mànec (a més d'un pressupost irrisori que li dona cartes sota la màniga), segon els sindicats que defensen l'indefensable i s'enroquen en postures unipersonals i finalment nosaltres mateixos per no posar-hi remei.
Fa un parell d'anys que em queixo en aquest bloc dels posicionament de la casa envers els seus bombers. Ens tracta de la mateixa forma que el govern espanyol tracta a l'intel·ligència dels catalans. Ens diuen que tot ho fan per nosaltres, que ells son els bons i que si seguim les seves directrius tot anirà be. Doncs jo n'estic tip de que pensin per mi. Tinc molt clar que cap de les mesures que proposa i proposarà la casa son en el meu favor. Tampoc demano res, sols que em deixi com estava. Però les necessitats imperioses de personal i el no pressupost fa que se les enginyin per tal que "rendim" més (per una banda que fem més hores al mateix preu i per l'altra una mesura temporal de cobrir places a preu irrisori). I tot sense oblidar que la roba que portem (inicialment tots teniem 3 pantalons i 3 camises) s'ha anat deteriorant i costa molts mesos aconseguir una altra muda.
Els sindicats però també fan d'artífexs d'aquesta debacle del cos. Per una part defensant a tots aquells "inútils" que encara hi ha arrossegant-se per aquí, també escoltant a 4 que volen una part del pastís que un dia aquests 4 havien rebutjat i ara com ho veuen impossible lluiten per destruir-ho amb l'excusa que tots hem de ser iguals. I anant a la tele a defensar encara no sé què i acabar fent el ridícul.
I nosaltres també som culpables per deixar-nos arrossegar per uns i altres. No pot ser que ens conformem amb aquesta espiral d'autodestrucció del Cos que ens té immersos l'administració ni tampoc ens hem de deixar arrossegar pels sindicats i alguna gent que quan va nàixer ja estava rebotada. El pitjor és que tant uns com els altres MANEN!. Evidentment l'administració mana com a tal, és qui posa les regles del joc i les interpretacions i quan hi ha alguna cosa que fa malament costa molt, però molt arreglar-ho. Hi ha pocs contenciosos i majoritàriament s'han de fer de forma individual, cosa que encara ho fa més difícil. Però també manen els sindicats que son qui es reuneixen amb la casa i acaba signant els acords. I hi ha acords molt dolents i perniciosos. I el pitjor és que estic segur que JA ESTÀ TOT DECIDIT!
Fa temps que sentim per part dels sindicats que la MD és la peste (els sindicats al seu dia ens ho van vendre com un gran acord). Ara no han parat fins ELIMINAR-LA. Semblava que volien repartir aquesta partida pressupostària amb tot el col·lectiu... fins que algú va fer números i va veure que la feina de bomber no es pot pagar a 5€/h. Aquí se'ls va veure el llautó. Des de llavors les mobilitzacions i l'intercanvi verbal amb l'administració ha pujat de to. Però solament és una cortina de fum.
NO TENIM RES a oferir a canvi. Qualsevol cosa que planteja l'administració rep un NO per resposta. Això és perquè no hi ha res a oferir en contra. La nostra tàctica havia de ser esperar que l'administració demanés un esforç per part dels bombers i llavors potser s'hagués pogut jugar amb la MD com a carta a intercanviar... però aquesta carta l'hem regalat al nostre rival.
Ara sols ens queda una vella tàctica, gairebé medieval que consisteix en no fer hores extres... cagun la puta! L'Administració ha après que pot prescindir puntualment dels seus bombers. Utilitza els bombers voluntaris com a substitutiu. Als serveis de vegetació i de llarga duració envien més dispositius de voluntaris que de professionals, ja que així mantenen l'estructura de malla sense generar les hores que no fem. Però que ara la casa ja no ens necessita.
I els sindicats no diuen res... es van reunint amb l'administració, de forma gairebé clandestina. Ningú sap quan, qui, què es va dient. Tot és silenci. Això si, comencem a sortir al carrer més sovint, perseguint al MAS o a l'ESPADALER en alguns dels seus actes. També s'ha sortit al diari i alguna imatge s'ha vist per la televisió. Però això sense anar acompanyat d'alguna informació de les "negociacions" no passarà de Setmana Santa.
I parlant de Setmana Santa. Aquesta és la data límit per signar el proper acord (vendetta) dels sindicats amb l'administració. Al juny s'ha d'haver enllestit la programació de la dotació de bombers per la campanya d'estiu. 60, 90, 120h... no sé quantes hores més farem. Però les farem. Segur.
Mentre tant, aquest acord fabulós, que arribarà, s'haurà aconseguit a base de no fer hores durant un any, perdre la MD, augmentar la jornada laboral a base de perdre festes i antiguitats, la pèrdua de complements de productivitat, la baixada de sou generalitzada dels treballadors públics, la paga que no ens ha donat la nostra administració (ni l'estatal ni la local l'han tret), l'augment de la mobilitat dels bombers, la pèrdua de les places dels que ocupen llocs temporals específics en comissió (GRAFs, GRAEs, ...). I que em posin una jaqueta forestal i un equip d'intervenció no és una moneda de canvi en una negociació laboral. Fa molts anys que sé que la roba de protecció és una necessitat regulada per llei. Els acords laborals no poden estar condicionats per les condicions de seguretat laborals.
Com podeu veure cada dia estic més content.
5 comentaris:
Bon article Alfons, però per mi encara no has ficat ben bé el dit a la ferida. Potser sóc una mica idíl·lic ja que crec al cos de Bombers ens falta saber que volem ser de grans (s'entén projectes, models, ideals...). I dic que hauríem de començar en nosaltres mateixos per intentar il·luminar a la casa.
Ens hem carregat la MD, volíem tirar un tret mortal a les especialitats (comissions de serveis), les hores extres (es bona la mesura de no fer-n'hi?), s'ha parlat de sabotejar la formació, etc. Són realment bones aquestes mesures per nosaltres? I són letals per la casa?
Crec que l'únic que fa mal del que s'està fent són els seguiments als polítics i les manifestacions, però trobo a faltar una mica de varietat en l'escarni...Hi ha moltes persones responsables d'aquesta situació.
Bé, en alguna conversa durant la guàrdia, potser s'ens acut alguna bona idea per ficar en comú al teu pròxim article.
Ens hem de re inventar, som massa previsibles i no aportem res de nou, alguna solució haurem d'aportar a la casa per a que no ens puguin dir que no, o almenys per que puguin pensar si pot ser viable. Hauríem de començar a pensar amb el terme win and win, per a que la casa prengui exemple.
Apa, ja m'he quedat a gust.
Bona nit
Que fàcil ès agafar el mall i empendre a mallassos amb tot. Una mica per aquí, un xic més per allà i ala tot a terra.
Tot plegat en el més pur estil de tertuliä televisiu, emetent sentències inculpatòries.
Tots ho estem fent fatal. Uns perquè és el seu paper, altres per manipuladors, després estem els quatre resabiats i per últim els gilipolles, borreguets i tú des del teu púlpit d'inquisidor impartint cätedra. Sàlvanos padre a nosotros pecadores, indícanos el camino en nuestra ceguera
Les uniques dades objectives son: S'ha perdut un 5% de sou, una paga extra, dies personals, la MD, els indispostos, dies d'antiguetat, premi de vacances, complement de productivitat, places de bomber (professional es clar), i la cosa encara pot anar a pitjor, 4 guardies mes a preu de taller textil de Bangladesh, 3 guardies d'estiu INCLOSES DINS L'HORARI ANUAL, bombers voluntaris ocupant places de bombers professionals i ves a saber quines altres portaran de cap. Portem desde el Maig marejant la perdiu sobre com pressionem i quines mesures adoptem, però siguem sincers, lo unic que fins ara els ha tocat els cataplins son els seguiments. En 9 messos (desde Maig ) no hem guanyat res pero l'hemorràgia no s'atura.
Alfons, tens mes raó que un sant, falta savia nova als Sindicats i menys gent apoltronada. Però ni que n'hi hagi 100 bombers disposats a fer-ho no plegaran mai, ens hi juguem un café?
A veure si d'una vegada es reconeix la nostra contribució a carregar-nos el sistema, es a dir gent de baixa escaquejats, els pluris sense cotitzar i prenen llocs de treball, els manguis que s'emporten tot dels parcs, etc.. Que poguem dir que entre tots ens hem fotut en un pou de merda i aquest serà el regal que deixem als nostre fills.
Aquest últim comentari l'hauria d'esborrar, però penso que s'ha de respectar com a una opinió més.
Això si. Si tant segur estàs de que això és cert, fes la denuncia corresponent, sinó ets tant culpable com ells, per permetre-ho.
Les afirmacions, per dir-les cal poder demostrar-les... pensa-hi.
Publica un comentari a l'entrada