Diari de guerra (capítol 4)

 

Portem unes quantes setmanes en que han dominat les accions de seguiment als nostres polítics.

Hem pogut veure imatges de l'Espadaler rodejat de bombers a Lleida, el Mas a l'entrada del Teatre Nacional de Catalunya, el Jorqueras a la porta del seu ajuntament i també al Parés en un acte de presentació a Lleida.

Aquí pilla tothom i seguirà pillant. I els que no s'ho esperen!
De moment fan bona cara, algun fins i tot ha fet alguna xerrada (obligat per les circumstàncies), però els hi senta malament. Els de premsa els marquen d'aprop per a que no xerrin més del compte i alguns periodistes ja estan a l'aguait de tot el nostre moviment.

Poc a poc, a més dels camions pintats (recordeu a repintar-los, que el sol és molt traïdor) la gent del carrer comença a veure a un grapat de bombers de vermell fosforescent i casc curt escridassant a les portes d'algun acte oficial. Alguns s'acosten i ens feliciten, altres s'aturen una estona. Però segur que a ningú li passa per alt.

Això els hi fa mal, i ho saben!

Molt be nois. Ara toca complementar tota aquesta tasca amb el treball dels despatxos. Per una banda el Comitè de movilitzacions, més proper als parcs ajudant a mantenir la flama encesa, també recollint propostes i empenyent als sindicats a que facin feina i que la facin be. És per això que cal fer un seguiment de les reunions entre l'administració i els sindicats.

Hem de tenir una posició ferma, tenir clar el nostre objectiu (personalment tinc algun dubte de que tots coincidim), i sobretot mantenir-nos alerta tant amb l'administració com amb els nostres representats. Això serà llarg i no hem de defallir. De moment estem al pitjor moment, i per això cal seguir.

Per altra banda ja hi ha un bon nombre de gent que amb l'advocat està amb el tema del trencament unilateral dels acords de la MD. Els de l'aeroport d'Alguaire emprenyats com a micos, els parcs amb seu GRAF amb mil problemes ja que entren a torn a mitja guàrdia o a principis i et rebenten totes les previsions (festes que s'havien anul·lat, anar a cobrir altres parcs -sigui l'hora que sigui- i altres coses que poc a poc van aflorant). I és una llàstima, perquè entre tots nosaltres hi ha bon rollo, però et trobes que els de l'aeroport al tornar faran marxar a gent que tenien la plaça en comissió o provisional, o el "problema" GRAF que petatà a lo gran en qualsevol moment... temps al temps.

Be, seguirem l'evolució de tot això. Avui estar al dia és molt fàcil, les fotos ens arriben al moment, els vídeos també... llàstima que les actes de les reunions les amaguin.

seguim rodant

La vida segueix mentre tot el que envolta la casa s'atura. A banda de les queixes envers tot allò que ja sabeu, no cal repetir-ho avui, si afegís tots els comentaris de sobretaula i del cafè de l'arribada al parc doncs necessitaria 3 anys més de bloc. No, avui aniré per un altra camí, que de fet ja en tinc ganes. Em desagrada aquesta espiral constant d'autoflagelament. De tota manera em dona la sensació que a part d'alguna que altra emprenyada (hi ha gent amb la pell molt fina) també hi ha qui ha sabut llegir de forma "positiva" els meus raonaments, que si be no han proposats coses concretes si han volgut donar a conèixer què es coïa o de quina manera, al meu entendre, errònia estàvem permeten que se'ns arrossegués. El que estic segur és que hi ha un canvi de tendència en la manera que alguns veuen les coses, o com a mínim ja no sóc l'únic que les diu. Be, ja tornaré a agafar el fil argumental en propers posts...

Doncs això, la vida continua. I la vida bomberil al parc de Lleida també.

Des de Nadal que tornem a tenir al parc l'antiga autoescala Magirus (3.06.60) de 1971. Es va portar de la seva residència al museu Roda-Roda (mireu el vincle) per la Cavalcada de Reis. I s'ha aprofitat aquests dies per fer-li alguns treballs de manteniment. Evidentment a hores "mortes" de treball i amb la agraïdíssima voluntat dels mecànics i manetes que tinc com a companys. I d'aquí a pocs dies tornarà al museu, esperant al proper esdeveniment en que sortirà i se li acabaran algunes feines pendents.

També ens vinculem a diferents actes de solidaritat. Com els d'aquest dissabte, 15 de febrer, amb la festa de l'associació AFANOC, nens amb càncer. De manera altruista i de 4 a 8 de la tarda hi havia bombers del parc fent activitats per nens i col·laborant amb aquesta festa solidària.

I aviat el Carnestoltes! Doncs al parc ja tenim la carrossa de l'ACRBombersLleida agafant embranzida! Més o menys serà a l'estil Eva Nasarre i una classe de Zumba.

Aquests dies s'està muntant la plataforma i les feines de transformació estan plenament encarrilades...

Poseu-vos en contacte amb l'ACRBombersLleida per si voleu participar-hi.

I com no, el Patró de Bombers, en que durant la setmana anterior i posterior al 8 de març realitzarem diferents activitats, la majoria habituals per aquesta celebració.

I a més, tot el muntatge de la CX Cursa Bombers Lleida, que un any més mourà molta gent. Aquest any amb la possibilitat de triar la distància (5 o 10 km) i la novetat d'enguany: L'antiga fira del corredor es transforma en l'ExpoWellness, la fira de la Salut, el Benestar i l'Esport. S'esperen més de 20.000 visites durant el cap de setmana.

O sigui que tranquils, per molt emprenyats amb l'administració, els bombers no fallem a l'hora de ser solidaris ni de participar en la vida activa de la ciutat a la que donem servei, a la que hem d'agrair el bon tracte que ens dona.

La vendetta bomberil i el camí cap a mai més.

Ja fa dies que he obert els ulls. Però no sóc l'únic. Per sort hi ha més gent que està atenta als esdeveniments que ens porten directament a l'abisme bomberil. Però tot això succeeix amb els beneplàcit dels 3 culpables de tot això. Primer tenim a la mateixa casa que s'aprofita de la debilitat del contrincant i de tenir la paella pel mànec (a més d'un pressupost irrisori que li dona cartes sota la màniga), segon els sindicats que defensen l'indefensable i s'enroquen en postures unipersonals i finalment nosaltres mateixos per no posar-hi remei.

Fa un parell d'anys que em queixo en aquest bloc dels posicionament de la casa envers els seus bombers. Ens tracta de la mateixa forma que el govern espanyol tracta a l'intel·ligència dels catalans. Ens diuen que tot ho fan per nosaltres, que ells son els bons i que si seguim les seves directrius tot anirà be. Doncs jo n'estic tip de que pensin per mi. Tinc molt clar que cap de les mesures que proposa i proposarà la casa son en el meu favor. Tampoc demano res, sols que em deixi com estava. Però les necessitats imperioses de personal i el no pressupost fa que se les enginyin per tal que "rendim" més (per una banda que fem més hores al mateix preu i per l'altra una mesura temporal de cobrir places a preu irrisori). I tot sense oblidar que la roba que portem (inicialment tots teniem 3 pantalons i 3 camises) s'ha anat deteriorant i costa molts mesos aconseguir una altra muda.

Els sindicats però també fan d'artífexs d'aquesta debacle del cos. Per una part defensant a tots aquells "inútils" que encara hi ha arrossegant-se per aquí, també escoltant a 4 que volen una part del pastís que un dia aquests 4 havien rebutjat i ara com ho veuen impossible lluiten per destruir-ho amb l'excusa que tots hem de ser iguals. I anant a la tele a defensar encara no sé què i acabar fent el ridícul.

I nosaltres també som culpables per deixar-nos arrossegar per uns i altres. No pot ser que ens conformem amb aquesta espiral d'autodestrucció del Cos que ens té immersos l'administració ni tampoc ens hem de deixar arrossegar pels sindicats i alguna gent que quan va nàixer ja estava rebotada. El pitjor és que tant uns com els altres MANEN!. Evidentment l'administració mana com a tal, és qui posa les regles del joc i les interpretacions i quan hi ha alguna cosa que fa malament costa molt, però molt arreglar-ho. Hi ha pocs contenciosos i majoritàriament s'han de fer de forma individual, cosa que encara ho fa més difícil. Però també manen els sindicats que son qui es reuneixen amb la casa i acaba signant els acords. I hi ha acords molt dolents i perniciosos. I el pitjor és que estic segur que JA ESTÀ TOT DECIDIT!

Fa temps que sentim per part dels sindicats que la MD és la peste (els sindicats al seu dia ens ho van vendre com un gran acord). Ara no han parat fins ELIMINAR-LA. Semblava que volien repartir aquesta partida pressupostària amb tot el col·lectiu... fins que algú va fer números i va veure que la feina de bomber no es pot pagar a 5€/h. Aquí se'ls va veure el llautó. Des de llavors les mobilitzacions i l'intercanvi verbal amb l'administració ha pujat de to. Però solament és una cortina de fum.

NO TENIM RES a oferir a canvi. Qualsevol cosa que planteja l'administració rep un NO per resposta. Això és perquè no hi ha res a oferir en contra. La nostra tàctica havia de ser esperar que l'administració demanés un esforç per part dels bombers i llavors potser s'hagués pogut jugar amb la MD com a carta a intercanviar... però aquesta carta l'hem regalat al nostre rival.

Ara sols ens queda una vella tàctica, gairebé medieval que consisteix en no fer hores extres... cagun la puta! L'Administració ha après que pot prescindir puntualment dels seus bombers. Utilitza els bombers voluntaris com a substitutiu. Als serveis de vegetació i de llarga duració envien més dispositius de voluntaris que de professionals, ja que així mantenen l'estructura de malla sense generar les hores que no fem. Però que ara la casa ja no ens necessita.

I els sindicats no diuen res... es van reunint amb l'administració, de forma gairebé clandestina. Ningú sap quan, qui, què es va dient. Tot és silenci. Això si, comencem a sortir al carrer més sovint, perseguint al MAS o a l'ESPADALER en alguns dels seus actes. També s'ha sortit al diari i alguna imatge s'ha vist per la televisió. Però això sense anar acompanyat d'alguna informació de les "negociacions" no passarà de Setmana Santa.

I parlant de Setmana Santa. Aquesta és la data límit per signar el proper acord (vendetta) dels sindicats amb l'administració. Al juny s'ha d'haver enllestit la programació de la dotació de bombers per la campanya d'estiu. 60, 90, 120h... no sé quantes hores més farem. Però les farem. Segur.

Mentre tant, aquest acord fabulós, que arribarà, s'haurà aconseguit a base de no fer hores durant un any, perdre la MD, augmentar la jornada laboral a base de perdre festes i antiguitats, la pèrdua de complements de productivitat, la baixada de sou generalitzada dels treballadors públics, la paga que no ens ha donat la nostra administració (ni l'estatal ni la local l'han tret), l'augment de la mobilitat dels bombers, la pèrdua de les places dels que ocupen llocs temporals específics en comissió (GRAFs, GRAEs, ...). I que em posin una jaqueta forestal i un equip d'intervenció no és una moneda de canvi en una negociació laboral. Fa molts anys que sé que la roba de protecció és una necessitat regulada per llei. Els acords laborals no poden estar condicionats per les condicions de seguretat laborals.

Com podeu veure cada dia estic més content.

Retalla que retallaràs

És curiós com fa tan sols uns mesos estàvem parlant dels companys que anaven al campionat mundial de rescats en accidents de Trànsit als Estats Units i ara al parc només sents a parlar de les trifurques de la casa per fer quadrar els horaris, el final de la MD, la supressió de multitud d'antics acords, la reclamació de la paga extra de 2012 (que cal reclamar), les festes perdudes en cap de setmana (per fer quadrar quadrants a curt termini), i un llarg etcètera que fa que et passis la guàrdia l'altra parlant d'aquestes coses i es repeteixi guàrdia rera guàrdia amb l'afegit de la "novetat" d'aquella setmana (que sempre es va superant).

La gent de MD, que voluntàriament van signar (aconsellats pels sindicats i ofert per la casa) un contracte (per anomenar-lo d'alguna manera) en que es comprometien a no treballar fora de bombers i a canvi realitzaven 240 hores de més, a canvi d'un increment mensual de la nòmina. Be, el preu hora era inferior al de l'hora extra, però d'aquesta manera uns asseguraven un millor sou i la casa la disponibilitat de personal per a fer pràctiques, simulacres i cobrir mínims de torn.

Doncs tot això que sembla tant bonic, ara ens diuen que és un acord pitjor que el dimoni. Aquesta gent ara son considerats insolidaris i separatistes! Be, això ens volen fer creure, i hi ha gent que fins i tot s'ho creu. Jo sóc del perfil de persona que quan plego de la guàrdia tinc altres coses tant o més importants a fer. Per això quan feia falta gent al parc, primer mirava l'agenda familiar i després la personal i si podia anava a cobrir parc per un servei i ben poques vegades per una guàrdia sencera. De fet als parcs on he estat hi ha gent que fa hores i gent que no, i mai hi ha hagut problemes de manca de gent disponible... com a mínim en els relleus d'estiu o tardes de vent i pluja. Jo vaig ser conseqüent amb la meva agenda, i vaig triar no fer la MD i per tant mai he considerat que ells em prenen hores (les extra) ni que son millors o pitjors que jo.

Una altra cosa és que amb la crisi hi ha gent que després de 5 anys ara es vulgui incorporar a la MD i que aquesta hagués estat tancada tot aquest període... Potser s'havia d'haver previst una oferta de places que no s'ha fet i ningú ha tingut clar com realitzar.

La qüestió de la gestió d'horaris també té la seva conya. Fins l'any passat cada torn es gestionava el seu horari, en base a la previsió standard de tot l'any, el quadraves traient(perdent) un parell de les compensacions d'horari al gust de cadascú i sense deixar el torn per sota dels mínims. Aquest any però també ho han canviat. Volen que sempre siguem el mateix nombre de bombers... llavors, els mínims? a Lleida ara serem 10 de forma homogènia. Abans un dia podíem ser 9 i a la següent guàrdia 12... que això passava dos dies a l'any, però passava. Però si el mínim era 9, i érem 9, doncs no hi hauria d'haver cap problema. El més curós però és que el calendari "natural" de les RH és cíclic i punyetero i per tant cada 4 guàrdies et toca compensar. Llavors si el calendari diu que un diumenge hi ha 9 bombers i la resta compensen, perquè ha de venir la mà d'un tècnic (un enginyer o llicenciat per fer aquesta feina... això SI que és perdre recursos i talent!) i li treu la compensació a un bomber, perquè diu que han de ser 10. SENYORS, que el mínim és 9!. L'excusa sembla ser que alguna ment pensant vol que tothom treballi igual nombre de festius... sense pensar que els 24 de desembre o el 31 de desembre NO SON FESTIUS, però que és com si ho fossin...

Que si, que em toca guàrdia i els hem de treballar, que hem de donar gràcies per tenir feina, que hi ha molta gent que ni té feina ni té diners i alguns ni casa... però això no vol dir que no aquestes "noves" maneres siguin injustes, abusives i prepotents per part de l'administració que ens paga el sou. Però jo a qui li dec el meu sou és al ciutadà, que paga els seus Impostos i que jo molt gustosament vaig a assistir-lo quan té necessitat de l'assistència bomberil.

Aquests últims dies hem rebut una nova comunicació (per acabar-nos de fer contents) en la que diu que la MD ja és història (cosa que es veia a venir) i sobretot la novetat de que el complement (paga de productivitat) ja no es cobrarà. Això vol dir que també es modifica el text dels acords de 1998 on es condicionava el seu cobrament a fer la revisió mèdica anual (que fa dies que NO COMPLEIXEN), les dues jornades de formació de 4h cada una i passar la prova física. Per tant queda pensar que ens ho posaran com a requeriment obligatori sota algun concepte encara desconegut en que serà una obligació passar els tres punts.

Conclusió. Que tot allò que s'havia negociat i que afavoria a la gent i al Cos queda anul·lat i substituït per tot allò que la casa creu que li és del seu interès i trencant tot allò acordat amb anterioritat. Res, que cada dia anem a treballar més contents. Al final haurem de posar un altar i un reclinatori per tal de donar gràcies a mossèn Espadaler per tenir feina.

Per cert, una notícia bona de l'últim més. A un company del parc de Lleida, després de 3 anys esperant un canvi de pantalons li han arribat. I als de GRAF Lleida també van rebre algun joc de guants i algun recanvi de material. Sembla que comença a arribar algun subministrament. A veure... Ah, no, que a un altre li han donat uns pantalons apedaçats!

Quina serà la propera? S'accepten apostes.