A l'anterior post heu pogut veure com s'organitzen formativament els bombers d'Andorra. Ara, però faré una mica de comparativa i anàlisis del que es fa a Bombers de la Generalitat.
Vistes les maneres d'Andorra, a la Generalitat no ho tenim muntat tant diferent... és possible que ells se'ns copiessin la idea o potser encara millor, que es copiessin dels francesos (sempre he pensat que a França li sobren els francesos, però això és molt subjectiu).
Si comparem la formació bomberil andorrana amb com ens instruïm (o ens instrueixen) sembla que a priori la cosa va per l'estil. Però res més lluny de la realitat. Hi ha molts matisos.
Primerament, aquí tindríem un gran conflicte amb una aplicació com la que la Direcció andorrana ha fet, on es va buscar el suport i l'acceptació inicial dels sindicats. La formació és obligatòria! Aquí algú va fer la proposta al voltant del 98 o 2000 i es va crear un bon rebombori. Per tant l'única "formació" obligatòria és la de les dues sessions de 4 hores de sessió de procediments. Res, explicar quatre batalletes d'algun servei peculiar, algun protocol nou i algunes propostes de canvi. Però certament la majoria de cops és perdre el temps.
A nivell de Regió (desconec com ho fan les altres) fem una pràctica única setmanal. Cada setmana des d'operacions ens proposen una pràctica a realitzar entre dilluns i dijous (els 4 torns), el divendres es deixa per si no s'ha pogut realitzar la pràctica tinguis un dia per fer-la. No tinc gaire clar que tots els parcs i torns ho acabin de seguir. A més que tampoc hi ha un registre de seguiment. A l'estiu, les primeres setmanes els forestalillos fan una pràctica que a excepció del que fa de monitor la resta de torn no s'hi sol afegir...
Els que més em sorprèn i que no m'imagino és veure a la gent fent pràctiques en dissabte i ja no et dic res del diumenge! Ja m'agradaria tenir aquesta dinàmica!
La conclusió que en trec, és que als parcs grans, al ser més gent, és més fàcil que un grupet acabi contagiant les ganes de fer alguna pràctica. En el nostre torn és fàcil veure'ns muntar la "camilla" a la cistella del camió-escala, la "camilla" flexible, alguna cosa amb escuma (aprofitant algun bidó vell o netejant una cisterna en que s'hi ha colat l'escumogen), fent anar els monitors d'aigua, provant les emissores fent funció de "pont" o de "repetidor" i les trucades d'emergència...o simplement donant un cop de mà a "la colleta" en els seus entrenaments pels concursos de rescat a vehicles (excepte els últims dies que ja son més tècnics i no és qüestió de fer-los nosa).
L'únic que ha funcionat els darrers anys son les pràctiques i simulacres que gràcies a la MD han pogut realitzar la gent d'MD i en alguns casos el personal de torn coberts per gent d'MD. Però com això no ha estat a totes les regions (llàstima, si no funciona a Barna no funciona enlloc) volen treure's de sobre la MD).
Per altra banda nosaltres tenim la formació reglada (però voluntària) que proposa l'Escola de Bombers. L'última és pel quadrimestre "setembre-desembre". Inclou Conducció (5h), Incendis urbans (24h), intervenció en riscos tecnològics (20h), rescat en accidents de trànsit (20h), rescat en canals i rius (24h), atenció a múltiples víctimes (35h), SVB i DEA (6h), suport psicològic als actuants (15h), suport psicològic a les víctimes (20h), Incendis en llosats i teulades de muntanya (24h), assistències tècniques en edificis (15h), i altres específics per a comandaments.
D'aquestos, en pots fer tants com vulguem, però sol podem compensar fins a 40h. I no tots es fan a totes les regions, caldrà desplaçar-se i evidentment des de Lleida hi ha un mínim de 2h + 2 h de desplaçament, que això no t'ho treu ningú. Aquesta proposta en general és bona, però no va acompanyada d'un pla de formació individualitzat. Ningú et valora si n'has fet cap, alguns o molts. Ni tant sols si cada any fas el mateix curs. De fet, crec que a Lleida cada cop s'hi apunta menys gent. Seguim sense subsanar la centralització de molts cursos de l'Escola, i a menys que surti algun tema interessant i alhora que desconeguis, com son el
curs de canals a Lleida/Camarassa o el de
teulades a Sort
-aquest pensat pels voluntaris de parcs del Pirineu Lleidatà- evites fer grans desplaçaments, que mai son compensats, per molt que s'hi vagi en vehicle del servei.
Seguim amb el tema pendent de la plataforma digital. Evidentment això costa diners (renting, contracte de servei, etc) però també estaviariem molts diners en benzina i quilòmetres, temps en desplaçaments (que van al nostre càrrec) i també reduiríem moltes hores de formador. Perquè la veritat, molts dels cursos, més del 70% del contingut és teòric.
2 comentaris:
Ay, la formaciò! Com has dit, cada Regiò es un mon, però dins de cada Regiò hi ha molta diferencia entre la formaciò als funcionaris i als voluntaris. Aquí a la RET han sortit uns quants cursos i pràctiques, però tots orientats a funcionaris. Els voluntaris no hem tingut res. I lo poc que ha sortit, sempre han anat els mateixos, ja que va per ordre d'antiguitat ( cosa que no veig justa). I ja si entrem a nivell de parc, la cosa es pitjor. Moltes vegades he proposat durant les guardies de fer alguna pràctica, però poques vegades el personal ha tingut ganes o interés. De fet a l'última pràctica que vaig participar erem tres i va ser molt abans de l'inici de la campanya forestal. Falta interés per part de la Direcció, de l'Escola, de les Regions i del personal. No, així no anem be
Se agradece el repaso, Alfons.
De la MD, nadie lo comenta pero es igualmente importante. Hay dos promociones que nunca han podido optar a ella. A lo mejor en tu región funciona para hacer prácticas, pero hace unos años que las mínimas exigencias de igualdad de oportunidad no se respetan. Creo que cuando no se respeta lo más básico, el resto de debate pierde sentido.
Las prácticas de puente y repetidor están muy bien, pero como recurso de comunicación siguen siendo un parche que requiere de permiso especial para activar. Sólo mejoran la cobertura de actuaciones prolongadas (algo a veces en discordia con el concepto de emergencia). En general opino que las mejoras tecnológicas de la emergencia han de ser inivisibles (o casi) al actuante. Si no es el caso es que no son óptimas. Pero habrá quien piense que al manejar teclas y radios parecemos más profesionales. Es falso.
Por otro lado has tocado el tema de los desplazamientos. En vez de fomentar compensarte los desplazamientos en vehículo individual (0,xx €/km) tenemos un sistema de dietas completamente disfuncional y lógicamente optamos por coger el ligero del trabajo. Seguramente es más caro para el ciudadano, y algunos días no hay coches para todos, normal. Las dietas las solicitas, pero no sabes si las cobras cuándo o cómo. Al menos la última vez que lo solicité desistí. Pierdes mucho tiempo para recuperar algún litro de gasolina. Pleno ejemplo de gestión atrofiada que no genera inquietud en la organización. Pues normal no es.
Publica un comentari a l'entrada