La Colleta "mon amour"

Finalment la constància ha donat el seu resultat.

Després de 6 anys donant la tabarra, centenars de viatges de grua amb cotxes per tallar, hores i hores amb el furgó fora la cotxera fent exercicis d'excarceració i mil i una proves ha arribat el dia en que han demostrat que aquell primer reconeixement (premi al millor comandament) que fins ara era pràcticament l'únic que havien aconseguit de forma oficial, s'han posat a pràcticament el mateix nivell dels més millors.

El passat 18 de setembre van aconseguir el tercer lloc en la realització de la maniobra complexa i el cinquè absolut en el campionat estatal d'excarceració (IX Encuentro Nacional de Rescate en accidentes de tráfico) celebrat al Circuit de Catalunya-Montmeló.

Felicitar-los per la constància, l'esforç i la tossuderia de creure en que ho podíeu aconseguir i aixecar-vos un grapat de vegades de les rebolcades que et dona la vida, de la mala sort i de la bona sort  (que cal guanyar-se), de les maniobres mal realitzades i dels errors d'execució, no sempre controlables. 

Del treball de "la Colleta" hi hem acabat guanyant molta gent. A nivell de Regió s'han fet molts cursos d'excarceració i rescat en accidents de trànsit en que ells eren part fonamental per treure mites i aportar maniobres noves i també per ensenyar-nos la utilització de més màquines i eines (serra de sable, puntals, fusta curta, protectors, i un llarg etcètera) que poc a poc s'han anat incorporant als serveis reals.

Fa un temps algú posava en dubte si aquests concursos realment aportaven coses a la dura realitat de treure persones accidentades de l'interior d'un vehicle. Doncs be, sol cal veure aquesta imatge de l'accident que hi va haver a Lleida fa un parell de setmanes (6-9-13) per donar-se compte que si.

Cap dels membres de "la Colleta" hi era. Però va ser un servei en que l'ordre hi ha predominar. La figura del comandament (en aquest cas hi havia 3 cascs de colors amb diferents funcions) va ser determinant. Tothom va tenir clara la seva funció i alhora es van establir rotacions ja que es tractava d'un servei en que hi havia feina intensa per estona. Això va donar en el seu conjunt un bon resultat de la feina dels intervinents. I això també és mèrit de "la Colleta". Centenars d'hores veient com es preparen, es distribueixen, com analitzen les coses bones i les dolentes... maniobres del dret i de l'inrevés, obertures laterals, obertures de sostre, cotxes boca avall... ha fet que la resta de gent que estem al parc haguem pujat molt el nostre nivell.

Tot això també té un perill, que ja que ells en saben tant acabin traient-nos lloc als accidents. Aquest seria un error greu de tots, ja que nosaltres aniríem perdent l'experiència en el maneig real de les eines, la visió d'oportunitats de treball sobre els muntants del cotxe, l'estabilització i la visualització i protecció dels perills. Ara toca integrar tots aquests coneixements a la dinàmica de torn. Però aquesta feina no és meva, és de tot el torn. Ara que han acabat els concursos (a manca de conèixer si aniran al mundial o una invitació a alguna demostració) caldrà seguir practicant sense l'encorsatament ni teatre del concurs per a que, estigui o no "la colleta", els serveis acabin realitzant-se amb la màxima qualitat que nosaltres mateixos ens exigim (que per això gairebé sempre compartim experiències al tornar d'un servei).

Ells son: d'esquerra a dreta
Xavier Guixé, comandament (parc de Lleida). "brainman"
Ernest Capdevila, (parc de Lleida). "la força"
Jaume Reig, sanitari (parc de Tàrrega). "il doctore"
Xavi Acosta, (parc de Lleida). "el ratolí trapella"
JMª Figueras, (parc de Lleida). "Joe el manetes"

Miquel Calvo, (parc de Lleida). "duracel"

i també hi han col·laborat en fer-ho possible:

Marc Monturiol, fent de mànager i supervisor (parc de Lleida).

Eduard Martínez, (tècnic d'operacions a la RELL)