dilluns, 5 d’agost del 2013

vestits, UNEs i rentades

Per tots és sabut que la setmana passada va aflorar el problema de la roba de foc dels auxiliars forestals (aof), més coneguts per "forestalillos".

Quan al 1991 vaig fer la primera campanya, ens donaven una camisa blau fosc de no sé quin fil (cotó segur que no), uns pantalons de cotó amb un tacte raríssim i unes botes militars de mitja canya per anar als incendis. L'any següent, en que ja havia rebut algo de roba de bomber voluntari, anava amb aquesta i consistia en uns pantalons de cotó gruixuts i una camisa també de cotó. No hi havia distincions visuals entre professionals i voluntaris. Anys més tard, però als voluntaris se'ls va posar la "v" al casc i a les xarretes de les espatlles.

La licitació dels cascs forestals (F2) deia que l'adjudicatari les havia de lliurar abans de juny de 2009 (escric de memòria, però era abans de començar la campanya). Per logística interna es va decidir retardar-ho a setembre però, amb els atrapaments d'Horta i totes les conseqüències fatalistes, es va tornar a demorar uns mesos més. Imagino que per no semblar que era un pedaç i alhora camuflar-la com a mesura complementària a les que es prendrien a posteriori.

Si repassem la normativa sobre els equipaments de bomber tenim una molt bona font estatal: el Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (INSHT). I complementàriament disposem de la Instrucció 00/23 de la Divisió d'Operacions de Bombers:

Roba de protecció per Incendi forestal: UNE-EN 15614:2007 (segons INSHT). Entre d'altres coses especifica els requisits de prestacions per roba forestal. Protecció tèrmica al contacte accidental amb les flames i també al calor radiant. Resistència mecànica i característiques ergonòmiques com son la transpiració i l'eliminació del calor corporal.
En aquesta norma hi destaca un punt, la informació subministrada pel fabricant hauria d'indicar el nombre màxim de cicles de rentat (segons UNE-EN 340).

Ho analitzo ràpidament: Si el fabricant li diu a la Gene i ella és qui renta els vestits (com passa amb els jaquetons i pantalons d'intervenció) no hi ha cap problema. Be, se suposa que aquesta és la feina de l'empresa de neteja. Per això cada vestit té codi únic i nosaltres sabem que no el podem rentar.

Amb les granotes dels forestalillos sembla que el cicle és de 30 o de 50, o jo que sé, perquè ningú s'aclareix. Però aquestes no les renta la casa, sinó els mateixos forestalillos (o la rentadora de les seves mares...) i evidentment ningú sap quants cops s'han rentat...
Hi posa 50 cicles de rentat, seguint les condicions de neteja establertes.
Però pensant, pensant... la meva roba de foc forestal és la que porto al parc i a tots els serveis!: La camisa de "material raro", que pica, és incòmoda i molt tupida, pel que tothom coincideix en que és incòmoda i dóna molta calor! Els pantalons, que porten "nomex" i que en trobem amb 2 i 3 capes (segons la remesa), i sovint ens posem uns o altres en funció de la calor que fa. TOTA aquesta roba hauria de complir els requeriments de la UNE-EN 15614:2007, i per tant ALGÚ hauria de conèixer els cicles de rentat i controlar-ho. Si m'ho diuen a mi, doncs ho faré (em puc equivocar de 3 o 4) però si no m'ho diuen, com és el cas... el "servei" hauria de rentar la roba de bomber?

camisa:
pantalons:
De fet aquesta pregunta té múltiples condicionants... he de posar aquesta roba plena de fum, tòxics i dioxines a la meva rentadora de casa? Ho puc posar amb la resta de roba? i amb la dels nens?

Suposo que cadascú ho renta segons si sol està suada o si l'has embrutat en un servei. Però curiosament NINGÚ controla els CICLES DE RENTAT.
si l'obriu, cap al final, posa:
 CUANDO SE OBSERVA CAMBIO DE COLOR EN LA PRENDA, CAMBIAR LA MISMA.
Segons la 00/23 la camisa i pantalons complirien la UNE-EN ISO 11612 (A l'etiqueta no hi posa). El folleto informativo debe incluir tanta información como sea posible respecto a factores de durabilidad, especialmente al lavado. En el caso en que la aplicación de un acabado pueda restablecer las propiedades protectoras, debe indicarse claramente el número máximo de ciclos de limpieza permitidos antes de tener que volver aplicar el acabado. ----aquest punt no és fàcil d'interpretar! Ha de dir o no el nombre de rentades?

El més curiós és que segons indica el INSHT la roba sota la UNE-EN ISO 11612 "Esta ropa de protección no está diseñada para la lucha contra el fuego ni para el uso en procesos de soldadura y asociados".

Respecte d'altres normes a complir, les botes forestals segons el INSHT van sota la UNE-EN 15090:2007 i segons la 00/23 amb la UNE-EN ISO 20347 en bota forestal i la UNE-EN ISO 20345 en la de cuir. Fa no massa anys van fer canviar totes les botes que no la complien, i es van retirar tots els models antics.
Etiqueta botes forestals
La protecció ocular està sota la UNE-EN 166:2002, és general i aplicable a altres camps. Protecció individual dels ulls. Per això el F2 va acompanyat de les ulleres. I per majors prestacions (a l'F1) la pantalla groga/daurada està regulada per la UNE-EN 14458:2004 (pantalles i visors per ser utilitzats amb casc de bomber).

Pels guants tenim normativa generalista i va segons els nivells de protecció que es vulgui obtenir. UNE-EN 388:2004 (protecció mecànica) i UNE-EN 407:2005 (protecció tèrmica).
Segons el INSHT tampoc hi ha norma específica per la protecció respiratòria de bombers però hi ha la UNE-EN 149:2001 (mitges màscares per partícules) que regula els diferents graus de protecció. La forestal és FPP2 i la d'amiant FPP3. Tot i que la 00/23 diu que la d'amiant hauria de ser FPP3 sota la UNE-EN 143, però aquesta norma indica que hauria de ser una mascara amb un filtre (sistema que no tenim).
Per la protecció del cap, segons INSHT, el casc F2 de Gallet/MSA compliria la UNE-EN 397:1995 (cascs per la indústria). El casc F1 ha de complir la UNE-EN 443:2009 (Cascs contra el foc en edificis i altres estructures). Pels que feu rescats de muntanya també s'ha de complir la UNE-EN 12492:2001, que entre altres coses diu que el "barboquejo ha de tenim mínim 3 punts d'ancoratge.
La 00/23 diu que EN 443 per qualsevol dels dos cascs de foc.
El casc F2 (EN12492) també pot servir rescats de muntanya, doncs té 3 punts d'ancoratge.

Una cosa que no entenc. Si per PRL un casc (de l'obra) sol pot ser utilitzat 5 anys i tenir una antiguitat màxima de 10 anys des de que es va fabricar, que fem nosaltres amb els mateixos cascs (F1) de 2002?

Per cert! Els únics que porten "cubrenucas" a foc forestal son els GRAF, aquests han de complir la UNE-EN ISO 11611 per ser roba de protecció contra foc i flama. Segurament, els nostres "verdugos" han de complir la mateixa norma, a més de la 11612.

Al final de la guàrdia, al recollir la roba, veig que hi ha un altre element que portem (i hem de portar a foc forestal), la motxilla!. No és EPI. Per tant no ha de cumplir cap de les normes anteriors, ni la d'imflamabilitat. O sigui, que en cas que hi hagi foc a prop us l'haurieu de treure. Està composta de Poliamida (bàsicament és nylon) que té una temperatura màxima d'utilització de 90º. Que no li toqui el foc!!!

Com veieu hi ha alguna diferència segons la font consultada. Segurament, algunes d'aquestes son complementàries. Però la UNE-EN 531:1995 (indicada per la 00/23) està anul·lada i substituïda per la UNE-EN ISO 11612:2010.

Segurament d'aquí a no gaire temps apareixerà la v2 de la 00/23 corregint i complementant alguna cosa.
De tota manera, escric un correu als del INSHT per a contrastar les diferents UNEs i també al servei tècnic.

2 comentaris:

Pablo Castro ha dit...

Muy interesante Alfons.

Siempre me ha parecido que este ámbito de los riesgos laborales ha tenido su propia burbuja. Se introdujo por ley de un día para otro y se subvencionó a expuertas la formación a todo el mundo. Supongo que los fondos europeos tuvieron algo que ver en ello.

En algunos aspectos suponen un avance importante, en otros creo que se sobrevalora su relevancia. El nomex en un incendio forestal creo que raramente marcará la diferencia entre una situación de riesgo real o no. Los atrapamientos, los problemas de comunicaciones, la desorientación en un momento dado son situaciones que quedan lejos de las normas de ergonomía, transpiración, resistencia mecánica y a la llama ocasional.

Creo que las caducidades y las estrictas normas de aprobación tienen la impronta de influencia del sector, de igual manera que los fármacos o los alimentos han abusado a veces de la normativa para propiciar un mayor consumo, los famosos "lobbys".

Me entristece que el único debate de mundo bombero pueda llegar a ser en base a siglas y reglamentos que poco tiene que ver con las condiciones de la emergencia real. Un debate tecnificado en exceso para su contenido real, y que proviene de un conocimiento de base genérico y poco vinculado a las actuaciones de extinción y rescate.

Alfons Tormo Vilà ha dit...

Pablo, per suposat a cap incendi s'hauria d'arribar a una situacio limit, pero a vegades et pots trobar, per raons que no venen al cas, al ben mig de l'infern. En aquest cas la roba es una butlleta mes en la loteria de sobreviure o no. Com mes numeros tinguis millor