dilluns, 26 d’agost de 2013

Un vendaval paradoxal

Com a bomber sempre he patit pel vent. Be sempre tampoc. A l'inici quan hi havia vent sabia que aniríem de cul. I als 90 a les ventades d'abril a la arcaica Brigada de Tarragona solia sortir algun que altre incendi. Uns anys després vaig començar a prendre consciència que el vent afectava a la capacitat d'extinció i la velocitat de propagació. Evidentment el canvi va venir per la "creació" (evidentment no una creació divina, per molt que algun s'ho pensi) dels GRAFs. I no, no és exactament allò de "cuando el grafo vuela bajo"... Aquestos ens han aportat allò del 30-30-30 (pesadets a vegades). I ja posteriorment van aconseguir lligar el vent amb la capacitat d'extinció i la velocitat de propagació, fent que tinguem una bona excusa pels incendis en els dies de vent.
Si coneixeu la Costa Daurada, també sabreu que els dies de vent (encara que bufi poc) hi ha problemes per circular en camió i caravana i no és estrany trobar-nos amb alguna que altra bolcada.

Per tant aquí tenim una primera concepció bomberil. El vent és dolent!
Ara be. A nivell personal hi tinc algunes vivències per afegir. A banda de molts altres hobbies, he de reconèixer que m'agraden els simuladors de navegació. Hi he jugat algun cop, millor dit, he donat la volta al món a vela... una volta al món virtual (això son uns quants mesos, a temps real). D'aquesta manera he après que el vent en navegació és molt important. Hi ha zones on no bufa mai, altres que sempre i altres que depèn del dia o de la nit. El dia que bufa, has d'aprofitar per avançar tot el que puguis i que encara que vingui en contra, pots seguir avançant (ep, de paraules tècniques no me'n demaneu que aquí ja no hi arribo). D'aquesta manera acabes "muntant" unes veles que tenen més superfície o menys en funció de la velocitat del vent, l'angle en que et ve i el teu rumb.
Aquest estiu però he fet una cosa diferent. A nivell esportiu he utilitzat el vent al meu favor. El kitesurf, a més d'unes bones estones de diversió, m'ha aportat el saber trobar la posició del vent, la seva força, el que a vegades un vent que a la platja et pot molestar, al mar pot ser una meravella o també que pot ser insuficient, que s'atura, que no compleix les previsions...

Vist d'una altra manera, un vent de 15 nusos et permet manejar la vela de kite de manera suficient i passar un matí o una tarda entretinguda, esportiva i sobretot fresca, encara que acabis amb les mans ben arrugades. Però si a la platja he estat hores esperant que el vent bufés, quan m'he posat a fer la conversió a km/h m'he trobat amb una sorpresa... arrodonint 15 nusos corresponen a uns 28km/h, pràcticament aquest trenta maleït que tenim en ment els bombers moderns.
Fins ara mai hi havia pensat. Però realment hi ha una petita paradoxa entre el vent que "no vull" a l'hora d'apagar un foc forestal i el que necessito per navegar. I això fa que encara entengui més aquest mapa. No pel que vol dir de forma bàsica (que si home, que hi ha risc d'incendi als extrems), però que si ho relaciono amb el temps que tinc realment, que és vent als extrems del país, farà que en aquest "senzill" mapa de Medi Natural, hi pugui veure també una oportunitat d'aprofitat aquest vent per altres fins. En el meu cas per navegar. I en d'altres per a fer energia elèctrica.
I és que paradoxalment, quan bufa vent i els bombers anem de cul, uns estan produint electricitat a dojo i d'altres simplement viuen la vida, sobre una taula de fibra de carboni o d'un vaixell a vela.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!