dilluns, 19 d’agost del 2013

Sanatori mental Parc de Lleida

Aquesta casa te una sèrie de costums que no hi ha qui els entengui. A més de tot el que ja us he explicat amb els camions (problemes varis amb el carrossat i les distribucions del material que porten o haurien de portar), la distribució dels parcs segons la Regió, el tipus de personal, etc... avui us vull parlar de la bogeria de la gestió de personal.

Per una part hi ha el tema dels horaris del qual ja us vaig parlar l'any passat, amb que si es feia un cinquè torn o no i el debat sobre no o si hi hauria prou personal i si realment serviria per estalviar diners, també hi ha la problemàtica dels mínims que a mesura que es va jubilant gent doncs hi ha torns que se'n van ressentint, i si li ajuntem que al nostre torn també va marxar un per anar al GRAF doncs ens quedem en que falta un comandament i un bomber.

Però be, com ara el GRAF està a Lleida, és com si "estadísticament" hi hagués 3-5 paios més a cada torn. Que no és així, que no depenen de la nostra Regió (sol a l'hivern, si no hi ha risc i si no tenen cap activitat).

I parlant de GRAF, quan alguna cosa no la vol ningú ve a Lleida: el GRAF després de voltar al final i per a que s'hi apunti algú... cap a Lleida. Els conductors del CCB si no hi ha conductor assignat? un del parc de Lleida.
No anireu mal encaminats si penseu que el furgó de Risc Químic, que tampoc el volen enlloc, acabarà a Lleida, perquè aquí hi ha gent per fer aquesta sortida i que encara se'n pugui fer una segona i una tercera a un nou servei sigui o no de foc. El que passa és que llavors si que caldrà pensar en una especialitat. Abelles, camió escala, cisterna, RQ, conductor de CCB, els neoprens pels rescats al canal... i amb els GRAFs que també corren per aquí. Potser si que al final caldrà que algú es reboti. Sembla que tot hagi d'acabar fent-se a Lleida. Ah, i que consti que el Concurs de Rescat va sortir genial i la Cursa de Bombers de Lleida de nou va trencar les estadístiques de la ciutat.

Per això no entenc com després els de personal acaben volent trinxar un parc com aquest. No es cobreix la manca de gent, és el parc de Catalunya on és més "car" poder arribar-hi (70 punts als concursos de trasllat és el doble que la resta de parcs grans), realitzem el triple de sortides que el següent parc en número de serveis de la nostra Regió i un dels principals a nivell del Cos. I quan hi ha un servei "gros" a la Regió acostuma a ser per aquí, que és on hi ha la majoria d'indústries i vivendes de la Regió i sinó també hi anem amb un parell de vehicles. 
I ara fa un parell de mesos van i comencen a portar "personatges". Si és que quan algú es porta malament en aquesta casa, van i el "castiguen". Si, i tant! Portant-lo al parc de la comarca on viu (hi ha multitud d'exemples), o li donen una feina a Regió, o li donen un horari en el que pugui atendre necessitats familiars, de salut, etc (s'han donat horaris per tal que puguin dormir a casa, entrar més tard per anar a portar els nens al cole o jo que sé que més, que les pastilles el maregen a primera hora del matí, que si no pot fer nits perquè necessita un matalàs especial...). Res, que si ets un cara-dura, un "raret" o que l'has liat i al teu parc no et volen, van i et troben un lloc fantàstic a mida.
Doncs això. Però aquí tenim seny. En el nostre torn dificilment hi ha grans conflictes, les coses s'acaben parlant, posant en comú i buscant la millor de les solucions. De fet, no recordo que ningú hagi volgut marxar del torn, ans al contrari, tots els que han vingut de forma provisdional s'han acabat quedant. No, si al final, acabarem fent se psicòlegs... i a més "curem"!!!

Ja ho sentirem a dir...

1 comentari:

Anònim ha dit...

Jo conec un que va estar al turno i no es va kedar.
Jiji