L'hora del te

Algun cop he fet algun twit amb foto inclosa de l'hora del te, altres he comentat que part de la font d'inspiració d'alguns temes ha estat aquest moment de la tarda de la guàrdia. Avui us voldria explicar quatre coses del que representa aquesta pseudo-reunió del torn de guàrdia.

L'hora del te la vàrem començar a Mollerussa ja fa uns 8 anys. El "mangui" es feia el seu te a mitja tarda i poc a poc la resta de companys ens vam anar acostant a la taula, a menjar alguna galeta i finalment prendre una mica de te. En aquell moment, en aquell parc potser només era una estona més, en un parc mitjà, amb bon ambient dins el torn i amb moltes estones de comunió.

Quan el concurs de trasllat, en que tres d'aquell torn vam anar a parar a Lleida, ens creiem que s'acabaria la complicitat entre nosaltres tres. Sovint no coincidents, però si força clara i de coneixença del peu que calçava cadascun de nosaltres. Però la casualitat va fer que els tres ens mantinguéssim al mateix torn D en que ja estàvem. Això va fer que la nostra entrada al parc de Lleida fos més suau, tampoc el parc de Lleida i menys aquell torn era ja una gran font de conflictes. Tot això va fer que als serveis aviat ens acabéssim entenent tots, els veterans i els novells.

Quan el "mangui" va marxar a fer de caporal a un altre parc, se li va agafar el relleu i la resta de torn des de llavors ha anat mantenint viva la trobada i pausa de mitja tarda, fent com de tret de sortida per començar a fer una mica d'esport.

Era curiós veure a alguns companys, ara ja jubilats, preocupar-se per portar te de roca que havien plegat els mateixos o veure'n algun sucar galetes o magdalenes al mateix te. Tot i la diferència generacional els vàrem enganxar.

Ara si algú ve a mitja tarda, es troba amb l'agradable sorpresa de trobar-nos a tots (a l'estiu alguns forestals també s'hi apunten) al menjador xerrant de les nostres coses. Alguns dies recordem aventuretes i anècdotes de serveis, altres solventem petits conflictes interns i d'altres simplement fem una pausa en alguna jornada moguda. Potser algun dia no s'acaba fent, tampoc cal enganyar-se. Sol ser sempre el mateix company qui el prepara, però som molts que pensem en comprar alguna cosa de menjar. Intentem que el te sigui bo, ara com ara es compra te verd. Bullim aigua i la tirem sobre les fulles que alguns cops porten canyella, llima o algun altre ingredient complementari.

No a tots els caps de guàrdia els recordem o els convidem a gaudir d'una agradable estona entre bombers... però la majoria ha passat pel menjador i a algun també hem aprofitat per apretar-lo. Sovint els més sorpresos son els conductors del cap de guàrdia, que al·lucinen amb les nostres històries, bon humor i la capacitat d'autocrítica o anàlisi dels serveis o fins cap on va el Cos de Bombers. També han passat algunes visites de familiars, amistats vàries o companys d'altres torns que passen aquell moment pel parc.

Ja hi ha un altre torn que també ha establert l'hora del te. La veritat és que és una bona estona a nivell de torn, en el nostre cas no tothom acaba dinant en comunitat i molt menys sopem tots alhora, perquè l'esport cadascun el fa com vol iacabem en moments diferents i tampoc ens podem anar tots a la dutxa al mateix temps, o sigui que el millor moment per estar tots junts és l'hora del te.

Jo us recomano que ho proveu, evidentment tothom farà el que voldrà, però a nosaltres ens funciona. És l'estona depurativa del grup, ni que sigui per explicar acudits o conèixer les anècdotes d'algun company o un servei d'un altre torn.

Apa, fins al proper te.

organització interna

Sempre veiem vídeos americans on o veiem que el bombers van al ralentí, sense presses o vídeos d'accidents amb caigudes, deflagracions, enganxades... i també vídeos de serveis que son un veritable desastre. Per sort d'aquests vídeos al nostre entorn no n'hi ha gaires. Això no vol dir ni que siguem millors ni que nosaltres no fem coses malament. Possiblement ni som tant dolents i tampoc se'ns veuen gaire les nostres pífies, que les fem.

És per això que sovint al tornar de qualsevol servei mitjanament important intentem parlar, al mateix dia, de com ha anat el servei. Sovint expliquem particularitats que es troben els dos o tres bombers que han entrat primer, o els que s'han quedat ajudant a la gent que ens trobem per l'escala intentant baixar, o comprovant que tothom estigui a casa i donant-los calma. Altres cops ens expliquem dubtes o suggerim millores per superar alguna dificultat específica en que ens trobem.

Els últims anys i a raó de les INT en que es dona el mínim de personal i vehicles que han d'anar a un servei, ens hem anat trobant que som més gent als serveis (i com s'ho feien abans? si sortien 4 o 5!), això fa que ens hagem d'organitzar per funcions, tant a nivell del que fa el primer vehicle del convoi com els de la resta, que sovint, es queden fora fent d'equip SOS o pujant per l'autoescala i acabar posant el ventilador per desenfumar.

Fa poc vàrem tenir un servei en que a més de l'incendi de la cuina hi havia una ampolla de gas butà que amb la temperatura, per la vàlvula de sobrepressió, anava deixant anar gas, fent un bon dard de foc. Això no és una cosa que vegem gaire sovint, i per tant els que s'hi troben tenen ganes d'explicar-ho i els altres posem orelles grosses i ulls com a plats escoltant-ho.

A més en aquest servei ens vàrem donar compte que calia millorar algunes coses internes a nivell organitzatiu. A més de quin vehicle ha de portar la càmera tèrmica (el gran debat) tenim el fet de qui acaba tenint la taula ERA o si el fet de que el 2n equip pugi amb la cistella de l'autoescala en realitat implica no tenir equip SOS, ni relleus interns en cas que el servei piqui o tingui una certa dificultat... Per això les dues últimes guàrdies hem acabat de fer els nostres deures i traient algunes pautes, que poc a poc anirem compartint/comparant amb les dinàmiques dels altres torns.

De moment, la taula ERA la muntarà el conductor del 48, que és qui fa les funcions de suport, aquest conductor a la pràctica és el que menys feina ha de fer. D'aquesta manera alliberem càrrega de treball al conductor del 31, que ha d'engravar, muntar la primera i segona mànegues, i possiblement vestir-se (per conduir és millor anar lleuger de roba). En tot cas, ha de recollir les etiquetes amb el nom dels 3 companys de viatge, per posar-los a la taula ERA així que arribi a la seva posició.

Finalment lliurem al Caporal (o el bomber que faci de "papa") de portar qualsevol material i s'encarrega "únicament" d'agafar la càmera tèrmica (del vehicle on estigui) i pujar-la. De la resta s'encarreguen els dos bombers que l'acompanyen. Un porta la bossa amb la llança, martell i altres estris, i l'altre la debanadora i la mànega d'atac. Una altra cosa serà si muntem la línia cap amunt o cap avall.

pont radio entre canal1 i grup 301

Ja hem pogut comprovar en diferents serveis que, fer el pont entre el canal directe i el de xarxa és molt pràctic, tothom s'assabenta de tot, i ara que nosaltres hi creiem, els altres torns ho haurien de començar a utilitzar. En principi, és feina del Sergent.

A més hauríem d'acostumar-nos a demanar un quart vehicle, si realment hi ha feina. Cal assegurar algun relleu als que entren i això no és possible si hi ha necessitat de fer d'altres tasques que es solapen en el temps. La revisió de la façana, muntat una línia externa o pujar a la teulada per alguna o altre raó a vegades no poden demorar-se i deixem sense relleus o ajuda als que estan dins. A més en un moment o altre cal muntar el motoventilador (que solen fer els conductors si estan més o menys lliures). Res, que Mollerussa els tenim relativament aprop... que vagin fent aire.

Segur que altres parcs tenen algun altre tipus d'organització de les feines, o sigui que aquest cop si espero els vostres comentaris. A més últimament els vostres comentaris han estat majoritàriament molt constructius.

Ens veiem al proper servei!

la fiscalia i els responsables d'Horta

Se'm fa difícil entendre com la fiscalia no vol portar davant el jutge als responsables de dirigir l'Incendi d'Horta. Se'm fa difícil perquè, independentment de qui el provoqués (que ja els jutjaran), la voluntat humana és la que fa que apaguem els incendis. I per aquesta raó i d'altres es van crear els cossos de bombers. La natura no "ens obliga" a anar a apagar els incendis. Ara no discutiré si cal o no cal. Segurament que cal, però ara no hi entraré.

Entenent doncs que som l'espècie humana la que fa que anem a pagar els incendis, independentment de qui l'hagi provocat, qui dirigeix i organitza tot l'operatiu d'extinció (i també els de suport, prevenció, restat...) hauria de ser responsable de totes les coses que hi passen, ja siguin bones o dolentes.

Anem a pams. Els diferents grups de GRAF desplaçats a Horta aquell matí es van col·locar a la falda de la muntanya, en una vessant assoleiada, per sobre el cremat i amb previsió de vent a partir del migdia... Això ho sabem TOTS!

Ni els grups GRAF, per molt independents respecte l'operatiu general, ni la resta de bombers acabem funcionant lliurement sense donar comptes a "algú", que sovint és un Eco i aquest a Delta0. En el cas dels GRAF, a més tenen els seu Tècnic dins l'incendi (GRAF03) i el de Sala Central (GRAF01) que els nodreix de tot l'anàlisi tècnic dels diferents vectors climatològics i orogràfics que intervenen en la propagació i les oportunitats d'extinció.

A priori, i totes les informacions que ens han anat arribant així coincideixen és que, pel matí quan els relleus de personal tècnic, principalment del GRAF, ja s'havia advertit que les condicions meteo canviarien al migdia amb l'entrada de vent, produint revifalles de l'incendi a totes aquelles zones que quedarien mal anclades durant el matí. Així doncs, s'entén que tota aquella falda mal apagada durant la nit s'hagués d'assegurar, amb eines manuals i amb línia d'aigua on fos possible.

Però no cap en gaires caps (be, als dels caps si) [enteneu el joc de paraules, oi?] que a partir del migdia, quan encara hi havia fumeroles, es comprova que hi ha zones mal cremades, zones verdes en mig del vessant, i que les condicions meteo indiquen que la humitat està per sota el 30% (al voltant del 19% crec recordar) i una temperatura de més de 30º, aquell era un lloc més que perillós. Vaja, si en alguna zona havien de produir-se reproduccions amb alineació de 3/3 seria allí, on estaven situats els membres dels diferents GRAF.

Per la previsió matinal i per l'evolució tant de la meteo com la pròpia extinció inacabada confirmaven que la tarda seria de reproduccions i d'incendis. I és per aquesta circumstància no s'entén que ningú, absolutament ningú ordenés retirar o canviar l'estratègia seguida durant el matí.

De la mateixa manera que "algú" va col·locar pel matí als diferents operatius, algú hauria d'haver pres la decisió de modificar tant l'estratègia com de moure els grups de persones que havia treballant a la muntanya. Més quan el vent no va començar de cop, i les primeres reproduccions eren a peu de vessant.

Des que van detectar-se que les fumeroles començaren a agafar força i a canviar de color a que els diferents grups es varen trobar atrapats a la falda de la muntanya va passar més d'una hora. I aquest temps, sembla suficient com per a que totes aquelles persones allí situades poguessin haver marxat. Això segurament no assegura que tothom hagués tingut temps per marxar, però no es va arribar a provar. Es va preferir "buscar" o aprofitar les zones segures (que no ho van ser) per tal de mantenir-se a la gola del llop.

No entenc que feien allí totes aquelles unitats. L'alineació era de 3/3. El vent feia que fins i tot els helicòpters estessin a terra i no volant. Si el foc en aquestes condicions era inapagable, que cony hi feien tota aquella gent dins la muntanya?

Les decisions dins un incendi les prenen, a diferent escala, els diferents comandaments de l'operatiu d'extinció. Uns avaluen els riscos tècnics des de la UTE a la sala central, altres sobre el terreny i algú acaba donant l'ordre final d'execució de diferents ordres. El problema es que no hi van haver ordres...

També s'hauria d'analitzar tot el rescat posterior...

Però com sovint passa, no tothom pensa igual, en Marc Ferrer ha fet aquesta entrada al seu bloc: "Carles Font és culpable dels bombers morts a Horta de Sant Joan?"

Recuperant les demandes d'un article anterior

Ja que comencem un nou any, miro enrera a les coses que he escrit i m'ha cridat l'atenció l'article del dijous 3 de febrer de 2011, anomenat: "Preguntes al fantasma d’un Conseller". Al final d'aquest us deia que en un temps us respondria si hi havien canvis. Be, el Conseller Puig ja no hi és. Sembla l'hora de fer una mica de balanç del que jo reclamava.

Començava parant de l'Incendi d'Horta. Actualment tinc pendent un article explicant les poques coses aconseguides després de la Comissió parlamentària. I potser algun dia us escric la meva versió, més dura, que he acabat deduint després d'escoltar les mil i una versions dels flash backs d'aquella tarda.

Respecte tot el que ha esdevingut posteriorment... o algú ho ha anat tapant o simplement s'ha anat esvaint en el temps. Però recordeu que hi ha un judici pendent... espera que esperaràs. Llàstima que la memòria humana es dilueixi amb el temps.

En aquest temps (dos anys) també hem anat veient com els tècnics s'han anat posicionant. Alguns segueixen anant a la seva i pocs ben pocs realment treballen pel servei i les persones.

En aquell article també hi parlava de Vehicles. Tranquils, ja no veurem ni camions ni vehicles lleugers nous en molt temps! Recordeu que amb "aquestos" sols teníem Comets i Egipcis! I d'això no fa tant temps (10 anys). De moment ja ens han comprat les Kangoo, que tenien els Renting caducats. Que porten 150.000 km? cap problema, es recompren, que encara fan patxoca exteriorment i acabaran com els Renaults19 que encara hi ha per algun parc. Són la versió "moderna" dels Renault 4, recordeu?.

Respecte als nous dissenys d'armaris des del Servei Tècnic... si que han canviat alguns noms, i es va crear un grup de treball, però ja se sap, aquí hi ha gent que es mou més per interessos i notorietat que per capacitat tècnica real.

I parlant del Parc de Lleida, tenim el mateix personal que l'any passat. S'han jubilat 2 caporals i han entrat 2 bombers. Un d'escala bàsica (per concurs) i l'altre perquè va tornar d'una comissió de servei i li han donat aquesta plaça de forma provisional... Doncs això que seguim tenint quadrants amb "bombers fantasma".

L'edifici segueix amb la calefacció que fa el que vol. Quan li toca el sol el manòmetre indica sobrepressió i talla el gas. Quan fa fred li fot a tope, encara que a dins ja estiguem amb màniga curta...
Les llums automàtiques no s'apaguen, les de la cotxera encenen quan ja és molt de nit o s'apaguen al primer feix de llum matutina... i acabem engegant manualment les "campanes" i els florescents laterals.
Finalment algú va reparar els "pixadors", després de gairebé un any precintats.
I evidentment els vestidors segueixen sent petits i pel gimnàs ja estem pensant com "arreglar-lo" a la nostra manera.

I què dir del meu estimat Risc Químic! Es va començar fent una pràctica mensual conjunta amb els parcs amb furgó i es va ampliar amb els de Mora i Ascó, però ja a inicis de 2012 va anar deteriorant-se. Poc a poc s'han deixat de fer. Potser perquè calia cobrir les guàrdies, potser perquè en realitat no hi ha un pla formatiu ni una voluntat d'engegar-ho de forma efectiva. La casa segueix sense aclarir el model a seguir, però el pitjor és que ara no n'hi ha!

Tot això ha sortit sense parlar de les misèries de com ha funcionat el servei a finals de 2012. La setmana que ve intentaré fer una demanda de coses a millorar... vaja, com si fes una aportació d'idees en positiu, encara que algú no s'ho cregui.

Any nou conseller nou

A pocs dies d'acabar l'any aquests del govern dels millors ens canvien el Conseller d'Interior.

La veritat és que no trobaré a faltar a Felip Puig. No m'ha agradat la seva manera de posar-se al capdavant dels incendis, agafant el protagonisme de les càmeres i els micros com si fos ell o els polítics els que apaguen els focs. En realitat hi ha un Director General, uns responsables operatius i fins i tot els Caps de Regió que estan molt ben capacitats per explicar que passa i com s'organitzen tots el dispositius d'un incendi. Si, ja sé, hi ha més gent involucrada... ambulàncies, sanitaris, logística de material, de menjar, de recursos de tota mena, alcaldes a qui tranquilitzar o a tapar. Ah, els Mossos! també hi ha els Mossos, que posen ordre a la zona per a que no s'hi coli ningú... ah no, també rescaten gent de masies envoltades de fum i foc. Deu ser senyal que els bombers no donem a l'abast... però això no interessa, és millor veure als Mossos fent de "salvadors" enfront les càmeres de la tele, perquè allí si hi son.

Reconec que en Felip Puig parlava dels incendis com si realment sabés de que parlava! Hi ha coses que a mi se'm fan difícils d'explicar a la família, i veies als "partes" de la tele com ell ho explicava amb un llenguatge força tècnic. Collons, quina oratòria tu!

Hem acabat l'any amb problemes de subministrament de material, camions parats en algunes èpoques de l'any (per estalviar assegurances, benzina...), hem tingut el lio de la MD que si no, que si si, que de moment no es toca res que hi ha eleccions... els concursos de trasllat, les promocions a bomber de primera que segueixen com fa dos anys, parades! i ni pensar en si cal alguna promoció de caporals o sergents... l'horari, sembla que l'horari que era tant urgent ja no ho és, o com a mínim a algu li han entrat caguetes i ja no té tant clar que serveixi per alguna cosa més que per putejar al personal.

Després de dos anys hem descobert que el Director General del Bombers ens anomena "funcionaris" quan a la llei de bombers parla de bombers professionals (inclou tècnics, personal de suport, de telèfons, emisores, etc que poden ser perfectament personal laboral).

L´única novetat és canviar el nom a l'escola de bombers. Fins ara era l'Escola de Seguretat i Protecció Civil, dins l'Escola dels Mossos, ara sembla que torna a ser un ens independent, però segueix dins el recinte de Mossos, i cal seguir amb les estrictes normes d'accés.

No crec que cap dels anteriors hagi aportat res fins ara. El primer ja no hi és i el segon ja veurem el que dura.

En canvi el perfil d'en Ramon Espadaler em dona un feelling diferent. De moment en tinc referència de quan havia portat diferents temes al Departament de Medi Ambient. Aquest tio hi entén en molts dels temes relacionats amb el Medi Ambient. Veieu aquest vídeo, sap de què parla!

Va portar la conselleria de Medi Ambient fa uns anys, substituint a Josep Maria Pelegrí, que és qui va fer la Llei d'Intervenció Integral, dins l'àrea del Medi Ambient i que incloïa la revisió de les mesures de prevenció i protecció d'Incendis en els nous projectes i de les noves autoritzacions/autoritzacions d'industries i comerços.

Segurament aquest últim fet farà que doni un nou impuls a la Prevenció d'Incendis a nivell industrial. Tinc la sensació, ratificada per alguns companys del sector, que els últims anys ha quedat deixada de la ma de Déu. Segurament serà un dels canvis que puguem veure en aquesta legislatura.

Espero, també, veure canvis en la política forestal. En aquest sentit el tàndem Pelegrí-Espadaler tenen prou experiència i coneixement del sector com per finalment treure'n l'aigua clara i trobar solucions efectives per tal de tenir els boscos gestionats (que ja va sent hora) i que això impliqui una millora en la perillositat dels boscos tant a nivell de risc d'incendi com del tipus de propagació i reacció del propi foc. Estem trobant-nos amb noves formes d'evolució i desenvolupament dels incendis com a consequència de l'abandonament del mon rural i la proliferació d'habitatges i urbanitzacions al bosc (generacions d'incendi forestal). Aquestes estan canviant de forma exponencial, els últims canvis ja son en cicles de menys de 10 anys!.

Sense que aquesta entrada vulgui ser una carta als reis ni una manera de fer la pilota al nou conseller, espero que amb aquest "nou" conseller puguem veure un canvi favorable en la política bomberil, forestal i fins i tot mediambiental d'aquest país. Això no és un desig, és una esperança que tinc. Després dels dos últims conselles (Puig i Saura) que realment han aportat poc en la millora del Cos, crec sincerament que tot i la crisi econòmica hi haurà un canvi de rumb en la nostra conselleria.

Per cert, sembla que el perfil d'aquest conseller nostre és més bomberil i menys policial.

Que així sigui.


Podeu complementar aquest article amb la visió del Marc Adéu Puig, hola Espadaler...