L'hora del te

Algun cop he fet algun twit amb foto inclosa de l'hora del te, altres he comentat que part de la font d'inspiració d'alguns temes ha estat aquest moment de la tarda de la guàrdia. Avui us voldria explicar quatre coses del que representa aquesta pseudo-reunió del torn de guàrdia.

L'hora del te la vàrem començar a Mollerussa ja fa uns 8 anys. El "mangui" es feia el seu te a mitja tarda i poc a poc la resta de companys ens vam anar acostant a la taula, a menjar alguna galeta i finalment prendre una mica de te. En aquell moment, en aquell parc potser només era una estona més, en un parc mitjà, amb bon ambient dins el torn i amb moltes estones de comunió.

Quan el concurs de trasllat, en que tres d'aquell torn vam anar a parar a Lleida, ens creiem que s'acabaria la complicitat entre nosaltres tres. Sovint no coincidents, però si força clara i de coneixença del peu que calçava cadascun de nosaltres. Però la casualitat va fer que els tres ens mantinguéssim al mateix torn D en que ja estàvem. Això va fer que la nostra entrada al parc de Lleida fos més suau, tampoc el parc de Lleida i menys aquell torn era ja una gran font de conflictes. Tot això va fer que als serveis aviat ens acabéssim entenent tots, els veterans i els novells.

Quan el "mangui" va marxar a fer de caporal a un altre parc, se li va agafar el relleu i la resta de torn des de llavors ha anat mantenint viva la trobada i pausa de mitja tarda, fent com de tret de sortida per començar a fer una mica d'esport.

Era curiós veure a alguns companys, ara ja jubilats, preocupar-se per portar te de roca que havien plegat els mateixos o veure'n algun sucar galetes o magdalenes al mateix te. Tot i la diferència generacional els vàrem enganxar.

Ara si algú ve a mitja tarda, es troba amb l'agradable sorpresa de trobar-nos a tots (a l'estiu alguns forestals també s'hi apunten) al menjador xerrant de les nostres coses. Alguns dies recordem aventuretes i anècdotes de serveis, altres solventem petits conflictes interns i d'altres simplement fem una pausa en alguna jornada moguda. Potser algun dia no s'acaba fent, tampoc cal enganyar-se. Sol ser sempre el mateix company qui el prepara, però som molts que pensem en comprar alguna cosa de menjar. Intentem que el te sigui bo, ara com ara es compra te verd. Bullim aigua i la tirem sobre les fulles que alguns cops porten canyella, llima o algun altre ingredient complementari.

No a tots els caps de guàrdia els recordem o els convidem a gaudir d'una agradable estona entre bombers... però la majoria ha passat pel menjador i a algun també hem aprofitat per apretar-lo. Sovint els més sorpresos son els conductors del cap de guàrdia, que al·lucinen amb les nostres històries, bon humor i la capacitat d'autocrítica o anàlisi dels serveis o fins cap on va el Cos de Bombers. També han passat algunes visites de familiars, amistats vàries o companys d'altres torns que passen aquell moment pel parc.

Ja hi ha un altre torn que també ha establert l'hora del te. La veritat és que és una bona estona a nivell de torn, en el nostre cas no tothom acaba dinant en comunitat i molt menys sopem tots alhora, perquè l'esport cadascun el fa com vol iacabem en moments diferents i tampoc ens podem anar tots a la dutxa al mateix temps, o sigui que el millor moment per estar tots junts és l'hora del te.

Jo us recomano que ho proveu, evidentment tothom farà el que voldrà, però a nosaltres ens funciona. És l'estona depurativa del grup, ni que sigui per explicar acudits o conèixer les anècdotes d'algun company o un servei d'un altre torn.

Apa, fins al proper te.