Hi havia una vegada... un GRAF que no entenem (3ª part)

Jo i molts companys seguim sense entendre moltíssimes coses dels GRAF.

Repeteixo com a gairebé tots els meus escrits en que he parlat del GRAF, no discuteixo els seus coneixements, ans al contrari, crec sincerament que en saben molt, i que hi ha gent increïblement bona. Però una cosa és el que un sap i l'altra el que fa.

Pel que diuen les estadístiques, els bombers (el Cos de Bombers) podem apagar sense massa dificultat  el 98% dels incendis que hi ha a Catalunya. La resta, doncs, son inapagables o cal esperar determinades situacions per tal de buscar el punt just per fer-hi alguna cosa, per canviar la dinàmica o simplement començar a treballar de forma efectiva.

Un cop em van arribar a dir que el GRAF es justificava perquè hi havia aquest 2% d'incendis en que hi era vital. Aquestos son els anomenats GIFs, en que les condicions climatològiques ens són desfavorables a l'igual que les condicions de disponibilitat del combustible i d'altres factors que se m'escapen.

Llavors no entenc perquè estan tot el dia amunt i avall a la recerca del més mínim indici de foc. Però que a més, com es passen la jornada voltant, venen a la majoria de serveis i arriben dels primers! Quan entra l'època dels llamps (aquest any a finals d'agost) es passen dies sencers amb la moto-serra, la pullansky o l'eina que sigui fins que han assegurat que aquell petit foc (de molt pocs metres quadrats) no es pugui reproduir.

Ja entenc que no es pot deixar un incendi lliure i sense control, encara que sigui a 1.800m l'alçada. Però d'aquí a tenir les unitats GRAF allí treballant... i la resta, que no servim? Perquè al GIS sols s'hi veu un o dos parcs de la zona, la resta son vehicles GRAF.

No veig clara la dinàmica, cada cop més habitual d'arribar i organitzar als camions. De fet si tots els Caps de Guàrdia i els Sots-Caps de Guàrdia han fet cursos amb els GRAF, han anat a fer cremes a França, i quan parles amb ells sembla que hi toquin una mica del tema... perquè les unitats GRAF comencen a fer la seva feina? Que no hi ha l'Eco 0 o el Delta 0? Aviat ens trobarem amb dues ordres, les del Cap de Guàrdia i les dels GRAF... i llavors a qui haurem de fer cas?

Es dupliquen estructures de comandament, amb gent que està a nivells inferiors a l'escalafó de comandament, perquè no sempre hi ha el Sergent GRAF.
Veus com alguna cosa no va be?

I ens podem trobar amb el fet contrari. Son una unitat "lliure", que no depèn de la Regió sinó de Sala Central, no és d'estranyar que passin pel nostre costat i no busquin la complicitat dels vehicles i la gent que ja estem emplaçats.

Evidentment això no ho fa tothom, però es dóna encara amb massa facilitat.

També et trobes en que la formació entre ambdós grups és molt diferent. Si, una part pot ser culpa nostra per no apuntar-nos o no interessar-nos d'alguns cursos, però tot i això, per molt que vulguem no els atraparem mai. Es passen la majoria de jornades repassant incendis, fent pre-campanya i post-campanya. Revisant antics serveis, recordant situacions i mirant molts mapes. Això la gent dels parcs no ho podem fer.

• Primer, perquè ens és molt difícil interpretar els mapes i tota la informació que hi ha al voltant d'un servei forestal (Els informes son molt complerts, i no tots som capaços de treure'n la informació vital)

• Segon, perquè nosaltres no tenim l'exclusivitat d'una sola tipologia de servei. Nosaltres hem de revisar els materials dels vehicles, fer petites pràctiques (ni que sigui 1h del matí de cada guàrdia), i si estem en un parc gran tenim sortides durant la majoria dels matins, de tardes i de vespres. La nit ja és una altra cosa, però també es surt.

• Tercer, perquè de la majoria de jornades que es fan a nivell forestal no ens arriba la informació o sigui que no ens les podem planificar, i no a tots ens donen el "permís" per anar-hi, ja que com acabarem compensant hores de servei (que de guàrdia no s'hi pot anar, si estàs a mínims) doncs és del lloc on les treus, però clar, fins a 40h i deixant de fer altres cursos.

Finalment, ratifico una reivindicació que he exposat altres cops. Els grocs han de ser més blaus i els blaus hem de ser més grocs.

No és bo que hi hagi una distància tant gran a nivell formatiu ni a nivell teòric ni pràctic. Tampoc és bo que el funcionament entre els dos grups sigui tant dispar. Uns estem al parc i "no ens podem moure" els altres tenen rutes (sovint exagerades) de cotxe esperant l'incendi o visitant antics serveis.

Nosaltres ens hem de limitar a la formació permanent (oblido la Major Dedicació, que no era per tots) i a quedar-nos, dins l'estructura encorsetada de Regió on formem part d'un node dins la xarxa de parcs, sense poder sortir ni un pam de la nostra població o com a molt uns pocs quilòmetres al voltant.

A partir d'aquí podríem parlar de moltes coses. Nosaltres als serveis aviat tenim un Eco0 o un Delta que ens fa complir les "normes" de les INTs per relleus, horaris, pautes d'actuació i difícilment es trenquen. Però moltes maniobres en que intervenen els GRAF no es compleixen estrictament els canons del LACES (a determinats incendis hi ha gent treballant per sobre el foc) o es camuflen maniobres dient que en son d'altres per evitar algun que altre tap burocràtic... No donaré cap exemple real ni diré en quines maniobres passa... perquè si es fa deu ser per alguna cosa, i tampoc voldria que a ningú se li tallés el cap, i fins aquí parlaré.

Bomber és una feina de risc. Això és així i la gran majoria ho tenim ben assumit. Per gairebé tot hi ha una sèrie de protocols i formes de treballar que eviten que aquestos puguin ser més catastròfics del que ja son per si mateixos. I per tant cal respectar-los sense fer matxades.

En un incendi hi treballem molta gent. La meva seguretat depèn de mi i de la gent del meu voltant, però també de tota l'estructura i no vull que cap unitat, per especialitzada que sigui, posi en perill les bases d'aquest sistema.

En resum.
El GRAF té bona gent, la convivència dins els parcs i els torns és bona. La seva formació i professionalitat queda fora de dubte, un altre cosa és la manera de treballar en equip. El seu equip queda molt clar, però els altres, nosaltres, no sempre podem compartir un mateix espai físic, perquè alguns cops hi fem nosa (cap problema, ells son els especialistes) o simplement perquè hi ha una separació, no física, d'ambdues estructures de funcionament.