parlem de tècnics

És cert que en aquest bloc he criticat actuacions i dinàmiques d'alguns dels nostres tècnics. Que possiblement fins fa no massa anys podíem considerar bastant generalitzades. Però també és de justícia reconèixer que en els últims anys ha entrat un grup de sàvia nova en el "mundillo" dels tècnics de bombers.

Es nota que des d'aproximadament 2003 hi ha gent amb ganes de fer coses, que sovint els han putejat amb reunions i l'aplicació d'organitzacions promogudes a última hora. Sovint no s'han fet entendre o no han entès (alguns han oblidat que abans eren bombers) el funcionament de la tropa. Però si que he vist (tot i no fer MD) que molts bombers tenen voluntat de fer coses i que si no es feien era perquè qui manava (abans de tots aquestos nous tècnics) no tenia voluntat ni creia en la gent de sota.

No, no estic fent la pilota a ningú. Fan moltes cagades (com la majoria de nosaltres) el que passa és que a mi sovint me les diuen a la cara i a ells ningú els diu res... encara que quan venen al nostre torn hi ha cops que han d'aguantar la tempesta.

Cal però reconèixer dues coses, que tenen sovint la gent en contra (tots en sabem molt i faríem les coses millor, no?) i que també estan apretats des de més amunt. I no estic dient els polítics, sinó els qui realment "manen" al cos de bombers. Perquè algú es pensa que un tècnic (inspector o sots inspector) de Regió mana gaire?.

Potser el tècnic ha viscut molt be, però ara amb la crisi li cauen per totes bandes (a la butxaca com a tots) i a la feina. Els bombers (els pobres bombers) anem a foc amb el camió, la mànega i les poques coses que van quedant. Però el tècnic durant la setmana ha d'anar apagant d'altres incendis com son, reparacions de parcs sense pressupost, renovacions de material sense pressupost, reposicions d'equips sense pressupost... o sigui canviar qualsevol cosa sense la possibilitat real de fer-ho. També tenen les funcions d'organitzar pràctiques i sessions formatives, muntar Punts de Trànsit i buscar el personal que se n'ocuparà d'un dia per l'altra. A nivell de Prevenció, han estat molts anys revisant infinitud de projectes procurant que no s'acumulessin massa expedients.

Ells també pateixen moltes de les INTs que ens regeixen i que estan fetes sense solta ni volta, aplicant solucions imposades des d'estaments superiors...

Per sort, no he aprovat mai la convocatòria per formar part de d'escala executiva o superior (les dels tècnics de bombers). Sols ho vaig provar una vegada i així em va anar. Però he tingut sort, perquè he seguit la trajectòria de companys de parc i de promoció que han fet el pas positivament. Durant mesos van estar fent viatges a l'Escola i a Cerdanyola fent el curs de tècnic i les pràctiques corresponents i assistint a reunions i un sens fi de coses més (sovint a Cerdanyola), passant d'estar 5 dies amb la família a un parell (si és que no tenien guàrdia el cap de setmana).

També s'ha de dir que a nivell de parc som cruels. Primerament entre nosaltres, ja que a la més mínima ens matxaquem qualsevol despistada (però sovint entre tots ens acabem rient de tots) i a més amb els habitants de la "granja", que és el nom que donem a l'Edifici de la Regió de Lleida. Independentment de si son bones o males persones, tenim a tots els tècnics catalogats. Fins al punt que fa pocs dies al saber a qui teníem de delta 0 tots vam fir: "uffff, i de delta 00?" doncs "uffff també". "I de Eco 0?" "ai mare!" per sort l'Eco 00 era mig potable. (no comenceu a fer comptes, aquest article està escrit bastant abans de ser publicat)

Que ningú m'entengui malament, no ha de ser fàcil ser tècnic de bombers en aquesta casa. Per una banda estic convençut que decisions reals en poden prendre ben poques (les justes per cagar-la) i per l'altra, la situació actual de l'Europa del sud no permet a ningú aportar cap mena de solució imaginativa que impliqui la despesa d'un miserable € en material, hores o infraestructura.

Vaja, que tinc la sort de ser un pobre bomber.

Ja tinc 2 anys

La veritat és que la repercussió que ha acabat tenint aquest bloc em sorprèn dia a dia.

Fa 2 anys del primer article, una senzilla presentació que es complementava amb un segon article en pocs dies. Sense fer soroll ni donar-lo a la llum em van servir per anar agafant pràctica de com escriure i anar vestint amb fotos cadascuna de les entrades.

Poc a poc vaig anar enviant a cercles cada vegada més grans els meus articles per veure com s'anaven rebent. Finalment a raó de les fotos que vam fer al parc del 19.40 i comparant algunes de les seves errades i també del 19.50 va anar agafant volada (també va ser penjat pel correu intern).

Amb el temps he anat aprenent a gestionar millor el temps per tal d'escriure i anar posant fotos (meves) o imatges de google. Fent que sovint tingui de 2 a 3 articles pendents de publicar. La constància m'ha sorprès a mi mateix, però reconec que gaudeixo un grapat escrivint.

Entrar a Twitter ha donat un impuls important al bloc, també el tocar algun tema polèmic. Però articles poc polèmics, com el del canvi d'horari, van ser els més llegits en pocs dies. Després a l'inici de la campanya forestal vaig escriure coses dels voluntaris. Sense mala intenció, solament explicant coses. Però va passar que sense voler-ho em vaig posar en mig d'una gerra entre bombers voluntaris i la Direcció General. Van començar a caure crítiques als bombers professionals per tal de defensar no se quina manca de reconeixement envers als bombers voluntaris. Be, la resta de polèmica ja la sabeu. Reconec que les últimes setmanes intento no posar-me en mig d'aquest front, tot i que si he entrat a defensar el nom de bombers professionals respecte al col·lectiu bomberil amb sou.

Les dades estadístiques de lectura me les quedo per mi, però va be. L'augment d'audiència també ha repercutit en el nombre de seguidors al Twitter i viceversa. Amb algun que altre seguidor il·lustre. També rebo sol·licituds d'amistat de bombers "desconeguts" al Facebook, que amablement rebutjo (intento enviar-los un petit missatge) ja que el considero un lloc més personal.

Us podria comentar el perfil de seguidors, les webs d'on cliqueu per accedir al "pobrebomber", les recerques al google... també hi ha qui ha buscat el meu email (i no l'ha trobat). D'aquestos perfils que et dona l'estadística del blogger us he de dir que he trobat curiositats com que a alguns mossos d'esquadra els va agradar el meu article sobre un servei d'autolisi (abril 2011) i el van penjar a un bloc. També els pompiers de Les, bombers d'Organyà, St Jaume i en Marc Ferrer (amb varis blocs) son llocs d'accés a aquest bloc. Gràcies a tots. Quan algun dels vostres articles els trobo especialment interessant l'intento penjar al twitter.

Alguns m'han titllat de bloc incendiari, altres de sincer i alhora de donar l'oportunitat a tothom d'expressar-se... tampoc n'hi ha per tant. Com heu vist "censuro" ben poca cosa, prefereixo dir el que penso i si m'equivoco que tingueu l'oportunitat de contradir-me.

Tots hem d'aprendre de tots.

Què en farem del Gassió?

 

Porto dies enfadat. Vaig estar una de les nits de les meves vacances, en que no podia dormir, donant voltes de com podia respondre a la carta que ha enviat el "nostre" Director General de bombers a un diari.

La veritat, no val la pena perdre més temps. Per molt que vulgui jo seguiré aquí fins que a mi em doni la gana (per molt funcionari que pugui ser), jo plegaré el dia que me'n cansi. Això sempre ho he tingut clar.

En canvi, els polítics estan per un temps que acabarà molt abans que el dia que jo plegui. Serà perquè algú decideix prescindir d'ell o (en els cas dels representants directes) perquè el nombre de vots faci que no obtingui el seu ascó. En aquest cas simplement algú l'ha triat per estar de forma temporal jugant a fer de "bomber".

Simplement vull deixar clar que no estic d'acord en que el "meu" Director em titlli de bomber funcionari. De la mateixa forma (encara que jo no sigui polític) també podria dir que un metge és un sanador funcionari, equiparant-lo a un curandero, a un fisioterapeuta, a un auxiliar d'infermeria o a un diplomat d'infermeria... oi que no és el mateix?

Segons la Llei de Bombers -LLEI 5/1994, DE 4 DE MAIG, DE REGULACIÓ DELS SERVEIS DE PREVENCIÓ I EXTINCIÓ D'INCENDIS I DE SALVAMENTS DE CATALUNYA. (Text refós a data 5.1.2010)- que es pot consultar a http://www20.gencat.cat/docs/interior/Home/030%20Arees%20dactuacio/Bombers/Coneix%20els%20bombers/Que%20fan%20els%20bombers/Enlla%C3%A7os/Llei_5_1994_Serveis.Prevencio.Extincio.Salva.Catalunya.pdf

Article 5.

Integren els serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya el Cos de Bombers de la Generalitat, el personal pertanyent als serveis de prevenció i extinció d'incendis de les entitats locals, els bombers voluntaris, els bombers d'empresa i el personal a què fa referència la disposició addicional tercera. 

Article 6.
El personal de què estan dotats els serveis públics de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya pot ésser professional o voluntari, sens perjudici del que estableix la disposició addicional tercera.

Disposició addicional Tercera.

Els serveis de prevenció i extinció d'incendis de la Generalitat es poden dotar de personal tècnic especialitzat, destinat a acomplir tasques de suport i ajut al Cos de Bombers, el qual personal té caràcter de laboral i, si s'escau, ha de superar els cursos de capacitació que siguin establerts. 

Simplement, un bomber funcionari serà moltes coses, menys un bomber de la Generalitat.

menjar als incendis

En els últims anys als incendis de la Regió de Lleida hem menjat tard i malament. La varietat no és una cosa gaire comú en alguns dels “restaurants” proveïdors, ja que sempre porten el mateix (macarrons o ensaladilla, llom o llangonissa) i no hi ha ni una petita bosseta d'oli o maionesa per amanir. Per sort hi ha un altre “catering” que s'ho curra una mica millor, de fet tots esperem que sigui, aquest últim, l'agraciat encarregat de cuinar el menú del foc, però no sempre estem de sort.

Tots podem entendre que no és fàcil fer dinar per a 100 o 150 persones si t'avisen a les 11 del matí o a les 8 del vespre, però d'aquí a que sempre et portin el mateix... som persones, estem treballant sota la calor, muntanya amunt, muntanya avall, i sols demanem que quan parem a menjar una mica, tingui cara i ulls. 

No fa tant que se'ns porta una ampolla d'aigua per persona i àpat, i una peça de fruita. La fruita és la millor part del menú. Pera, poma o taronja, la originalitat tampoc abunda, pero algo és algo. 

El problema de la qualitat culinària es podria entendre si desconeixem el sector del càtering, també hi deu influir el preu que paga la Gene per fer-lo, però últimament he vist alguns menús de càtering per escoles i la veritat fan bona pinta. També he assistit a tres sopars de diferents nivells servits per un càtering. No estan gens malament. Llavors? Perquè mengem de tan baixa qualitat? La originalitat i el preu sols donen per llom a la planxa i llonganissa? Amb macarrons o ensaladilla russa?

A la Regió de Lleida, quan ens ve el càtering de Gerb sovint ens porta una mica de sopa calenta, en pots individuals i que està molt bona. A més de portar-ho tot en contenidors atemperats (com a algunes escoles, llocs de treball o convencions), fa bona olor i té bon gust. Diuen les males llengües que ara no ens hi arriba perquè se li deuen no sé quants diners. Una pena! Això si, ara s'han de gastar un grapat de diners en reprogramar totes les màquines del metro de Barcelona perquè han de canviar a unes noves targes o licitar el nou SIGBombers per una empresa de tecnologia (com si la casa no tingués tècnics prou reconeguts).

Aquí teniu algunes fotos del què mengem als incendis. Mai tenim una taula, sempre mengem al terra, a vegades al camió (si el foc no avança). Bruts plens de pols o de cendra.

El tema dels horaris és complicat. Sovint hi ha més d'una hora entre que arriba el menjar al punt de transit i es porta al vehicle de la gent del foc, però encara cal fer-lo arribar al bombers que estem a punta de mànega i això és afegir encara més de mitja hora. Per això és important que arribi d'hora, ben d'hora, ben d'hora, sinó acabes sopant a les 12 de la nit (amb sort).

El matí però és la cosa més irracional que hi ha!. Porten entrepans per la gent que entra i que surt. Be, tenint en compte que la majoria de parcs surten al relleu a les 6 del matí, té lògica que portin esmorzar pels que arriben i pels que pleguen. Però clar, si als que arriben han d'anar al punt de trànsit a buscar el seu i després marxen al relleu i un cop canviat el personal els que pleguen han d'anar al punt de trànsit, bruts i cansats ens trobem que esmorzen més cap a les 9-10 del matí (sempre que el relleu s'hagi fet amb agilitat), o si el parc és de molt lluny acaba sent a les 11 o les 12 que veus l'entrepà. Voleu dir que els que arriben no poden agafar l'esmorzar de la resta de dotació i portar-la al camió? Segur que TOTS estaríem molt agraïts. Després si cal passar pel Punt de Trànsit ja hi passarem, no patiu, ara, poseu-lo a un lloc que no calgui tornar enrere. Últimament s'han hagut de fer fins a 20km per anar al PT i després tornar a desfer els 20km per agafar camí cap al parc.

Ara sols falta que comptin be la gent que estem als focs, que no es descuidin cap vehicle (5-6 persones per vehicle) que després se'ls haurà de buscar alguna cosa. Exemples, no cal, oi?

tecnologia bomberil

Vull donar les gràcies al Jordi Vidal per haver estat més de 10 anys construint el SIGBombers. Des del primer dia ha estat buscant solucions imaginatives per tal d'adaptar el programari i les bases de dades al rústic i rudimentari sistema informàtic i de connexió a la xarxa dels ordinadors del cos de bombers.

Fa poques setmanes vaig veure un missatge a l'obrir el "Citrix" on donava les gracies a la gent que durant tot aquest temps li havia anat aportant suggeriments i millores al sistema.

Ell no ha de donar les gràcies. Nosaltres les hi hem de donar a ell. Des de fa més de 10 anys sabem on tenim els vehicles, com es mouen, com localitzar-los. Entre molta gent ha anat introduint adreces, hidrants, punts d'interés...S'han incorporat mapes a diferents escales i toponímies per tal de ser utilitzats en un grapat de situacions.

També he pogut saber que la Generalitat ha licitat uns 9.000.000 € en fer un programari nou (software) per substituir l'actual GIS. Pel que sembla l'empresa ha preguntat quina és la capacitat d'entrada de dades a les línies dels parcs (és irrisòria). Ha al·lucinat. Portem molts anys utilitzant les dades via ràdio (RESCAT) tant per enviar des dels vehicles com als parcs, per tal de minimitzar el pas de dades pel coll de botella que és la línia telefònica del 99,9% de parcs de Catalunya.

Segur, això també ho explica gent que en sap molt més que jo, perdrem prestacions amb el nou soft que instal·laran no se sap quan. I tal com van les coses, els vells i obsolets ordinadors que disposem als parcs han de durar molts i molts anys i possiblement no puguin soportar un nou programa. Porten windows XP, office XP (2003), explorer 6.x, i res de Firefox, ni Chrome... i amb prou feines disposen d'una mísera placa de RAM.

Jordi, moltes gràcies per la feina feta. Nosaltres els usuaris hem treballat molt a gust amb la teva petita joia.