M'agrada el Nadal

M'agrada el Nadal

faig petons i regals,

els carrers  i els balcons

plens de llums i colors.

M'agrada el Nadal

un pessebre com cal,

pastorets i torrons

i cançons vora el foc.

Quan miro la nit

veig el vidre entelat,

escric amb el dit

Bon Nadal i un desig.

Vull un tall de torró

pel pastor Rovelló

i carbó dins d'un sac

pel Dimoni Escuat.

Vull un somni de veu

per baixar amb el trineu

poder veure el rei blanc

fent de mag un instant.

Vull pujar dalt del cel

per fer surf amb l'estel

fins l'estrella d'orient

que s'apaga i s'encén.

Vull que em donis cançons

i un sac ple de petons

i un dibuix d'aquest món

sense mals ni canons.

GPS, pilotes de goma i bombers

Estic al·lucinant,

Després de sentir algunes de les coses que es volen aplicar als Mossos d'Esquadra, la veritat és que al final he hagut de començar a seguir el tema aquest de la presumpta pilotada de goma a una ciutadana el passat 21 de novembre.

Nosaltres som bombers, estem exposats a múltiples situacions de risc... i poc a poc, però molt poc a poc, hem anat consolidant alguns protocols per tal de conèixer qui està a l'interior d'un edifici (en un servei d'incendi) mitjançant la utilització de la taula ERA (veure article), o als serveis exteriors amb  alguns (si, alguns) terminals de ràdio (les nostres emissores portàtils) que disposen d'emissor de posició (GPS) via ràdio. En aquest cas, aquestes emissores i els vehicles es poden visualitzar en els ordinadors de Control, del parc i dels vehicles que disposen de tablet.

Des que es van posar les emissores digitals, hi ha uns pocs terminals amb GPS (simplement disposen d'un geolocalitzador que envia les coordenades per una canal específic de ràdio a l'ordinador que gestiona totes aquestes dades). Aquestes emissores, tenen el frontal de la carcassa gris, son per als comandaments, tant als de dalt de tot (que ja veus per a que ho volen) com per a Sergents i Caporals. La resta, la tropa no en disposem normalment. Fins fa pocs anys, si tenies alguna d'aquestes emissores disponibles (un comandament de festa) aprofitaves per agafar-te-la quan t'enviaven a foc forestal. Recordo fa uns 4 estius, a l'incendi de La Fatarella que en portàvem una a la línia que estàvem muntant, i vam comunicar al CCB que la intentariem portar sempre a la punta de llança. Doncs be, ja al matí següent, un cop fet el nostre relleu, al CCB el cap de guàrdia ens comenta que "deu n'hi do" la línia que havíem estat fent tota aquella tarda i nit.

Fa 3 anys, a l'incendi d'Horta van trobar un dels cossos (1 hora més tard?) després de seguir-li el rastre mentre "escapava"... però si no hagués estat un GRAF (ells tenen emissora personal amb GPS) encara l'estarien buscant, ja que ningú més acostumava a portar el terminal gris.

A Bombers hem de tenir una emissora amb aquest GPS per cadascun de nosaltres. Això de moment sols es compleix parcialment a l'estiu, a raó d'haver muntat les esquadres mòbils. En teoria el vehicle que va a foc forestal porta 5-6 emissores amb GPS. Una de les conclusions de la Comissió parlamentària de l'Incendi d'Horta va ser que havíem d'anar geolocalitzats... (mesura 2.1.2 Incrementar el nombre de terminals amb GPS per tal que tots els efectius de bombers en disposin i per tant estiguin localitzats permanentment en el sistema de informació geogràfica (GIS)).

el localitzador al sostre d'un vehicle de bombers

Doncs be, això que es compleix en una minoria de casos (no només anem a foc forestal, i menys amb el camió forestal, que hi ha cops que hi assistim des un altre servei, portant un altre vehicle més polivalent), sembla que ho volen generalitzar a les "escopetes" dels mossos d'Esquadra!!!!!

Que si, que si! Estic al·lucinant.

No només els bombers anem rudimentàriament localitzats pel bosc, i gens a la resta de serveis, ara algú ven la moto als periodistes i als altres partits polítics (que ja no sé si son l'oposició o que, perquè entre tots ho hem deixat ben complicat i es necessiten els uns als altres) explicant que s'haurà de posar GPS a les armes dels Mossos de les BRIMO, per a saber en quin lloc exacte disparen i alhora controlar per on estan distribuïts cadascun dels agents. El pitjor de tot és que molta gent s'ho creu o pensa que si, que ho han de portar.

El que convé és que Mossos i Bombers fem les coses ben fetes. Que hi hagi els protocols ben redactats, que siguin lògics, que siguin assumibles, que es controli allò que cal controlar, que els comandaments realment facin de comandament i assumeixin la seva feina de comandar, no només de "supervisió" que molts cops és l'únic que fan (possiblement és que tampoc en saben més i a nosaltres ja ens va be, segurament estem més segurs així). I que periòdicament es registri i documenti tota l'actuació i no només les quatre informacions vagues del servei. En el fons, som l'exèrcit d'en Pantxo Villa, cadascú pel seu cantó, ja que el rol individual no ha existit mai en el nostre cos. Després et trobes algun sergent de bombers de palla o un mosso de la BRIMO donant cops de porra a un nen de 13 anys... i a cap dels dos, aparentment, els passa res.

l'esport bomberil...

Recordo els meus primers anys a Bombers, al parc de Reus on feia de forestalillo i de voluntari. Allí totes les tardes es jugava a voleibol. Era curiós, veies gent que no haguessis donat un duro per ells (la majoria ja estan jubilats) i es posaven a jugar i no sé com s'ho feien, però tenien puteria i te l'anaven clavant!

La veritat és que tinc un gran record d'aquella època. Malauradament, però fa 17 anys en un partit de volei em vaig deixar un lligament creuat, era a la fase de pràctiques al parc a la part final de l'oposició. Be, un parell de guàrdies anant amb cura i mig any després vaig passar pel quiròfan. Sempre dic que tinc un genoll biònic i, que segons com, funciona millor que l'altra.

Però tornant al tema de l'esport al parc. Cada parc, cada poble, cada comarca té el seu esport preferit. A Reus vaig fer algunes temporades seguint el Reus D. de Hoquei i a Lleida també he tingut el carnet del Bàsquet Lleida. I a cada parc on he estat he anat adaptant l'esport de guàrdia al que s'hi fa en cadascun d'aquests, be i segons el torn també.

A Cambrils, el millor era sortir a córrer pel voltant del parc, teníem la zona de la riera allí mateix i era fàcil poder estar una bona estona corrent. A l'estiu jugàvem a frontó a l'interior de la cotxera. Recordo al Suso amb la seva gorra donant guerra. A Montblanc però la cosa va canviar. La gent era més gran, érem menys i fins passats un parell d'anys no va venir algun altre company d'edat semblant a la meva. Allí fer alguna cosa ja era tota una revolució a la dinàmica de sofà del parc, be la del meu torn, ja que n'hi havia un en que jugaven a ping-pong tota la guàrdia, però tota, tota. Allí em vaig haver d'obligar a fer revisions de vehicles, de material, i fins i tot a córrer o fer algo de gimnàs per la tarda. I finalment quan va venir el David P., apa, sessions de gimnàs, però el paio estava fort, molt catxes i portava un altre ritme.

A Mollerussa el parc ja era més semblant a un parc normal. Realment vaig estar molt be durant els cinc o sis anys. En tinc molt bon record. I cada any hi torno al dinar del parc. Ah, per cert, hi tenen penjat un article del meu bloc.

Allí, tot i que a vegades costava, combinàvem el córrer pel polígon a passar una estona de gimnàs (que era petit), i al parc nou, la cosa va millorar i recordo alguna sessió corrent pel mig del camp de pomeres amb l'Espinet. El nou gimnàs també era una altra cosa, i des de l'agrupació del parc s'havien comprat peses i una màquina de segona ma pel gimnàs.

A Lleida, la dinàmica esportiva és diferent. Hi ha un torn en que s'intenta cada guàrdia fer el partit de futbol. I la resta de torns només a l'estiu, amb els forestals. El nostre és un torn peculiar. Hi ha gent de tota mena. Tenim un ex-corredor de motos, que algun cop ha portat la poquet i ens hi hem divertit força i també amb un "artilugi" fet a partir d'una scooter. També hi ha un entrenador de bàsquet i un altre company que té el títol d'entrenador nacional de futbol. A més hi ha un ex-culturista, i qui més qui menys ha fet alguna cosa de nivell. Al torn hi ha 4 amb títol d'INEFC i al total del parc n'hi ha un grapat.

Si mirem els esports que fem de manera regular trobem, com en tots els parcs, gent que fa o ha fet escalada, gent del futbol o que els d'atletisme ara s'han passat a la Duatló o la Triatló. També hi ha força gent que fan esquí de muntanya o simplement tenen una bona BTT i l'aprofiten sempre que poden. Però al parc de Lleida hi ha curiositats com que hi ha dos parapentistes, un piragüista de nivell (i entrenador de piragüistes) i dos més que en tenen i van practicant. I tres que muntem a cavall!

Això fa que totes les guàrdies, entre aquestos i els que simplement fan coses per anant-se mantenint, hi hagi cinc o sis bombers fent esport durant la tarda. Hi ha dies que hi ha cua a les 3 bicicletes estàtiques (d'spinning), altres ens ajuntem 3 per córrer al camp de futbol de l'ajuntament d'aquí al costat... I encara que hi hagi hagut feina durant la jornada, sempre trobes alguna estona per entrar al gimnàs.

Si, al parc ens mengem unes paelles que fan por, plats immensos de macarrons i alguna que altra cassola de troç, però si no ho cremem en un servei ho cremem fent esport al parc o l'endemà, que hi ha gent que quan plega, després de deixar la canalla al cole van al gimnàs, a escalar, a fer BTT i ara a fer esquí de muntanya.

El millor de tot, pels que ja hi hem passat, és veure a les "machines" de l'esport, que recentment han criat, trencant-se les vestidures al no poder entrenar, traient els primers michelins... i desitjant entrar de guàrdia per poder fer una mica d'esport.

Coses de la vida!

la poda de tardor

Quan arriba aquesta època de l'any, em complico la vida i intento podar els arbres del parc. Senzillament és un intent que quedin una mica decents, quan brotin a la primavera.

No sé, el primer any a Lleida em va agafar la venada i m'hi vaig posar.  Vaig agafar unes tisores de podar, unes cisalles i apa.He de reconèixer que molta experiència no tenia. Be, de petit havia vist al meu pare tallar branques en un petit tros que teníem a la zona de Castellvell del Camp i ja un grapat d'anys més tard al meu sogre, que es passa tota una setmana podant les moreres i d'altres arbres de la torre.

De fet el primer any, al veure com estaven de mal tallats i mal crescuts, em va agafar ganes de posar-hi remei i aplicant una mica de vista i de sentit comú poc a poc he anat traient branques que s'enfilaven massa amunt, o que estaven malmeses.

De les obres de remodelació del parc se'n van fer malbé tres o quatre. Que van ser plantats de nou, però no sé perquè van arribar fets un cromo, amb branques mig trencades o moribundes. El primer any les vaig deixar per a que fes la selecció de forma natural i que l'any següent pogués triar entre les branques que millor s'adaptaven al que jo volia. Sembla que no ha anat massa malament, han crescut, s'han obert i en un parell d'anys ja tindran uns envergadura semblant als altres... be, seguiran sent més prims, però això és qüestió d'anys.

També fa un parell d'anys es van plantar moreres i també he preferit esperar a aquesta tardor a passar-hi el ribot. Ja veurem, la morera creix ràpid, però aquest estiu ha estat molt dur pels arbres del parc. Molta calor i poca aigua no ha ajudat a que s'estiressin... i fins i tot l'avet, el super avet del parc ha patit fongs i patíem per salvar-lo. I el desmai, pobre ha quedat mig sec. Se l'ha hagut de fer una neteja de branques seques, com mai, això ho va fer un altre torn. A veure si la primavera ens ve plujosa, que un altre estiu com aquest el desmai no el supera.

El primer any vaig necessitar a més de les tisores i cisalla, d'una motossera per treure aquelles més gruixudes que sols feien que pujar verticalment o no tenien cap sentit. Cada any hi ha algun company que em deixa la seva cisalla. I normalment em recullen les branques. L'any passat però el cap de parc i els companys de segona activitat van posar un ràcord a una tisora pneumàtica per connectar-la a sortida de mitja d'un ERA. Perfecte! ja fa dos anys que no em surten ampolles a les mans!!!

Ara caldrà veure l'any que ve com evolucionen les moreres. La resta més o menys ja ho tinc per la ma. Be espero la propera setmana fer alguna cosa als plataners, que estan al costat de la pista d'helicopters i si no els hi fem res acabaran massa alts i algú els acabarà tallant... millor començo a posar-hi remei. Però això si que serà feina de motoserra!

els Bombers i les Eleccions al Parlament de Catalunya

Normalment als parcs de Bombers no es parla de política. Quan es fa, en comptades ocasions, ho fem respectant al màxim el pensament dels companys que no coincideixen amb nosaltres. Però sovint sempre hi ha algun company que no es pronuncia...

Molts cops he dit que si a les espanyes hi mana el PP per majoria absoluta deu ser perquè algú l'haurà votat, i m'extranya que cap dels més de 60 bombers del parc els hagi concedit el seu vot. Però també serveix de termòmetre per veure, a grans trets, com aniran les eleccions.

Aquestes son algunes de les coses per les que els bombers votem el que votem...

Som funcionaris i treballadors de l'administració, i per això des de fa molts mesos estem patint les retallades tant a nivell de sou com a nivell de recursos (canvis de roba, problemes per reparar material, redistribucions de equips entre vehicles i parcs...). A més de les retallades en sou, se'ns ha disminuit en molt les possibilitats de realitzar hores extres. Abans hi havia una sortida en un parc i fàcilment s'avisava a gent per cubrir el servei, però des de fa un parell d'anys si el servei no es preveu llarc ja no et deixen donar l'entrada i quan t'ho permeten no es cubreix el mínim de parc sinó el mínim de sortida. Això vol dir que als parcs grans es pugui cubrir fins a 5 quan els mínims son 9. Això fa que entrin moltes menys persones generant hores extres (una o dues hores). Que això és res, però que mica en mica s'omple la pica, i a final de mes tot ajuda.

La Major Dedicació està en suspens... a l'estiu la van tallar, ara cal fer les hores a correcuita. Aquest és un dels últims nyaps que estem patint a nivell organitzatiu. Nyap en la manera de voler-la acabar i que de monent s'aguanta per un fil. En moltes Regions d'Emergència permetia assistir a pràctiques, simulacres i fer formació, a més de cubrir baixes, que si que era un cost fix per l'administració, però servia per tapar les mancances de personal o la impossibilitat de fer formació i pràctiques quan estas de guàrdia.

Per totes aquestes raons els bombers hem disminuit en escreix els nostres ingressos. Be, és el peatge que cal pagar pel moment actual del món occidental. Com a mínim tenim feina, que tal i com està tot doncs és una sort. Però a l'hora de votar això ha pesat molt.

També ens molesta que se'ns vulgui imposar un nou horari de 5 torns, en que ni els tècnics hi creuen i que pel que sembla aquesta possibilitat s'està dil·luint.

Però hi ha coses que a mi i a tots ens toca molt la moral. Si ens constipem me i volem quedar-nos a casa un matí o una tarda, a l'empresa privada possiblement ho puguem fer sense gaires consequències i en uns dies podrem acabar compensant les hores en que hem faltat (en un horari flexible ni això), i si no hi ha acord ens acabarien treient la part del sou. En tot cas, som lliures d'anar a treballar o no, i si treballem estant malalts davant un ordinador, de caixers al supermercat o canviant olis en un taller baixarem el ritme... però un bomber no hauria de seguir aquesta regla. Ara ens descomptaran les guardies en que estiguem de baixa! I el pitjor és que una guàrdia (24h) compta com a 3 dies (3x8h). I molta gent optarà per venir a treballar estant malalta amb grip, amb tos o febre. I clar, la nostra feina és de risc, si m'he de penjar d'una corda amb mal de cap o grip, entrar en un local amb foc (i alta temperatura) amb febre, o si he de posar-me un equip de respiració mentre tinc tos o si tinc mal de ventre o vomitera, com puc anar a un servei important? 

I és que les retallades ens afecten a tots. Tenim dona, germans, pares, amics, veins... molts a l'atur, altres veuen perillar el seu lloc de treball o han sofert reduccions de sou o de sou i horari. Som funcionaris (privilegiats per tenir ell lloc assegurat) però no som cecs. 

Cap de nosaltres discuteix que cal ajustar despeses i a cap ens ha agradat que ens baixin el sou i que el mecanisme interior de l'estructura s'hagi vist afectat i molt! Per això aquest cop dins el parc de bombers s'hagi parlat molt de SI, CUP i ERC. Son partits que en aquest moment i en general ens cauen be, si més no a la taula d'esmorzar. Però el vot és secret... i el secret ha estat CiU 50, ERC 21, PSC 20, PP 19, ICV 13, C's 9, CUP 3.

El resultat és bastat llògic, amb la de funcionaris que a l'administració han tingut un cop de mà i la de comandaments intermitjos de Mossos i Bombers que també... algú havia d'agrair el gest en forma de vot.

La taula ERA una eina a mig gas

 

Ja deu fer uns 8 anys que un amic alemany em va enviar una foto per mail d'una cosa que jo desconeixia, era una mena de taula en forma de carpeta amb pinça per subjectar papers i amb rellotges... en aquell moment em va semblar una bona eina, que els alemanys utilitzaven no sabia com.

De fet, si ens mirem una taula ERA de les nostres, veiem que hi ha la pinça i un fons gravat per controlar horaris d'entrada i de sortida.

Originàriament, aquesta ha estat pensada per fer un càlcul estimatiu del consum individual i adaptar el temps d'actuació del grup d'intervenció a aquesta limitació temporal. Però com som ibèrics i no ens agrada ni pensar ni treballar amb el cap, mai, o gairebé mai, això es va dur a terme en serveis reals.

Després del fracaç inicial, algú va acabar simplificant aquesta taula, que ara sols serveix de rellotge, de penjador d'etiquetes i tant sols fem un control de 20 minuts per les intervencions que ens en recordem.

Amb aquest "nou" i txapussero mètode et pots trobar que estiguis dins la zona calenta, sense un treball actiu i un consum d'aire raonable i que en 20 minuts encara tinguis 170bars... vaja, i que segons qui hi hagi t'hagis de barallar per quedar-te una estona més en un servei que ni hi ha un perill important ni fas gran consum d'aire ni les condicions de calor son extremes. La veritat és que l'originària taula ERA i el calcul de consum segons una matriu de consum en la que adaptaves el temps d'actuació al consum real era més efectiva que l'actual.

Al segle XXI algú hauria ja d'haver inventar un sensor (que treballés via ràdio) donant les dades a temps real de la quantitat d'aire a l'ampolla, i que la taula disposi d'un petit software que amb l'evolució pugui donar-les dades del consum i preveure el temps que ens durarà l'ampolla d'aire.

Vaja, gens complicat!, penseu que hi ha aplicacions de mòbil que via GPS et calculen la velocitat, distàncies recorregudes, itinerari i tot un seguit de dades que alhora de fer entrenaments esportius van d'allò més be. I en canvi a Bombers, que "ens juguem la vida" treballant en espais confinats, plens de fum amb components majoritàriament tòxics i no sé quants perills més, anem amb una taula, que la utilitzem quan algú se'n recorda de treure-la de la bossa i que sols la fem anar per controlar que treballem 20 minuts a la zona calenta. I que hagis de donar l'etiqueta amb el cognom... ja te collons!

Per cert, perquè nosaltres portem el cognom al vestit d'intervenció i no el nº?, que no tenim dret a la nostra protecció de dades?. Ep! per la taula ERA si que hi ha d'haver el nom, el sobre nom, el cognom o la manera en que els companys ens identifiquin fàcilment. Hi ha gent que no la crides ni les coneixes pel cognom, ni pel nom...

Aquesta setmana un company d'un altre parc ha dit que vol fer uns taula ERA casolana... suposo que al seu parc de voluntaris no en deuen tenir, doncs apa, ja pots buscar la manera que ningú se l'oblidi al baixar del camió. Per altra banda, el velcro (per l'etiqueta del cognom) no aguanta gaire les estrebades i fàcilment es desenganxa. Després t'aconsello que recuperis les antigues taules de pressió i temps de treball... si es va practicant i el control el fa algú amb una mica de coneixement, fareu un ús més racional del temps d'actuació. En tot cas, a l'estiu i a 35º sota el sol de juliol podeu fer intervencions molt més curtes, sempre que tingueu personal suficient per fer els relleus.

Hi havia una vegada... un GRAF que no entenem (3ª part)

Jo i molts companys seguim sense entendre moltíssimes coses dels GRAF.

Repeteixo com a gairebé tots els meus escrits en que he parlat del GRAF, no discuteixo els seus coneixements, ans al contrari, crec sincerament que en saben molt, i que hi ha gent increïblement bona. Però una cosa és el que un sap i l'altra el que fa.

Pel que diuen les estadístiques, els bombers (el Cos de Bombers) podem apagar sense massa dificultat  el 98% dels incendis que hi ha a Catalunya. La resta, doncs, son inapagables o cal esperar determinades situacions per tal de buscar el punt just per fer-hi alguna cosa, per canviar la dinàmica o simplement començar a treballar de forma efectiva.

Un cop em van arribar a dir que el GRAF es justificava perquè hi havia aquest 2% d'incendis en que hi era vital. Aquestos son els anomenats GIFs, en que les condicions climatològiques ens són desfavorables a l'igual que les condicions de disponibilitat del combustible i d'altres factors que se m'escapen.

Llavors no entenc perquè estan tot el dia amunt i avall a la recerca del més mínim indici de foc. Però que a més, com es passen la jornada voltant, venen a la majoria de serveis i arriben dels primers! Quan entra l'època dels llamps (aquest any a finals d'agost) es passen dies sencers amb la moto-serra, la pullansky o l'eina que sigui fins que han assegurat que aquell petit foc (de molt pocs metres quadrats) no es pugui reproduir.

Ja entenc que no es pot deixar un incendi lliure i sense control, encara que sigui a 1.800m l'alçada. Però d'aquí a tenir les unitats GRAF allí treballant... i la resta, que no servim? Perquè al GIS sols s'hi veu un o dos parcs de la zona, la resta son vehicles GRAF.

No veig clara la dinàmica, cada cop més habitual d'arribar i organitzar als camions. De fet si tots els Caps de Guàrdia i els Sots-Caps de Guàrdia han fet cursos amb els GRAF, han anat a fer cremes a França, i quan parles amb ells sembla que hi toquin una mica del tema... perquè les unitats GRAF comencen a fer la seva feina? Que no hi ha l'Eco 0 o el Delta 0? Aviat ens trobarem amb dues ordres, les del Cap de Guàrdia i les dels GRAF... i llavors a qui haurem de fer cas?

Es dupliquen estructures de comandament, amb gent que està a nivells inferiors a l'escalafó de comandament, perquè no sempre hi ha el Sergent GRAF.
Veus com alguna cosa no va be?

I ens podem trobar amb el fet contrari. Son una unitat "lliure", que no depèn de la Regió sinó de Sala Central, no és d'estranyar que passin pel nostre costat i no busquin la complicitat dels vehicles i la gent que ja estem emplaçats.

Evidentment això no ho fa tothom, però es dóna encara amb massa facilitat.

També et trobes en que la formació entre ambdós grups és molt diferent. Si, una part pot ser culpa nostra per no apuntar-nos o no interessar-nos d'alguns cursos, però tot i això, per molt que vulguem no els atraparem mai. Es passen la majoria de jornades repassant incendis, fent pre-campanya i post-campanya. Revisant antics serveis, recordant situacions i mirant molts mapes. Això la gent dels parcs no ho podem fer.

• Primer, perquè ens és molt difícil interpretar els mapes i tota la informació que hi ha al voltant d'un servei forestal (Els informes son molt complerts, i no tots som capaços de treure'n la informació vital)

• Segon, perquè nosaltres no tenim l'exclusivitat d'una sola tipologia de servei. Nosaltres hem de revisar els materials dels vehicles, fer petites pràctiques (ni que sigui 1h del matí de cada guàrdia), i si estem en un parc gran tenim sortides durant la majoria dels matins, de tardes i de vespres. La nit ja és una altra cosa, però també es surt.

• Tercer, perquè de la majoria de jornades que es fan a nivell forestal no ens arriba la informació o sigui que no ens les podem planificar, i no a tots ens donen el "permís" per anar-hi, ja que com acabarem compensant hores de servei (que de guàrdia no s'hi pot anar, si estàs a mínims) doncs és del lloc on les treus, però clar, fins a 40h i deixant de fer altres cursos.

Finalment, ratifico una reivindicació que he exposat altres cops. Els grocs han de ser més blaus i els blaus hem de ser més grocs.

No és bo que hi hagi una distància tant gran a nivell formatiu ni a nivell teòric ni pràctic. Tampoc és bo que el funcionament entre els dos grups sigui tant dispar. Uns estem al parc i "no ens podem moure" els altres tenen rutes (sovint exagerades) de cotxe esperant l'incendi o visitant antics serveis.

Nosaltres ens hem de limitar a la formació permanent (oblido la Major Dedicació, que no era per tots) i a quedar-nos, dins l'estructura encorsetada de Regió on formem part d'un node dins la xarxa de parcs, sense poder sortir ni un pam de la nostra població o com a molt uns pocs quilòmetres al voltant.

A partir d'aquí podríem parlar de moltes coses. Nosaltres als serveis aviat tenim un Eco0 o un Delta que ens fa complir les "normes" de les INTs per relleus, horaris, pautes d'actuació i difícilment es trenquen. Però moltes maniobres en que intervenen els GRAF no es compleixen estrictament els canons del LACES (a determinats incendis hi ha gent treballant per sobre el foc) o es camuflen maniobres dient que en son d'altres per evitar algun que altre tap burocràtic... No donaré cap exemple real ni diré en quines maniobres passa... perquè si es fa deu ser per alguna cosa, i tampoc voldria que a ningú se li tallés el cap, i fins aquí parlaré.

Bomber és una feina de risc. Això és així i la gran majoria ho tenim ben assumit. Per gairebé tot hi ha una sèrie de protocols i formes de treballar que eviten que aquestos puguin ser més catastròfics del que ja son per si mateixos. I per tant cal respectar-los sense fer matxades.

En un incendi hi treballem molta gent. La meva seguretat depèn de mi i de la gent del meu voltant, però també de tota l'estructura i no vull que cap unitat, per especialitzada que sigui, posi en perill les bases d'aquest sistema.

En resum.
El GRAF té bona gent, la convivència dins els parcs i els torns és bona. La seva formació i professionalitat queda fora de dubte, un altre cosa és la manera de treballar en equip. El seu equip queda molt clar, però els altres, nosaltres, no sempre podem compartir un mateix espai físic, perquè alguns cops hi fem nosa (cap problema, ells son els especialistes) o simplement perquè hi ha una separació, no física, d'ambdues estructures de funcionament.

la vida de tardor al parc

A mesura que s'acaba l'agost, el dia es fa més curt i el temps va canviant. Després d'un estiu en que la majoria de tardes les passem de foc en foc, o resguardant-nos de la calor, esperant que aquesta amaini i puguem sortir a fer un partidet de futbol amb els forestals, comença a arribar la seva època d'exàmens de la Uni o d'oposicions. Les tardes comencen a fer-se més pesades, han arribat les primeres pluges i les sortides s'espaien en el temps.

Vaja, aquest és el record que tinc de quan jo era forestalillo i d'ara fins fa pocs anys.

Aquest últim estiu, l'agost ha estat calorós fins l'últim dia, les tardes, tot i ser més curtes, les escurçàvem fent un te a mitja tarda, on tot el torn ens reunim al voltant d'unes galetes i el pot de mel. Expliquem aventures i fem vida de parc. I així alimentem la bona relació que hi ha entre nosaltres i que segueixi per força temps.

El setembre ha passat ràpid, amb la majoria de forestals encara al parc, a mitjans de mes a Lleida encara n'hi ha 3, i ja havia plogut un parell de dies seguits!

Les últimes guàrdies de setembre ens han deixat poques sortides a serveis... be, l'Ernest ha anat a fer uns quants rescats amb el gos. No estem en terra de boletaires, però des de Lleida ja estem a mig camí i això anima a molta gent.

Vàrem aprofitar les últimes calors de setembre i octubre per fer algunes pràctiques al pati del parc, sense calor, el sol ja no molestava, ans al contrari, s'agraeix. Hem passat de fer amanides de patata o d'arròs a plats més consistents, com son les galtes i algun que altre entrecot (cada cop menys). Això de les retallades, semblava una tonteria, però tots els torns estem ajustant el cost final del dinar al parc. Si abans era habitual que alguns torns dinessin per 7-8€, ara si puja 6 t'estiren les orelles. Nosaltres hem aprofitat els últims dies amb els forestalillos que estaven avorrits, sense sortides i esperant que se'ls acabessin les guàrdies, per a donar-los experiència a la cuina. En Daniel s'ha consolidant i ens va fer una paella per 13, que vàrem quedar al·lucinats de lo bona que li va quedar. Si senyor. Si fos per mi et renovava tot l'hivern.

Ara ja ha arribat la primera baixada seriosa de temperatura, en que les calefaccions comencen a cremar, a fer fum i alguna també farà de les seves. Així que començarem a sortir per a trobar-nos amb calderes que han fet un puf, llars de foc amb xemeneies que estan plenes de greix o que fa anys que ningú neteja i avui, precisament avui s'ha encès per l'interior...

Ah, per cert, ja ha sortit la "course Navette", la jornada de procediments i des d'agost que ens programen la revisió mèdica. Vaja, una inutilitat tot plegat. Be, la revisió mèdica ja tocava, que l'any passat no ens la van fer!!! Aquest cop ens expliquen el Pla d'Emergències per accident aeri. I el nuclear? Perquè si mai passa alguna cosa a Ascó els de Lleida tenim tots els números d'anat-hi. També sembla que volien seguir fent alguna pràctica o activitat per als parcs amb el furgó de Risc Químic, però com sempre o son coses sense cap nivell, repetició de pràctiques que ja haurien d'estar assumides (i seria feina del propi parc) o pràctiques fora de mida, en que fallem cadascun dels passos.

Però be, com sempre aquí ningú avisa de res. Ja vaig preguntar quan començaven i la primera no valia ni per escriure el títol, o sigui, que el dia que me'n recordi preguntaré per la propera...

els gossos de bombers

Avui parlaré dels gossos de quatre potes, dels de dues ho deixaré per un altra setmana...

Des de fa alguns anys veig gent a bombers que va amb el seu gos, i cada cop son més els que l'entrenen per a fer recerques o activitats de tota mena. Fa 4 anys al 2009 es va crear oficialment el GCR, Grup Caní de Recerca. Amb tota una feina prèvia d'aquestos companys tant professionals com voluntaris que havien estat entrenant als seus companys canins. I un cop triats els binomis bomber-gos es va opositar la figura del Cap d'Unitat, que finalment fou escollit en Lluís, a qui conec des de fa un grapat d'anys i que amb el tema del Risc Químic ja havia demostrats els seus coneixements i valors personals.

Així doncs que ja tenim l'equip habilitat, que realitza formació contínua a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, les pràctiques setmanals (2, 3 o 4 dies per setmana) i d'altre formació externa (que no paga el servei) i poc a poc es crea la dinàmica a les Regions d'anar demanant als "gossos" per ajudar a les recerques. Actualment ja van a totes les recerques, fins i tot les del Pirineu, i també als ensorraments. Així doncs els podem veure cada cop més als serveis, sobretot a la tardor, on els boletaires fan de les seves o durant la resta de l'any on gent gran o amb Alzheimer surten i no troben el camí de retorn.

Podem trobar dos tipus de gos. Els de rastre i els de venteig. Els primers segueixen l'olor residual que deixa la persona al trepitjar per on passa, això ho podem veure a les pel·lícules quan es dona una peça de roba per conèixer l'olor a buscar. En canvi els de venteig senten les olors corporals que hi ha a l'aire, per tant si en una zona no hi ha ningú excepte la persona recercada, la senten i van fins a ella. Aquí hi podem trobar dues modalitats més, els que actuen sobre olors de vius i els que ho fan sobre les olors dels difunts. Evidentment tenir olors de vius (amics, companys de servei, de feina, d'altres guies canins...) és fàcil, mentre que olors de difunts no n'hi ha i s'utilitzen essències que imiten l'olor.

Actualment comencem a trobar fotos emeses per bombers premsa o que ens reenvien els companys per qualsevol dels mitjans coneguts de recerques, pràctiques, cursos i simulacres.

L'últim curs que han fet és el "II Jornades grups canins de bombers" que té un caràcter internacional. Andorra, Catalunya i Balears. En aquest curs han fet pràctiques de recerca en ensorrament d'estructures o simulacres de recerca en grans àrees, a més de ponències interessantíssimes sobre com mantenir en perfectes condicions les articulacions del can, o previndre lesions musculars (que els gossos son esportistes d'elit !), o l'aplicació d'alguns tipus de feromona específica per l'ensinistrament en cassos d'estrès.

aquest bomber i el seu gos han trobat recentment amb vida un dels últims desapareguts

Finalment voldria remarcar la feina d'aquesta gent, que assisteix assíduament a cursos, que fa multitud d'exercicis de manteniment i ensinistrament continu. Que evidentment no a tots els serveis troben la víctima perquè possiblement la seva feina és la descartar zones (venteig). També agrair a tots aquells de deixen la seva feina de camioner, fuster, botiguer, infermeria o qualsevol altra per fer un grapat de quilòmetres i anar a fer recerques en vespres tempestuosos i nits fredes d'hivern.

Aquí teniu el reconeixement que la "casa" els ha concedit com a Menció Honorífica al Grup Caní de Recerca i en especial a dos dels gossos que han perdut la vida en acte de servei.

Things from firefighters

I’m doing an English course at IOC, the leadership of firefighters has promoted, and it has reserved some places for us. Hey, we all pay the normal fees and taxes. I do not want misunderstandings.

This week we are talking about our favourite websites... this is my favourite website. This article is dedicated to my class mates.

This is my first article in English. Today I want to do two things, Firstly, an exercise of expression about firefighters and secondly, to speak about the two or three times that I've used English in my job.

I write during the week, and I finish my articles on Saturday to publish them on Monday. In my fire station I speak with my mates or I listen to them talk about their problems with materials, trucks or about their relationship with mates or other fire stations.

My station is sited in Lleida, in the west of the city, next to the jail. We have two main doors or exits. One leads directly to the city, however, this is not often used as we often need to leave by the west exit to get onto the highway or the roads that lead to Osca or Vielha.

We have a heliport, this is used to transport injured people from a mountain or road accident to Lleida Hospital or patients from this hospital to Barcelona services.

We go to many different things, from fires in houses, flats, vegetation or factories to road accidents, job accidents also to rescue lost people, to open old people's home doors when they have fallen, etc.
Throughout the summer we find people on holidays that have broken down in their car, or have had an accident and need firefighter service. But I don't thing that I have even spoken English with them, all speak some Spanish.

One time I had to speak English was when I was at Reus Airport in the summer of 1994.
I was there to work to fill up the tank of a plane used to drop water on fires, that needed 18.000 liters of water every trip. The pilots were Canadian and didn't speak Spanish.

Another time that I’ve spoken English was one winter when it was snowing all over Catalonia. We were in Mollerussa and we had gone to fill the fire engine with diesel. Some roads were closed and there were breakdowns on the highway and on the toll-road. I remember explaining to a driver the problems that were on some routes and we gave him some helpful advice.

Well, I read some information about firefighters in English. I read things from the USA talking about hazmat or some accidents that are published in newspapers or specialized publications.

And some years ago I had many emails from Germany, from a young volunteer that is now in a German School of firefighters, we spoke in English...

Well, if you have arrived to this paragraph, you are probably angry with me as I'm not a great English speaker and it's probable that your English is better than mine! This is my first text published in English though!.