diumenge, 30 d’octubre de 2011

Una crònica vista des del cantó roig

Portem un parell d'anys darrera de fer una pràctica d'excarcel·lació en un autobús. De fet l'autobús el tenim, és d'un company de bombers, d'un altre parc. Sols cal posar-hi algunes hores en posar-lo a punt i triar en si el baixem a l'esplanada del costat del parc o netegem l'entorn.

Abans de l'estiu vaig proposar a l'àrea d'operacions de la Regió fer una pràctica amb un camió de matèries perilloses i vaig sortint amb l'encàrrec de fer aquest i el d'un autobús... el que portàvem quasi dos anys apalancat.
Així que parlo amb el Nando i anem a veure el vell i quasi devastat autobús. Decidim no moure'l i netejar l'entorn. Mentre, des d'operacions es parla amb el SEM i els de Trànsit per com volen intervenir. Es fa una convocatòria interna a la intranet per veure la gent que tenim disposada a fer les maniobres i les de víctimes...
Anem pensant com anirà tot i al setembre ens posem a netejar l'entorn (eren dos bancals bruts, plens d'herba i d'estris en desús, ja que està en mig d'una gran finca de fruiters.
Comencem a posar dates i les reunions ja son més serioses amb els del SEM, CME, Policia Local de Lleida, Protecció Civil (CECAT), Protecció Civil Lleida i Creu Roja Lleida. Ens proposen des del SEM d'integrar la jornada amb un curs que estan fent ells. Cap problema. Posen data, figurants i tantes ambulàncies i mitjans sanitaris i tot sembla agafar una envergadura la qual no esperàvem. Fins i tot es vol que més que un simulacre sigui un exercici per a veure com hauria de ser en la realitat (una simulació).
Operacions agafa la batuta a l'hora de convocar reunions i l'organització de la maniobra bàsicament bomberil però sense oblidar les funcions d'altres cossos intervinents (Lloc mèdic avançat, zonificació, centre de comandament -tots-, etc.).

En Marc i el Joe es posen al capdavant de les maniobres a realitzar, fent que puguin ser el més reals i diverses per a integrar-les a l'entorn que disposem. Ja tenim la gent apuntada i per tant es decideix qui ocuparà cada lloc. Es fan fotos de l'escenari a mesura que el tenim preparat. Hi posem dibuixos a sobre per a que quedi clar on hi va cada mitjà i no deixar res a la improvització. Quedem que finalment jo m'encarregaré de portar el control dels tempos i faré arribar els diferents mitjans a mesura que es vagi desenvolupant cada etapa, i evitar una acumulació excessiva de medis i que quedi tot una mica més ordenat. Fins i tot la psicòloga del servei (al GEM) s'interessa i ens proposa aportar el seu gra d'arena amb l'explicació de com tractar aquest tipus de servei (com preparar-nos, com controlar-nos durant la intervenció i que fer per a minimitzar possibles traumes posteriors).
Foto: Sisco Vidal (Bombers)
Al matí del simulacre les coses ja no son tant ideals com semblaven. Contrasta l'ordre i la organització bomberil amb (això sembla) la improvització i coses a última hora de la gent que involucra el SEM. Els nostres equips estan totalment organitzats a les 10 (la maniobra comença a les 12) i els bombers comencen a marxar cap a la Cerdera. No tots els figurants estan a lloc, de fet cal afegir-ne a última hora. Jo decideixo quedar-me al parc esperant algunes ambulàncies i gent que no han arribat. Son les 12:15 i a falta de l'última ambulància que ha de passar pel parc a recollir 3 sanitaris marxo cap al simulacre.
Foto: Sisco Vidal (Bombers)
Arribant a la zona del túnel sento per l'emissora que acaba de començar... m'avanço als cotxes de Trànsit i entro amb el cotxe cap a la zona. Aparco a la vora del camí i acabo els últims metres a peu.
Foto: Sisco Vidal (Bombers)
Tot funciona força be. Tots acabem orgullosos de la feina feta... la dels mesos anteriors, la de les setmanes anteriors, la de la mateixa setmana... i la d'avui al matí abans de l'inici. L'exercici no ha fallat! Ha sortit clavat al que un grapat de "pobres bombers" han anat elaborant aquestes últimes setmanes.
Foto: Sisco Vidal (Bombers)
Sols hi ha un però... la notícia que surt a la premsa. (ACN): El SEM fa un simulacre d'accident d'autobús amb 20 passatgers atrapats a Lleida. (Naciódigital): Simulacre d'accident d'autobús a Lleida.  No sé si hem pecat de pasarells, si la premsa de bombers no s'ha interessat (la majoria de notícies bomberils son de l'entorn de Barcelona) o que altres han sigut més espavilats i s'han posat una medalla, que no dic que no se la mereixin, que si, però que no son els únics.
Foto: Sisco Vidal (Bombers)
A mi tant se me'n fot el reconeixement extern, però hi ha varis companys que se'ls ha quedat la cara de tonto. Nois, HO HEU FET DE PUTA MARE, i ho sabeu!

1 comentari:

Pablo Castro ha dit...

Compartir estas prácticas y experiencias para todos es una asignatura pendiente de nuestro colectivo.

Lo veo muy interesante, Alfons. Un rato extra en hacer el artículo vale que miles de colegas de profesión puedan acceder a parte de las enseñanzas de la actividad. Enhorabuena.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!