dilluns, 27 de juny de 2011

El model Gironí i la paradoxa Lleidatana

Girona és el dia 
Lleida és la nit

Roses
Ja fa un grapat d'anys, quan els Caps de Regió es deien Cap de Brigada, que no sols és un canvi de nom sinó que era gent que decidia coses, ara sols son simples transcriptors d'ordres, aquests tenien el "poder" de decidir quants bombers anaven a un parc i fins i tot de posicionar els parcs allí a on ells els semblava. Els que havíem anat a apagar foc a les terres gironines ens havíem trobat bombers "penjats" dalt una antiga torre elèctrica (pujats sobre una estructura metàl·lica re-aprofitada) que amb sort estava al recinte del parc de bombers. Això formava part d'un model que un tal "Güell" havia dissenyat.

Jo el vaig conèixer, be conèixer és un dir, el vaig patir. Me va donar una classe a l'Escola la primera setmana de curs. Ens va posar un 1 i un grapat de zeros a la pissarra i ens va explicar que això era el que costàvem els bombers a l'Administració. I va acabar dient que nosaltres sols havíem d'obeir les ordres dels comandaments, que la nostra feina no era pensar.

Pera
Doncs be, com deia, a Girona hi havia una estratègia, que sobre el paper no estava malament, que consistia a tenir molts parcs, amb poca gent (la cosa no donava per més) i fer tota una teranyina per a cobrir el territori i tenir molt poc temps de resposta. Els bombers però estaven "putejats", evidentment les paraules que havia sentit a l'Escola no diferien gaire de la realitat. Bombers i "forestalillos" dalt d'una torre per vigilar, torns de dos bombers, desplaçaments continus cap a llocs estratègics per a cobrir zones descobertes per la sortida d'un parc proper... vaja, un model que possiblement amb gent i millors condicions en PRL haguessin entrat amb millors ulls.

Tremp
Per altra banda a Lleida es va optar per un model diferent. Els parcs de professionals es van situar a la zona del pla, seguint l'antiga NII, alguns al Pre-Pirineu (Tremp i Pobla de Segur) i La Seu d'Urgell com únic parc professional de muntanya.  Aquests pocs parcs podien permetre's el luxe de ser 3 ò 4 per torn. Tot això anava acompanyat de parcs de voluntaris per millorar la cobertura territorial. Finalment la teranyina quedava similar a la gironina, però amb uns parcs dotats amb força gent i d'altres que eren localitzables (voluntaris).


Sort
20 anys més tard els models no han canviat. A Lleida tant sols s'han reubicat alguns parc (Borges Blanques és de les poques capitals de comarca sense bombers professionals i això que hi ha un grapat de serveis, ni l'Alta Ribagorça), Pobla de Segur es va deixar sense professionals després de la desastrosa relació entre aquests (molts venien de l'entorn de Lleida) i els voluntaris (evidentment de la zona) i amb un Grup de Rescat de Muntanya integrat per Bombers Voluntaris (recordeu quan la Creu Roja anava molt voluntariosament als accidents?), l'obertura del parc de Sort i de nous parcs voluntaris al mig de les muntanyes. A Girona però la "jugada" els ha sortit millor. Segueixen tenint un grapat de parcs, evidentment s'han reforçat els torns com a mínim hi ha sempre 3 bombers i les "torres" s'han tret.
Els nous bombers de Girona es troben que fàcilment poden obtenir una plaça a un parc relativament proper i en poc temps concursar per una "bona plaça" ja sigui prop de casa o un parc gran de l'entorn del nord de Barcelona.
Els de Lleida en canvi troben que passen un grapat d'anys perdent el temps a parcs com Ascó o Montblanc (si tenen sort) o trobar alguna plaça perduda a més de 150km de casa. A més queda més lluny una plaça a Sort o la Seu que una a Martorell, Rubí o Cerdanyola.

El resultat final no te desperdici.
  • Girona amb 5.910m2 té: 28 parcs amb 19 de professionals i 9 de voluntaris
  • Lleida amb 12.173m2 té: 31 parcs amb 8 de professionals i 23 de voluntaris. He descomptat els 3 del Consell d'Aran que pengen de Direcció Operativa i son en règim voluntari, per dir-ho d'alguna manera.

10 comentaris:

Marc Ferrer - Matadepera ha dit...

La reflexió també podria ser si els parcs de bombers voluntaris funcionen o no, sense preocupar-se tant si existeixen més parcs de voluntaris o funcionaris, que per cert seria la millor manera d'anomenar els que molts diuen "professionals".

MAC Bomber ha dit...

Igual que no diem metge funcionari ni Mosso funcionari ni mestre funcionari no temin per què dir Bomber funcionari. Per altra banda, no tinc tan clar que La denominació Bomber voluntari sigui la més escaient, jo diria, més aviat, "Bomber ocasional remunerat"

Anònim ha dit...

Potser el següent article us pot donar algunes dades sobre els ràtios de funcionaris i dels porcentatges de funcionaris i voluntaris d'altres països europeus. Ah!!! i és del "PERIÓDICO" ... si, si, no està mal escrit ... és del Periódico.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20100825/ens-trepitgem-manguera/print-449978.shtml

Anònim ha dit...

L´Alta Ribagorça ,comarca de Catalunya,tampoc té parc de bombers funcionaris.

Anònim ha dit...

Puigcerdà capital de la Cerdanya, Pont de Suert capital de l'Alta Ribagorça ambdues capital de comarca.

Alfons Tormo Vilà ha dit...

La meva intenció inicial no era carregar contra els voluntaris (jo he estat voluntari i cap d'agrupació, però d'això ja en fa uns quants anys).

He volgut posar sobre la taula l'evolució de dos models diferents, un intentant estrènyer la malla amb molts parcs i poca gent de torn i l'altra localitzant el personal fix en àrees de més concentració humana.

Com diu l'article que esmenteu, calen voluntaris, no ens podem permetre un sistema on sols hi hagi professionals per cubrir territori amb baixa població i baix risc de sinistralitat.

El que passa és que això tant simple no es compleix. Tenim varis eixos viaris principals (Garrigues, Cerdanya i Pallars/Ribagorça) amb força sinistres de transit sense cobertura "fixa" i zones boscoses de risc (Garrigues i possiblement d'altres) en condicions similars. Potser aquest últim cas caldria que la dotació fixa sols fos al període estival, o no...

Vaja, està be que debatem sobre models! Però, al meu entendre, no cal entrar en discussions sobre qui és més bo, més "professional" o qui s'estima més a bombers. De fet hi ha "professionals" que són boníssims i d'altres que millor ni parlar-ne i amb els voluntaris et trobes també un bon ventall de situacions en els dos sentits.

Anònim ha dit...

ALGÚ NO VA FER LA SEVA FEINA A LLEIDA I VA DEIXA MOLTS DEURES PER FER

BOMBER GIRONI ha dit...

A LA REGIÓ DE GIRONA NOMÉS HI HA 9 PARCS DE BOMBERS VOLUNTARIS. ENVERS ELS 14 QUE TÚ COMENTES.
ES A DIR 19 PARCS DE PROFESIONALS.
I "9" DE VOLUNTARIS.

Alfons Tormo Vilà ha dit...

Gràcies per la puntualtzació, tens raó. Ho he esmenat al propi article.

Pablo Castro ha dit...

Me ha chocado el artículo comentado:
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20100825/ens-trepitgem-manguera/print-449978.shtml

Suma 5000 bomberos, hace el ratio añadiendo a los bomberos de empresa (muy discutible) y sobre todo no firma. Ignoro si en la versión escrita aparece su autor, pero me parece curioso que el periódico deje publicar anónimos.

Lo de profesional y eventualmente remunerado me ha hecho gracia. En latinoamérica existe la misma polémica (véanse los artículos wikipedia de bomberos).

Vols rebre els articles per correu? apunta't!