dijous, 9 de juny de 2011

l'evolució esbiaixada del tècnic: del totxo a la branqueta

Quan vaig entrar a bombers em sobtava que tots o gairebé tots els tècnics fossin Arquitectes. Hi havia algun enginyer però eren molt pocs. En aquell moment, jo ja estava estudiant i no tenia gaire clara la vinculació de la carrera que feia amb bombers. Semblava que si no eres del ram del totxo no podies ser tècnic de bombers.

Ara tot això ha canviat, evidentment tinc la carrera acabada, però ni tinc ganes de ser tècnic ni la meva carrera és de les més apreciades dins el Cos. Actualment, si mirem els tècnics que tenim a la casa, dominen els de la branqueta. Si no tens la carrera de Forestals no ets ningú. Comences sent bomber, entres al GRAF (requisit indispensable) ja sigui al de Regió o la Unitat Tècnica i finalment fas l'oposició o l'interinatge envers tècnic. No hi doneu més voltes molts dels últims a entrar han seguit aquest camí, o no?, mireu al voltant.


Abans quan anaves a un incendi d'indústria tenies certa confiança en el Tècnic, ja que entenia d'estructures de construcció. Però si anaves a foc forestal la cosa ja no era el mateix. Si tenies sort i el tècnic que et tocava havia treballat portant direccions d'obra, podies veure que tenia un domini en la direcció de grups de treball i en la logística de l'incendi.



Després de tot el canvi filosòfic en la sel·lecció del tècnic, ens troben que anem a revisar façanes, estructures i similars i no saps si acabar demanant el Cap de Guàrdia o no, ja que tot sovint és un Enginyer Forestal i... que què deu saber d'estructures aquest paio?. A vegades qui t'acaba venint és l'Eco0, un "simple" Sergent, que possiblement de jove ha fet de paleta i et treu d'algun que altre apuro.


En el Foc Forestal, a nivell tècnic no hi ha color, actualment llegeixen molt millor el foc que els del totxo d'abans, però a nivell general hi sortim perdent. No tot acaba al foc forestal, la Casa també fa gestió, prevenció, planificació, organització, avaluació, sistematització, i un llarg etcètera i això ha comportat (entre d'altres raons) que s'hagi perdut la Protecció Civil.


De la mateixa manera que tants cops s'ha criticat que els nous bombers van amb furgoneta i es passen el dia escalant, ara tenim que els tècnics son més "ecològics" que els propis bombers.


Res, que en 10 anys això tornarà a canviar. De la mateixa manera que ara hi ha aquesta moda promoguda per l'especialització forestal, la propera serà o be tornar als orígens (plagat d'industrials i aparelladors) amb la incorporació d'un suport (no parasitari) intern/extern de col·lectius especialistes tant en l'entorn forestal com en el tecnològic o la segregació definitiva del foc forestal envers la resta de serveis ja siguin incendis en entorn urbà/industrial com d'assistències tecnològiques especialitzades (accidents, rescats, Aseveso, recerques...)

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Alfons

El veritable problema que te el cos de bombers avui dia no és el que vomites al teu blog. Sinó la falta de professionalitat que hi a arreu on segurament et podrem incloure a tu.
No manipulis a la gent dient veritables xorrades que sembles una barreja de intereconomia, Veo7 i Plataforma per Catalunya.
Fes una estadística dels tècnics que hi ha avui dia en funció de la carrera que tenen i llavors parla. Si tu no vols entrar de tècnic o no et veus capaç és el teu problema. Jo (que em considero primer bomber) com de segur molts altres volem i busque que el bomber sigui un bomber ric en coneixements i habilitats i no un pobre bomber com tu encapçales.

Dedica millor el temps a formar-te que tots hi guanyaran i ho agrairan de ben segur.

Com diria en Mourinho hi ha dos tipos de bombers els que tot el dia ploren per no haver de fer res i d'altra banda els bombers que intenten ser cada dia una mica millors.

Salut

Ricard

Alfons Tormo Vilà ha dit...

ho sento, però jo no tinc el llibre del Mourinho a la capçalera del llit. No vomito, no acuso a ningú de falta de professionalitat, ni de dir xorrades ni de manipulador.
El temps el gasto en el que em dona la gana, que per això és meu i ni tu ni ningú hi heu de fotre el nas.
I no necessito agraiments, que d'herois els cementiris n'estan plens.
Si et convé un cop de mà, te'l donaré, i també si el que et fa falta és una puntada de peu.

Alfons Tormo Vilà ha dit...

i et recomano que tornis a llegir l'article "Coses de bombers: carta als reis de bombers"

Anònim ha dit...

Si no tinc mal entés tothom que entra al cos de bombers ha de passar per un curs on se l'habilita en les seves capacitats. tant els bombers, com els caporals, com els sergents i com els tècnics. D'aquí és d'on tothom ha de treure els coneixements per resoldre els serveis. Si un és bombers i té la carrera d'arquitectura, si no sap adaptar els seus coneixements d'arquitectura a la realitat del servei, no serà útil per resoldre'l. Els coneixements tècnics donen una millora sempre que es sàpiguin adaptar al dia a dia del cos de bombers.

Pablo Castro ha dit...

Jajajaja, un anónimo que te parafrasea a Mourinho, jejeje, sí que hacen falta cambios en el cuerpo.

En serio, yo no respondería mensajes así.

Respecto a la arquitectura no sé qué decirte. Tuve un compañero de piso en la facultad 3 años estudiando arquitectura (plan antiguo, 6 años) y se pasaba el día dibujando (proyectando, dicen ellos).

De toda la carrera hizo UNA asignatura anual de estructuras en total (igual que un ingeniero industrial). Si ejerces la profesión supongo es distinto y a lo mejor en la carrera técnica (3 años) lo miran más, pero en arquitectura propiamente no es que se centren especialmente en derrumbes parciales accidentales y cálculos de estructuras a construcción terminada, vaya. El entorno y tu inquietud siempre complementa y es más fácil si vienes de ahí tener esa formación, pero el plan de estudios no lo garantiza especialmente, créeme. Cada universidad es un mundo, también es cierto.

Yo la principal diferencia que veo es que los cálculos de estructuras son algo de ciencias exactas de toda la vida, como tu carrera, pero en los incendios forestales intervienen aspectos mucho menos modelables como son el clima y el combustible. Ahora con los satélites jugamos mucho más a predecir comportamientos y tenemos mucha más información, pero siguen sin ser ciencias exactas con modelo teórico cerrado. Son modelos de predicción tan buenos o malos como los meteorológicos, que sabemos que no son infalibles (véase la fórmula 1 y la que lían con los neumáticos).

En mi paso por la escuela la formación forestal creo que infundió una idea un tanto irreal de nuestro grado de conocimiento del comportamiento de incendios. Codificación de tipos de combustible, vientos y alineaciones que proporcionan números pero no siempre ciencia.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!