Coses de bombers: carta als reis de bombers

A raó de l'article de la nova subdirectora i que el vaig mig deixar per acabar, ja que volia afegir algunes propostes des del lloc del bomber de manguera (el pobre bomber), algú ha penjat un comentari deixant entendre que qui sóc jo per proposar coses, que penso massa...

Doncs mira, un pobre bomber com jo i des d'aquest bloc, intenta aportar idees i crítiques també, a les coses que passen dins el Cos de Bombers. Potser no agrada a tothom, però jo que vaig seguint les estadístiques de lectura i parlo amb la gent, veig que això funciona . La gent “normal” segueix els meus articles, alguns estaran més encertats que altres, i segurament no tot el que poso és del tot correcte, però per això us el deixo obert, per a que afegiu tot allò que cregueu necessari i fins i tot rectificar-me si realment m'equivoco.

Sempre he pensat que cal escoltar les opinions de la gent, això no vol dir que hagis de fer cas de tothom, però si que pots intentar treure conclusions de totes aquelles coses que neguitegen als que estan al teu costat. En cas del bombers sóc de l'opinió que cal escoltar a la gent de tots els nivells, i això també inclou als pobres bombers.

Sarcòfag a Txernòbyl

Porto molts anys a la casa, i una cosa us puc assegurar, que si no et mous aquí ningú et fa cas. Sembla una casa de vells, on ningú escolta a ningú i tothom explica batalletes. Algo que no suporto és quan algú et deixa entreveure que com que ell és més vell no li han de dir res aquests marrecs que fa quatre dies que volten per aquí. Aquests dies m'estic donant compte que començo a acumular una certa experiència... que ja tinc una edat. Mireu, l'accident de Txernòbil va enganxar a molts dels actuals alumnes de l'escola de bombers (ja sé institut) amb bolquers, o sigui que “ni pajolea idea” i avui, l'endemà de la classificació del Barça a la final de la Champions’11, doncs han dit per la ràdio que fa 19 anys d'aquell gol de Kuman... i molts dels que aniran a Wembley eren massa petits per tenir consciència d'aquell esdeveniment. Jo recordo Txernòbil i també el gol de Kuman.

Des de sempre he estat atent als nous que venen de l'escola. Porten una energia brutal i unes ganes terribles de estar fent coses. Per altra banda sovint escolto les batalletes dels més veterans. Tot això em fa sentir viu i amb ganes d'aprendre i seguir estant al peu del canó.

Be, com que havia promès fer aportacions, aquí us en deixo algunes.

Que volem:

El més important, per a la Regió de Lleida és poder tenir una bona xarxa de parcs, preferentment professionals. No pot ser que depenguem en centeners de kilòmetres de carretera de parcs de voluntaris (que els tinc molt respecte) però que a segons quines hores no tinguin sortida. Això també fa que els parcs professionals siguin pocs i que per venir al parc de Lleida calgui 70 punts, gairebé el doble que per anar a Reus i Tarragona i el triple que per a un parc mitjà. Per tant tots els que surten de l'escola acaben a Ascó o Montblanc (si tenen sort) o a parcs de l'altra punta de Catalunya. Alguns però fan molts kilòmetres per poder anar a parcs com Martorell i fins i tot Reus o Tarragona, a l'espera d'una antiguitat de 10 anys per anar a Mollerussa o Balaguer i més de 15 anys per estar al parc de Lleida.

Font: Pla Director de 2003

Volem tenir bon material per actuar als serveis, els coneixements per utilitzar les eines i poder executar les maniobres i actuacions amb seguretat i eficiència.

Volem que els comandaments siguin gent amb reconeguts coneixements, amb bona capacitat de decisió i direcció.. Que per aquí-allí hi corre cada individu!

Volem sentir-nos valorats. Ens agrada escoltar que hi ha serveis que surten be perquè s’ha fet un bon treball col·lectiu. No volem medalles, volem que de tant en tant se'ns digui que fem be la feina. I tranquils, quan surt malament ja ens ho dieu, però no som tontos i també ho veiem.

Que no volem:

Camions que siguin tan grans i que ningú pensi que dins hi va gent asseguda i amb equips personals. Una capsa de sabates té més espai que una cabina de camió de bombers.

INTs que es contradiguin entre elles, que regulin activitats o parts dels incendis o serveis que han estat pensades des d’un despatx...

Parcs de bombers que siguin coherents. Amb aixetes (automàtiques?) que realment tanquin. Llums (automàtics) que realment acabin tancant el llum. Parcs que realment acabin sent el que deia un projecte inicial i amb totes les partides executades. Amb vestidors suficients...

Que els serveis els gestionin la gent que realment en sap. Si cal fer una llei de bombers nova, doncs apa a fer-la, però no pot ser que tinguem situacions com les viscudes els últims anys on tenim un delta 0 i una gent a la sala central també dirigint l'incendi i que uns manin a un grup i els altres a un altre. Si tots som bombers i anem de blau, MERDA no! No tots anem de blau!!!

Coses a millorar:

No pot ser que molts anys després de l'aprovació de lleis de prevenció d'incendis (decret 241/94, RD 1942/1993 i posteriors) i que no tinguem hidrants, carrers accessibles,... i el que és pitjor, que perquè algú demana una llicència d’activitats a Medi Ambient acabi, com de rebot, una còpia a bombers (o a l’OGAU) i que qui faci complir tot això siguin les Entitats Ambientals de Control. Perquè no tenim capacitat pròpia? Que demanem, a Medi Ambient que faci complir les nostres lleis?

No pot ser que hores d'ara i després de múltiples plans d'emergència i projectes d'activitats rebuts a tots els parcs no hi hagi una “biblioteca” amb els plànols de les empreses i comerços. Cal bolcar tota aquesta informació al GIS (citrix, o el que sigui).

Be, per ara ja n'hi ha prou. He d'intentar escriure més curt, però en aquest article hi havia moltes coses a dir.

Segur que em direu que em deixo moltíssimes coses i d'altres que podrien ser de manera diferent, però a sota podeu afegir tants comentaris com vulgueu.

Apa fins al proper foc!