Abans de començar, només recordar-vos que us guardeu el 22 de novembre, per anar a votar a les eleccions sindicals. La propaganda ja us la faré el proper dilluns, o no. Ja veurem. Però el que si que heu de fer és anar a votar. Simplement perquè després no us lamenteu que no s'aconsegueix res o que tot allò que es fa està malament.
De fet, vaig començar aquest bloc on sovint criticava als sindicats. I de fet hi ha moltes coses a criticar-los. Però com que no hi ha millor remei que fer-li front, doncs em van liar. Així que formo part d'una llista. Com en les dues últimes convocatòries. I des de dins intento canviar el món.
Les últimes setmanes, a més de moltes negociacions, discussions i opinions oposades amb la nostra estimada DGPEIS, també he tingut temps per seguir gaudint dels meus companys de parc. Entre ells els auto-anomenats "juliets". És curiós com en uns pocs anys, han passat de ser uns tendres, que no els podies deixar sols als serveis ni deixant-los conduir només de tornada (fins que van dir prou). Ara ja són independents. Ara pots anar a qualsevol servei i ser l'únic "no juliet". Tenen clar el que han de fer, com i quan. I nosaltres, com a bombers més antics fem de responsables de la sortida. Tot un abisme de quan varen començar.
Ara però, alguns es creuen imprescindibles. Són la renovació del Cos de Bombers. I a veure, renovació per edat si, però ni ho saben tot ni són encara capaços de gestionar una guàrdia amb 1 ó cap sortida. On l'avorriment de l'hivern t'emboira els ulls i acabes tancat en un gimnàs aixecant peses com si no hi hagués un demà. Són etapes que encara han de viure. Que són necessàries? Segurament no, però que molts hi hem hagut de passar abans d'arribar a un destí més o menys interessant. El "juliets", molts d'ells, han tingut la sort de viure els seus primers anys gaudint de parcs importants com Lleida, Tarragona o Reus. Però no hem d'oblidar que son parcs on s'hi havia jubilat molta gent i tenien una manca important d'efectius. I els "juliets" han estat oxigen. Però no són la vida.
La vida és la renovació periòdica dels torns i dels parcs. El relleu natural d'un parc són els concursos de trasllats. No les convocatòries de nous bombers. Els concursos són els que, a partir de l'experiència i formació acumulada al llarg de la vida d'un bombers, fan que aquest aconsegueixi llocs millors. I millors poden ser simplement apropar-se a casa o tenir plaça en un parc amb més moviment o d'una tipologia més específica (normalment prop de l'àrea metropolitana). Malauradament, però això es veu sovint tergiversat. Els concursos de trasllats no s'han fer quan tocava, es fan tard, potser malament, segurament no s'hi ha valorat tot el que calia... i és que la DGPEIS té un dèficit brutal en infraestructura per a fer concursos de trasllats. Això no és Educació, on cada setmana s'actualitzen llistes de professors segons l'experiència acumulada. Aquí cada cop que es fa un concurs cal introduir un grapar de dades a mà. Així que fer un concurs és tota una aventura per al funcionari de torn, que si va de vacances (i té el seu dret) doncs s'atura tot fins que torni. Així que un concurs de trasllats "normal" pot durar perfectament un any. Ara si deixes acumular i solapar els concurs de plaça definitiva, les promocions a bomber de primera, els forats del concursos a Caporal, Sergent, comissions, especialitats, etc. És un encreuat molt difícil de fer.
I quin és el resultat? Que els "juliets" han estat dos o tres anys ocupant llocs que no els hi tocava. Tocava fer alguns concursos de trasllat. Per tant tots els bombers i bomberes que estaven fent cua, esperant en parcs menors o lluny de casa, estaven formant part d'una anomalia provocada per la mateixa casa. Ara, doncs, caldrà el relleu dels "juliets" que potser serà traumàtic. Segurament. Substituir bombers de 30 anys per als de 40-45 sempre costa. Però al seu favor, cal dir que ells mai havien tingut l'oportunitat d'obtenir una plaça com la de Lleida. Fins i tot hi ha gent de Lleida que volent marxar no ho ha pogut fer! Perquè la conseqüència que Lleida sigui una plaça molt difícil, és que els parcs mitjans del seu voltant també estiguin plens.
Estic convençut, així ho crec fermament, que la quinzena de bombers que vindran el proper gener, ho faran amb totes les ganes del món mundial. Segurs que van a un parc millor, amb més sortides i que per a ells és no només una oportunitat de créixer com a bombers, sinó la seva voluntat de posar en pràctica tot allò que porten dins. I així ho vaig viure jo en la meva evolució i pas per parcs. Des del meu inici a Reus, la meva primera plaça a Cambrils (on em vaig operar de creuats), seguit de l'impàs de 5 anys a Montblanc (quan era possiblement de les pitjors places) a Mollerussa on em vaig tornar a sentir bomber i finalment amb 37 anys arribar a Lleida. Ara tenim companys que amb 30 n'han de marxar. No passa res. Els que vindran amb 40 seran tant o més vàlids, valents i talentosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada