Fem visible la precarietat bomberil

I ara que semblava que començava la Campanya Forestal a tope, va i plou. O ara que semblava que ens trobaríem tots al carrer Diputació, va i desconvoquen... Però de la mateixa manera que la pluja acaba i els incendis tornen, els incendis dins el col·lectiu tornaran. Bé, no han marxat, només ha estat un impàs i això és veu a la guàrdia. La gent vol moviment.

Poc a poc van arribant alguns vehicles més. Aquesta setmana a Lleida ens ha arribat un camió escala nou. De moment tancat amb clau i forrellat, esperant el primer dia de la formació específica. Res, en un parell de setmanes hi haurem passat tots i podrem veure la nova escala passejant per Lleida. I a la mínima la portarem als serveis.

De fet, Lleida, tot i ser un parc top, amb un bon parc de vehicles, acaba sent una mostra del que és la casa. Una organització que va a cops de talonari. Què vull dir? Que fa una vintena d'anys ens vàrem quedar sense els Egipcis i plagats dels rústics Comet de Pegaso. El talonari de la Tura va comprar un grapat d'Atego. I avui encara els tenim als parcs.

D'aquella època (no gaire anys després) són també els BUL, BUP, FSV i les Autoescales. I només cal mirar les cotxeres dels parcs per comprovar que les matrícules són en gran majoria Dxx, Fxx, Gxx. Si això fossin autobusos de transport escolar, la majoria haurien perdut la llicència, doncs el TE no accepta vehicles de més de 16 anys. El que us deia, aquí l'únic camió "nou" és el Scania, i ja li hem fet 39.800km. El nostre BUP en porta gairebé 130.000.

Lleida, Reus, Tarragona i la resta de parcs grans són la demostració que aquesta casa porta 40 anys funcionant a cop de talonari. Ara renovaran la resta de camions, mentre esperem que algun dia aconseguim que tots els parcs hagin tingut una repassada. I els hi tornem a posar, en les obres d'actualització, el comptador a zero. Però l'endemà mateix d'acabar-se ja estaran desfasats. I aquí un altre cop tenim l'exemple de Lleida. Sempre que ens visita algun company de fora, ens diu que estem molt bé. Molt bé comparat amb com estan la resta. Però els qui estem en un parc caixa de sardines, són nosaltres. Per molt que tinguem les parets netes, aire condicionat (que s'espatlla el pitjor dia) i una cuina prou gran, sempre s'ha patit de manca d'espai pels equips bruts, pel equips nets i principalment dels vestidors.

Al 2009 (14 anys ja) va ser la gran reforma del parc. Només un re-stylling. Però que sempre s'ha venut com que hi havia 71 parcs pitjors. I per nosaltres sempre ha estat una gran i malaguanyada despesa, que l'únic que va provocar va ser el retard en 20 ò 30 anys a fer un parc de dimensions i distribució totalment diferents a l'actual. Avui a més del GRAF, hi tenim el GRCR (patrulla canina), la UCM i tota la tipologia de camions que té el servei, a excepció del furgó de risc químic (que alguna cosa havíem de deixar als altres).

Conclusió, que cal aprofitar el moment per a fer aflorar les vergonyes de la casa. Parcs cutres, camions d'altres èpoques, vestidors sense espai, habitacions amb persianes trencades i llits amuntegats. Potser així serà possible la gran transformació que li cal a aquesta casa. És del tot necessària. I no podem amagar-nos darrera els polítics i els pressupostos. Som nosaltres que ho hem de fer visible exigint les obres d'actualització dels parcs i els vehicles davant la societat. Us hi apunteu? Doncs seguim! ✊

La primavera s'escalfa...

Sembla que la primavera s'anima. Aquesta setmana hem sabut que els sindicats, en les diferents negociacions, comencen a estar mosca amb les maneres i els oferiments de la DGPEIS. Aquí no us donaré detalls, no és el lloc. L'únic que us puc dir és que tot allò treballat i no res és el mateix. O sigui, que fins ara no s'ha aconseguit cap punt favorable als interessos dels bombers. Podríem dir que en aquest moment la teoria del "win-win" no es compleix i per això s'ha arribat  a aquest punt. Fins ara només son punt a favor de la casa i això no és just.

Curiosament sondejant pels diferents grups multimèdia on en moc, l'ambient ha despertat. Sembla com si fes temps que s'estigués vivint una mena de stand-by i que a la primera de canvi, tot s'hagués despertat.. Alguns creien que moure la "joventut", referint-se a les noves promocions, seria difícil. però avui no tinc aquesta impressió. Les últimes promocions porten molt temps amb places provisionals, sense una coherència entre antiguitat/mèrits i tria de plaça, sinó que depèn més de si l'oposició a que pertanys per poder optar a unes places o unes altres. Ningú sap ,hores d'ara, on estarà d'aquí un any.

Semblaria que els nous comandaments haguessin d'estar feliços per haver aconseguit una plaça de més categoria i sou. La realitat, que ningú els explica, és que a la majoria de parcs es troben una guàrdia plena de gestions administratives, que no els deixa temps per a poder organitzar el torn ni la manera de fer les sortides. Jo ho visc cada guàrdia al meu parc. Els comandaments han d'esmorzar a corre-cuita en 15 minuts, per poder arribar a la videoconferència de les 9:45. Des que ha començat la guàrdia només fan que anar amb el "ganxo al coll" per a: fer briefings, entrada del personal (i totes les incidències que se'n deriven), repartició de tasques diàries, funcions de cada bomber i la realització del manteniment de primera hora. Evidentment a un vehicle li falla un llum, l'altre té una porta que es despenja, una ampolla que caduca i un grapat de mànegues del servei de la matinada.

Vaja, que hi ha feina per a tots i que no ens l'acabem. Després ve quan trobem que cal canviar ampolles  d'aire, perquè aquesta setmana venen a fer un canvi del model X. Revisar tots els pulmos perquè sembla ser que des del magatzem diuen que n'hi ha dos que cal canviar-los i s'han de localitzar. Després hi ha un grapat d'ampolles d'aire més que s'han buidat a l'últim servei de la nit. I un grapat més de màscares que també s'han de portar a rentar. I si, son 2/4 de 10 i ningú encara ha pogut menjar una mica. Això si, l'emissora et recorda a les 9:45 que t'has de connectar... Doncs quants cafès s'han hagut de fer durant la videoconferència!

I clar, després no és d'estranyar que la gent poc a poc vagi acumulant crispació. Portem algunes setmanes anant d'incendi en incendi, fent la feina més important que ens toca fer, apagar foc. Però al parc mantenim portes de cotxera que no es poden arreglar per manca de contracte. Mòduls de cuina que porten un any a un racó del parc esperant que algú els instal·li (i ho va comprar la casa). Persianes que no hi ha manera que ens vinguin a arreglar. Detectors de gasos sense la preceptiva revisió (i parlo d'un bon grapat de detectors). Ara també comencen a caducar els equips de nivell III, que ens haurien de permetre actuar davant una fuita tòxica (amoníac, clor, sulfur, etc.). Sovint la revisió dels extintors o dels equips d'excarceració és un drama. I tot allò del que no en tenim consciència (o si). Ah, se m'oblidava, i atén l'escola que ve a les 10 per a que els expliquis com és un parc de bombers i passar-los a l'aula per ensenyar-los no sé quins videos imfumables...

I la Campanya Forestal que comença en ja, de fet, ja ha començat. Entre que ja tenim alguns helicòpters de comandament, els incendis de vegetació a gairebé cada guàrdia, les activacions de les UCM (encara sense personal diari), a l'espera dels auxiliars forestals (els forestalillos de tota la vida), parcs de bombers voluntaris tancats en cap de setmana (a menys que activin M1 per risc des del dia anterior), l'invent de les numeracions dels vehicles forestals...  Doncs això, que la primavera acabarà de ser més calenta del que es preveia a priori. Ens veiem pel carrer Diputació...

On està el Risc d'Incendis a Ponent?

Aquesta setmana us vull fer reflexionar novament sobre la distorsió errònia de país que tenim. Sembla que a Catalunya, a nivell de risc d'incendis només hi ha 4 espais. Els dos Extrems (Girona i el sud de Catalunya), el Pirineu i les Regions Metropolitanes. La resta no existeix. Aquí és quan començo a entendre perquè regions com la REL i la REC son les germanes pobres de la casa. La REC de fet té una Sala de Control en barracons (pitjor que qualsevol nova escola de l'època del Jordi Pujol). La REL ja sabeu som els reis dels parcs tancats. Si tancats. O és que els parcs de bombers voluntaris estan oberts? I en algun d'ells ni en localització podem trobar-hi vida. Els del pla van funcionant (cal posar-los en valor) però els de muntanya en prou feines donen senyals de vida. A veure aquesta última tongada que ha sortit de l'ISPC, amb foto i tot del Conseller. Clar, és època electoral i tot son propagandes i tics per al sots-director.

Però quan parlem de risc, principalment ara que sembla que han caigut quatre gotes, els comunicats son de si no plou patirem tots, però si ho fa només patirà el Sud i la franja nord de Girona (els tocats per la Tramuntana). Però del Sud del Segrià què se'n sap? Recentment hi va haver l'incendi de la Granja d'Escarp, amb un canvi important de les condicions meteo i de seguretat com mai havíem vist fins ara. O l'incendi de Baldomar, a la Noguera de juny de 2022. O Santa Coloma de Queralt del 2021... Si la història ens diu que els incendis dels últims anys els hem tingut a Ponent (i al Sud i a l'Alt Empordà).

Jo en el mapa de risc de dimecres passat hi veig el sud del Segrià i les Garrigues en vermell. Noguera, Urgell, Segarra i Solsonès en taronja. Totes aquestes de la REL. I tranquils, perquè a la primera de canvi els primers que deixaran sense la possibilitat d'agafar dies de lliure disposició serem els de la REL. Com cada any. Però això a la "foto" no surt, només hi apareix a l'estadística, la qual ningú es mira. Quan veiem els comunicats i previsions només parlen dels extrems del país. Potser haurem de començar a pensar que Ponent és un extrem, igual que el Delta i l'Empordà. Haurem de donar Denominació d'Origen als nostres incendis. Potser així sortirem a la foto.

I només cal mirar quan s'activen parcs en M1. Borges, Granadella, Seròs, com a parcs de voluntaris que són, solen obrir en caps de setmana de risc. Això té molt mèrit. Podent estar a casa o a la platja amb la família amb una cervesata fresca a la ma, prefereixen "perdre" un dia de la seva vida donant cobertura al parc de la seva zona. És clar, hi ha risc i qui millor que ells per a començar a fer equip amb la resta de vehicles que arribaran. Recordo a Baldomar com els bombers voluntaris d'Artesa, durant tots aquells dies, ajudant en la gestió de l'incendi. Donant facilitats per a gestionar espais, neveres i qualsevol necessitat sobrevinguda que es pogués oferir des de la població.

Per això, que no arribo a entendre, com es menysprea a la població de ponent i els seus bombers (professionals i voluntaris) quan parlem de risc i de mitjans. El parc de Bombers de Lleida és dels més grans de tot Catalunya. Segurament al nivell del de Tarragona (amb el Furgó de Risc Químic) i Lleida amb la UCM, que últimament compta les sortides per setmanes. I tot i això, els bombers de la REL no sortim al mapa de res. Ens van treure els mòduls de formació de Risc Químic de Mollerussa (amb l'excusa que eren massa cars) i ara hem de compartir pati a l'ISPC amb la ferralla i els vidres que hi viuen permanentment. La formació d'accidents de transit de camions s'ha muntat a Lleida. A veure el que dura. Fins que a algú li agafi un atac de banyes i s'ho emporti a un altre indret (al pati de vidres de l'ISPC).

Doncs així estem una setmana més. Fotos per les xarxes amb les noves promocions de comandaments, la dels nous Bombers Voluntaris i els Risc d'Incendi que "només" està als extrems del país. Un país que oblida que Ponent és l'hort de Catalunya i també el primer on han tallat l'aigua de rec a la meitat dels pagesos. Ja en sentirem a parlar...

creuant els dits per a que no passi res més

Imatge d'Alerta Forestal

Una altra setmana amb incendis forestals, sense ploure a una meitat de Catalunya i amb la calor de principis d'estiu, en conseqüència sembla que seguim tenint números per a incendis forestals un darrere l'altre. Amb bon criteri, aquesta setmana s'ha presentat la Campanya Forestal de 2023, malgrat diuen que porta activa des de 2022 o fins i tot 2021. No sé. Però que fa setmanes que tenim incendis que ens sorprenen per com es desenvolupen, ningú ho pot discutir.

Podem parlar, com he fet en anys anteriors, que enviar desenes de camions a incendis que cremen unes poques hectàrees és, a priori, una mica exagerat. Però entenc que com abans disposis de tots els recursos, si aquest es pot fer gran, serà més fàcil mantenir-lo sota control. Tot i això, l'incendi de La Granja d'Escarp, ens demostra que els incendis van de debò. La meteo és un factor clau i cada cop,  els canvis meteorològics que patim són més determinants en com evoluciona cada servei. No és normal tenir focus secundaris a 2km en ple mes d'abril, i núvols que es col·lapsen tampoc.

I és per coses com aquestes que sovint hi ha coses que no entenc. Ja tenim la primera tongada d'helicòpters i avions de guàrdia, fa setmanes que quan ve una mica de vent s'activen reforços als parcs. S'obren retens als parcs de bombers voluntaris i s'amplien els torns d'alguns parcs professionals. De vegades també s'inclou la UCM. De vegades. Però la realitat és que cada setmana, aquesta màquina de pensar i de "controlar" els diferents efectius (és un tema de seguretat) surt a tots aquests " petits" incendis on hi treballen molts mitjans. Sembla que la part de "seguretat" i organització només interessa quan els incendis ja són confirmats. Llavors es busca com tenir gent habilitada per dur-los als serveis.

La realitat ens demostra que el que les UCM arribin al servei quan abans millor no és cap prioritat. Tota la preocupació dels matins es queda en conèixer si tens gent habilitada als parcs. Però quan hi ha el servei cal buscar algú fora de guàrdia. Veus? No és cap prioritat. Si podem esperar una hora a que surti el vehicle de "pensar i de seguretat", és que durant les primeres hores deu poder ser prescindible fer el seguiment del personal i dels efectius.

Podem tenir helicòpters i avions aturats esperant l'incendi, però no 2 bombers amb la màquina de pensar i controlar. Els bombers devem ser un element molt car i apreciat. Hores d'ara no comprenc com ningú té l'habilitat de promoure un reten de UCMs de divendres a diumenge. Totes? Potser la meitat, distribuïdes homogèniament pel territori i la següent setmana l'altre meitat. Així fins que comenci la Campanya de "debò". El 15 de juny ja podem començar a fer guàrdies d'estiu, duplicar posicions de guàrdia i un llarg etcètera. (potser ho avancen a l'1, ja veurem).

En tot cas, sembla que hi ha coses que comencen a fer-se bé. Recordo aquell primer dia de campanya (1 de juny) en que tots els mitjans aeris s'aglutinaven a l'aeroport de Sabadell. Aquesta setmana ho han fet de manera una mica més fina, només amb els mitjans que veritablement hi ha a Sabadell, acompanyats del CCB i alguna carpa. Lluny d'aquella ostentació i risc en deixar la resta de país sense mitjans. Fins i tot ensenyem amb orgull els drons, que no apareixen a cap document del 20-25. Coses que passen. Una de tantes bones idees que sovint es guarden en el calaix del "ara no toca" però que aquest cop si s'ha fet realitat.

I així estem una setmana més, creuant els dits per a que no passi res més. Uix no, que ara ha cremat un camió de bombers dins el recinte de l'ISPC. Aquell recinte on hi ha centenars de "futurs bombers" i gairebé un miler de "futurs policies" i sense un hidrant. Potser seria hora d'anar pensant en tenir-hi un "mini parc de bombers" en època de curs bàsic i de maniobres. No és tant descabellat tenir-hi un reten de personal diari per a mantenir un parc de vehicles i de material, preparat per actuar en cas de qualsevol cosa. La realitat ens porta demostrant durant molts anys, que els camions que s'hi cedeixen son les "toies" del servei, amb poc o gens material i una manca total d'organització. No es pot responsabilitzar als alumnes de fer la revisió dels camions, quan no son ni bombers, ni els formadors ho son de la gestió de les incidències i mancances. Com sempre que passa algun accident o incidència greu ara serà el moment en que canviaran coses. Si fan falta 10 camions a l'ISPC hi seran, però també hi ha d'haver el personal suficient per a que estiguin en correcte estat i fer-los funcionar en cas de necessitat, i això només s'aconsegueix quan depèn de la seva guàrdia. Vaja, un "mini parc de bombers" integrat a l'ISPC. Se'ns va cremar una part de l'edifici de la DGPEIS i ara un camió dins de l'ISPC... serà que hi ha coses que no fan prou bé.

prioritats i mediocritats

Han caigut quatre gotes. Mal repartides i insuficients. La propera setmana seguirem anant de cul perseguint columnes de fum. Els vehicles de UCM continuaran desatesos i els "nous" Scania seguiran sent el vehicle equivocat per a l'incendi forestal. Sense contractes per reparar portes de cotxera ni de detectors de gasos. El pati de l'Escola de Bombers segueix sent un abocador de cotxes i vidres per arreu. Hem canviat Consellers, Directors i Sots-directors. I malgrat els canvis, tot segueix sent un desgavell.

Aquesta setmana s'han donat els cascs platejats als nous Oficials. Esperem que siguin millors que la remesa anterior, on la majoria ja no haguessin hagut d'arribar a ser ni Sergents. Als nous Sergents i Caporals, enhorabona. Sou uns valents. Malgrat que a molts us comporta anar a parcs més llunyans, la nova posició us dóna una responsabilitat i confiança que us heu guanyat amb escreix. Segur que amb vosaltres els serveis seran molt millors. I a tots aquells que passeu de parcs grans a petits, paciència, sobretot no perdeu l'esperança ni els coneixements, ja arribarà el vostre moment.

I continuen les negociacions dels nous acords. La manera de negociar de la casa segueix el camí ja emprès en el Pla de Carrera. La "nostra" DG dóna un esborrany de document i els sindicats han d'aportar les seves modificacions... I de manera sistemàtica es van rebutjant o rebaixant les propostes dels representants dels treballadors. Al final? Un document que només agrada al seu elaborador, la DG. Després caldrà vendre'l als bombers i bomberes en assemblees. Ja veurem com acaba. Però ja us dic, que això no és negociar ni acords ni plans de carrera.

La campanya forestal, que ja ha pre-començat, serà dura. Els "forestalillos" ens demanen començar abans. Als parcs, ens adonem que a l'estiu farem un grapat d'hores i guàrdies per cobrir els incendis i els mínims de parc. Els vehicles de suport (UCM de regions) és cobriran amb el que es pugui. Per tant es faran funcionar exclusivament com un despatx mòbil. Perquè fins l'any que ve no es traslladen als parcs GROS, així que es mantenen amb la precarietat de sempre. I l'any que ve, ja veurem. Si funcionen serà per la voluntat dels dos o tres bombers o bomberes que els porten. Novament, la planificació de campanya és un desastre. Però a que queden bé els nous camions a les fotos?

El pla 20-25 va marcant tics verds ✅ al seu llistat. Però tots aquests tics s'aguanten amb pinces. Fa anys demanàvem camions. Tenim gairebé els 92 BRP que en prou feines veurem als grans incendis forestals (a veure si algú en pot comptar més de 10). Seguim amb els ATEGO, especialment els x.xx.34, que són BFP. Amb 4000 litres d'aigua (gran aventatge) però que sempre s'havien cregut poc segurs per la seva distribució. Curiosament, ara a foc forestal, els preferim als Scania.

Aquesta casa ha apostat per una bona organització macro als grans incendis. SISCOM 4 i SISCOM 5 en tots els tipus de servei. Però la base segueix sent dèbil, perquè un castell sense base no s'aguanta. I això es veu a cada guàrdia. On les petites coses segueixen sense funcionar. El bomber es motiva quan veu que el seu entorn funciona. Les portes del parc no tanquen, les persianes ni pugen ni baixen, els camions no roden com un rellotge suís, la gestió interna de personal funciona plena d'incidències, les necessitats i distribucions de personal estan mal dissenyades, els recanvis de material i els manteniments dels edificis només són ficció... Tot això que faria que el personal seguís motivat no apaga els incendis i costa temps i diners. Som uns pèssims gestors de personal, aquí no cuidem a qui realment fa les feines més dures. Però ni això és compleix ni molts dels serveis s'organitzen convenientment. I reitero allò que deia al principi dels primers cascs platejats, no serveixen ni per sergent.

I avui acabo amb un bri d'esperança. La mediocritat general (i del departament) es veu truncada amb el gran nivell que tenen els GRAE, especialment el de muntanya. Cada cap de setmana es fan un fart de realitzar rescats impossibles. Enhorabona. I també felicitar la molt bona gestió dels Mitjans Aeris, perquè hi ha un abans i un després. I en conseqüència la millora en els rescats està molt influenciada per aquesta gran capacitat aèria. Altres diferencials són també el GROS, el GREC i el GRIT, que poc a poc han anat mostrant la seva disponibilitat, mostrant-nos del que són capaços de fer. Tots ells són un exemple per al col·lectiu. I no oblidem la capacitat tècnica del GRAF, reconeguda a nivell mundial.

Mai s'ha de perdre l'esperança, però mentre només funcionen a cop de tic ✅ anirem malament. La gent és la base del Cos de Bombers, però actualment som l'última prioritat.