volem més info

Portem una mica més d'un any arrossegant incidents de diferent gravetat en els equips d'aire. Alguns han seguit marcant pressió ( i per tant disponibilitat d'aire) quan l'ampolla ja era buida. Altres han donat lectures de manòmetre oscilants (con si hi hagués una obstrucció i no donava suficient cabal d'aire a la demanda del bomber). Fins fa un parell d'anys no hi havia cap altra informació sobre incidents als equips d'aire de bombers. Conclusió? Uix, tenim equips d'aire que no són de fiar. Després ve quan s'engega el rebombori.

Anem a pams. És evident que d'un temps ençà s'han detectat diferents anomalies als equips d'aire. Podríem donar-ho com a certesa provada i irrefutable. A conseqüència dels primers casos es va detectar un excés humitat a l'interior d'algunes ampolles d'aire. Ep, primera alarma seriosa. Per tant la casa es va posar mans a l'obra i va fer revisar totes les ampolles d'aire (unes 5000). Aquí es quan, sense conèixer amb exactitud el nombre d'ampolles amb disfunció, si que se'n van trobar fora de rang. El rang és un valor que donen les cases i també la normativa estatal d'aire embotellat respirable. Però això no vol dir que a partir d'aquí tot sigui una hecatombe, vol dir que algú li va posar un valor a aquest límit i caldria conèixer el perquè. Una cosa és el mal que pugui fer l'aigua/humitat dins el circuit de la maquinària i un altre el mal que podria fer  als pulmons de qui ho respira. De tota manera, a Lleida a l'hivern sovint estem setmanes a més del 90%  d'humitat (i la boira) o tots aquells que fumen amb "vaper" (i omplen els pulmons de vapor mentolat).

El que és innegable és que a partir d'aquesta crisi, la DG s'ha tret la son de les orelles i ha dedicat recursos a buscar solucions i a trobar respostes a les moltes preguntes plantejades. Per tant s'han revisat les ampolles que un cop revisades ja no són les culpables d'aportar aigua a la valvuleria de les espatlleres. El problema el tenim ara, que un cop ha tornat el fred (pre-hivernal) s'han tornat a detectar puntualment incidents de congelació (o això sembla) d'algun equip d'aire.

Novament salten les alarmes als torns. Els comunicats de la DG a la Intranet tornen a ser analitzats i discutits a cada "corrillo" dels parcs. I amb 70 parcs es pot arribar a fer molt soroll. Els correus, els missatges entre delegats de salut, els delegats de personal, sindicats, etc van que volen. A qui hem de matar? Ningú vol cap ensurt, incident i molt menys accident d'un bomber mentre està a l'interior d'algun edifici i es trobi que no té aire per respirar. I vist així, des del punt de vista de la seguretat és un tema greu.

Ara bé. Ningú més ha tingut problemes? Cap altra cos de bombers ha tingut problemes de congelació, de pressió als manoreductors, de cabalímetres, d'humitat o qualsevol altra incident (per molt o poc remarcable)? Doncs a priori ningú diu res. Els fabricants evidentment callen. Cap d'ells dirà que el seu equip pot tenir un problema de disseny... fins que la realitat no demostri el contrari. La resta de cossos són massa petits. Fins i tot Barcelona, que té cinc cops menys de material que nosaltres. Ni Madrid, ni la Comunidad de Madrid, ni ningú fins ara sembla que hagi tingut res. Sembla. Perquè la impressió que dona és que tothom fins ara no ha fet cap seguiment dels problemes amb els equips d'aire. És com si qualsevol problema fos un tema puntual, que segurament era error del bomber i que un cop revisat ningú més se'n recorda. I així l'estadística de problemes ni hi és ni existeix.

I au, el "corralillo" que segueix discutint si els tirem tots a la brossa, si li tornem a xivar al jutge o si seguim criticant tot allò que de costum sempre hem criticat de la casa... o sigui, tot.

La solució evidentment és incerta. No tenim tota la informació que caldria. No coneixem la veritat dels fabricants. No coneixem què ha passat a la resta de bombers ni dels de la Península ni dels d'Europa. Ni molt menys de la resta de continents que utilitzen o poden utilitzar les marques amb les treballem a casa nostra. Amb una empresa nord-americana i una d'alemanya podríem tindre un bon ventall d'informació del primer món, però no és així. Així que tocarà tirar d'amics i relacions institucionals per conèixer que fan els nostres veïns i si reporten incidències.

El que queda clara és la conscienciació de tot el personal de can bombers. Mai hi havia hagut un sistema de codi de barres ni d'anotar tot allò que succeeix a cada component d'un equip d'aire. Tampoc havíem tingut l'aire que respirem tant controlat (que no dic que no es pugui arribar a fer millor), ni tampoc s'havien reportat tants incidents, sustos i sustillos dels equips d'aire i per extensió a la resta de material dels camions. En tot cas, ara podem començar a fer-nos un mapa de com tenim la casa a nivell d'equips d'aire. Quins camions porten una marca, quins porten l'altra, quina marca reporta més incidències (fins ara no depèn de la marca), si es concentren a mar o a muntanya i així poc a poc amb les dades s'anirà clarificant millor la situació arreu del nostre territori. I quan sigui possible amb la resta de cossos del nostre entorn.

I durant les últimes setmanes ha aparegut un nou problema. Els latiguillos (fuetons, en català) dels pulmos. Ara s'ha descobert que alguns es poden pinçar. Independentment que siguin curts o llargs. Apa-li, fot-li una altra volta a la rosca. Sembla com el joc dels disbarats. Cada setmana apareix un nou problema i tant o més greu que l'anterior. Potser que ens ho fem mirar (nosaltres no, la DGPEIS i co-responsablement el Departament d'Interior).

I és per això que he volgut donar aquest títol. Volem més info. Per una part perquè ens falten les dades d'altres cossos (que potser no tenen registrades fins ara) i també per alguna info dels "corralillos" que flueix a mena de FakeNews i que, sense menysprear la gravetat de la situació, corre per alguns passadissos, fent-nos desconfiar dels equips que ens posem a l'esquena. Recordem també que gràcies a ells podem salvar d'altres vides, però mai podem perdre la nostra. Esperem que la informació flueixi, que d'una vegada per totes trobem la veritat d'aquesta crisi i finalment puguem donar la volta a aquesta pertorbadora situació.