Quan hi ha una guerra, és fàcil trobar iniciatives solidàries per a enviar material humanitari cap aquell indret. A Bòsnia s'hi va enviar un camió ple de moltes coses on hi anaven, a més de gent de l'ONG que ho va coordinar, bombers que s'havien agafat festa o dies lliures per poder fer arribar aquell camió al seu destí.
|
Comboi de camions Polacs |
Aquests dies he llegit i escoltat diferents persones comentant de la possibilitat de fer alguna cosa semblant. Uns parlaven d'acompanyar un comboi d'una ONG (cada cop més professionalitzades en el bon sentit de la paraula), i altres per a portar els antics camions de bombers recentment retirats. Totes aquestes iniciatives són bones, però són com les solucions de la ONU i de les Nacions Unides... no s'actuen sobre l'arrel, se'ls porta una bossa amb ajuda i es marxa... Els cascs blaus de l'ONU aquest cop ni se'ls ha olorat.
|
Bomber Ucraïnès |
Hi ha altres solucions. Ningú diu que siguin fàcil ni ràpides. Perquè no estan desenvolupades fins ara. A nivell d'incendis forestals s'han fet combois per poder actuar. S'han enviat camions i personal a Galícia i també s'han enviat tècnics a l'altra costat del planeta. Hi ha una iniciativa europea on hi ha una mena de comitè d'experts que actuen quan hi ha grans incendis forestals. Es suma coneixement i també mitjans per tal de resoldre aquests mega-incendis. Algú ha pensat mai en fer uns Cascs Blaus de bombers?
Aquí potser hi pot entrar la UME, com a persones acostumades als conflictes de guerra i també amb material contra incendis. Potser no són els millors apagant foc, però són el personal ideal per anar a un lloc com el conflicte d'Ucraïna. Però i si hi sumem els bombers amb més experiència en incendis urbans, salvaments i també els de coneixements estructurals i els tecnològics? Us imagineu un comboi europeu composat per bombers, dels de debò, acompanyats dels militars de la UME dels diferents països comunitaris? Sona complicat, però ara tenim una oportunitat per a fer-ho.
L'objectiu és mitigar les conseqüències dels incendis produïts per les explosions i incendis als edificis, habitatges, de les instal·lacions sensibles i de, perquè no? tots aquells laboratoris, hospitals i altres centres on hi ha material biològic, químic i també radiològic. Tots aquests serveis ja hi són. Tenim desenes d'imatges on es veuen als bombers rescatant persones d'edificis precaris, plantes senceres incendiades i edificis mig destruïts on ningú assegura que no caiguin en qualsevol moment.
Però el que també es faria seria donar suport i descans als bombers locals. Imagineu què ha de ser dia rere dia rescatar persones mutilades per les bombes? Saber que potser no pots tornar a casa perquè ja no hi és, que la família ha marxat però que tu hi ets i formes part del sistema de mitigació de les conseqüències de l'horror de la guerra que hi ha al teu país? Us imagineu que destrueixin la teva casa i haver d'ajudar als altres dia rere dia sense la recompensa de poder tornar a casa i que t'abracin?
Els bombers d'Ucraïna mereixen que algú escolti les seves pors, que algú els doni un relleu, que sàpiguen que no estan sols davant una guerra cruel on l'únic que poden fer és recollir ferits. I nosaltres com a bombers tenim el deure d'ajudar. Els companys d'Ucraïna mereixen que els escoltem, que els acompanyem en el seu patiment diari i que puguin tenir un petit descans per a poder continuar en aquesta tasca impagable (això no es paga en diners) de salvar als seus veïns d'una guerra on l'únic que s'hi troba és destrucció. També la de la salut mental dels seus ciutadans i cossos d'emergència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada