Que ens arriben caporals i sergents, al·leluia!

Sovint cal reconèixer els canvis per a donar un pas endavant en les situacions que habitualment vivim. Venim d'un forat negre, un moment molt obscur i crític dins del Cos de Bombers. Fa quatre dies érem un Cos amb un lideratge gairebé nul, pràcticament com un pollastre sense cap, una olla de grills, o simplement una anarquia, que no feia més que enfonsar-nos en la misèria. Com si fos l'edat mitjana, on va desaparèixer pràcticament tot el coneixement, recreant una mena d'inquisició amb tot allò que algú s'atrevia a plantejar. Sense recursos i sense ningú que donés passes endavant vàrem arribar a la foscor més absoluta.

I per tant cal reconèixer quan les coses canvien. Estem vivint moments molts importants de canvi. Per una banda el que l'1 de febrer entrin nous bombers als parcs és una gran notícia. I ens n'hem alegrar. Així com l'orgull de tenir companys que han obtingut un casc de color vermell i altres de color blau. Sincerament, em fan  molta enveja (sana). M'il·lusiona especialment que tinguem sang nova als parcs. I és una oportunitat.

Persones noves, o companys amb una nova funció als parcs, no fa més que animar als torns a tirar endavant. És un moment d'esperança i una empenta moral a tots els bombers. No tots s'ho prendran igual, però poc a poc anirem contagiant a la tropa amb aquesta nova sàvia als torns, als serveis i principalment ajudaran a que el coneixement, l'ordre i el treball en equip vagi prenent forma a tots els nivells.

De la mateixa forma com els pocs vehicles que ens han arribat fins al moment. Venim de Kangoos amb més de 200.000km, atrotinats i que mai sabies si aquell que havia al parc aguantaria gaire o te'l canviarien per un igual d'atrotinat però sense una averia tant greu. En aquest moment tenim una Caddy la mar de flamant, amb GPS incorporat (si connectes el mòbil al USB del vehicle). I això poc a poc ha fet augmentar la moral de la gent.

El Renaixement va ser una obertura de la gent cap a la llum. Amb l'aportació de la cultura, l'art i també del coneixement es va arribar a un despertar de les persones (que acabà amb la Revolució Francesa -oju piojo, avis a navegants-). Així que aquest any quan comenci a venir el degoteig de camions als parcs serà com un petit brot d'esperança als parcs.

A nivell més concret, als torns, els nous caporals i sergents, ompliran de ganes els parcs. Els torns es revitalitzaran amb nous i no tant nous mètodes de treball aplicats als serveis. Es posarà ordre i empenta a totes aquelles instruccions i INTs que no fan més que ordenar i donar forma als serveis. Començarem a treballar amb seguretat (pel simple fet de ser més ordenats) i anirem sent més actius dins el propi torn de treball. Les practiques diàries augmentaran en qualitat (que ja es feien, però amb un aire renovat), els serveis seran més acurats, la planificació abans actuar a qualsevol servei, la no visceralitat i la major organització i distribució ens donaran un major grau de seguretat. I tot això s'havia perdut al llarg de tots aquests anys.

Hem de celebrar que als parcs tenim nous caporals i nous sergents. Potser no notarem tant els nous oficials (que segueixen sent tant tossuts i sense escoltar) i que l'únic que faran és presumir de casc nou, però si que els cascs vermells i blaus aportaran sàvia nova als parcs. Perquè simplement feia falta. Són gent que realment estan on han volgut ser des de fa molt temps i ara han vist reconegut el seu esforç.

Celebrem el moment on estem. Donem gràcies als nostres companys i felicitem-los per haver arribat. I des dels parcs, hi haurà torns que els hi posaran més fàcil o més difícil, però ens donarà ales per a treballar millor i ens contagiaran motivació. Però compte! Hi ha un grapat de problemes per arreglar. No tot el que llueix és or. Ara el que cal esperar són els nous camions, les obres als parcs, la redistribució de recursos entre regions (les pobres i les riques, les que tenen personal i les que no...), el canvi de cascs, de roba, els nous contractes de manteniments d'equips... i poc a poc anar avançant.