dilluns, 24 de setembre de 2018

estem tocats del bolet

Doncs si, ha acabat la Campanya forestal i de cop i volta hem entrat en plena campanya de boletaires. Altres anys, la poca pluja de l'estiu feia que l'estiu i les bones temperatures s'allarguessin durant un bon grapat de setmanes i provocar que la temporada de bolets durés tant sols un parell de setmanes i ràpidament passéssim dels incendis forestals, passant pels boletaires als incendis de xemeneia (que ja arribaran). Però aquest any és excepcional.
És excepcional perquè tant l'hivern com la primavera i fins i tot l'estiu han estat èpoques plujoses, mantenint certa humitat al bosc. Els mapes de risc d'incendi (i en anteriors posts us n'he posat molts) indicaven que el risc d'incendi era relativament baix, a excepció d'algunes petites zones que per vent o manca puntual de pluja havien mantingut la vegetació seca.

Si, durant aquestes últimes setmanes us havia dit que el risc era baix, tot i això la casa ha mantingut intacte l'operatiu bomberil de la Campanya Forestal. Bé, si en un any plujós tens un incendi forestal quedaria molt malament mediàticament, però si ho mirem amb ulls científics i no mediàtics, la possibilitat d'un incendi era irrisòria.

Avui però ja podem analitzar la Campanya Forestal 2018 (no ho faré, rellegint els posts d'agost i setembre sabeu perfectament què en penso). Per tant sabem el què hi ha. Això és així. Ni incendis ni hectàrees. Per tant toca passar full i anar al següent, i que no és res més que la campanya boletaire.
Estem en un país excepcional, on gran part del nostre territori és boscós, amb gran varietat d'espècies arbòries i arbustives, amb boscos salvatges, boscos oberts, deveses, boscos d'alzines, de pins, de roures, i zones mixtes (no sóc estudiós del tema, per tant segur que no son els noms que toca). això fa que en un any com aquest els bolets surtin per tot arreu. A dia d'avui podem trobar bolets a boscos d'altura al Pirineu i poc a poc s'aniran estenent fins els boscos del prelitoral. En un any com aquest el que toca és preparar la Campanya dels boletaires.
Però estem en un país i som un Cos que no cuidem la Prevenció (deu ser perquè no hi creiem) i si no som capaços de fer campanyes per la prevenció d'incendis a la llar, ni tampoc per la prevenció d'incendis (lo de si veus foc truca al 112 és un DISBARAT) doncs molt menys farem campanyes per a que els boletaires tinguin en compte alguns detalls que evitarien que es perdessin, o que augmentarien la seva subsistència o recerca en cas d'un incident. Si no som capaços de "baixar la guàrdia" (d'adaptar-la a les millors condicions) quan no tenim gairebé risc d'incendi, què coi hem de fer davant els nous riscos?

I no només això. Sinó que cal que el Cos de Bombers adapti els seus protocols a les prioritats reals i necessàries del segle XXI. A dia d'avui donem molta més importància a una columna de fum, que avisa un conductor per l'autopista o una veïna d'una masia, a la que responem amb 3 camions (entre 12 i 18 bombers) i un helicòpter (2 tripulants) que a un accident de trànsit on enviem 5 bombers en un o dos vehicles (camió mixt o camió + furgó de salvament). Poc a poc però s'ha enviat alguna dinàmica i si l'accident es preveu complicat s'activa d'inici un segon parc.

Doncs ara imagineu què passa quan sou vosaltres que anant per la muntanya us feu mal en un turmell... segur que algú pensa en que s'hauria de cobrar aquest servei. O que per trobar un boletaire no cal activar cap helicòpter ni portar una desena de vehicles lleugers (2-3 bombers). Oi que no sembla coherent una vegada comprovat que per una columna de fum s'activa d'inici un bon nombre de vehicles, personal i mitjans aeris? Doncs si ho fem per una columna de fum perquè no ho podem fer per un accident, un rescat, un incendi d'habitatge o qualsevol altra servei?
Sabeu quant personal surt a Bombers de Barcelona per un incendi urbà? 18 bombers (que inclou un parell de bombers sanitaris), a la Generalitat n'activem 9 (més l'ambulància del SEM que son 2). La resposta és totalment diferent. Plantejar-se un servei que pot ser complicat vol dir que en realitat comences en precari, possiblement has d'esgotar els primers recursos i esperar poder muntar un segon atac amb el personal que arribi de l'ajuda complementària. Us ho tradueixo per a que ho entengueu. El primer equip que arriba (que és insuficient en un gran servei) fa tot el que pot per a intentar mantenir controlat, extingir o simplement fer alguna cosa per tal de sufocar l'incendi (o rescat, salvament, recerca, etc) però com el servei el supera, aquesta primera dotació s'esgota i cal esperar a reunir un nombre suficient de recursos per al segon atac (que hauria de ser el definitiu). Tal com ho fem no podem fer res més. És com quan anàvem a foc forestal als 90, arribaves, se t'acabava l'aigua, el foc s'ampliava i ja la teniem liada... en incendis confinats no s'estén, els accidents no solen anar a pitjor, ni en recerques es perd ningú més pel camí, però si que la resolució del servei queda en stand-by.
Potser el Cos de Bombers de la Generalitat, si pretén ser modern, el que hauria de fer és donar la resposta no només ràpida sinó suficientment dimensionada per a que des del primer avís es pugui actuar de forma eficient en la pràctica totalitat de serveis. Que desactivar parcialment un operatiu és molt fàcil. Oi que ens desactiven tot sovint perquè un accident de transit no ha comportat ferits?, doncs als rescats, a les recerques, als incendis urbans hauriem d'actuar de la mateixa manera.

4 comentaris:

buil ha dit...

Eata be la reflexió, pero cal començar per si activem primer un parc de voluntaris o un de profesionals, els dos em sembla perfecte ,pero em vull la sang quan em pasa per davant una sortida i activen desde control nomes un parc de voluntaris i a sobre he de sentir per l'emisora el: "ens ho fem sols"
No vull entrar en cap discusio de si voluntaris si/no. Nomes plantejo el fet, que pasa sovint, ja que jo estic alli per això i cobrant, fent servei public, mentre que el voluntari potser ha de sortir de la feina i anar al parc etc... Crec alfons, que hauriem de començar per aqui i despres dimensionar la sortida. Gracies per el teu espai on he pogut expresar la meva humil opinió, i repeteixo que no vull començar cap debat de voluntaris si/no.

JoanRomaSalvó ha dit...

I si s'activa primer al parc de BOMBERS més proper? Amb independència de la vinculació que tinguin els seus components amb l'administració.
Tampoc vull entrar en cap discussió, tan sols plantejar el tema.

Alfons Tormo Vilà ha dit...

Actualment (i parlo per la RELL) s'activa primer el parc de bombers més proper, independentment de la vinculació bbpp/bbvv.
És per això que no entenc aquest primer comentari, més venint d'aquesta Regió.
Després ve quan no hi ha personal del parc de bbvv per sortir, o que el de bbpp és a un altre servei, però parlem d'altres casos. De normal primer surt el parc més proper.

buil ha dit...

Hi han parcs de bbvv que estan dins de la isocrona de parcs profesionals, es a dir que la 1a sortida es de profesionals i si cal mes parcs doncs que hi acudeixin, daki el meu comentari. Gracies.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!