estem tocats del bolet

Doncs si, ha acabat la Campanya forestal i de cop i volta hem entrat en plena campanya de boletaires. Altres anys, la poca pluja de l'estiu feia que l'estiu i les bones temperatures s'allarguessin durant un bon grapat de setmanes i provocar que la temporada de bolets durés tant sols un parell de setmanes i ràpidament passéssim dels incendis forestals, passant pels boletaires als incendis de xemeneia (que ja arribaran). Però aquest any és excepcional.

És excepcional perquè tant l'hivern com la primavera i fins i tot l'estiu han estat èpoques plujoses, mantenint certa humitat al bosc. Els mapes de risc d'incendi (i en anteriors posts us n'he posat molts) indicaven que el risc d'incendi era relativament baix, a excepció d'algunes petites zones que per vent o manca puntual de pluja havien mantingut la vegetació seca.

Si, durant aquestes últimes setmanes us havia dit que el risc era baix, tot i això la casa ha mantingut intacte l'operatiu bomberil de la Campanya Forestal. Bé, si en un any plujós tens un incendi forestal quedaria molt malament mediàticament, però si ho mirem amb ulls científics i no mediàtics, la possibilitat d'un incendi era irrisòria.

Avui però ja podem analitzar la Campanya Forestal 2018 (no ho faré, rellegint els posts d'agost i setembre sabeu perfectament què en penso). Per tant sabem el què hi ha. Això és així. Ni incendis ni hectàrees. Per tant toca passar full i anar al següent, i que no és res més que la campanya boletaire.

Estem en un país excepcional, on gran part del nostre territori és boscós, amb gran varietat d'espècies arbòries i arbustives, amb boscos salvatges, boscos oberts, deveses, boscos d'alzines, de pins, de roures, i zones mixtes (no sóc estudiós del tema, per tant segur que no son els noms que toca). això fa que en un any com aquest els bolets surtin per tot arreu. A dia d'avui podem trobar bolets a boscos d'altura al Pirineu i poc a poc s'aniran estenent fins els boscos del prelitoral. En un any com aquest el que toca és preparar la Campanya dels boletaires.

Però estem en un país i som un Cos que no cuidem la Prevenció (deu ser perquè no hi creiem) i si no som capaços de fer campanyes per la prevenció d'incendis a la llar, ni tampoc per la prevenció d'incendis (lo de si veus foc truca al 112 és un DISBARAT) doncs molt menys farem campanyes per a que els boletaires tinguin en compte alguns detalls que evitarien que es perdessin, o que augmentarien la seva subsistència o recerca en cas d'un incident. Si no som capaços de "baixar la guàrdia" (d'adaptar-la a les millors condicions) quan no tenim gairebé risc d'incendi, què coi hem de fer davant els nous riscos?

I no només això. Sinó que cal que el Cos de Bombers adapti els seus protocols a les prioritats reals i necessàries del segle XXI. A dia d'avui donem molta més importància a una columna de fum, que avisa un conductor per l'autopista o una veïna d'una masia, a la que responem amb 3 camions (entre 12 i 18 bombers) i un helicòpter (2 tripulants) que a un accident de trànsit on enviem 5 bombers en un o dos vehicles (camió mixt o camió + furgó de salvament). Poc a poc però s'ha enviat alguna dinàmica i si l'accident es preveu complicat s'activa d'inici un segon parc.

Doncs ara imagineu què passa quan sou vosaltres que anant per la muntanya us feu mal en un turmell... segur que algú pensa en que s'hauria de cobrar aquest servei. O que per trobar un boletaire no cal activar cap helicòpter ni portar una desena de vehicles lleugers (2-3 bombers). Oi que no sembla coherent una vegada comprovat que per una columna de fum s'activa d'inici un bon nombre de vehicles, personal i mitjans aeris? Doncs si ho fem per una columna de fum perquè no ho podem fer per un accident, un rescat, un incendi d'habitatge o qualsevol altra servei?

Sabeu quant personal surt a Bombers de Barcelona per un incendi urbà? 18 bombers (que inclou un parell de bombers sanitaris), a la Generalitat n'activem 9 (més l'ambulància del SEM que son 2). La resposta és totalment diferent. Plantejar-se un servei que pot ser complicat vol dir que en realitat comences en precari, possiblement has d'esgotar els primers recursos i esperar poder muntar un segon atac amb el personal que arribi de l'ajuda complementària. Us ho tradueixo per a que ho entengueu. El primer equip que arriba (que és insuficient en un gran servei) fa tot el que pot per a intentar mantenir controlat, extingir o simplement fer alguna cosa per tal de sufocar l'incendi (o rescat, salvament, recerca, etc) però com el servei el supera, aquesta primera dotació s'esgota i cal esperar a reunir un nombre suficient de recursos per al segon atac (que hauria de ser el definitiu). Tal com ho fem no podem fer res més. És com quan anàvem a foc forestal als 90, arribaves, se t'acabava l'aigua, el foc s'ampliava i ja la teniem liada... en incendis confinats no s'estén, els accidents no solen anar a pitjor, ni en recerques es perd ningú més pel camí, però si que la resolució del servei queda en stand-by.

Potser el Cos de Bombers de la Generalitat, si pretén ser modern, el que hauria de fer és donar la resposta no només ràpida sinó suficientment dimensionada per a que des del primer avís es pugui actuar de forma eficient en la pràctica totalitat de serveis. Que desactivar parcialment un operatiu és molt fàcil. Oi que ens desactiven tot sovint perquè un accident de transit no ha comportat ferits?, doncs als rescats, a les recerques, als incendis urbans hauriem d'actuar de la mateixa manera.

Caçadors d'incendis

Ara que ja ha acabat la Campanya Forestal 2018 (que només va començar en termes econòmics) és hora de parlar del que els frikis del foc fan.

Fa un parell d'anys vaig fer un post parlant de la crida del foc. Bé, avui parlaré dels caçadors d'incendis. És a dir, anar a la recerca del foc, localitzart-lo pel fum o sabent prèviament on és, simple fet de veure bombers, escoltar sirenes o veure una casa o el que sigui cremant. I he de reconeixer (molts ho hauriem de fer) que de petit jo ja ho feia.

Recordo que de ben menut estava amb els pares passejant per Reus i veurepassar als bombers a tot drap i seguir-los pels ravals fins trobar-los finalment en un incendi de magatzem. 

Sovint als incendis s'hi aglutina molta gent, alguns son simplement tafaners, altres son nens que et saluden (que sempre ho fan quan veuen el camió per la ciutat) i altres simplement gent que els hi van les aglomeracions. De tota manera, qui no ha seguit mai un camió de bombers?

La temptació és passar-te el semàfor en vermell, circular per algun carrer tallat o fins i tot en contra direcció. I si això ho passem a incendis forestals ens trobem gent (en ens primers minuts de l'incendi) que amb la voluntat d'ajudar es posen en xancletes i pantalons curts i una branca d'arbre a la mà per apagar algunes flames, que després ja se'ls talla l'accés.

   

La modernitat i la tecnologia però ens porta a que ens puguem organitzar i així podem trobar multitud de grups que es dediquen en millors o pitjors condicions a l'extinció, els treballs forestals o la fabricació i disseny de noves eines, i poc a poc les xarxes, principalment Twitter, ens permet seguir a tota aquesta gent que d'una manera o altra parla del món dels incendis.

I un cop ha passat l'incendi també es pot fer piro-turisme, o sigui anar a fer visites als llocs on hi ha hagut els focs. Per exemple, un bon lloc és a prop de Tarragona, a la zona de la cantera d'on els romans extreien el material per construir la ciutat i els monuments, just al costat d'un incendi històric. L'accés és fàcil, a l'àrea de servei de la AP7 hi ha els indicadors de la pedrera. Un altre lloc que aviat serà mític (si no ho és ja) és el "bosc de les creus", que s'ha construït de forma artística dins el perimetre de l'incendi d'Odena de 2012. I un últim va, el de Alcover-La Riba, del 2009, si no recordo malament, que es veu des de la mateixa C14. Tots aquests son llocs perfectes per una visita de piro-turisme.

Al final però no hi ha res millor que una trobada de bombers per esmorzar, per dinar o una sortida en bicicleta o a alguna activitat nàutica per a parlar dels serveis, els parcs i tot el que envolta el món dels bombers. I segur que algun dia quedem per a un recorregut per dins un incendi de fa no sé quan. Bé, pels plans del Sió és fàcil fer-ho.

Campanya Forestal 2018 de vergonya

Fa dies que estic indignat. Si mirem l'històric del temps d'aquesta primavera i hivern podrem comprovar com va ploure, va nevar i a més que els pantans estan plens (cosa que ens corrobora que les quantitats plogudes/nevades han estat bones). La previsió per tant era d'una Campanya Forestal 2018 suau. Evidentment cal esperar a l'arribada de juliol i agost per comprovar si segueixen algunes pluges o dies de poca calor per tal d'estar segurs i dir que aquest any la CF18 ha estat... bé, no ha estat. La Campanya Forestal 2018 no ha existit.

Aquest any no ha cremat res. No se'ns han cremat boscos, tampoc hem patit gaires ensurts amb el personal (que sempre n'hi ha), ni se'ns han cremat mànegues. Si algú em vol demostrar que la CF2018 ha estat dura que em porti les mànegues que s'han cremat. Estic segur que aquest any no n'han cremat ni 10 (i jo diria que cap). Els estius s'haurien de mesurar pel nombre de mànegues cremades. I aquest any ni això podem comptar.

Per tant podem fer dues coses, primer felicitar-nos perquè seguim augmentant el nombre d'hectàrees forestals, arbres, potencial vegetal i com no, el risc d'incendi i evidentment lamentar que la base per al proper gran incendi ha augmentat. Ho sento, però algú ho havia de dir.

I lluny de ser coherents i reconèixer que la bondat climàtica ha permès un estiu relaxat a nivell d'extinció, el que passarà les properes setmanes és que malauradament vindran les medalles, felicitacions i el treure pit dels polítics i també de Can Bombers. Això és un error. La feina no s'ha fet. La feina no és només evitar que els incendis es facin grans, es descontrolin i afectin a les urbanitzacions (que moltes haurien de cremar -si, ho penso-) sinó que la feina nostra d'extinció (i la no extinció) s'hauria d'encaminar en que el proper incendi sigui més petit i no més gran.

A dia d'avui, i amb aquesta CF18 (que era una oportunitat) l'únic que hem fet és alimentar l'incendi que ens ve demà. Aquesta CF18 ens ha ensenyat que els incendis de 6ª generació ja son aquí. Portem parlant de Generacions des de fa 15 anys i després de la 4ª hem arribat a la 5ª i ara a la 6ª. La 4ª i la 5ª tampoc és que es diferenciïn gaire (és com el Windows 95 amb el 98 o l'XP), però ara la 6ª generació ens dona un canvi molt important en la seguretat i l'abast dels incendis. El Windows 10 ha trencat esquemes, és un salt en el temps, doncs la 6ª generació és això.

Fins ara el perill en un incendi era que un canvi en el vent ens encerclés, que degut a un canvi de vessant la velocitat de propagació o la longitud de flama ens fessin inabastable l'extinció (tant per terra com per aire). I per tant estàvem parlant de "finestres d'actuació". Les nostres intervencions eren vàlides mentre hi havia possibilitat d'èxit, sinó doncs havies de pensar una nova estratègia. Però la 6ª generació ens aporta un plus molt gran de perillositat, d'increment de la voracitat de l'incendi i també amplia les distàncies i l'abast de tot el que acaba afectant i molt. Però això és així perquè la velocitat en que això succeeix és molt i molt exagerada. La 6ª generació permet cremar milers d'hectàrees en una sola hora, i això vol dir que tot allò que està al seu voltant crema i és devorat gairebé com si fos una bola de foc.

Doncs això és el que provoquem cada dia a cada incendi en que apaguem i apaguem. I com que som més xulos que ningú i ningú ens pot superar en lo bons que som, doncs ens dediquem a apagar-ho tot. I recursos i més recursos per a qualsevol dels centenars d'incendis d'aquest estiu i tots han estat de menys de 10ha. Només han superat les 10ha els de rostoll i de sembrat. La resta no han estat res.

Ara em vindrà el listillo de turno i dirà que això és gracies a que s'hi ha anat i s'ha apagat. Xato, torna a llegir el principi. Aquest estiu els incendis s'apagaven sols. Un cop havia cremat la petita part de combustible més fi i sec, a la que hi havia herba verda el foc s'aturava. No havia gairebé ni flama.

I com que som així de xulos, hem apagat incendis que s'apagaven sols, que majoritàriament eren fàcils de monitoritzar i deixar que acabessin de cremar el bancal, la finca o la zona delimitada per marges i camins. Però no, hem hagut d'utilitzar hores i hores d'helicòpter i fer descàrregues en incendis on realment tenir un helicòpter era una despesa estalviable. També s'han mobilitzat vehicles de Punt de Transit i CCBs quan els incendis ja estaven estabilitzats (o no s'han desactivat). Personalment vaig viure l'incendi de Roses de mitjans d'agost, la radio (que sempre va tard) ja donava l'incendi per estabilitzat i per la carretera només veia passar camions i camions en direcció a l'incendi.

El problema no és tant en si per un petit incendi m'asseguro les espatlles i per si la casualitat em fes descontrolar l'incendi tinc els mitjans allí ja preparats, sinó que som doblement incoherents.

Ho som perquè com he dit al principi seguim (nosaltres mateixos) alimentant el primer i ben proper incendi de 6ª generació de Catalunya i per tant també serà culpa de Bombers. La segona incoherència és que mentre enviem i destinem molts recursos als petits incendis de vegetació, no donem la mateixa resposta a altres serveis en que si hi ha persones involucrades. Malauradament no hi ha vehicles d'intervenció ràpida per accidents de transit, tampoc hi ha vehicles destinats a aportar recursos a les recerques de persones (transport de gossos, personal de recerca, etc), tenim veritables problemes per a tenir personal (conductor i infermer o metge) per a tenir l'ambulància del GEM operativa les 24h dels 365 dies de l'any. En els serveis on a qui cal protegir és a les persones anem amb la gestió de les misèries, en canvi per apagar herbes, sembrats i boscos (que haurien de cremar la meitat) destinem tot el que tenim i més.

Apa, aquí ha acabat la Campanya Forestal de 2018. La resta de vegetació que cremarà aquest any és perdre el temps i els diners, que hauriem de dedicar al que toca realment: Prevenir, preparar-nos i equipar-nos per a tota la resta de serveis on si hi ha afectació directa de persones.

el titella del Cos de Bombers

Que n'és de dur. Porto 8 anys escrivint aquest bloc. Des d'agost de 2010 tinc publicats més de 400 posts, gairebé a 1 per setmana, i tot i així ben poques coses han canviat, vaja i si han canviat han anat a pitjor.

He revisat alguns dels primers posts i la veritat és que el desencís és important. El mateixos problemes o pitjors amb el parc de Lleida (manca de personal, manca de comandaments, manca d'espai, manca d'un manteniment continuat i efectiu....), els vehicles que varen arribar a l'última tongada (2010) poc a poc ens els hem anat fent a la nostra mida, tot i que els problemes d'estabilitat, pes i maniobrabilitat segueixen sent-hi. A veure si en 4 ò 5 anys ens arriba algun vehicle nou! Però hem seguit perdent en material. 

Al 2013 (foto) els pixadors de Lleida ja anaven malament, avui segueixen igual

De tots és sabuda la problemàtica que hi va haver amb les màscares, que varen començar a petar totes (per antiguitat, per us, etc.) i que ha calgut renovar a tota pressa i això ha comportat problemes amb els ancoratges als casc, i ara cal anar molt amb compte per evitar que a mig servei se't caigui i empassar-te tot de fum. Després ha vingut el manteniment de les espatlleres, que ha deixat als parcs amb la meitat d'equips d'aire i anem com podem. També mantenim alguns vehicles sense cinturó de seguretat (vehicles d'emergència que van sortejant cotxes constantment) i que no es poden substituir perquè ja sabem que a casa nostra comprar 20 camions és una qüestió d'estat i son un mínim de dos anys... però aquests dos anys encara no els hem començat a comptar! Equips d'escarceració, que tenen el dipòsit de líquid hidràulic petit i que cal reomplir a mig servei si vols posar-hi eines grans... (i després has de recollir, estirar, guardar el líquid sobrant, abans que vessi). I així mil i un problemes que tenim enquistats al cos de Bombers de la Generalitat.

Fa uns dies, com a resposta a l'anterior post, algú em deia que després del parc de Lleida es van renovar alguns parcs més, i també varen ser obres faraòniques, costoses o mal executades... i així seguirem, perquè si en 8 anys de bloc seguim amb els problemes que son "baratus" d'arreglar, què passarà amb els problemes cars? Doncs que ningú hi posarà mà. L'experiència i la història recent de la casa així m'ho fan preveure.

Problemes d'infraestructura múltiples al vell parc de Tarragona

I això em fa pensar que ja no és una qüestió de diners (que no n'hi ha hagut), ni la solució ve per a que ens aboquin una carretada de diners als pressupostos del Cos de Bombers de la Generalitat (que s'hi han d'abocar), sinó que cal canviar i modificar moltes rutines, protocols i persones que han i segueixen portant molts dels fils que maneguen aquest titella que que som el Cos de Bombers.

Hem canviat el guionista, també al que planifica tota la trama, però els que mouen els fils no han canviat i el que és pitjor, la marioneta segueix amb un braç trencat, l'altra colze té l'articulació sense greixar i les cames rígides. Si a més el vestit li cau a trossos podem dir que l'espectacle, encara que ens el venguin com a que s'està renovant és amb el mateix titella de sempre. Un titella vell i que en qualsevol moment es trencarà. I llavors tots plorarem.