dilluns, 11 de juny de 2018

Campanya Forestal 2018

Aquest cap de setmana vaig posar una enquesta al twiter. Oju com sou. Voleu marro! Doncs avui no és el dia, o si. Com sempre haureu d'esperar al final del post per saber si n'hi havia. De fet jo volia parlar-vos de la Campanya Forestal de 2018, però sabent això quasi que canviï els meus postulats.

Us vull comentar un parell de coses. La primera és que porto des d'abril fent guàrdies i mai havia passat una primavera sense apagar un matoll, un camp de cereal ni perseguint fogueres dels pagesos durant els últims dies de permís de crema.


De fet durant molts anys la primavera ha estat una època de no parar. Serveis de vegetació, de vent i d'aiguats eren d'allò més habitual. Curiosament ens hem anat acomodant i com que sembla que quan arribi març només hagi de fer calor i sol, quan hi ha un dia de pluja o de vent ens queixem.
La primavera és el temps de la pluja i del vent. I evidentment no hi ha dos anys iguals. Durant molt temps hem viscut primaveres ventoses. Un dia d'inestabilitat i núvols seguits d'una setmana de vent. La poca pluja ens havia donat camps de cereal poc pròspers, amb espigues curtes però molt seques. Sovint per Setmana Santa ens fèiem un fart d'anar a serveis. Petites zones boscoses que no havien cremat ni 5 hectàrees era el més habitual. El dia de vent però marxava tot de mare i teníem els incendis típics de les terres de l'Ebre.

Aquesta primavera hem tingut pluja, molta pluja. Les terres de l'Ebre també ens han donat petits ensurts que no han passat d'aquí, alguns llamps i poca cosa més. Però clar arriba l'1 de juny i a Can Bombers tot s'atura i tot és com en els últims 30 anys.

Tants tècnics, tanta gent asseguda als despatxos i cap d'ells és capaç de canviar ni un sol punt de la planificació (la de fa 30 anys). Així és com a Lleida tornem a tenir un helicòpter que s'omplirà de tela aranyes fins a mitjans de juliol. Auxiliars forestals (forestalillos) que perdran el temps un any més (quan ens fan falta és a la primavera, que era quan altres anys cremava tot i anàvem de cul). Evidentment farem les guàrdies d'estiu, ens anul·laran les festes tot i tenir un mapa de risc d'incendi forestal blanc, el Punt de Transit estarà a punt (el vehicle hi és, si), conductors de Ecos i Deltes s'avorriran tot l'estiu, ajudants de magatzem que no portaran ni un dinar ni un sopar als incendis que no tindrem, i així un llarg etc que no deixa de ser un disbarat que any rere any es repeteix per a engrandir un negoci basat en la por de la gent, la política mediàtica i la necessitat d'extinció de tot allò que passa al bosc.
Les sales de Control de Regió també augmenten la plantilla a l'estiu
 No, aquest any no tocava invertir diners en helicòpters ni en personal de reforç, aquest any tocava fer altres coses. La planificació de la casa no existeix, només hi ha el copy/paste. Ningú és capaç de modificar res. I no només em refereixo als incendis forestals. Els equips ERA és un bon exemple. No podem deixar acabar licitacions de manteniment d'aquests equips que son vitals per nosaltres. Tampoc han d'acabar licitacions com les de manteniment d'instal·lacions, portes de cotxeres o vehicles abans de treure-les a concurs.

A Can Bombers sempre anem tapant forats. No és el primer cop que una licitació queda buida o que un cop concedida cal aturar-la per un conflicte amb algun dels licitadors que no hi està d'acord i posa un recurs. No és el primer cop que ens quedem sense pantalons, sense mànegues, sense recanvis d'alguna cosa. La “crisi” ens va ensenyar a posar prioritats o com en diem a Lleida, a “gestionar misèries”. Si, els nostres gestors de Can Bombers “gestionen misèria”. El problema és que arriba un moment que acabes formant part d'aquesta misèria. Helicòpters per a gent que no s'aixecarà de la cadira en tota la guàrdia és un despropòsit. Conductors per a vehicles que no fan ni un sol quilòmetre en tota la setmana tampoc ajuda a sortir del pou.
La Campanya forestal de 2018 ja ha començat. No hem apagat ni un sol incendi. L'helicòpter no ha fet ni una hora de vol (ah si, un dia va anar a veure camps de cereal), els conductors i “forestalillos” estan estudiant per la seva “opo”, entrenant al gimnàs i donant-nos vidilla jugant a futbol. La resta? Res, ni la pàgina web del “forestalillo” té noves entrades des de fa molts mesos.

I a Can Bombers qui mana? Ningú. Si els nostres “jefes” no es creuen el que fan ni tot el que poden fer... qui mana, un conseller o un polític que l'únic que entén és de vots? No nem be, no.

1 comentari:

Vanci ha dit...

Caram Alfons, totalment d'acord. Mai més ben dit. Merci.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!