La batalla de les muntanyes

Quin títol avui no? Què va ser primer, la muntanya o l'home? Els animals o l'home? El foc o l'home?

Només cal preguntar a la família i segur que trobam a algú a qui no li agrada que deixin anar óssos a la muntanya, segur que son els mateixos que fa 40 anys ens van deixar quasi sense ocells, ni àligues, ni rapinyaires... també son els mateixos que llençaven llaunes i ampolles a les "cunetes" de la carretera quan sortiem d'excursió el diumenge, amb la nevereta plena.

Uns anys després hem anat agafant consciència que cal cuidar  la natura, ara ja gairebé ningú deixa la brossa al costat de la carretera ni al mig del bosc. Només ho fan al costat dels contenidors urbans. Però també s'han recuperat espais on hi tornen a viure voltors, óssos... cada cop et trobes amb més cabirols per la muntanya. Fins i tot l'entorn de Barcelona sembla que tingui l'aire net. Recordo que quan passaven Martorell, camí de Molins hi havia una capa grisa, empreses siderúrgiques que treien fum fosc i ara, tampoc fa tants anys, ho han acabat corregint.

Be, doncs de la mateixa manera ens passarà amb el foc i els incendis. El foc serà una eina més de gestió dels nostres boscos. Veure un bosc cremant no serà considerat un espectacle dantesc, una desgràcia ni generarà centenars de tuits de gent anònima dient que quina desgràcia que de nou crema el bosc que té prop de casa.

De fet els incendis els generarem nosaltres, altres seran llamps que com estaran en un entorn controlat no donaran gaire problema i es deixaran evolucionar de manera gairebé natural. No serà d'un dia per l'altra, ni molt menys, però si que hi haurà una evolució en el temps en que poc a poc veurem (que ja ho estem fent) els bombers regadora en ma (antorxes de goteig) fotent-li foc a la vora d'un camí on tard o d'hora hi hauria d'arribar el foc. La imatge la teniu a l'incendi dÒdena de 2015.

I poc a poc veiem més imatges de bombers posant foc fins a perímetre segur en lloc d'atravessar una zona densa, de difícil accés o simplement amb un perímetre recargolat que ara aprofiten un camí o un canvi de vegetació per marcar una línia recta, més bàsica on posar foc i ser nosaltres mateixos qui posa els límits fins on ha de cremar el foc.

Segurament costarà deixar cremar tota una muntanya, un bosc o un espai gran. Segurament hi trobarem habitatges pel mig, alguna granja o una zona d'interès biològic (com va passar a l'hivern a un del incendis del Pirineu i la ara famosa sargantana pallaresa). Però com que tot evoluciona i arribarà el dia en que es cremarà alguna urbanització de l'entorn metropolità, algú agafarà finalment consciència i començaran a deixar franges de protecció a les urbanitzacions, les masies aïllades deixaran de tenir grans arbres al voltant de les edificacions i de les granges i per tant es podrà deixar que el foc s'hi atansi i amb pocs recursos es podrà tenir l'entorn controlat. Actualment no és així.

Això és inabastable amb una mànega, ni que sigui de bombers

Actualment si un bosc crema a l'ample, com és el cas d'Òdena, l'incendi si va en direcció a una urbanització, a veure qui és el valent que s'hi posa davant. Doncs aquesta és una de les feines que amb gran dificultat cal analitzar, i que sovint s'hi troba solució. Per això les imatges que us he dit abans del GRAF fotent-li foc. Varen trobar una zona on (seguint els protocols establerts) s'hi van poder posar de forma segura i amb l'ajuda del foc tècnic es va eliminar el combustible que el gran incendi hauria d'haver devorat i evidentment hagués passat de llarg ampliant la zona afectada.

Aquesta és una feina de gran risc, de gran enginy i per sort tenim un grup de gent que ho estudia durant tot l'any. Posar foc davant un incendi ja no és una feina improvisada, és el resultat d'anys de treball. Però aviat ens serà necessari uns volta més a aquest cargol. Ens trobarem en que haurem de deixar cremar una part del bosc, una serralada, perquè o be no tenim possibilitat de "fer-li mal" o simplement a la carena de després ho tenim molt més fàcil per apagar-lo. O no només això, sinó que si deixem cremar les 4 valls no es perd res, simplement arbres i matolls. En 5 anys segur que hi tornem a tenir espècies vegetals noves. Potser cal una mica d'ajuda, sembrant algun espècimen per tal de donar-li un petit reforç a la seva regeneració (perquè venim d'un estiu de sequera, un hivern massa fred o perquè hi ha hagut una plaga). Però que bombers deixem d'apagar un incendi (en 5 anys?) hauria de començar a no preocupar-nos. Al contrari. Potser és la solució per salvar definitivament els boscos.

L'exemple us el poso a Collserola al post de la setmana que ve.

en el nostre cor

He de reconèixer que comença a fallar-me la memòria en recordar el dia exacte de juny en que ens vareu deixar, però això no vol dir que la resta de l'any no us tingui al meu pensament.

Segueixo tenint pendent el visitar el lloc on entre tots vàrem permetre que ens deixéssiu.

Avui, i com cada 21 de juliol us escric aquest petit missatge de record i alhora de reconeixement a uns grans companys que 8 anys després encara som molts els que us recordem. Avui tindreu els vostres homenatges a Horta, al monument de la zona 0, als monuments del parc de Mollerussa i de Lleida i les vostres famílies us acompanyaran a Tremp i també a Ametlla de Merola (Puig-reig), Pobla, Palau, Almatret i Tivissa d'on éreu fills.

Desgraciadament des que van alçar els vostres recordatoris us han seguit altres companys, d'altres cossos, d'altres regions, i la majoria d'ells també tenen el seu. Esperem que no calgui esculpir cap més pedra, plantar cap arbre ni portar cap altre ram de flors.

Entre tots hem de canviar aquesta societat que amb seu devastador comportament necessita dominar la natura i en conseqüència deixar de crear herois.

optimització de recursos

Mai us heu preguntat com s'estalvia a l'administració pública? La veritat és que és una cosa ben curiosa... No heu entrat mai a un CAP on la temperatura és de 26 o 27 graus en ple hivern? Jo si, i a fora estàvem sota zero. Recordo que fa uns anys hi havia una directriu interna (no sé si va arribar a bombers) en que es demanava que l'aire condicionat no baixes de 25 graus. No sé si encara està vigent, però això als parcs de bombers (que poc a poc han anat posat aire) cadascú posa la temperatura que vol.

I clar, el consum elèctric gasta que gastaràs. I com vaig escriure ara deu fer un any, els llums no son d'allò més eficients que diguem. Molts parcs tenen florescents, que de tant en tant algú tanca, o no. I pots trobar-te il·luminacions obertes gairebé les 24h a menjadors, sales, etc... Evidentment va a parcs i torns, però qui tanca un florescent si deu minuts més tard algú el torna a engegar?

Aquesta primavera va arribar algun LED al parc de Lleida. Al passadís de la planta de baix (a la de dalt també) hi ha alguns llums oberts 24h (algú diu que per normativa), jo em pregunto, perquè no pot estar a les fosques i quan has de passar l'engegues i punt? El més curiós és a la planta de dalt, on hi ha habitacions, i si deixes la porta oberta, qualsevol descansa amb tant de llum. Doncs el que deia algun d'aquests de la planta baixa devia estar fos i l'han canviat a LED. Deu ser alguna empresa que ha guanyat algun concurs, canvia bombetes i algun interruptor i al cap d'uns mesos, apa, quan acaben el pressupost o arriba el final de la licitació cap a casa. I a esperar un nou concurs. I així esperem un grapat de mesos en que no hi ha empresa de manteniment. Algú diria i perquè no ho fem nosaltres mateixos? Però és que no es pot comprar absolutament res. L'única manera que quedi tot "controlat" i complint els pressupostos del departament és que hi hagi una licitació. Així que el resultat final és que ningú vetlla per a que l'empresa posi bombetes (o qualsevol altra cosa) tenint en compte criteris de rendiment i eficiència.

Però be, nosaltres tampoc som els més perfectes del món mundial. Us heu fixat en com rentem els vehicles del servei? I com rentem el nostre vehicle particular? La diferència és substancial. El cotxe el portem a un rentador (encara que sigui un cop al trimestre), on l'aigua surt a pressió, poc cabal i on el sabó ve dosificat. Per tant possiblement acabem rentant el cotxe amb menys de 15 litres d'aigua i uns pocs mililitres de detergent. En canvi els vehicles del servei, com els rentem?

En alguns parcs hi ha una mànega de 25mm amb un tub a la punta, i tira aigua que tiraràs. En algun encara s'hi posa una llança, a 25 o 50 litres per minut, o a d'altres simplement hi ha una mànega de jardí amb llança o sense. Els que gasten més aigua son els que no posen llança, amb sortida lliure, a tot el que raja la mànega. Però això està així a pràcticament la totalitat de parcs de bombers.

Recordo que quan hi va haver l'alerta per sequera estava "prohibit" rentar els camions, només es permetia després d'un gran incendi on el vehicle realment necessitava una bona neteja. Però això ja ha passat a la història. Hi ha parcs en que cada cop que arriba el vehicle d'un servei se li ha de passar una aigua. Altres es fa pel matí, al començar la guàrdia i altres en tornar d'un servei de vegetació i principalment un cop per setmana. Be, a Lleida ho fem quan estan bruts. Un cop per setmana es revisen i si no cal, t'ho estalvies. Però si vens d'un incendi forestal, o d'algun servei on realment s'hi ha acumulat pols es torna a deixar en condicions.

Entenc que els vehicles han d'estar nets, en condicions, però que hi hagi una mica de pols tampoc és cap crim. Crec que és més crim el fet que cada cop que els rentem gastem un grapat d'aigua sense control. Hi ha gent que mentre ensabona no tanca l'aixeta, altres que posen mig litre de sabó a la galleda... i així anem. Al final no hi ha un criteri de quins recursos s'han de dedicar a la neteja.

Sempre hi ha l'espavilat de torn que diu, que rentin els camions que així fan alguna cosa. Si home, per gastar aigua i malbaratar sabó. Bravo.

Al parc de Lleida des de fa uns anys i gràcies a la compra que va fer l'Agrupació de Bombers (nosaltres, amb els diners que recollim de les quotes i de la màquina de cafè i de llaunes) tenim una màquina de pressió per rentar els vehicles (també hi rentem alguna bicicleta) i fins i tot "la casa" va decidir deixar de pagar les "fitxes" del rentador dels vehicles dels comandament. (És que els jefes no podien rentar amb la mànega) i actualment els renten a la nostra màquina. Cal dir que la majoria de personal de "la granja" (l'edifici de Regió, que és plena d'animalets) paguen la seva quota i molts d'ells consumeixen a la màquina de cafè (que no tots). Així que la màquina és per l'ús de tots els que estem a les instal·lacions de Lleida.

Rentar-hi els camions costa una mica més, també perquè des de sempre hi ha hagut el costum de fer-ho davant la cotxera. Però amb el temps ja ho acabarem fent tots. Però el sabó seguirà sent un problema. Portem molts anys amb problemes de sabó. Les garrafes arriben en compta gotes, i tot i que hi ha gent que procura posar-lo en pots més petits sempre hi ha qui posa mitja ampolla.

I qui diu rentar vehicles, diu rentar mànegues, rentar motxilles, rentar estris... Be, tot això no és creïble si no hi ha foto. Aquí la teniu.

Pot ser qualsevol parc, qualsevol vehicle, qualsevol dia.

l'estiu s'escalfa

Com gairebé cada estiu el juliol comença amb força activitat "incendiaria" ja sigui per les segadores de cereal... que a més es van movent pel territori cercant el punt òptim de cada varietat o també pels llamps de les diferents tempestes que de forma puntual acostuma a haver durant la primera part de l'estiu. I son especialment potents quan arrosseguem alguns dies de molta calor. Aquest any hem tingut un juliol calorós, les dades així ens ho indiquen, també poca pluja. Fins aquest últim cap de setmana on de forma generalitzada hi ha hagut tempestes amb component elèctrica. Aigua? Doncs ha anat per sectors, però molts dels llamps arriben a terra. Alguns d'ells ho fan via arbres i aquests mantenen l'escalfor, o van cremant com un tronc mal apagat d'una llar de foc, i en unes hores o un parell de dies acaben fent la flameta que genera un petit incendi. 

ixí que tot i la pluja, aquest començament de setmana viurem fumeroles als nostres boscos. I com els darrers anys, aquest que és un tipus d'incendi natural, el seguirem apagant, enviant-hi les unitats més ràpides i neutralitzant un dels 4 components naturals de la vida (terra, aire, aigua i foc). És curiós, la majoria som conscients que cal preservar el terra evitant la contaminació, mantenir la qualitat de l'aigua no tirant-hi porqueria i respirar aire bo sense dioxines, CO2 ni NOx, però i el foc? Els bombers som així, tots parlem del bosc, de la prevenció, de la feina de l'hivern... però i la feina de la natura? Doncs el foc el volem com a eina, no com a un component natural més, és com aturar el curs d'un riu pel fet que ara allí hi volen construir cases, o un càmping... i quantes cases i caàpings s'ha emportat l'aigua? Doncs el mateix passa i passarà amb el foc. El foc natural seguirà cremant i generant-se pels segles dels segles i per molts mitjans que hi dediquem es seguiran creant "sleepers" (nom que donem als arbres tocats per un llamp i que acaben despertant i cremant en uns dies). 

Però aquest no és el pitjor dels mals d'aquesta campanya. El foc seguirà, els bombers el continuarem perseguint, i les hectàrees les seguirem recomptant amb els gps i separant les que son de bosc de les de vegetació general (així maquillem l'estadística a la nostra mida).

L'escalfor real la tenim als parcs de bombers. Aquests dies ho vivim intensament als parcs de bombers. La casa és incapaç de fer les coses be, amb coherència i el més important, ho fa sense previsió. Aquí ningú anava de farol.

Davant la possible situació de tancament d'un parc de bombers la solució plantejada per la "nostra" (la paguem entre tots, oi?) direcció general ha estat deixar consumir els dies. No ha mogut fitxa, i a dos dies del tancament del parc de Pont de Suert s'ha reunit in extremis amb els bombers d'aquell parc i els polítics de la zona per tal de buscar alguna solució. I clar, a dos dies ni hi ha nous bombers voluntaris, ni nous bombers professionals, ni comissions de servei ni res de res. Segueixen sent 4.

solucions de joguina...

Avui segueixen sent 4. No ens enganyem. Ningú té la plaça modificada ni com a bomber voluntari ni com a bomber professional. Ni en comissió ni en moviment temporal. Res de res. La solució és tant provisional que no s'aguanta per enlloc. Alguns bombers voluntaris es desplacen fins a 150km per anar a Pont de Surt i mantenir obert el parc. Lloable? si, evidentment. Coherent? Després de la crisi que TOTS hem viscut des de 2007, em sembla que qualsevol Euro gastat en excés es podria arribar a considerar de pornogràfic.

El personal dels parcs professionals no entenen la mesura. A 24h del 1 de juliol ja hi havia un bon grapat de gent disposada a fer les seves guàrdies a Pont de Suert. Gratis? No, però sense nous bombers. Per tant l'opció era una reubicació en forma de comissió de servei. Gent que ja cobrava per les seves guàrdies, en lloc de fer-les a Martorell, Cassà de la Selva o Cervera, i que en realitat resideixen a les comarques lleidatanes, deixaven de fer grans desplaçaments i quedant-se molt més a prop de casa. Alguns d'ells segur son gent amb ganes de muntanya, i que possiblement haguessin agafat casa a l'Alta Ribagorça, altres (com molts hem fet molts anys) s'haguessin apropat a casa en espera d'un nou concurs de trasllat per obtenir plaça a vora de casa (uns 15 anys fins que arribes a Lleida ciutat).

La solució actual, tot i ser provisional, tampoc ha satisfet a la gent de la Vall de tenir gent del "país", tots els que venen marxen a les 24h. Pel matí a les 7 tots tornen cap a casa a un grapat de quilòmetres. Ni s'ha solucionat el problema, a 1 de setembre estarem igual, ni la vall ha guanyat en ciutadans o clients dels seus negocis.

Els parcs de bombers estan calents. Uns perquè volen mantenir de forma artificiosa un model que en alguns parcs i zones ha caducat i els altres perquè no entenen com es pot jugar amb un ofici i un lloc de treball. Ser bomber no és vestir-se de blau i passejar la bola per aquests mons de Déu. Ser bomber és donar un servei al ciutadà. I aquí la qualitat, la eficiència i el servei se l'han passat pel forro.

Volem bombers

Edificis de l'Escola de Bombers a Mollet

Aquesta ha estat una setmana intensa, entre metges i bombers, he de confessar que he tingut un parell de vespres en que havia de desconnectar de mòbil i de gent. Suposo que visc les coses amb intensitat i al final el cervell i el cos t'acaba passant factura.

Sóc persona amb poca continuïtat diària, però sovint anava a córrer o amb la BTT pel camins del voltant del poble. Res extraordinari, però suficient com per arribar a casa cansat, suat i amb ganes de més. Però he estat un grapat de mesos que l'únic que podia fer era estirar la cama al sofà, la bossa de gel i a esperar que es desinflés.

Com he dit porto uns dies intensos, organitzant les colònies dels fills, seguint tot el grapat d'incendis que hem tingut aquests dies, les ventades, la baixa humitat (se m'han quedat amb les plantes fetes un nyap!), i seguint els esdeveniments de Pont de Suert. Per sort m'estic acostumant a sortir a caminar (si caminar, això que mai he entès "només caminar") i he descobert que sóc addicte a l'activitat física, em va be per deixar els maldecaps aparcats per una estona. També intento evitar el mòbil, hi ha dies que estic matí, tarda i nit connectat a bombers. Però que no estava de baixa jo? Estic per demanar augment de sou, per stress post traumàtic.

Ara parlant seriosament, tot i estar "apartat" de la vida activa de bombers intento seguir al dia de les coses que passen a la casa... uix, la casa. Vaig al·lucinar quan em va arribar còpia d'un comunicat de Regió on "la casa" (literalment) demanava bombers per anar a fer hores de guàrdia a Pont de Suert. A dos dies vista del tancament del parc de Pont de Suert no hi havia res pensat, ni pla A, ni pla B, ni pla C... Realment el post de la setmana passada, que jo mateix em creia un pèl exagerat realment no ho era. Can Bombers és una casa de barrets. 

He apurat el màxim per escriure aquest post. Ho faig en diumenge, dia 2 de juliol, en mig de l'estiu, en plena campanya forestal. I no tinc ni idea del que passa. Vaja, si que ho sé. El que no sé és com acabarà tot. No sé que passarà demà a la famosa reunió.

Tots podem entendre la història i la voluntat de les persones que durant molts anys han donat part del seu temps a les persones en forma de bomber, donant vida a un parc com el de Pont de Suert. No és un parc estrany per mi. Hi he estat, m'hi van convidar, hi vaig passar una tarda amb la família quan els nens eren petits i fèiem camí a un altre lloc. M'explicaven el parc amb molta il·lusió, amb el carinyo de la gent que s'estima allò pel que ha lluitat durant molts anys. I em sap greu que un parc com aquest, que tenia vida pròpia, estigui immers en un procés de canvi i lluitant per la seva supervivència. Les raons no les conec.

Però les coses canvien. Quan una cosa deixa de funcionar només pots fer dues coses, o l'arregles o la canvies. No hi ha volta de full. I en aquest procés ens hi trobem. Com deia la setmana passada, un parc de bombers necessita gent per poder donar compliment als mínim de la sortida. En aquest cas, arreglar significa fer una convocatòria de bombers voluntaris, esperar a que es formin i que tinguin el nomenament definitiu per fer la tasca de servidor de la emergència. Això si, seran gent jove, forta, amb ganes però sense experiència i en aquest ofici l'experiència fa molt. Treballar amb seguretat i saber d'on et poden venir els problemes només s'aprèn a base d'hores de serveis.

L'alternativa és que bombers, que ja treballen en altres parcs vinguin a fer les seves guàrdies en aquest parc. Una cosa que els polítics i els ciutadans no han tingut en compte és que els bombers professionals d'altres parcs aporten tota l'experiència dels seus anys apagant teulades, assistint en accidents o simplement baixant gats dels arbres. Fàcil? No, ni molt menys. Fa molt temps que els bombers, professionals i voluntaris, ens queixem que som pocs, que per cobrir les guàrdies normals ens veiem en la necessitat de fer hores extres uns o reagrupar personal en els parcs de bombers voluntaris. Estem planificant les guàrdies reals en precari, depenent de la voluntat de la gent. Que alguns bombers professionals o voluntaris es desplacin temporalment a Pont de Suert té diferents contraindicacions.

Per una banda amb els voluntaris es poden fer unes hores d'estança al parc, com es fa durant la campanya forestal a un bon grapat de parcs a l'estiu i en temps de risc (activacions de M1, M2...). Però això també comporta que els parcs d'on provenen tinguin menys personal. I a la nit, què? Aquesta gent torna a casa, a Lleida, Agramunt, Guissona, Esterri... si hi ha un servei de matinada qui vindrà?

Si ho fem amb guàrdies de professionals passa tres quarts del mateix. Desvestim un sant per vestir-ne un altre. Durant l'estiu tenim les guàrdies d'estiu, les guàrdies normals, la quinzena de vacances (com gairebé tothom) i hem de donar compliment a la normativa de descans entre guàrdies, i per tant no tenim tants dies disponibles per poder anar a obrir un nou parc. Si més no fàcil no ho és. Es necessita una mica de planificació. I una cosa que poca gent té en compte (tant per professionals com per voluntaris) tenim família, tenim fills que aquests dies marxen i arriben de colònies i no deixen de ser deures familiars inexcusables.

El que us vull dir és que la solució a dos dies vista, o a dos dies passats de la data (30 de juny) no és fàcil. La solució no passa per dir si demà entraran professionals o voluntaris. No, estem tots molt equivocats. Demà entrarà qui pugui, i seran molt pocs els que realment podran, i això seguirà així fins que entrin bombers. Entraran bombers professionals provinents de comissions de servei (si els seus parcs no queden excessivament coixos) que poden donar cobertura des de les hores de risc diürn a tota una jornada de 24h i/o entraran bombers voluntaris limitats per normativa (interior, treball, seguretat social i altres) durant les hores i l'època de risc, però que un cop acabi el risc les activacions puntuals (o per un període) han d'acabar forçosament. 

Tothom es mereix tenir bombers a 20 minuts

La solució definitiva passa per revisar models, passa per conèixer les estadístiques de cada parc, passa per conèixer la disponibilitat dels bombers voluntaris, passa per el nombre de bombers professionals i bombers voluntaris dels que disposa aquesta "casa" anomenada BOMBERS i que fa més de 30 anys que navega sense rumb.

Senyors, toca arremangar-se i treballar.