Bombers no existeix

Fa alguns dies que penso en com està evolucionant aquest bloc. Segurament al començament era molt més canyero en quant a crítica al material i el funcionament d'alguns serveis. I tot i que sempre he intentat mantenir una línia, en gairebé 7 anys de bloc no pots parlar sempre del mateix. Així que he anat buscant el perquè de moltes coses que passen a bombers i és del que he acabat parlant.

És evident que hi ha tres temes estrella, que causen interès, un és el del bombers voluntaris, parlar-ne be o malament sempre causa rebombori, i si us hi fixeu per aquesta mateixa raó actualment intento no parlar-ne. La resta de temes son independents al tipus de bomber que hi intervingui. Per una banda us encanta quan descric les meves vivències personals als serveis, incendis, rescats, accidents o qualsevol servei en que pugui descriure emocions personals o de grup. I finalment la que (i estadísticament és així) en aquesta època em surt de forma més natural, els incendis forestals, a poder ser relacionats amb els bombers i els mitjans que hi dediquem.

Porto ja 6 mesos de baixa (i el que em queda), suposo que obtenir informació sobre la Campanya Forestal i l'evolució dels incendis forestals és relativament fàcil. Buscar articles i analitzar dades, tot i ser entretingut és un terreny fàcil per mi. Però parlar de sentiments i serveis en aquest moment és molt complicat.

Puc parlar-vos de cada cop que vaig al parc de bombers, que és setmanalment, per la tarda, al gimnàs. Tot i que hi vaig per "feina" personal, posar en forma la meva cama i genoll, sempre pots veure el resultat dels últims serveis (vestits bruts, desordenats, ...) o camions que no hi son i en funció d'aquests intuir la tipologia de servei al que han anat.

El que se'm fa costa amunt és sentir l'alarma de sortida a servei. Em segueixo exaltant. No estic de guàrdia, ni puc canviar-me i sortir amb ells, però mantinc el neguit. No només això sinó que em fa ràbia veure com organitzen la sortida i jo em quedo a terra. Si, tinc ganes de cridar ben fort "ya voy yoooo". Diumenge pel matí passejava amb el gos pels carrers del meu poble, i vaig escoltar una sirena... tot i no ser el meu parc vaig reconèixer-la i sabia que eren els bombers. Efectivament, mentre arribaven a una cruïlla vaig veure que venia un cotxe, li vaig indicar que parés... i en passar el camió, el conductor em va saludar. Quina ràbia, hagués pujat d'un salt.

És curiós, no poder fer la meva feina, la que m'agrada, em toca molt la moral. I com que el que m'agrada és el món de bombers intento estar pendent de tot allò que hi passa. I com que és així us puc seguir parlant del meu món.

Aquests dies he parlat força d'incendis forestals, de si cal o no apagar-los i què passa (en part és la paradoxa de l'extinció) però també és tot un món creat (bussines) com a negoci que s'hi ha instal·lat de forma paral·lela. Volguda o no volgudament, amb 3% o no, després de tres dècades de "Bombers de la Generalitat" tenim creada tota una gran dinàmica de recursos que hi pengen i és molt i molt difícil canviar-la.

El que més em molesta no és això. El que em molesta és que tot això costa molts recursos i ningú intenta fer un estudi real de la conveniència i necessitats de tot plegat. No només això. El més trist és que els bombers únicament som un número. Un número en quant a quantitat de recursos dels que disposa la casa per "vendre" la campanya d'estiu i el sistema bomberil.

Únicament som una xifra i també som un cost. Som un pressupost que alhora de parlar/negociar quantes guàrdies hem de fer i intentar recuperar el sou que teniem fa gairebé 10 anys, és un esglaó impossible de salvar. Doncs senyors aquests no son els únics diners que gasteu. Evidentment gasteu en una partida fixa (sous), però teniu com a variables els costos de la renovació de la roba, els costos de canviar i renovar vestits d'intervenció, renovar flota de vehicles... quan en realitat s'haurien de calcular per la seva vida útil (amortitzacions), i conèixer quin és el seu cost al llarg dels 2, 5, 10 anys que estaran en actiu i posteriorment caldrà renovar.

També hi ha una altra despesa que ningú ha valorat. El cost de les baixes. Les baixes es valoren en funció de la gent que falta i la dificultat per fer els quadrants de personal sense haver de desplaçar bombers o generant guàrdies extraordinàries. Com us he dit abans, els bombers som un trist número. Posem que som 4000 bombers. Doncs som 1400 individus que es reparteixen en els 70 parcs de Catalunya. Així de senzill.

És trist però és així. Ningú m'ha trucat en 6 mesos per conèixer de primera mà com evoluciono de la meva baixa mèdica. Ningú sap què li costarà a la Direcció General la meva baixa. Si no saben què em passa, com poden saber si estaré 2 dies o 2 mesos de baixa? Per tant és impossible que ningú hagi fet el càlcul econòmic per la casa de si falto 6 mesos, 1 any o un any i mig... I perquè calcular-ho? Potser estaria be passar-li factura al departament de sanitat... potser valoraria la necessitat d'avançar les proves d'avaluació, les preparatòries, o qualsevol altra acció que pràcticament no costa ni un duro (programar no costa diners) i que un moment o altre s'han de fer, per tal d'avançar diagnòstics intervencions i processos de recuperació.

Can bombers, tot i ser un nom "amigable" en realitat és la cosa més freda que hi ha. Els bombers, els operadors de control, el personal de magatzem, de comunicacions, etc i fins i tot els tècnics no som res més que un recurs per a fer màrqueting. En  temps del Twuiter només som un d'aquests 100 recursos que @bomberscat diu que assisteixen als incendis forestals, o dels 5 que van a un accident.  Tenim un altre exemple. El parc de bombers voluntaris de Pont de Suert. No hi ha prou bombers voluntaris que puguin/vulguin anar als serveis. La solució és omplir el parc de gent. Com es farà? La casa no en té ni idea. S'han de convocar places de bomber voluntari... i això té tot un procés. D'on trauràs els 15 o 20 persones que fan falta? És una zona amb poca gent i que a més treballen. Un cop les tinguis, si les tens, després has de formar-les. Això son mesos, per no dir un any o dos. I mentre tant?

Doncs això, "Bombers" no existeix. No existeix perquè si no fos així sabria què li costa no tenir bombers als parcs, sabria què li costa tenir zones importants sense cobertura bomberil, també sabria que la gent dels parcs s'han de cuidar, respectar i de tant en tant escoltar. Sabria que la meitat de tècnics passen de tot i l'altra meitat estan cremats i no es senten valorats. Sabria també que no tot és la publicitat enganyosa dels recursos. Si, tenim un pressupost limitat, molt, però sabent exactament les necessitats de cada àrea, tant de personal, vehicles, material, equips i altres recursos segurament tot seria molt més senzill. Si algú es descuida de fer una comanda de pantalons o simplement no n'hi ha i cal esperar al pressupost de l'any que ve, aquí no passa absolutament res.

Senyors siguem seriosos. Bombers no existeix. Som un grup de persones individuals, que no pensem com a grup. Bombers és la suma individuals de cadascun de nosaltres. Si som 4000, doncs som 4000 individus i entre tots no sumem aquest 1 que es diu Bombers.