dilluns, 19 de desembre de 2016

Setmanes complicades pel pobre bomber

Després del post "friendly team" no m'esperava haver de tornar a parlar del torn en molt temps. Ni de la nostra fragilitat ni de la unió que en realitat tenim entre nosaltres. Som companys (amics o no) però acabem sent un grup de persones que compartim moltes experiències, algunes agradables i d'altres que no ho son gens, això sí, en general (i crec que parlo per la majora de la gent del meu torn) son gratificants.
Dijous passat vaig anar al dinar de "Nadal" del torn. Empès perquè tenia ganes de compartir una estona amb els companys que treballen, els que estan jubilats, algun que està en segona activitat i també amb els que porten (i estaran) dies de baixa. Doncs jo que creia que estava en el sector d'"operatius" em trobo d'un dia per l'altra que estic de baixa. Si, l'anterior cap de setmana havia pres mal i malauradament hauré d'estar algunes setmanes de baixa.
Quan vaig arribar al dinar encara ningú sabia que havia pres mal. Només els dos que m'havien acompanyat amb el cotxe. I he de reconèixer que va ser molt gratificant estar acompanyat per 19 companys en un dia en que el dolor i la tensió al genoll en donava força problemes. Va ser un bon migdia i una gran tarda, recordant anècdotes i situacions viscudes.
Evidentment aquests dies amb la mobilitat reduïda m'ha estat complicat escriure i possiblement hi haurà alguna setmana en que tampoc serà possible. I hi ha dues coses que em dolen especialment, una és no poder anar als serveis, seguir aprenent i gaudir d'aquesta professió que fa més de vint anys visc amb intensitat. L'altra és que possiblement no pugui tenir suficient informació ni opinió per comentar tot allò que passa a can bombers (evidentment estaré alguns mesos apartat).

Encara no sé si us escriuré cada setmana, serà més complicat tenir base. De tota manera és possible que algun cop us parli de la meva recuperació, de la qual encara no tinc diagnòstic definitiu, però gairebé segur que tinc un lligament creuat del genoll trencat. Ja vaig passar per això fa vint-i-un anys, sé el que m'espera i per tant estic tranquil.
La setmana passada vaig començar un curs on-line a protecció civil sobre emergències nuclears. Sort que és on-line! I us podré anar fent quatre cèntims del que hi aniré aprenent. De moment així estic. Estaré lligat a bombers a través d'alguns grups de whatsapp i telegram. I faré el possible per no "desconnectar" ni un mil·límetre. De tota manera si les previsions son les que em temo, no tornaré a estar actiu fins després del proper estiu, així que em tocarà fer "reciclatge"... llavors serà moment de saber si realment hauré perdut coneixements  o no. Em sembla que demanaré un examen i m'estalviaré el patiment d'aprendre coses que ja sé.
Apa, fins d'aquí uns dies.
-per cert, he inhabilitat les respostes a aquest post. Sé que em doneu ànims (o no).-

Vols rebre els articles per correu? apunta't!