L’inici del caos

Tot s'aguanta i tot es desmunta. El que està passant aquests primers dies de campanya ens té descol·locats a uns quants. Parles amb uns i sembla que el Coco estigui a punt d'arribar, parles amb altres i sembla que no passi res, amb altres que si venen pluges o que la humitat no cau o recupera més que ràpid, les dades de paisos tradicionalment de pocs incendis ens diuen però que quan crema ho fa a l'ample i les nostres guàrdies des de fa deu dies son un no parar de trucades i sortides del camió forestal. D'acord, Sant Joan, els petards i els coets ajuden a aquest “sin vivir” però després de les dades que teniem de Canadà, Rússia, Califòrnia i finalment les simultaneïtats del País Valencià no fan ser massa optimistes en quan a salvar-nos de patir algun gran (gran-gran) incendi forestal.

També tenim referència dels grans entesos en el tema que fa dies que ens adverteixen sobre la possibilitat d'un incendi que procedent de més enllà d'Aragó arribi a mar, o que tot l’eix mediterrani és un polvorí. Els nostres vents dominants son el Ponent i el Nord, així que podem anar preparant l'estratègia a utilitzar, i aquesta comença per reconèixer els punts complicats (els difícils i els impossibles) i també els punts on aparentment tot seria més fàcil.

Els mapes ens diuen que tot va bé. Mapes grocs, una mica de taronja per aquí, una mica de taronja per allà i poca cosa més. Amb tot el que portem d'escoltat i advertit semblava que els primers mapes de perill havien d'estar pintats de vermell i algun grana, però la realitat no és aquesta. Segurament les humitats no son prou baixes, la nit encara és fresca i humida, algunes petites pluges ens han anat mantenint les humitats del bosc, tot i l'acumulació de sequera dels últims anys i també el nou combustible de les plugetes de la primavera. Així que ni tenim (de moment) grans incendis ni tenim mapes vermells. (Si, ja ho sé, segons com acabaríem els colors).

I llavors perquè ho titulo Inici del caos? Doncs per tot això que us estic dient. Tenim dues realitats, una en que sí, tot està sec per l'anomalia hídrica acumulada, per l'experiència dels nostres veïns propers i llunyans (si ves la barbas del vecino...), tots els serveis del voltant de Sant Joan, els primers camps de rostoll cremats i la segona és que els mapes (espero que aviat em diguin els criteris objectius –i no és una queixa, sé que m'ho explicaran-) indiquen que els bosc en aquest moment de la Campanya encara no està disponible, que si s'hi posa foc cremarà però que encara no tindrà un comportament excessivament virulent.

Aquest dies hem vist l'incendi de Rocallaura, va cremar molt ràpid de cap, en principi topogràfic i també possiblement acompanyat per la marinada. Cremava bé de cap i poc de flancs i en general es movia en sentit nord. El combustible baix ha cremat bé, cosa que era d'esperar, però les copes encara els hi costa. Ho sento, no vaig fer fotos. Però si us hi acosteu ho podeu veure. El fet que cremés de nit també devia ajudar en el control de les flames. Vaig veure es barrejaven camps de cereal per collir amb el serpentí del bosc i tot i que podia semblar complicat es va poder apagar en racons força allunyats dels camins principals.

De moment hem guanyat temps (temps que ens ha donat la meteo), i si tot pinta com ens diuen els que hi entenen, hauriem d'aprofitar per preparar-nos pel que ve. I si no és aquest anys serà el que ve, però que a ningú li estranyi si comencem a fer reconeixements de terreny (i no només sobre mapa) de com evolucionaria un incendi si ens ve de l'Oest o de Nord i volem trobar per on podríem atacar-lo i perquè no, anar anotant en algun mapa espais per situar Punts de Transit, i zones logístiques. Si no ho féssim ens podríem trobar amb un semi caos com pot ser l'incendi de Figueres de fa pocs anys.

El que sembla un fet bastant raonable és que els últims anys els bombers poc a poc hem anat incorporant els coneixements teòrics d'anàlisis a la nostra realitat (el dia que hi ha l'incendi), ja no ens estranya que hi hagi PEVs ni que anem a treballar per aturar un front abans d'arribar a no sé quin coi de lloc però que allí hi ha un punt de canvi i que si el passa tot serà pitjor... l'exemple el tenim en l'incendi d'Òdena de l'estiu passat.

Amb la nostra petita especialització (amb això només vull dir que cada cop tenim un llenguatge i uns coneixements més propers als que tenia el GRAF quan no els enteníem) també ens distancia dels forestalillos, ja que nosaltres cada cop som més actius (abans agafàvem la manguera i amunt), actualment portem la llança, agafem el xapo, la motossera, etc i ells estan quedant com a simples “porteadores” de la motxilla de mànegues. Evidentment els forestalillos que porten ja algunes campanyes treballant amb nosaltres se'ls nota que entenen el que fem, i ens donen un cop de mà a l'hora de picar i en com es desenvolupa la línia, però aquells que porten poc temps o mostren poc o gens interès son un mig destorb al costat nostre. I només cal donar un exemple, en l'últim servei forestal que he anat només un parell de forestals amb experiència van preocupar-se per seguir-me amb el pulanski per apagar algunes fumeroles de l'incendi, la resta (i estàvem 3 camions) es van quedar mirant com un bomber apagava, més amunt, altres soques en una petita zona que estava força calenta.

Comencem la CIF16?

És curiós, estàvem tots els motivats i fanàtics dels incendis i de tot allò que els envolta fregant-nos les mans pensant en les vegades que ens trobaríem per aquestos boscos i el temps (meteo) sembla que s'ha aliat amb alguna força major per fer-nos la punyeta.

Tot feia preveure un estiu dur (llarg o curt, segons si tenies accés a més o menys dades meteo). Tenim un grapat de twits i articles publicats als mitjans advertint de la sequera que portem arrossegant des de l'hivern, de l'últim i dels anteriors. La temperatura tot i començar a pujar tard semblava que ja s'enfilava cap als 30º.

19-6-2016 vs 25-8-2012

Tots pensàvem ja en la campanya de cereal, que si començaria pel Segrià sud i seguiria cap a la Segarra. Fotos i més fotos dels cereals perdent el verd i agafant color de palla o també blanc a l'espiga. Tot eren "notícies" sobre l'estat del combustible. Per alguns dies semblava (i m'incloc) que volíem predir la fi del món, o el començament de la guerra del foc contra tots nosaltres.

Els que ens dediquem a aquest ofici (i aquí us podeu incloure tots els que vulgueu) teníem ja la vista posada a les mànegues, als camions, l'olor de cendra, la de palla mullada, els bocates refredats de les dues de la matinada, motxilles i més motxilles muntanya amunt, emissores que no paren de parlar ( tot per no dir gaire cosa i sobretot no deixar parlar quan et fa falta), camions amunt i avall per fer nòria d'aigua.

Una de les coses que em crida més l'atenció és aquella estona del viatge del parc cap a l'incendi. Tots atents al moment en que comença a veure's la columna de fum. Espessa, clara, difosa, convectiva... pujant i pujant per a fer-se veure. L'emoció i la tensió d'anar a un incendi que veient la columna ja saps que et passaràs la nit allí. Els companys anant posant emissores a diferents canals per no perdre cap informació. Si ja venen altres camions, i quants, si ja venen d'altres regions i tot un seguit de sensacions que et van cruspint el cos fins que ja hi ets a sobre i notes l'aire del mateix incendi, la foscor i també l'olor de fum, si això li sumes que ja veus altres camions i que tens els helicòpters no només a la vista sinó sentint el soroll de les aspes sobre el teu cap... ummmm

Doncs els que deia. Tot això que semblava que ho teníem a tocar, que s'acostava cada dia més, tot i alguna pluja, sembla que poc a poc (i no tant poc a poc) s'ha allunyat alguna setmana. El terme de que tindrem una campanya curta de moment serà una campanya que encara li falta alguns dies per madurar. He vist alguna previsió i sembla que pel proper cap de setmana alguna altra pertorbació trobarem. Sí, alguns hi veuen pluja i altres hi veuen llamps. Però els llamps en un bosc on fa 2 mesos que no hi plou no son el mateix que en un bosc on hi va ploure fa una setmana. Encara que el sotabosc vell ja estigui sec, tenim l'arbre en bones condicions així que de moment no es farà gran i serà un incendi de no massa dificultat. Sí, està dalt una muntanya, amb mal accés i una feinada per fer, però no serà un incendi amb massa possibilitat de créixer.

Així que de moment seguirem mirant els mapes, netejant el camió forestal, recordant vells temps amb els forestalillos que ja tenim al parc, fent petar la xerrada amb els conductors de magatzem i deltas, mirant l'helicòpter de comandament a l'espera que comenci a cremar querosè, I el que és més important, seguirem arreglant el món de paraula, perquè xerrar al parc en sabem una bona estona.

Per cert, no us feu mala sang, a l'estiu encara que no hi hagi incendis forestals hi ha incendis de habitatge, portes que es tanquen amb nens o vells dins, accidents, cables trencats i canonades capritxoses. De treballar treballem igualment.

Olor de campanya #CIF16

Ja estem al juny, a la comissió d'Interior del Parlament s'ha presentat la Campanya Forestal de 2016, els helicòpters de comandament i els bombarders ja "aparquen" als parcs, alguns camions forestals també comencen el seu camí cap als parcs amb "columna mòbil", els forestalillos van triant torn i confirmant si segueixen amb nosaltres, els mapes de perill d'incendis sembla que poc a poc van agafant color (groc de moment), les primeres reunions online entre comandaments també tornen a ser diàries i mentrestant la misèria s'acumula als parcs.

Els pagesos han iniciat la campanya de sega del cereal, i alhora també hi ha hagut els primers incendis. Durant el maig, a més d'un grapat de serveis d'abelles, teníem incendis a marges que acabaven a les xoperes de vora el riu com a primer senyal que ja s'acostava l'època amb major nombre d'incendis de vegetació. Al juny però ens dominen els sembrats. Durant les primeres setmanes anirem (i ja anem) de cul durant moltes tardes anant de servei en servei: vegetació, accidents, rescats, algun servei tècnic a instal·lacions principalment d'electricitat... que han anat sortint un rere l'altra o de dos en dos, esperant que comencin els forestalillos al voltant de Sant Joan.

Cap al 15 de juny comença la roda de les guàrdies d'estiu, els parcs començaran a estar més bruts perquè hi haurà més gent. Una de les coses que no s'han dit de la crisi és que es van retallar el nombre d'hores de neteja dels parcs, i que els caps de setmana no n'hi ha. Això sí, els parcs estan ocupats 24h i 365 dies, si no hi ha serveis. I si n'hi ha, encara que no vulguis, s'embruten més. Evidentment t'has de dutxar, rentar les mans, canviar de roba, entrar i sortir del parc (que és allò més normal del món) i vol dir entrar porqueria a l'interior (encara que vagis amb compte). I si ja passa surant l'any, ara a l'estiu s'aguditza. En aquest període que ara s'inicia als caps de setmana hi torna a haver servei de neteja.

Els helicòpters ja fan la seva funció de millorar la gestió dels incendis (a alguns caps de guàrdia els obliga a sortir del despatx) donant compliment als protocols de sortida de mitjans als serveis. Altres anys pilots i operadors disposaven d'una sala acondicionada a les seves necessitats (o això semblava) que actualment se li ha donat una altra funció. Per tant s'han instal·lat 2 mòduls provisionals al costat del parc. Je, je, je. Devien molestar als tècnics i ara estan amb nosaltres. Un dels operadors ja ha descobert "l'hora del te".

Pel parc ja hi ronda algun BFP, encara no sé si és el que es quedarà o és que espera cua a ser reparat. Però el 15 segur que ja és operatiu i dormirà dins el parc, aquest o el d'Esterri, que és qui venia cada any. Pobre, amb lo tranquil que està aquest vehicle a la muntanya el porten al pla a fer quilòmetres entre rostolls i camins empedregats de les Garrigues. Al setembre ja tornarà a descansar a la fresca de les muntanyes.

Els mapes encara indiquen poca cosa, una mica de groc per aquí, una mica de groc per allà, potser algun punt taronja en alguna punta del país... però res greu ni important. Tal com vaig explicat al twitter, portem unes 250hores sense pluja, i això ens indica que cada cop el combustible gruixut està poc a poc més disponible.

Ara haurem d'esperar que hi hagi 30º o més (que ja hi estem arribant), baixa humitat (de moment encara no) i episodis de vent, i si li sumem les 1000 hores de sequera acumulada tenim el polvorí. Tranquils que tot arribarà.

I Rússia també bat rècords

Després d'unes setmanes comparant Canadà i Catalunya, i ja heu vist que no son tant diferents a nivell d'incendis forestals, avui us vull fer una pinzellada del què passa a Rússia en la seva temporada d'incendis.

Un dels últims titulars que he pogut llegir diu "molt pitjor del que podia imaginar", perquè resulta que els incendis forestals a l'est de Rússia porten ja més de 3.5 milions d'hectàrees i la previsió per aquest estiu és de calor i sequera.

De moment a la zona de La Sibèria en 10 anys ja superen en 2,5 vegades l'increment de la temperatura mitja del planeta. Això ha provocat que el nombre d'incidents per riuades, sequera, ciclons, etc. es dupliqui en aquest mateix període, fent una progressió gairebé lineal. I a l'igual que a Canadà, aquest tipus de bosc Boreal és molt sensible al canvi climàtic. La seva densitat de vegetació, la seva gran extensió i la gran quantitat de combustible que actualment (abans es mantenia més temps amb un certa humitat) provoca incendis molt extensos de gran intensitat, que fins fa pocs anys no tenien ni amb la freqüència en que ara pateixen ni la superfície afectada.

26 de maig, 129,000 hectàrees a la zona de Buryatia

L'increment dels incendis als boscos boreals comença a preocupar, fins i tot la NASA hi està investigant. De moment el que queda clar és que les latituds del nord s'estan escalfant, i cada vegada reben menys precipitació, fent-les més susceptibles al foc. Aquests boscos van acumulant al sòl més i més capes orgàniques que amb l'augment de temperatura estan proporcionant abundant combustible per al foc i gradualment de forma més disponible. Finalment, els llamps, la principal causa d'origen natural, de forma més incipient cremen la biomassa.

A l'inrevés de l'acudit (mucho ruso en Rusia), els bombers forestals experimentats son relativament pocs i l'ajuda que reben de la resta de brigades no té els coneixements suficients, per tant l'eficàcia en l'extinció és proporcionalment inversa a la necessitat de recursos i a l'extensió.

Aquí poc a poc ens anem posant les piles. Sí, els GRAF son pocs, la seva unitat Tècnica és tècnicament molt potent, però poc a poc van escampant alguns coneixements sobretot de camp a la resta. Evidentment ens falta molt, segurament no podrem mai tenir el mateix grau de coneixement ni experiència (ells tenen dedicació pràcticament exclusiva a nivell forestal), així que anirem evolucionant poc a poc.

Els últims anys a Catalunya comencem a plantejar-nos si val la pena dedicar tots els esforços a apagar tots els incendis o si val la pena esperar a que ens vagi tot a favor o si cal descartar algunes zones (donar-les per perdudes). Mentre aquí estem intentant "ensenyar" al senyor polític com s'han de gestionar els incendis, per a que algun dia es pugui fer entendre a la gent que de vegades el foc és bo (i que no passa res per deixar cremar un tros de bosc), els russos poc a poc van prenent iniciatives... 

Un nou decret de la República de Sakha diu que els serveis d'emergència poden deixar d'extingir els incendis en els seus territoris si no hi ha una amenaça per a zones residencials, o si els costos són desproporcionats.

Quan va costar apagar l'incendi d'Òdena? El de Figueres? El de Collserola? I si s'hagués gestionat d'una altra manera? Si les urbanitzacions no hi haguessin estat, quins costos hauria tingut l'extinció? Potser son preguntes que ens hauriem de començar a plantejar. Com a bombers i com a ciutadans.