som bons o inconscients?

 

Aquests últims dies tinc les neurones alterades. Observo els inputs i és molta la informació a controlar.. Per una banda fa calor, temperatures de pràcticament 40º tant a Ponent com a la resta de Catalunya, humitats baixes, per sort la memòria em diu que per Sant Joan va ploure i això ens va donar una mica de coll... 

També son inputs els incendis de Luna (Aragó), Jaén. Quesada (Granada), Humanes (Guadalajara) dels últims dies. Disposem de mapes de pràcticament tot; de risc d'incendi (més aviat de perill d'ignició), de zones de vigilància (El Pla Alfa, que segueix un rol més aviat polític), humitats, temperatures màximes, mínimes, de rosada..., quantitat de pluja acumulada en un determinat temps, hores - dies sense ploure (disponibilitat del combustible)... tot això em fa pensar que entraré de guàrdia i a la poca estona estaré dalt el camió dirigint-me a algun GIF a qualsevol racó del meu petit país. Però portem des del dia 26 de juny amb "ola de calor" o "situació de sud" com diem per aquí, i res, les guàrdies son molt avorrides a nivell d'incendis de vegetació.

Quina sort, no?

I aquí és on comença la reflexió. Hauriem de perdre el son algunes nits per tal de poder donar temps a les nostres neurones a plantejar-nos perquè passa que no tenim GIFs i el més important, això és bo?

12 juliol 15

juliol 12

agost 12

Anem a pams. Ignicions aquesta estiu n'hem tingut. Tenim exemples com l'incendi de Collserola, Artés (a la Catalunya central), per la zona del Vallès, la Noguera i alguns sembrats a Ponent... o sigui que les ignicions hi eren. Si mirem els mapes de perill podem comprovar com hi ha zones on realment la probabilitat és més alta i també que el mapa evoluciona en funció del comportament dels últims incendis que hem tingut. Els dies posteriors a l'incendi de Collserola, hi havia un quadre vermell sobre aquest punt del mapa. Però com sempre obliden que els sembrats del pla de Ponent també cremen i deixen aquesta part del mapa en blanc (amb l'excusa que no hi ha terrenys forestals). De tota manera us agrairia que féssiu un petit exercici de recerca dels mapes de perill d'incendi de l'estiu de 2012. Aquells mapes si feien por. Dominava el vermell i el grana, i no el taronja amb alguns grans vermells a mode de varicel·la com tenim ara...

Per tant si que hi ha una situació on els factors meteo som importants (molta temperatura i baixa humitat), però tenim molt propera l'última pluja, només 350 hores (14-15 dies). A més la majoria de nits les humitats s'han recuperat, permetent que la disponibilitat sigui a partir del migdia i no de bon matí... Altres factors també han estat la manca de vent, sol recordo un parell de dies amb vent, i tampoc tant fort... ni grans ponentades que ho eixuguen tot, etc.

De tota manera també hi ha el factor humà. I permeteu-me que per una vagada parli be del Cos de Bombers (ni és el primer cop ni serà l'últim, però sol teniu memòria pel que us interessa). Tot i la manca crònica de personal i de mitjans, cal dir que l'estructura de la casa permet tenir un camió de bombers molt a prop de qualsevol racó del país. La xarxa de parcs és molt àmplia, tot i que hi queden algunes zones poc cobertes. Això permet arribar amb relativa celeritat, segurament en menys de 15 minuts tindrem un camió que pot visualitzar la columna i començar a dimensionar el foc. Després activarem 3, 10 o 40 camions, que trigaran una hora o 3 en arribar, però d'entrada de forma ràpida podem preveure com anirà el foc i dissenyar una estratègia amb els recursos que esglaonadament ens arribin. 

Aquesta és la principal diferència amb la resta d'operatius de la península. En tot cas, només Andalusia tindria un nombre tant gran de gent i recursos com nosaltres, però aquí a l'estar repartits homogèniament la possibilitat d'arribar a un servei forestal de forma ràpida és més àmplia.

Tot son factors que sumen... la meteo, la humitat del combustible mort, els recursos... no cal amagar que la finestra en que ens movem és petita i que en qualsevol moment això pot fallar. Artés era un incendi amb possibilitats reals de ser un GIF, però està ben comunicat i té un grapat de parcs de bombers propers.

Per tant... ens podriem arribar a plantejar que a Can Bombers som bons... mentre no fallem. Mentre no hi hagi un segon incendi en una zona propera. Però això és el que hem de fer?

Evidentment els incendis s'han d'apagar. No entrarem ara a discutir-ho. Però si no tenim una política forestal on hi hagi una estratègia de cremes, de mosaic paisatgístic, de regeneració de boscos, de tal·les, de buidat de massa forestal, l'únic que això ens provoca és que el bosc sigui cada cop més vell. I per tant que la virulència, la capacitat d'ignició i la continuïtat en superfície siguin cada vegada més grans.

Per tant tornem a estar altra cop sent incongruents amb tot allò que prediquem. La Paradoxa de l'extinció és més viva que mai. Si la cosa no canvia altra cop s'hauran cremat unes poques hectàrees. Els polítics, amb unes eleccions ben properes, podran presumir de lo be que gestionen els boscos perquè no han cremat i que els bombers son una canya i amb recursos suficients ja que no demostres debilitat estratègica i arriben a tot arreu.

Realment som uns inconscients! Això és un polvorí i cada cop ho és més. Seguim augmentant la superfície forestal, més densa, més atapeïda, més vella i per tant per nosaltres més perillosa. Aquesta setmana també hem pogut veure alguns vídeos de les BRIFs (quan el trobi el penjaré) de les espanyes on tot i estar a uns quants metres del foc, en un camp conreat han d'acabar marxant corrents per la virulència de les flames, la radiació i tot l'enrenou que crea al seu voltant.

Si, som bons durant la primera hora d'un incendi, però la resta de dies que no hi ha foc les polítiques forestals i agràries no fan la seva funció, que és la de regular l'extensió, la densitat i la diversitat dels boscos.