Ha passat un altre any però arriba un final

Cada any quan arriben aquestes dates repasso els últims posts de l'any passat i els primers d'aquest. Curiós, llavors ja vaticinava un  mal 2014...

Actualment el Cos de Bombers necessita ordre i necessita seny. I tal com estan les coses durant el 2014 no serà possible. Les relacions entre les comandaments de més alta graduació, que son els 4 o 5 de dalt de tot, junt amb els dirigents polítics de la nostra Direcció General, estan tancats en una croada de fer-nos claudicar en les seves obstinacions, i això a més de ser un gran error farà que cada cop hi hagi més mala maror.

I per això acabava dient:

És per això que l'esperança per 2014 la tinc perduda al fons d'una bossa en la que ara sol conté ganes de que no em prenguin el pèl ni diners. Evidentment la meva feina la tinc molt clara: Estar preparat per anar a tots aquells serveis on hagi d'anar i donar el màxim de mi. Però abans entrava de guàrdia pensant en el grapat de coses al·lucinants que passarien durant el dia i ara penso més en el grapat de coses que em perdo al no estar amb la meva família.

La veritat és ha passat un any, hem maleit als nostres dirigents un grapat de cops (segur que el deuen xiular les orelles). Però la situació bomberil segueix tant preocupant com llavors. S'han complert totes les malastrugances que hi havia sobre la taula. I ara sol queda esperar a que això acabi a mig termini... perquè acabarà. De la mateixa manera que quan hi havia un tal Pomés, aquest va acabar plegant, també vàrem tenir un tal Gassió, que també va plegar i ara tenim a un altre polític de torn que més aviat que tard plegarà. Aquest plegarà perquè s'acosten unes noves eleccions (com novament passarà) i per tant el nou govern haurà de canviar algunes coses. Potser Interior seguirà a les mateixes mans, potser però segur que les coses funciones diferent. (Ep, tampoc vol dir que hagin d'anar a millor). Però del que n'estic segur que aquest cop, també hi haurà un final. I de la mateixa manera que alguns hem fet festa major al plegar alguns dels nostres Directors, aquest cop la celebració serà massiva i inclourà molts dels tècnics de la casa. Segur. Tant segur com que aquest dia arribarà, que sempre arriba.

Ara, què ens espera? De moment durant el 2015 ens espera navegar sense rumb, patint les tempestes de les planificacions horàries, vehicles amb manteniments més que justets, material cada cop amb menys possibilitats de ser renovat... Fa un any ja parlava del "nou" vestit de bombers. Aviat ja serà vell. Em sembla que durant el 2015 tampoc el veurem. Potser si que arribarà la jaqueta forestal... 6 anys després d'Horta, quins collons.

Per cert, després del temps que ha passat algú ha fet recompte de les coses "operatives" (no les de bones intencions) que realment s'han implantat a Bombers? Ja veig que hauré de fer recompte i analitzar punt per punt quins s'han complert i quins no.

Per cert, aquest any els bombers de Lleida no hem anat al parc de Nadal, Cucalocum, serà que ens hem cansat que ens prenguin el pel. Si algú vol vendre el nom de Bombers, que ho faci, però que ho faci amb la gent que té contenta, la resta ens quedem a casa.

Aquí ho deixo, no vull caure en depressió i molt menys per culpa de Bombers. Vaig (em sembla que és el cop que he escrit més ràpid, ni 15 minuts) i aniré a jugar amb la meva canalla i a aprofitar els últims dies de vacances. Això no té preu.

Per un Nadal a Bombers

Feia temps que ho esperava, i he de reconèixer que aquest any he acabat força cremat, per això aquest cop estic gaudint com mai de la meva segona quinzena de vacances.

Ja us he explicat molts cops quins han estat els meus neguits i preocupacions. Les últimes setmanes fins i tot se m'ha fet costa amunt escriure coses noves en aquest bloc. Reconec que m'agradaria escriure coses positives, però se m'ha fet molt difícil. 

Com que ja és hivern i en 3 dies serà Nadal, us deixo aquesta nadala amb el desig que també ens arribi un Nadal als Bombers.

Les dotze van tocant,

ja és nat el Déu infant, fill de Maria,

ja és nat (ja és nat) el Déu (el Déu)

infant fill de Maria,

fill de Maria.

El cel és estrellat,

el món és tot glaçat:

neva i venteja.

La mare i el fillet

estan mig morts de fred

Josep tremola.

Josep a poc a poc,

encén allà un gran foc.

Els àngels canten. (2)

Per això van tots cantant:

"Ja és nat el Déu infant,

fill de Maria".

Anem tancant un any per oblidar

Aviat tancarem aquest any tant desastrós pels bombers i pel Cos de Bombers. Algú s'ho hauria de fer mirar. Estem davant el pitjor any de la nostra història recent. Potser abans teníem camions vells, parcs que feien por i gent poc recomanable, però coneixíem les regles del joc. Ara, quan alguna cosa no els interessa o creuen que en poden treure millor rendiment canvien tot allò que fins ara havia funcionat per una nova i il·luminada idea.

En pocs mesos en quedarem sense els bombers de la Generalitat a l'Aeroport d'Alguaire, la MD, ja desapareguda, que ens va donar centenars d'hores de formació i pràctiques ara és un record, substituïda per un grapat d'hores que l'únic que serveixen és per tapar forats, vehicles mig equipats, camises apedaçades, complements de productivitat impagats (i un grapat de reclamacions)...

Les ventades de l'última setmana va posar de manifest que per molt que es vulgui posar número a les necessitats bàsiques del servei, aquests sempre es veuen superats a la primera de canvi. Centenars de serveis simultanis fan col·lapsar a qualsevol, però en personal i en mitjans. Aquests dies hem pogut veure i sentir molts companys queixar-se que no donàvem a l'abast. Serveis demorats més de 12h, emissores col·lapsades, i pel que sembla algun que altre control de regió (segurament res que no es pugui substituir per un llapis i un paper). Però això posa en evidència la fragilitat del sistema.

Per cert, algú recorda el tema del nou programari d'emergències de bombers? si, aquell que valia un grapat de milions d'Euros... ah, no? és que encara no s'ha instal·lat i per tant no funciona! (recordeu  tecnologia bomberil) així anem. I com que s'han quedat sense diners,  el concurs per portar el manteniment dels camions escala ha quedat desert... o no paguen, o paguen quan voldran o ningú vol treballar per un preu tant irrisori. Per tant el dia que s'espatlli un camió escal s'hauran de demanar pressupostos de reparació. I qui obre un camió sense saber si farà o no la reparació? O qui s'arrisca a fer una avaluació electrònica d'un sistema de control informàtic que dirigeix tots els moviments i mecanismes de seguretat d'unes escales que et pugen a més de 30m?

Cada cop tinc més clar que estem en un vaixell sense rumb. L'únic objectiu és reduir costos jugant amb la probabilitat i l'estadística que en un servei d'emergència se'n va prendre pel sac a la primera ventada, la primera nevada o el primer cop de calor. Només cal que aneu a un parc de bombers qualsevol (sense mirar si son voluntaris o professionals) i beureu que content que està tot el personal i si passeu per les oficines i busqueu als tècnics hi trobareu tres quarts del mateix. Un vaixell, que encara que es vulgui vendre que el problema és que els seus mariners no rendeixen,  no funciona sense els seus mariners. I això es fa més evident quan aquests treballen a base de pa, aigua i cops de fuet.

una qüestió d'ordre

Algú s'imagina un comandant de l'exercit rebent ordres d'un sergent o d'un soldat? Us heu parat mai a pensar què és el que passa quan hi ha varis camions de bombers anant cap a un mateix servei? Fa algunes guàrdies varem poder fer palès un cert desordre a l'hora de tenir informació d'allò que estem buscant. En aquest servei, des de Lleida ho teniem una mica més lluny, i érem conscients que arribaríem més tard que els vehicles de l'altre parc. El curiós del cas és que des de Control anaven donant instruccions al vehicle que semblava que havia d'arribar primer, amb els detalls del servei... be, fins aquí pot semblar normal, però no ho era. Aquella sortida es va fer amb Sergent, que a més anava amb un vehicle diferent al nostre. En tot moment les instruccions i indicacions es varen donar al primer camió... però i el Sergent? De tant en tant se'l demanava si també havia rebut la comunicació, però voleu dir que això és de calaix?

Evidentment el màxim comandament d'un servei és aquell que està en el lloc, però si ningú ha arribat? Jo entenc que mentre no s'arriba el màxim comandament és, en aquest cas, el sergent. Quan ja s'hi ha arribat, el bomber o caporal o qui sigui, dóna la informació al comandament, que jo entenc hauria de ser qui va de camí, i si realment qui informa ho té clar ja pot demanar més vehicles i personal a aquest comandament. Tot això ho escolta l'operador de Control, i segon la importància del servei, directament el Cap de guàrdia. Aquest, que és qui coneix les peces del tauler de joc, és qui tria d'on procediran els reforços si son necessaris.

Però si ho fem al revés, ens trobem que aquí ningú mana, o millor dit, que tothom vol manar i decidir. Jo tinc molt clar que si arribo abans que el Sergent faré allò que crec que he de fer, però aniré donant la informació al comandament que està de camí per a que pugui anar fent-se la idea del què hi ha. Però a més li explico a ell i no a un operador (que amb tots els respectes, és el missatger).

Potser el que us he explicat sembla de calaix, o pot semblar una mica excessiu... però us heu parat a analitzar amb qui es parla i amb qui es donen les explicacions sobre el serveis?

Bona part del territori de Lleida està cobert per bombers voluntaris. I son ells els qui majoritàriament treuen les castanyes del foc en la majoria dels serveis al Pre-Pirineu i Pirineu. Sovint son els primers en arribar als incendis de teulada i molts cops son els únics actuants en accidents de transit, per tant decideixen i prenen decisions. Però en el moment en que ens barregem s'haurien de començar a seguir alguns rols. Ara no em posaré a divagar sobre si es fa cas o no als comandaments, que crec que si, el que passa és que des del mateix Control s'haurien de donar les instruccions a qui realment pertoca, que no és més que als caporals i sergents. Una altra cosa és que després l'encertin o no, però com diu el tòpic aquesta és una altra història.

la crisi horària

Ja he vist l'esborrany de guàrdies de l'any que ve. De moment no ho tinc pitjor que l'any passat, però hi falta posar una guàrdia, que vol dir treure una RH. Em dono compte però de la barbàrie que és un quadrant d'aquests. Ha de quadrar a nivell de torn, som 14, amb les vacances i garantint un mínim de 10 bombers de torn i els 4 cicles de RH. Un cop tenim això, que no és fàcil, suma-li els altres 7 parcs de la Regió i fes que cada dia a la RELL sobrin 4 bombers (un a Lleida, per això som 10 i no 9, i tres a la resta de parcs).

Aquesta bogeria no té ni caps ni peus. Cada any ja sigui per un canvi de torn o per una baixa/jubilació els torns tenen canvis i com veureu afecten a la resta de parcs. Així que una jubilació a La Seu que comporti un canvi de torn d'un caporal pot influir en la carència d'un altre caporal a Lleida i alhora que s'hagi de moure la carència d'un bomber del seu mateix torn... sabeu allò de la Teoria del Caos? l'aleteig d'una papallona pot influir en el clima a nivell mundial... doncs no tant bèstia però que un moviment avui a nivell d'un parc vol dir que al confeccionar el nou calendari de Regió hi comportarà nous condicionaments.

Això sumat a que hi ha més guàrdies, també les guàrdies d'estiu, les "guardies" de formació i les hores que caldrà tornar (sempre preveuen activitats per menys hores de les previstes), doncs acabes triant a principis de novembre les vacances per l'any següent. Si, en realitat les trio jo, però les meves vacances poden influir en l'horari d'un bomber de Sort i les seves en el meu. Doncs el que deia, després de triar les vacances a inicis de novembre ens arribarà l'horari definitu a mitjans de desembre... i aquí cauran les sorpreses. Alguns ens hauran canviat la carència, altres perdut una festa programada (RH) que queia en un festiu assenyalat, i la gran incògnita de les guàrdies d'estiu. Vaja, exagerant una mica, això és un "sin vivir".

Vist des de fora no sembla tant greu, i potser no ho és tant, però que no pugui conèixer el meu calendari de gener i febrer fins a mitjans de desembre vol dir que planificar els caps de setmana amb la família, o qualsevol altre activitat esportiva (som bombers i molta gent fa competicions o sortides d'esport en grups més o menys organitzats) es complica i per tant reservar hotel, tren o vols possiblement acabi sortint més car o que et quedis sense plaça. Ei, no és broma! No seria la primera que he de revendre unes estrades al teatre o canviar la data d'un hotel per canvis en la planificació de les guàrdies.

Be, coses més interessants aquests dies no hi ha. Com ja vaig preveure, hem tingut focs de xemeneia però tampoc s'ha parat el món i aquest últim cap de setmana tampoc ha estat remarcable a nivell de Regió de Lleida. Jo estic esperant la gran nevada i la gran glaçada. Així, potser, el del despatx de Barcelona es trobarà amb la meitat de parcs sense bombers, perquè no hi fa res un cotxe en plena nevada a les cinc del matí ple de bombers travessant Catalunya per anar a fer la guàrdia a Girona o pujant el port del Cantó (que el del despatx no sap ni on és). Perquè fa massa anys que no entren bombers i fa massa anys que no hi ha concurs de trasllats o sigui que hi ha força gent que fa molts quilòmetres de matinada per ser a l'altra punta de Catalunya a les 7 del matí.