 |
| preciosa foto feta per: http://instagram.com/p/lk3MkSsVGX/ al parc de bombers de Lleida |
És curiós el paral·lelisme que hi pot haver entre la Passió i el patiment bomberil dels últims temps.
Podem partir de l'època esplendorosa dels bombers, on dia a dia s'ha treballat per apagar els incendis, realitzar complicats rescats de transit o resoldre situacions complexes... que sense ser cap fet miraculós si que ha estat una època fantàstica, plena de qualitat i bona feina per la gent que hi ha al cos. Evidentment és conseqüència d'un canvi generacional tant humà com tecnològic. Aquelles velles glòries alimentades per l'olor del seu tabac, i altres vicis, han deixat pas a un grup de gent que tècnicament son molt bons, els vells vehicles que tot i la seva senzillesa mecànica eren un suplici per les orelles dels qui anàvem dins ara son uns encara ben conservats vehicles moderns, i aquells parcs envellits i mal cuidats com si fossin cases de la por han deixat pas a un bon grapat (no tots) de parcs moderns (tot i estar mal dissenyats i pitjor construïts), que en el seu conjunt humà, tecnològic i d'infraestructura han permès que els pobresbombers estéssim feliços i orgullosos d'ésser en un lloc on podem donar un cop de mà a la gent des de l'esforç de tota aquesta gent. Aquesta ha estat una època de felicitat, com un Diumenge de Pasqua, aclamats per tot un poble joiós del seu Cos de Bombers.
Després ve quan comencen les enveges i el veure perillar algunes cadires dels poders fàctics, i és on s'inicien algunes pretensions de canvi d'horari i les mal anomenades retallades del "privilegis", que en el fons no eren res més que justes compensacions a feines i esforços de molta gent. Tot promogut per una crisi que ni és provocada ni pot ésser solucionada pels pobrebombers. Talment com les enveges i les pors dels poders religiosos de l'època quan veuen perillar la seva cadira i que a ulls del poble comencen a ser posats en dubte.
El més curiós és veure que la història (bíblica en aquest cas) es repeteix. Hi ha un gran paral·lelisme entre Herodes i Ponci Pilat. Un és el "dolent" i inquisidor que escombra cap a casa i l'altre que es renta les mans sobre allò que decideixen l'anterior i la resta de "cúria" bomberil. -Evidentment no dono noms, però penso que s'entén prou be-. Els excessos d'un i la mirada a una altra banda de l'altra fan que no hi hagi tanta distància entre els personatges antics i moderns.
En tot cas, això no és més que una petita llicència que m'he permès després d'anar a veure La Passió d'Olesa. I és que envoltat de família i amics a mitja funció, en veure rentar les mans d'en Ponci Pilat m'ha vingut al cap aquesta analogia.
També tinc clara la idea de qui podrien ser els possibles traïdors, que en aquest cas no es vendrien per 30 monedes de plata sinó per una petita quota de poder... (queda clar, oi?)
El que més em dol, no és aquesta llicència (un punt irrespectuosa) al mig d'una activitat familiar, sinó que la cúria bomberil, els nostres tècnics més excels, ens veuen com als dolents, oblidant que fa no gaires dies feien guàrdies com nosaltres, i alguns acabaven dormint a casa, o quedant-se a control en la majoria de serveis. Aquests son els que ara malparlen de nosaltres, oblidant que sovint els hem salvat el cul, que com deia al començament, hem donat color i vida a aquest Cos amb la sàvia nova d'oposicions com les del 91 o el 94 i les posteriors, amb gent jove, sana i moltes ganes d'aprendre i fer les coses be. També podria incloure a algunes fornades de nous tècnics.
Esperem que la resta de la història no es compleixi, ja que al protagonista el maten! Perquè al Segle XXI dubto que puguem fer ressuscitar a tot un Cos de Bombers.
 |
| En les nostres mans està que això sigui l'ocàs o l'albada |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada