La setmana passada veure un comentari a Facebook "Estic en contra de la MAT, però també de l'acció del jove que ha posat en risc la vida dels bombers. Entre tots hem de ser més responsables!" en que jo afegia: Espero que li cobrin el servei!
Realment la gent hauria de ser RESPONSABLE (igual que els polítics) de totes aquelles accions i decisions que prenen. Tothom és lliure de manifestar-se, dins els límits de la llei (quan aquesta és justa) i assumir totes aquelles despeses de vandalisme que genera. I en el cas de la MAT, pagar les despeses del rescat. Perquè evidentment mentre els bombers son aquí, estan deixant sense efectius (de proximitat) a la població que pot patir qualsevol mena de succés (accident, incendi, fuita, etc) i que a més aquest NO és un servei urgent.
Però a més d'aquest últim hi ha d'altres serveis que si és necessari que hi participem, com poden ser les assistències d'obertura de pisos quan hi ha una persona d'edat avançada que cau o no respon a les crides del servei de tele-assistència (tot i que a vegades et pots trobar a alguna persona gran que ha sortit de casa sense avisar). I que evidentment son serveis a la societat i per tant son ajudes a les persones que estan en perill per alguna raó "normal" de l'activitat humana.
Però aquest post no és tant per explicar burrades com les de l'individu de la MAT sinó per la tipologia de serveis que tenim en aquesta època de l'any i que sincerament s'hauria de gestionar d'alguna altra forma. Son els serveis dels "bons samaritans" que esperonats pel 112 i Protecció Civil que cada vegada que algú veu "foc" truca al 112. Doncs NO, NO HI ESTIC D'ACORD!
Les últimes setmanes hem anat a la recerca de molts incendis que no tenen ni perill ni son un foc descontrolat i alguns ni els em trobat ni trobarem. No pot ser que ens passem part de la guàrdia atenent avisos dels "bons samaritans" que diuen que han vist una mica de foc mentre anaven en cotxe per l'autovia o la carretera. NO. La persona que rep la trucada, què li pregunta realment? Perquè si jo veig un incendi, normalment afluixo, o aturo el cotxe, miro què passa realment i si veig que hi ha alguna cosa que no va be és quan truco. Però clar si hem d'atendre a totes les trucades de gent que agafa el mòbil mentre condueix per dir al 112 que ha vist foc a no sap on... Doncs estem fent una de viatges, amb els camions gastant recursos quan en realitat moltes d'aquestes fogueres acaben sent cremes de pagesos (en època de crema), moltes sense perill, altres totalment aïllades, i sol unes poques que s'escapen uns pocs metres i cremen alguna que altra mata de matoll sense cap valor. Ah, i tot a menys de 10ºC.
Les últimes setmanes hem anat a apagar fogueres de gent que s'estava escalfant davant d'una casa (abandonada), cremes de restes vegetals totalment encerclades per una franja sense vegetació feta expressament com a mesura de seguretat, cremes de poda, de fulles,... i així un grapat. Realment les que han portat algun perill i les hem apagat (per què havien escapat del perímetre natural) es poden comptar amb una ma.
Realment necessitem que la publicitat del "112" sigui, que els truquis quan vegis un foc? Seria més útil que ensenyessin a la gent quina informació han de donar i què han d'esperar que els demanaran quan facin una trucada al "112". D'aquesta manera tot el procés aniria més ràpid. Perquè un dels problemes que tenim amb el "112" és la seva lentitud. Que segur que cal posar un sedàs per evitar falses trucades, que alhora pugui recollir la màxima informació dels serveis i això, a més, ha de ser compatible amb la celeritat que necessiten alguns dels serveis i alhora han de discriminar quins son els avisos de foc que realment comporten un perill i quins no.
Per sort, hi ha alguns tècnics i telefonistes de bombers que tenen més seny i quan els arriva un únic avís de recerca de la foguera perduda sovint no activen cap recurs.
En realitat però, s'hauria d'establir un criteri el més objectiu possible per diferenciar els serveis que son negligències (com el de la MAT), els dels "samaritans" (gent sense criteri), els dels ciutadans que volen que fem de manyà o llauner gratis 24h i els que realment son serveis a la societat com son els accidents de transit, els incendis d'habitatge i les assistències a la gent gran.
També es podria obrir un debat sobre si l'accident de transit ha estat per causa negligent o si l'incendi s'ha produït per mal manteniment, però aquests criteris de tria segurament serien més complicats d'establir... i acabaríem depenent de les asseguradores i les assegurances, que són origen d'alguns cossos de bombers... i si no havies pagat l'assegurança amb la companyia no venien a apagar-te la casa. Però aquesta és una altra història.
Realment és necessària la revisió de la Política de Qualitat del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. S'ha de canviar el punt en que diu (més o menys) que s'han de resoldre tots els serveis i actualitzar-lo per establir que hi ha diferents serveis que tot i activar-nos no son de la nostra competència i que si s'hi actua serà sota una taxa o una tarifa. Perquè tal com estan les coses cal reduir despeses en combustible i tenir al personal disponible pels serveis en que son realment necessaris. Així es podria fer que els diners recaptats repercutissin directament en benefici del servei... anant per exemple a complementar les partides de nou material o les de reparacions.
1 comentari:
Las propuestas son razonables. Pero si a día de hoy aún no hay estadísticas de casi nada, se hace difícil esperar que nuestra organización sea capaz de lidiar con criterio qué servicios cobrar y cuáles no. Es más delicado de lo que parece decidirlo.
Podemos hacer el planteamiento al revés. Primero lograr valorar lo que hacemos (riesgo potencial), y luego plantear si algo de lo realizado es repercutible. Y no veo ningún algoritmo ni medio desarrollado que valiera para ese fin. Ni aquí ni fuera.
Calcular la propagación, los daños materiales, el efecto del humo y su evolución, el efecto en la circulación, mil cosas. Realmente si el nivel de estudio quantitativo de lo que hacemos fuera más alto, las medidas preventivas ya serían mucho más eficaces y trabajaríamos incluso menos. Es decir, por definición empezamos a trabajar donde acaba la ciencia de la prevención. Si nos convertiéramos en ciencia, marginaríamos aún más nuestra actividad como consecuencia de nuestra propia efectividad.
Me recuerda a las farmacológicas. Si curasen las enfermedades, los medicamentos acabarían haciendo menguar el sector farmacéutico. Y todo en la vida parece hecho para crecer, crecer y reproducirse .... somos poco sostenibles, vaya.
Publica un comentari a l'entrada