Comença la Campanya Forestal de 2013

Foto publicada al Diari Segre el 30/6/2013

Per fi ha arribat.

Aquest any ha estat de nou un any de retallades... cada cop tenim menys material de recanvi, més dificultat per cobrir torns, i fins i tot a Lleida hi ha un camió menys!

Però com es sol dir, més val tard que mai. I des de fa unes setmanes els bombers de tot Catalunya (no només els de Lleida) estem de reivindicacions. No per tenir un Euro més, sinó perquè els recursos de que pugui disposar la "nostra" Direcció General siguin utilitzats i invertits de manera més racional.

No, no és demagògia. És evident que tothom vol que els recursos siguin ben utilitzats, però sovint la gent no pensa que un camió funciona amb gasoil (que cal posar a la benzinera, com tothom), que els bombers també fem malbé pantalons, camises, samarretes, botes, mànegues, equips de pressió, d'escarcel·lació, bombes d'aigua... i tot això té un cost tant de manteniment com d'amortització (perquè tenen una vida limitada i algun dia caldrà canviar-los per altres de més nous, més potents, o tecnològicament millors). I això en aquests moments sembla que no és així.

Fa molt temps que els magatzems de la casa estan buids, hi comença a haver vehicles amb un grapat d'anys i que no es poden canviar, altres vehicles que acaben el seu renting i que cal renovar o no... com els vestits d'intervenció, que pel que diuen ja fa un temps que es va acabar el renting i primer el van allargar i pel que sembla ara els han recomprat... i els cascs? no tinc clar quina vida útil tenen, però ja porten deu anys en servei i en alguns parcs han estat realment utilitzats en condicions dures de foc i estrès tèrmic.

Però clar, apareixen els vehicles de bombers "pintats" en les fotos dels diaris i els reportatges de la tele i la "Casa" comença a posar-se nerviosa... més que les quatre bofetades entre Mossos i Bombers a les portes del Parlament.

Fa una setmanas (el 25 de juny) sortia al diari Segre un petit reportatge sobre els camions de Lleida amb proclames a les portes laterals... i els pixadors del parc espatllats per tercera vegada en tres anys, i explicant que hi ha material obsolet... I ahir 30 de juny apareix un contra-article amb una entrevista al senyor Ramon Pares.

Curiosament si fas una llegida ràpida (en diagonal, que diuen ara) sembla com si tirés per terra un grapat de les nostres reivindicacions, però si te'l llegeixes més detingudament, potser encara ens beneficiarà!

Els camions no estan realment pintats! A Lleida, Mollerussa, Reus, Terrassa, Girona, ... i gairebé tots els parcs hem posat una làmina de folre transparent (els dels llibres de l'escola) com a base a tots els escrits fets als camions. I quan la gent pel carrer ens pregunta, doncs els hi expliquem i somriuen amb cara de complicitat (idees de bomber, molt be). Però és que ens fan fotos dels camions com mai!

Al parc de Lleida tenim el 3.19.48 que té 20 anys! i no, no és exclusiu pels retens o preventius. Quan hi ha incendi d'habitatge surt! perquè el protocol de la casa diu que han de sortir el camió petit (BUL 3.19.48), l'autoescala i el BUP, i a Lleida això passa varis cops per setmana.

Per fi algú ha explicat que és cert, que no s'han cobert les baixes per jubilació i que fa alguns anys que no entren bombers. Això també és un punt al nostre favor. Perquè encara que no fem hores extres els incendis els apaguem, anem als serveis i ajudem a tot aquell que requereix del servei urgent dels bombers.

Finalment això de jugar amb els números i les estadístiques és més vell que l'anar a peu. Mirem-ho poc a poc: 285 bombers, 740 voluntaris i 26 d'altres característiques.

26... inclou telefonistes, magatzem, taller radio, o son els del telèfon de control? suposo que parla de telefon, per tant la resta estan dins els 285, també inclou tècnics, gent de segona activitat... o sigui que no tots els 285 els veuràs amb la mànega a la ma ni a dalt del camió. Cal comptar-los es períodes de torns de treball, i també hi ha els temps de descans mínims entre guàrdia i guàrdia, o sigui que cal dividir-ho pels torns (que en cas de necessitat es podrien reduir, però fins a un límit).

Si parlem dels 740 voluntaris... cada persona és un món, però d'aquests el 50% poc surten als serveis i la resta s'ho mengen tot quan els avisen, però no viuen als parcs sinó que estan a casa, a la feina o amb la família i si venen és per la seva voluntat i esforç (i que cada cop hi ha més gent a l'atur... que també compta), però el que NO DIU és que la majoria es concentra a la muntanya i és allí on bàsicament es depèn gairebé en exclusiva dels voluntaris.

Apa, a currar, que aquesta setmana comença la calor.