quatre comentaris sobre les inundacions a la Vall d'Aran

A més de les diferents versions sobre si esta tot previst, s'havia construït on es devia o no... (aquí us deixo un post que he trobat molt interessant: planificar el risc), hi ha l'actuació estratègica bomberil que mereix un petit anàlisis.

Per començar he de recordar que a nivell del personal de bombers s'ha decidit des de fa poques setmanes no fer hores extres per a cobrir els parcs (o sigui no fer hores al parc quan hi ha serveis que deixarien el parc sense efectius), o sigui, cada cop que hi ha un servei de mitja durada o més llarg.

Per aquesta raó i perquè la Regió de Lleida sol té 8 parcs de professionals, la majoria al pla, els comandament van decidir que als serveis de la Vall d'Aran i les conques de la Noguera Pallaresa hi anessin els parcs de bombers voluntaris (que en aquest cas n'hi ha 33 a triar). És evident que els 3 parcs de la Vall havien de sortir, així com tots els que hi ha de Sort en amunt i a la vall de Cardós. Curiosament Sort, que estava al mig del merder es va quedar al parc. I van enviar parcs llunyans com Almenar i Almacelles.

Es pot entendre, que des del punt de vista del comandament de Regió es pugui buscar la manera d'enviar efectius sense que et quedi descoberta la zona (tot i que això genera hores de voluntaris, que segueixen sent hores que un dia o altre es pagaran), un altra cosa és que a nivell reivindicatiu del col·lectiu dels bombers prefessionals ens deixi a un segon terme i per tant ens "molesti" a la majoria.

Però és que això no va ser així a tot arreu. Algú em pot explicar que hi feien parcs com Amposta, Reus o Terrassa a la Vall d'Aran? Vaja, si el criteri de la RELL era no descobrir les zones més habitades (cobertes pels professionals), llavors que fa Sala central descobrint altres zones de Catalunya?

En realitat, i ho explico, ja que últimament estic descobrint que la gent no sap interpretar el que llegeix... és que la resta de regions hi ha zones amb parcs suficients com per permetre's el luxe de deixar parcs descoberts, o tancats (com va passar a REG fa poques setmanes), al contrari de Lleida. A més que a excepció del primer dia, la resta de la massiva presència bomberil sol era una qüestió política, ja que treballar no van treballar, sols els grups de rescat especialitzats. I s'han generat un grapat de viatges amunt i avall amb Pathfinder (compteu el gasoil que s'ha gastat en aquests relleus)

Per tant, la meva conclusió és que aquest estiu ens trobarem que a la RELL els parcs de voluntaris es faran un fart de treballar als incendis grans i els de professionals ens limitarem als serveis de la nostra comarca.

Això si, sempre hi ha els il·luminats dels sindicats, que a la primera de canvi diuen que ja es poden fer hores extres, per responsabilitat... ja, i a qui ho has preguntat? És que aquesta gent no s'ha assabentat  que les coses ja no funcionen com fins ara? per sort, la gent va decidir seguir sense fer hores.

Un altra dia ja parlaré de si aquesta mesura funciona o no, i és que ja veieu que la RELL és diferent. I la distribució de parcs així ho posa de manifest.

Si voleu més informació de primera mà, aquí us deixo l'enllaç del Pompièrs de Les i el seu bloc en aranès: Pompiers Les

sortir per sortir i treballar per treballar

Sovint em plantejo si en alguns dels serveis als que anem cal anar-hi amb camió i amb 4 bombers, i alguns cops, a més, surt el Sergent. Em costa entendre que per anar a tallar una branca s'hi han de desplaçar 4 bombers o per tancar una petita fuita d'aigua.

Certament després d'un petit servei d'assistència tècnica et poden enviar a un servei dels de veritat, i aquí és on es suporta la teoria de que quan es surt amb el camió cal fer-ho amb la dotació complerta. Per tant rarament veurem un camió d'un parc de bombers professional ´(sobretot dels grans) amb 2 o 3 bombers. Intentem anar 4, per qüestions d'espai i comoditat. Sols anem 5 o 6 quan hi ha els forestals en els incendis de vegetació.

Aquesta mateixa teoria que et recomana anar 4 o més a un servei per poder donar resposta en cas de necessitat és curiosament contraposada al que succeeix als parcs de bombers voluntaris. Cada cop més sovint ens trobem que ens envien un camió de reforç procedent d'un parc voluntari. Amb tot el respecte per la gent que surt i la seva voluntat de servei, però en un incendi de vegetació necessitem gent per estirar mànegues i camions amb aigua. Per  construir una estratègia d'extinció raonable es necessita disposar de personal i també de vehicles. La gent es distribuirà en tantes linies com son necessàries o es poden muntar per desenvolupament del propi incendi. I els vehicles s'emplacen i d'altres fan rotació, captació i distribució d'aigua a la resta.

Però això sol funciona si tots els vehicles porten suficient personal. I massa sovint ens arriben camions amb 2 bombers, llavors l'estratègia plantejada se'n va a norris. Als focs de sembrat o de ribera de riu cal afrontar l'extinció construint dues o més línies i això sols es fa amb suficient dotació de gent per poder atrapar amb velocitat el cap del foc. Actualment ningú ens avisa que el vehicle de reforç està venint amb dos, però sembla com si des de Control o el responsable de la guàrdia no sàpiga la gent que ens està enviant, o que cregui que sol volem aigua.

Que hi hagi 2 bombers en una línia sol fa que augmentar la inseguretat a l'incendi i que aquests hagin de fer un sobre esforç portant mànegues, arrossegant línia i fent la pròpia extinció. Vaja, que un dels dos va de cul!

També es podria pensar que cal repartir la gent dels dos vehicles... 4 + 2 també son 3 + 3. Però si un d'ells és caporal ha de mirar més enllà de la "manguera". Ha de controlar cap on va el foc, si se'ns acabarà escapant, buscar l'estratègia per quan arribi un tercer o un quart vehicle, etc.

Els camions queden molt bonics a l'estadística, però els incendis s'apaguen amb la feina de les persones, uns a la línia, altres al camió anant a buscar aigua i altres pensant i distribuint recursos. A veure si és veritat.

bojos pel seu gos

Ja fa algunes setmanes que en vaig parlar, però cal reconèixer que hi ha gent que s'ho curra. I crec que cal reconèixer el mèrit als qui se'l mereixem.

Aquest any hem conegut que hi ha un "nou" grup de gent (i d'animals també) que apareixen als serveis per tal de donar-nos un cop de ma (o de nas, millor dit) en la recerca de gent. És el GCR, Grup Caní de Recerca, integrat per bombers professionals i voluntaris que amb el seu propi gos exerceixen la seva afició en pro de la gent que pot necessitar la seva habilitat i experiència.

Els hem vist fent pràctiques de recerca en allaus, també fent pràctiques es rius i estanys, o simplement fent exercicis rutinaris al parc i els voltants, també han assistit a simulacres d'ensorrament. I el més important és que els veiem cada cop més sovint a un grapat important de serveis. Evidentment assisteixen a les recerques de persones perdudes (alguns son avis que marxen de la residència o han sortit de casa) i on potser és més espectacular veure'ls, és als ensorraments d'habitatge.

Després però, cal provar coses noves... algú ha estat provant de fer recerca de "cadàvers" sota l'aigua, també hi ha qui practica que el gos pugi i baixi per l'autoescala, en un exercici de molta paciència i sobretot constància (en aquest cas us puc donar fe d'això). Porto des de la tardor veient com un d'aquests gossos puja i baixa els esglaons un parell de cops cada guàrdia. FA poques setmanes, als actes del patró de Bombers, ens van oferir una petita exhibició (que no vol dir que fos fàcil ni senzilla) en la recerca de gent que s'havia amagat dins unes caixes de fusta.

Però com que cal anar superant el llistó i si hi ha voluntat (i els bombers en tenim), si no hi ha camps de pràctica ens els muntem nosaltres mateixos. A Lleida s'està muntant un camp de pràctiques totalment casolà, fet amb material recuperat i trobat pels propis bombers, per tal de disposar de fosses i forats on amagar-se i poder realitzar la majoria d'exercicis. Però com que quan algú comença hi ha gent que hi veu noves possibilitats doncs ja ha aparegut la idea de fer-hi un "simulador" de patrons de crema (evidentment proposat pel GRAF Lleida) i segurament no serà l'última proposta de millora o d'ampliació. La veritat és que tot plegat pinta molt be. Aquest diumenge pel matí, vaig veure al Lluís, el responsable del GRC que venia des de Tarragona per provar aquest nou camp. Encara no està acabat, ni molt menys, però ja pot començar a ser operatiu. I això sol és el començament. A falta de pressupost cal imaginació i aquesta als bombers no ens en falta.

En tot cas aquí us deixo algunes imatges més que crec val la pena recordar (moltes ja les heu vist).

         

He tingut problemes per posar el video aquí, però obriu l'enllaç que val molt la pena.

https://www.youtube.com/watch?v=j6g-LprbUog&feature=player_detailpage

Diari de guerra (capítol 1)

NO VOLEM HORES EXTRA

VOLEM MÉS BOMBERS

Independentment de que pugui anar o no a les manis (segur que en alguna m'hi veureu), en la mesura que em sigui possible aniré fent un resum de com va evolucionant tot aquest procés.

Us he de dir que estic gratament sorprès per la quantitat de gent que hi havia a la primera manifestació (29/5/13).

Aquesta concentració, que ja està feta en plena era digital, disposarà d'un bon recull de fotografies i vídeos que podrem ensenyar al proper gran conflicte bomberil (es repeteixen cada 10-15 anys). Actualment hi ha molt poques imatges (fotos) de les manis del 98 i per tant hem de tirar de memòria. El que succeeixi en aquesta quedarà gravat no sol als nostres caps sinó als correus, als documents Word, Excels i el més important: el Youtube!

Allí podrem veure com un gran nombre de bombers professionals. Que de 2400 hi hagi uns 700-800 en una manifestació és un gran nombre!, més els 700 que aproximadament deuen estar de guàrdia o d'oficina. Ens indica que menys del del 40% de col·lectiu estava a casa, els altres estaven treballant o a la mani.

La concentració va començar davant la Conselleria d'Interior, al Carrer Diputació de Barcelona. Allí, i al llarg de tot el recorregut fins al Parlament, els operaris havien anat inutilitzant les boques d'incendi, per evitar que es pogués fer escuma.

Mentre el Conseller donava a conèixer oficialment els detalls de la Campanya Forestal de 2013, des del carrer es van cridar consignes que demanaven més recursos humans durant la campanya i una redistribució més coherent dels recursos materials i tènics que es disposa, a més de tenir en compte la opinió dels tècnics de bombers i forestals alhora de planificar la campanya forestal.

Davant la conselleria d'Interior es van cremar un parell de taüts, sense incidents, acordant amb els mossos que s'apagarien definitivament un cop estiguessin pràcticament auto-extingits. Així es va fer.

La manifestació/concentració es va traslladar al Parlament, en un recorregut a peu també sense incidents.

Un cop allí l'operatiu policial preparat era més gran que a Diputació. Es van cremar altres dos taüts, però aquest cop a la policia li molestava la nostra acció, i per això van intentar apartar-los, però quan ja cremaven l'escalfor els va fer tirar enrere. Això els va encrespar i poc a poc hi va haver més tensió. Se'ls va recordar que nosaltres l'apagaríem, però algú tenia pressa i un policia va voler utilitzar un extintor. Els bombers van intentar evitar-ho i va començar la esbatussada entre els dos cossos. Imatges n'hi ha moltes i crec que cap d'ells és bonica de veure. Però és la realitat. Nosaltres estem manifestant-nos i "ells" estan fent la seva feina de contenció.

Hi ha maneres i maneres.

Per la nostra part no hi havia cap consigna de fer res estrany. De fet, els delegats sindicals anaven avisant que en poca estona acabaria la concentració... quan de sobte va haver l'incident amb l'extintor i la detenció del més dèbil.

Des del nostre punt de vista ens sembla que ens han tractat de delinqüents. Hi havia un negociador dels Mossos, un operatiu de la BRIMO amagat, preparat per entrar, i un altre comboi de la BRIMO, de reforç que també va aparèixer al cap de poca estona.

Evidentment nosaltres també treballem amb tàctiques i tècniques organitzatives als incendis, que son les que mouen tot un gran operatiu i dispositiu tant de personal com tècnic. Mirem l'entorn, analitzem i aprenem. Que ningú es pensi que a la propera ens sorprendran amb tècniques de provocació ni que jugaran amb nosaltres. Si busquen la imatge d'un bomber agredint a un policia no la trobaran. De fet cap bomber portava porres ni pedres, per això no pot haver cap agent ferit, una altra cosa és que ho diguin. I sí, es van tirar alguns ous (no gaires, no fotem) i això no és cap arma, sol embruta.

L'endemà, 30/5/2013 una trentena de Bombers de la Generalitat de Catalunya han fet una concentració de protesta davant les portes de l'Ajuntament de Calella, on s'hi estava celebrant la Junta Local de Seguretat amb la presència del Conseller d'Interior del govern català, Ramon Espadaler.

NO VOLEM HORES EXTRA

VOLEM MÉS BOMBERS