Arreglant el jardinet

Lleida, tampoc és que sigui un parc massa especial, potser fa 10 anys si que ho era. Vaja, diuen les males llengues que era un parc dur...

Ara la gent té ganes de fer coses. Organitzar events com el Patró o la CX Cursa de Bombers de Lleida. El millor però és que durant l'any sempre hi ha coses a fer. Plantar arbres, podar-los, segar la gespa, arreglar el desmai que l'any passat va quedar mig mort.

De fet sempre veus que alguna cosa de l'entorn ha canviat. Fa un parell d'anys es van posar uns focus complementaris a la pista de futbol. L'any passat es van plantar moreres a la part del darrera. Aquest hivern s'ha fet una barbacoa, aprofitant part de l'antiga ximeneia que hi havia al menjador petit del parc, abans de la reforma, també s'ha començat la resaturació del Manolito (l'anterior article). Et munten un curs de rescat en rius, els que hi passen tot el dia amb la piragua, o els dels gossos ens ensenyen sobre recerques de persones...

Vaja, això és un no parar. Potser fa uns anys quan no hi havia internet ni portàtils la gent es dedicava a jugar a la botifarra (tipic joc de parc de bombers) en mig d'un ambient de fum, molt fum. Ara, tot i que de vegades sembla que el parc hagi d'explotar amb tants bits i ones wifi que compartim gairebé tots, acabem fent pràctiques, arreglant l'entorn del parc i fins i tot dóna per fer algun que altre partit de futbol, padel o córrer una estona.

En el fons, molt en el fons, som companys d'aventura. Una aventura que sovint consisteix en entrar a un pis que crema, passar-se la nit amunt i avall per una línia forestal (com un trecking de muntanya) o vetllant un paller tota la puta nit.