Pel que sembla al magatzem (al de Lleida que és al que tinc accés) no hi ha gairebé res. Home, la lògica sembla dir-nos que millor tenir un sol magatzem (el de Martorell) amb una bona logística d'etiquetatge, planificació i enviament cap als magatzems distribuïdors de cada Regió. Aparentment no sembla estrany que al magatzem de Lleida no hi hagi gairebé res... però clar, hi ha coses que necessiten un petit remanent per tal de substituir algun pantaló estripat, recanvi d'escumogen o alguna peça trencada (una llança que perd, un detector portàtil...) i això és que no hi ha!
 |
| visió de l'interior d'una granja plena de fum i de nit amb la Càmera tèrmica. |
Al parc de Lleida tenim la càmera tèrmica a revisar, aquesta operació cal fer-la cada any (potser caldria plantejar-se si cal fer-ho cada 2 ò 3 anys) però això fa que no la tinguem durant aproximadament un mes, o sigui que quan torni sols la tindrem 11 mesos operativa. Però ara ja fa potser 4 mesos que espera revisió... no hi ha diners per revisar-la! Doncs, vale, no la revisis, però deixa-me-la al parc per fer-la anar! L’únic que volem és veure a la foscor, i que marqui 150 o 170ºC m’és igual, no és la meva finalitat. Per veure els punts calents no necessito conèixer amb exactitud la seva temperatura. Però algú d'aquesta casa ha decidit que no és operativa i per tant està allí plena de pols, o al taller de qui l’ha de revisar esperant que li paguin alguna de les factures pendents. Finalment ha arribat al parc.
Si s'espatlla una llança l‘has d’enviar al magatzem que teòricament te’n dóna una de recanvi... a si? Ara ja no. T'has de buscar la vida repartint les que hi ha als camions... i et trobes que a un camió mixt sols hi ha dues llances forestals sense selector de cabal, o un altre que pot anar a qualsevol tipus de servei sols té una selectora de cabal... res, que l’aigua és gratis i no cal aprofitar-la.
Si teniu pantalons de la talla 42 o 44 les més habituals, res de res, ja us podeu esperar un mes o dos o més per tenir recanvi. Sort que tenim 3 pantalons... però nosaltres no els renovem cada 1 o 2 anys, com altres cossos han fet de manera regular, aquí sols es canvia peça nova per peça trencada/deteriorada i trobem que la majoria de bombers portem camises amb coloracions diferents, segons el nombre de rentades que li haguem fet. I no diem res de les samarretes (ignífugues) que fa anys que no n'hi ha de la L ni la XL, sols de la M, i clar bombers petitets, petitets, n'hi ha pocs.
El 3.19.30, que a efectes pràctics es considera vehicle forestal, degut a la manca de material, porta la meitat dels equips d’aire que portava quan va arribar. I com qui va pensar amb els seients i la comoditat del bomber ho va fer des d’un despatx i amb el cul (lloc on alguns hi tenen el cervell) el respatller és el propi equip amb l’espatllera, que si de manera normal ja és MOLT i MOLT incòmode, doncs si li treus l’ampolla i l’espatllera et recolzes sobre una forquilla de ferro a l’altura del ronyons (que còmode, no?). O sigui que hem d'inventar el que no s’ha d’inventar, una bomba a la cabina. Hem deixat posades les ampolles d’aire comprimit (300 bar –les dels submarinistes van a 200bar) a la cabina fent de respatller, amb la valvuleria cap a baix, on aquesta es suporta sobre el seient. Be, qui digui que això és segur, que se la posi al despatx durant 8 hores!
Sort que al “Polònia” ens fan riure de situacions que fan plorar. Apa, amb il·lusió!
1 comentari:
Alfons, això passa perquè en Mas fa excursions amb helicòpter!
Trist però cert!
Publica un comentari a l'entrada