Sant Jordi, Bombers i tradicions

Sempre s'ha dit que els cossos que treballem amb risc som una mica curtets de cervell.

La veritat però és que cada cop hi ha més gent amb estudis. Si al començament aquest cos estava ple de paletes i pintors, després va venir la tongada de mecànics, electricistes i soldadors, a la meva promo van començar els enginyers (al 94 els universitaris i recent titulats ho tenien magre per trobar feina) i en l'actualitat tenim la moda dels diplomats en infermeria, que la majoria es treuen el títol mentre ja estan a bombers.

A tots els torns hi ha gent que llegeix, principalment narrativa (INTs i comunicats varis de la casa), però d'altres s'acaben decantant pels llibres de muntanya i d'aventures. Però l'era digital està canviant-nos a tots. Hem passat de llegir revistes d'emergències a estar tot el dia penjats al Facebook. Ara ja no estem tancats davant d'un llibre que sols compartim amb nosaltres mateixos, ara compartim paraules al mur o al xat. És curiós, a bombers cada cop hi ha menys gent que xateja pel Messenger i més al Facebook.

em sobta la dinàmica de l'última setmana... hem passat de comunicar-nos des del PC al mòbil! La culpa la tenen les lletres! Si, avui dia de Sant Jordi calia dir-ho. Als bombers ens agrada complir amb les tradicions.

Els companys ens comuniquem escrivint i llegint! Quanta cultura! Això de l'Apalabrados ha quallat d'allò més. Qui diu que els bombers no tenim cultura? Hi ha companys que tenen obertes fins a 10 partides de l'antic Scrable. I algunes d'elles amb el company de sofà. Hem deixat de quedar-nos adormits després de dinar al davant de la tele, ara estem culturitzats al mateix sofà.

Reconec que hi he jugat algun cop (el Facebook t'ho permet), però la meva BB, per sort, no disposa de l'aplicació. El millor és la capacitat de buscar paraules que tenim, ho he provat en anglès i he guanyat, curiós.

Veus com els bombers som gent de tradicions?

Fa un parell d'anys la novia d'un company, a primera hora del matí, es va posar a la porta del parc i va vendre un grapat de roses als bombers que sortien de guàrdia i un altre grapat als que entràvem... aquell any el viatge d'estudis li vam pagar els bombers.

El drac tira foc pels queixals, i nosaltres som els Cavallers Sant Jordi. La llegenda diu que el cavaller va guanyar al drac, com nosaltres, que gairebé sempre guanyem al foc.

La millor però és la tradició de Setmana Santa, no cal fer dejuni de carn, només cal fer com aquest company, que el Dijous Sant es va clavar un clau a la mà.

Apa, feliç dia de Sant Jordi, i compreu força llibres i roses però compte amb les espines.

Amb una ma davant i una darrera

Fa mesos que al servei arrosseguem una dinàmica especial a l’hora de demanar material, fer reparacions o renovar vestuari. 

Pel que sembla al magatzem (al de Lleida que és al que tinc accés) no hi ha gairebé res. Home, la lògica sembla dir-nos que millor tenir un sol magatzem (el de Martorell) amb una bona logística d'etiquetatge, planificació i enviament cap als magatzems distribuïdors de cada Regió. Aparentment no sembla estrany que al magatzem de Lleida no hi hagi gairebé res... però clar, hi ha coses que necessiten un petit remanent per tal de substituir algun pantaló estripat, recanvi d'escumogen o alguna peça trencada (una llança que perd, un detector portàtil...) i això és que no hi ha! 

visió de l'interior d'una granja plena de fum i de nit amb la Càmera tèrmica.

Al parc de Lleida tenim la càmera tèrmica a revisar, aquesta operació cal fer-la cada any (potser caldria plantejar-se si cal fer-ho cada 2 ò 3 anys) però això fa que no la tinguem durant aproximadament un mes, o sigui que quan torni sols la tindrem 11 mesos operativa. Però ara ja fa potser 4 mesos que espera revisió... no hi ha diners per revisar-la! Doncs, vale, no la revisis, però deixa-me-la al parc per fer-la anar! L’únic que volem és veure a la foscor, i que marqui 150 o 170ºC m’és igual, no és la meva finalitat. Per veure els punts calents no necessito conèixer amb exactitud la seva temperatura. Però algú d'aquesta casa ha decidit que no és operativa i per tant està allí plena de pols, o al taller de qui l’ha de revisar esperant que li paguin alguna de les factures pendents. Finalment ha arribat al parc.

Si s'espatlla una llança l‘has d’enviar al magatzem que teòricament te’n dóna una de recanvi... a si? Ara ja no. T'has de buscar la vida repartint les que hi ha als camions... i et trobes que a un camió mixt sols hi ha dues llances forestals sense selector de cabal, o un altre que pot anar a qualsevol tipus de servei sols té una selectora de cabal... res, que l’aigua és gratis i no cal aprofitar-la. 

Si teniu pantalons de la talla 42 o 44 les més habituals, res de res, ja us podeu esperar un mes o dos o més per tenir recanvi. Sort que tenim 3 pantalons... però nosaltres no els renovem cada 1 o 2 anys, com altres cossos han fet de manera regular, aquí sols es canvia peça nova per peça trencada/deteriorada i trobem que la majoria de bombers portem camises amb coloracions diferents, segons el nombre de rentades que li haguem fet. I no diem res de les samarretes (ignífugues) que fa anys que no n'hi ha de la L ni la XL, sols de la M, i clar bombers petitets, petitets, n'hi ha pocs. 

El 3.19.30, que a efectes pràctics es considera vehicle forestal, degut a la manca de material, porta la meitat dels equips d’aire que portava quan va arribar. I com qui va pensar amb els seients i la comoditat del bomber ho va fer des d’un despatx i amb el cul (lloc on alguns hi tenen el cervell) el respatller és el propi equip amb l’espatllera, que si de manera normal ja és MOLT i MOLT incòmode, doncs si li treus l’ampolla i l’espatllera et recolzes sobre una forquilla de ferro a l’altura del ronyons (que còmode, no?). O sigui que hem d'inventar el que no s’ha d’inventar, una bomba a la cabina. Hem deixat posades les ampolles d’aire comprimit (300 bar –les dels submarinistes van a 200bar) a la cabina fent de respatller, amb la valvuleria cap a baix, on aquesta es suporta sobre el seient. Be, qui digui que això és segur, que se la posi al despatx durant 8 hores! 

Sort que al “Polònia” ens fan riure de situacions que fan plorar. Apa, amb il·lusió!

Quimica en fitxes o en INTs?

A vegades la vida dona una serie de voltes que no saps explicar-te. Fa uns dies, de casualitat vaig veure com a la Regió de Lleida es preparaven fitxes bàsiques d'intervenció per a serveis tipus. Com sóc una persona que fora de bombers tinc un altre perfil més tècnic, dedicant-me d'entre d'altres coses a fer formats, documents i manuals de gairebé tot, em van cridar i em van demanar la meva opinió. Cap problema, hi ha gent a qui no li pots dir que no. Al cap d'una estona estaven 2 tècnics i jo preparant una fitxa, fent-la clara, concisa i pràctica. No l'he vist acabada però crec que tindrà bona pinta.

Lo bo del cas, però és que em van demanar que quan haguessin de preparar la de Risc Químic que em demanarien de com a mínim tenir-hi part de "culpa". I què caram, si aquesta fitxa ja la tinc feta!

Fitxa de 2007 en DIN A3

Res, l'endemà a l'oficina (la meva), on tinc tots els arxius de gairebé tot i més, vaig recuperar una carpeta on tinc resumit tot el que cal tenir en compte en un servei de Risc Químic i el millor és que tot i que la vaig fer el 2007 segueix sent vigent. Home, caldrà donar-li un format diferent i afegir/canviar alguns detalls com els nous detectors portàtils, però 5 anys després em segueix agradant tant com el primer dia. Segur que vista des d'altres ulls es modificarà bastant però el contingut no canviarà ni en un 80%.

Després, al vespre, vaig afegir-hi un toc de qualitat i modernitat. De moment no us el diré. I finalment ho vaig ensenyar a qui li toca. Penso que serà massa modern per la casa. Ja veurem. Els bombers (els pobres bombers) estem preparats per la modernitat. Molts ja portem telèfons intel·ligents, que els podem connectar a qualsevol base de dades per rescatar dades concretes de productes (estem parlant de RQ). I d'aquesta manera accedir als "nostres" documents que hauríem de tenir a un servidor, i que penjar-los hauria de ser una cosa senzilla, però em sembla que aquesta tasca ja serà més complicada.

En una fuita de nitrogen líquid

Per cert, sovint sempre que explico alguna cosa relacionada amb la falta d'informació/formació hi ha algú que em replica que la documentació del GRAF i de Telecomunicacions està penjada de la intranet. OK, però ells tenen accés directe a penjar-hi coses, d'altres no. Sembla que les regions siguin una mena de punt d'informació a "las provincias" sense cap capacitat de decisió... vaja, i per evitar ferir sensibilitats, per fer aquesta fitxa de RQ ens hem basat en powerpoints de l'Escola i sobretot en la INT que fa un any ens van "ensenyar" i que hores d'ara ningú ha tingut el valor d'aprovar. Serà que els enginyers de la casa finalment han acceptat que no saben de química? De moment, encara no és una idea generalitzada, però temps al temps.

Arreglant el jardinet

Lleida, tampoc és que sigui un parc massa especial, potser fa 10 anys si que ho era. Vaja, diuen les males llengues que era un parc dur...

Ara la gent té ganes de fer coses. Organitzar events com el Patró o la CX Cursa de Bombers de Lleida. El millor però és que durant l'any sempre hi ha coses a fer. Plantar arbres, podar-los, segar la gespa, arreglar el desmai que l'any passat va quedar mig mort.

De fet sempre veus que alguna cosa de l'entorn ha canviat. Fa un parell d'anys es van posar uns focus complementaris a la pista de futbol. L'any passat es van plantar moreres a la part del darrera. Aquest hivern s'ha fet una barbacoa, aprofitant part de l'antiga ximeneia que hi havia al menjador petit del parc, abans de la reforma, també s'ha començat la resaturació del Manolito (l'anterior article). Et munten un curs de rescat en rius, els que hi passen tot el dia amb la piragua, o els dels gossos ens ensenyen sobre recerques de persones...

Vaja, això és un no parar. Potser fa uns anys quan no hi havia internet ni portàtils la gent es dedicava a jugar a la botifarra (tipic joc de parc de bombers) en mig d'un ambient de fum, molt fum. Ara, tot i que de vegades sembla que el parc hagi d'explotar amb tants bits i ones wifi que compartim gairebé tots, acabem fent pràctiques, arreglant l'entorn del parc i fins i tot dóna per fer algun que altre partit de futbol, padel o córrer una estona.

En el fons, molt en el fons, som companys d'aventura. Una aventura que sovint consisteix en entrar a un pis que crema, passar-se la nit amunt i avall per una línia forestal (com un trecking de muntanya) o vetllant un paller tota la puta nit.