dimarts, 13 de març de 2012

la contracrònica d'un incendi

Avui faré un article diferent, en lloc d'explicar les misèries de la casa explicaré les misèries que ens fem nosaltres mateixos i les que un cop més provoca la gestió de casa, no per ser "la casa" sinó per la incompetència d'alguns.

Durant un incendi que va més o menys tranquil, com pot ser el segon dia, en que està apagat (no hi ha un incendi que avança) sols queden brases, punts calents i algunes petites represes que s'apaguen en pocs minuts, hi ha moltes estones per parlar amb els companys.

Reconec que a l'arribar al vespre del passat 8 de març vaig pensar, i li vaig comentar a la dona, que segurament em trucarien de matinada per que jo anés abans i fer els relleus a una hora decent... i evidentment a les 2 del matí no puc trucar a ningú per a venir a les 6 o les 7 per a encarregar-se dels nens... així que hauria de dir que s'hi posessin fulles. Però no va ser així. Abans de les 10 del vespre van trucar del parc de Lleida que a les 7 hauria d'estar al parc ja que segons la llista del torn estava de primer bomber i havia d'anar a fer el relleu. Ok! Preparar les 4 coses, a dormir aviat i cap a foc.
Cap a un quart de vuit ja estàvem amb el cotxe carregat. El Pathfinder, que teòricament és de 7 places, portava 4 bombers al relleu (amb tot el material) i un xòfer, sense material. Evidentment no hi cabia ni una agulla!
I pensar que l'estiu passat hi havia 2 furgonetes llogades de 9 places, mortes de fàstic al parc.
Aquí hi ha 2 seients amagats, molt amagats (4 bombers + xofer) 
De camí cap a La Seu, anem comentant com ha anat el dinar del Patró i la gent que ha anat a cobrir tant al parc com a Regió. I és curiós sentir als companys que durant el dinar de germanor han coincidit en comentar que si truquen no contestaran... i al final ha resultat que tots han contestat i han anat al parc una hora abans per fer els pertinents relleus. Si és que al torn som massa bons.

Després arribem al parc de La Seu, sense parar a esmorzar, parada ràpida per fer un pipi, i demanar el mapa d'on anar. Veiem el "tinglado" que s'ha muntat a la cotxera amb el Punt de Trànsit de Bombers i amb el vehicle de coordinació dels ADF a l'exterior.

Allí demanem per l'esmorzar, i ens diuen que tot el que hi ha és pels que baixen del foc, que no agafem fes, que ja ens arribarà... era al voltant de les 9 del matí.
Anem amunt, seguint el camí indicat, tres quarts d'hora de viatge muntanya amunt. Allí trobem els companys del torn C. Algú els havia dit que portàvem emissores i que prenguessin les seves (algun espavilat) i res, ho aclarim i ens quedem les emissores i posem les bateries de recanvi. Allí coneixem als nostres companys de Cardona que ens acompanyen fins l'endemà al seu relleu. Bona gent. A pocs metres teníem els d'Andorra, Torà i La Seu, però com les línies anaven per vessants diferents pràcticament no coincidim.

Fins a les 12 no arriba el "nostre" esmorzar al camió però estic per la línia i acabo esmorzant a la 1 del migdia (sort que portava un petit entrepà que m'havia cruspit a les 11 del matí).
El dinar ens arribava passades les 4 de la tarda i, evidentment, estem tots a la línia (a 40 minuts) i decidim acabar la feina que teníem i al voltant de les 6 de la tarda dinàvem a la vora d'un camí al costat del cotxe dels EPAF de Solsona. Pobres!, ens porten el nostre dinar i com que ningú s'havia recordat d'ells, els seus 3 menús arriben passades les 7 (sort que portaven pa, pernil, tomàquets...). El menú consisteix en macarrons freds, un bistec fred i una poma (o taronja), un parell d'ampolles d'aigua per 7 i gens de pa.
També per aquella hora necessitem mànegues, les nostres s'havien acabat, portàvem les de 4 camions i ens en faltaven unes 10 o 12... truca al responsable de la zona per a que les porti a l'altra costat, que era més a prop, però aquest diu que com és a l'altra costat que el responsable era l'altra comandament...  i aquest també diu alguna cosa similar. Res, al final no sé com va anar, però les vam agafar del camió que hi havia a l'altre punt. En fi, que gairebé deixem en 2 quilòmetres la nostra instal·lació.

Abans de fer-se fosc, el camió de Cardona va al camí de sota, on acaba la nostra línia per donar-hi un cop d'ull. El camió de Lleida aprofita per anar a buscar aigua i posar gasoil... i au, una reproducció prop nostre!. Algú diu..."Que no hi havia 2 camions aquí?" Sort de la "cuba" de La Seu, que va aparèixer al millor moment i amb l'ajuda dels 3 EPAF ràpidament es controla. Un cop s'ha fet fosc la temperatura cau en picat i traiem l'aigua de la línia per a que no es congeli i quedi inservible...

El sopar? a la 1 de la nit. Aquí podem triar, o algun menú que ha acabat sobrant del migdia o una ensaladilla russa (molta maionesa) i escalopa arrebossada (freda) de vedella, de postres una taronja o alguna poma del migdia. Ara ens donen 3 ampolles d'aigua. Cap a les 3 de la matinada ens porten una mica de cafè.
La nostra línia és pràcticament incaminable, i per la matinada fem inspecció dels extrems de la linia. Ja a les 6 del matí, amb la primera llum, plantejem un "coast to coast" i fem la línia sencera, trobem un parell de punts calents que amb l'aixada arreglem ja que l'aigua segueix gelada. I ens recull el camió de Cardona, que ja té el seu relleu a l'inici de la instal·lació.
Però a les 9 del matí, algú ha decidit que s'havien apagar les soques que hi ha a la vora del camí, entre metres i metres de cremat a banda i banda, creant-se el conseqüent caos de vehicles lleugers pujant/baixant i nosaltres amb el camió! Alaaaaa. Fem apartar un parell de camions que s'han anclat al mig del camí, altres estan fent el relleu de personal, al mig, amb tota calma i no aparten el cotxe per res... i finalment ens trobem amb els de Torà que baixen (també apagant soques) i fem passar 2 camions, l'un pujat al voral i l'altra a punt de caure pel terraplè. (Potser no tant, però així queda més literari). Home, un retrovisor va sortir mal parat, això si.
El vehicle de Cardona ple de bosses (3 bombers + xofer)
Mira que van fer viatges un grapat de vehicles fent relleus, a ningú se li va acudir pujar esmorzars a la gent que estàvem a dalt. Home, si les coses funcionessin com han de funcionar, se suposa que tots els que sortíem hauríem d'estar a les 9-10 al parc de la Seu... però no era així.

I finalment l'eterna espera del nostre relleu. Vam ser els últims!!!! Els de Tortosa van fer-lo abans i tenen dues hores més de camí! A les 12 del migdia sortíem de La Seu. Visca el companyerisme d'alguna gent d'altres torns i d'alguns dels comandaments del parc, que encara ho justifiquen.

Per cert, del tema comunicacions  en parlaré al proper article... tenim moltes coses que no apliquem. Per això anem com anem.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!